|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
—44→ | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
—45→
Demandes y respostes entre mossen Pere Giberga y lo autor, fetes en versos los quals son nomenats Fenix
Vos que 'ls cabells mes prims partiu ab l' ungla, | ||||
bell Serafí, vulgar poeta Fenix, | ||||
molt bon señor soltaume d' aquest carcer | ||||
que 'm fa sentir treballs de viuda Tortra: | ||||
qual cosa es aquella qu' ens met sucre | 5 | |||
dins l' esperit, y amarga mes qu' el sever, | ||||
y un vil pastor tindrán mes ab un aspre | ||||
qui al rey tenint grans milenars de tímbres. | ||||
Vostra respost fareu que sia steril | ||||
de par igual puis vos del art sou Princep. | 10 |
A vos respon, señor Giberga, vigil | ||||
del gay saber, metrificant molt abil, | ||||
y bon amich, puis tal vos trob sens dubte; | ||||
vostre quezit pobresa mostra d' esser | ||||
puis ella es en l' esperit molt dolça | 5 | |||
y es amargant al cos perqu' el fa debil, | ||||
y en la tenir ser' al pastor mes facil | ||||
qu' el rey, perque sempre será mes prosper. | ||||
Hon difenesch la causa perque 'm semble | ||||
qu' e declarat vostre quadrat colloqui. | 10 |
A vos deman qu' en poesia ceptre | ||||
portau, señor Giberga, 'n versos unich; | ||||
—46→ | ||||
que 'm declareu aquest secret y dubte; | ||||
puis vostr' enginy sobre traspassa 'ls nuvols; | ||||
donchs que pot ser la qu' es mes fort qu' escarpre, | 5 | |||
y en mollitut es mes que 'l moll de sipia, | ||||
y está 'n lloch fort y es molt suvint mes debil | ||||
qu' el prim paper, y may está sens aygua. | ||||
Y responent fareu qu' en res no semble | ||||
a les finals del so d' aquest meu cimbol. | 10 |
De vos en mi molt mes qu' el cert del sompni | ||||
veix diferent del gay saber lo vincle, | ||||
mas yo responch vestit d' un grosser feltre | ||||
vostre quezit sens dubte ser la lengua: | ||||
y aço per que mes fort cosa nosaltres | 5 | |||
vuy no trobam qu' el seu fiblo com fibla, | ||||
ni res tant moll com ses paraules dolces | ||||
sanctes y humils, y está 'n loch fort que es l' home. | ||||
Debil tostemps durant nostra sou fertil, | ||||
y en aygua puis no 's de saliva steril. | 10 |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Puix vol saber quin es mon pensament, | ||||
prest lo sabrá, gentil cors gracios, | ||||
mas prech qu' enuig no prengau solament | ||||
si mon pensar es de be dezijos: | ||||
en vos yo pens, tamb' en lo poderós | 5 | |||
infant Amor que causa mon torment, | ||||
y a fet amar mon cor tan altament: | ||||
en tal estrem señora qu' á ma pena | ||||
no se ni sper un bri d' aleujament, | ||||
d' aquell dolçor del que vos sou tan plena. | 10 |
D' ont ve tan mal, señora, yo suplich | ||||
que sols en mi no vol ya mes pensar; | ||||
tractam del tot com si fos enemich: | ||||
yo so perdut si no 'm vol restaurar, | ||||
si tal consent de ferm' axi penar; | 5 | |||
y es molt gran tort qu' amant yo fora mida | ||||
en loch de grat perdre 'm fassau la vida. | ||||
Hon poré yo trobar ningun abrich, | ||||
—51→ | ||||
pus so forçat en sola vos amar, | ||||
Amor se vol vers mi mostrar inich | 10 | |||
tenint mon cor ya sech de sospirar: | ||||
ja no puch mes, ni se mes dezijar | ||||
puix nit y jorn l' anima mia crida | ||||
sols dezijant tenirla ben servida. | ||||
De greu torment á mi mateix maldich | 15 | |||
mirant no puch de vos l' intent levar, | ||||
y si m' aluny á mes penar m' oblich | ||||
perque no 'm pot sino la mort lunyar: | ||||
no puch de vos l' esperit apartar, | ||||
ni trop remey á tant mortal ferida; | 20 | |||
en veure clar ma servitut s' oblida. |
Yo so forçat d' un gran poder que 'm força, | ||||
donam torment la causa que 'm tormenta, | ||||
quant yo m' esforç, molt mes amor me sforça | ||||
hon sostentat tot mon voler sostenta: | ||||
del foch ardent la flama qu' es ardenta | 5 | |||
crema dins mi, penant l' anima mia | ||||
porfidiant puix que d' amar porfidia. |
Qui vol oyr la gesta | ||||
d' un jove anemorat | ||||
que nit y jorn sospira | ||||
d' amors apassionat. | ||||
Un jorn de primavera | 5 | |||
exit es de poblat | ||||
