Visor de obras.

D. JAUME, y DONA MARÍA.

D. JAUME.

D. JAUME, FLUVIÁ.

FLUVIÁ.

FLUVIÁ, DONA MARGARIDA

(Que entra mirant de l'un cantó á l'altre, y no sabent lo que li passa.)

(Asó últim tan imponent que FLUVIÁ no pot contradirla; y se 'n va ab ella corrent cap al foro, fins que al passar per devant de la finestra, retrocedeixen horrorisats de lo que veuhen.)

(Altre moment de pausa solemne. De repent acut una idea á DONA MARGARIDA que deu ser grandiosa per lo que s'expressa en sa cara.)

(MARGARIDA treu una de las atxas y dantla á FLUVIÁ diu:)

Dits, y FRA BENET pe'l fondo.

(Que havía aparegut dos ó tres versos avans, y en lo moment que ells dos anavan á fugir pe'l fondo, ells se'ls oposa dient ab magestat:)

(Pausa fins que la COMTESA en un rampell:)

(FLUVIÁ lluytava com entre l'ángel del bé y lo del mal, pero lo «jo ho vull» es tant imponent que no pot resistir més y sen va corrent y blandint l'atxa encesa; la COMTESA li corre a detrás després d'un moment y li diu cridant, quant ell ja ha desaparegut:)

DONA MARGARIDA y FRA BENET.

(MARGARIDA després de mirar per tot, baixa al prosceni.)

Dits, D. JAUME.

(Que al veurer á sa mare se sorprent. Lo Comte surt ab la barba més curta.)

(La COMTESA alsa 'l cap; y al veurer á son fill arrenca un crit dolorós de l'ánima y se tira á sos brassos.)

DONA MARGARIDA, D. JAUME.

(D. JAUME queda un moment com abstret: Al fí com si   —75→   anás recordant, comensa baix los següents versos que los acaba en un deliri:)

Dits y FLUVIÁ pel fondo.

Dits, LUNA y després dos ciutadans.

(LUNA surt y desseguida entran los dos ciutadans que se adelantan, s'agenollan y l'un després de l'altre besan la ma al Comte, tornant á quedar drets respectuosament y   —76→   ab la gorra en la má. Lo director procurará que aquets dos tipos sían perfectament catalans.)

(Al sentir aquestas paraulas que sol dir sempre FLUVIÁ, tots se giran mirantlo com aturdits de la igualtat de parlar, y al fí FLUVIÁ diu apart y satisfet:)

(Assó últim dit ab una ternura inmensa, tant que los ciutadans que s'havían revel-lat enterament, s'inclinan enterament sumisos y com dihent que l'obehirán.)

(Anava á dir á sa filla, y al recordarsen arrenca un crit de dolor, cayent abatut; mentres los ciutadans de un á un li besan la má que ell te cayguda. Los ciutadans saludan y anantsen diuhen:)

(D. JAUME está abatut ab sa mare. FLUVIÁ ha anat á voltar, y al arribar ara los ciutadans á la porta del fondo, ell ja'ls hi espera y los diu ab misteri:)

(Los ciutadans s'aturan sorpresos, se'l miran de cap á peus com examinant si es prou valent, s'ho consultan l'un á l'altre, y al fí satisfets de son exámen, lo ciutadá primer allarga la má, encaixant fort y li diu:)

Dits, menos los dos ciutadans.

 (Saluda y sen va.) 

Dits, FLUVIÁ.

(FLUVIÁ se'n va pel fondo saludant.)

DONA MARGARIDA. DON JAUME.

Dits FLUVIÁ, LUNA y los capitans.

(Se sent un toch de corneta molt aprop que los esglaya.)

(Tot aquest final ha sigut agitat, corrent amunt y avall y mirant per las portas fins que ara s'ha cregut que la única salvació era la del fondo, y al moment d'anarla á passar, apareix D. ENRICH ab soldats, al mateix temps que n'entran per las portas laterals. Esglay general.)

Dits, D. ENRICH y soldats.

(Tots los de la escena desenvaynan los acers.)

(MARGARIDA agafa l'atxa y sen va cap al fondo.)

Dits, FRA BENET pe 'l fondo.

(En aquest moment totas las figuras han arribat al fondo y están lluytant, quan se presenta FRA BENET com recordant son jurament á la COMTESA. Sorpresa gran.)

(Havía arribat dalt de la escalinata ahont hi ha la barana que dona al camp, y horrorisada de lo que anava á fer llansa l'atxa á baix y cau mitx desmayada en los brassos del frare que la va portant al prosceni mentre los altres diuhen:)

(Ara lo frare acaba de deixar sentada á la COMTESA; un moment de pausa y diu:)

Dits, MANFREDO, DONA MARIA.

(FLUVIÁ s'ha conmogut, y aixugantse una llágrima ab lo revés de la ma, diu:)

(Mentrestant ENRICH s' ha acostat á MARÍA que no havía reparat en ell y li diu:)

(Dona MARÍA sorpresa lo mira y al fí ab dignitat diu:)

(D. ENRICH en un transport va com á tirarse á sos brassos peró un moviment repulsíu d'ella, lo deté, fentlo decaurer.)

(En aquest moment romp fora y lluny la marxa real de la época, pero quasi imperceptible y de manera que res puga destorbar de lo que passa en la escena.)

(Un dels capitans de D. ENRICH havent sentit la música, s'acosta á l'una finestra y diu:)

(Desenvayna la espasa ell y tots los caballers del rey.)

(Lo Comte s'abrassa ab tots de un á un, y després apoyantse queda ab sa mare que's despedeix plorant.)

(Assò ho diu per lo que sufreix D. ENRICH, vol anarli á dir una paraula de consol; al fí aparta de sí aquesta idea y apoyada en FRA BENET, plora)

(Lo primer vers amargura, los altres tó poretich y després desapareixen, ell apoyat en sa mare y MARÍA en FRA BENET.)

(FLUVIÁ se refá y diu de repent als seus:)

(Se'n van.)

(Ara quedan ENRICH en la seva finestra y lo capitá en l'altre, fins al fí del acte.)

(Entra MANFREDO, mira per tots cantons com tenint por de de que vegin lo que va á fer; crida al infant y diu:)

(Se treu ab misteri la rosa desfullada del primer acte, la besa y després la dona al infant que la pren també besantla   —86→   en un transport y comprenet l'amor de MANFREDO.)

(Lo PATGE mira per tot com tement que'l sentin y al fí diu ab goig:)

(D. ENRICH torna á besar la rosa; entra en aquest moment lo pendó de Castella, y ell al véurel diu ab dolor.)