cercant va part escura | ||||
fugint de claredat: | ||||
solet sens compañia | ||||
del tot desesperat | 10 | |||
les llágrimas que plora | ||||
regan per tot lo prat: | ||||
clamantse de fortuna | ||||
d' amor y crueltat | ||||
d' una gentil señora | 15 | |||
que l' ha desheretat: | ||||
—52→ | ||||
de sa benivolencia | ||||
donantli comiat | ||||
essent d' amor esquiva | ||||
ab son desdeny ingrat: | 20 | |||
alça la veu plorosa | ||||
v' entse desamparat; | ||||
pe 'l long d' una ribera, | ||||
camina tot cansat. | ||||
Dins una 'scura cova | 25 | |||
solet sen es entrat; | ||||
troba serpents orribles | ||||
de res no 'stá 'spantat: | ||||
y ensemps leons y tigres | ||||
li van de tot costat | 30 | |||
mudant naturaleza | ||||
de 'll tenen pietat: | ||||
a cada crit que crida | ||||
respon á son dictat | ||||
hecco dins sa caverna | 35 | |||
seguint l' acostumat: | ||||
sobre la terra dura | ||||
lançat ses avocat | ||||
perduda la 'speranza | ||||
de may mudar estat: | 40 | |||
perduda la paraula | ||||
sembla que 'stá finat, | ||||
un rosinyol de cima | ||||
prop de 'll s' es assentat: | ||||
sobre d' un ram d' oliva | 45 | |||
son cant ha començat | ||||
ab veu molt dolorosa | ||||
y so trist lamentat: | ||||
fa resonar la selva | ||||
tant es armonizat, | 50 | |||
tots los aucells silenci | ||||
sostenen de bon grat | ||||
sino sols l' auraneta | ||||
que james ha callat | ||||
mas per axo son cantich, | 55 | |||
no n' a desamparat: | ||||
canta d' amor la causa | ||||
que 's cego y fort mal nat | ||||
y no te conexença | ||||
quant ell es mal fundat: | 60 | |||
y plora la ruina | ||||
del qu' ama y no es amat | ||||
servint señora ingrata | ||||
sens fe ni charitat: | ||||
la que contrasta sempre | 65 | |||
cruel sens pietat | ||||
y al fi consent que muyra | ||||
qui l' ama de bon grat. |
—53→
Quant mes va mon mal pijora | ||||
no puch sufrir tal dolor, | ||||
puix yo tem que ma Señora | ||||
sent per altr' el mal d' amor. | ||||
Am' y tem y tal temensa | 5 | |||
sempre nit y dia creix | ||||
y 'm fa regirar la pensa | ||||
puix de mi ja mes parteix: | ||||
y no puch exirne fora | ||||
ans torment dins lo meu cor, | 10 | |||
puix yo tem que ma señora | ||||
sent per altr' el mal d' amor. | ||||
Sempre lo qui massa 's fia | ||||
se troba ser enganat, | ||||
amar yo sença falsia | 15 | |||
en lo qu' estich ma portat: | ||||
axi va qui s' enamora | ||||
com yo de mal en pijor, | ||||
puix yo tem que ma Señora | ||||
sent per altr' el mal d' amor. | 20 | |||
Enganam qui yo fiava | ||||
tot mon leal pensament, | ||||
puix lo be que dezijava | ||||
sols per mi ses fet absent: | ||||
no perdon' yo la traydora | 25 | |||
que ma posat en tristor, | ||||
puix yo tem que ma señora | ||||
sent per altr' el mal d' amor. | ||||
No puch contrastar fortuna | ||||
y penat com sempre sol | 30 | |||
pot aver escus' alguna? | ||||
No per cert que Deu no vol: | ||||
essent sola causadora | ||||
de mon mal que 's fa major | ||||
puix yo tem que ma Señora | 35 | |||
sent per altr' el mal d' amor. | ||||
La cosa qu' es impossible | ||||
no la pot creure ningú | ||||
hon mon dir se fa terrible | ||||
que vull esser importú: | 40 | |||
maleynt aquella hora | ||||
que 's va fer tan gran error, | ||||
puix yo tem que ma Señora | ||||
sent per altr' el mal d' amor. | ||||
Y puix dins una gran flama | 45 | |||
e penat en fins assí, | ||||
servint tan ingrata dama | ||||
fas desesperat ja fí: | ||||
mirant que se 's feta mora | ||||
oblidant son amador, | 50 | |||
puix yo tem que ma Señora | ||||
sent per altr' el mal d' amor. |
—54→
La ma flaca y temerosa | ||||
a penes gosa | ||||
ni pot ja tenir la pluma | ||||
per darvos una breu suma | ||||
de ma vida tan penosa: | 5 | |||
ab pensament | ||||
d' escriure us va molt tement | ||||
y está suspensa, | ||||
paras, escriu, muda y pensa; | ||||
yo entre tant morir me sent. | 10 | |||
Guia dolor tot cuant dich | ||||
y quant escrich | ||||
ab gran temor se refrena, | ||||
yo trist posat en tal pena | ||||
mes mortal que viu estich: | 15 | |||
y dezijant | ||||
en dos estrems vaig penant, | ||||
o cruel sort! | ||||
Entre la vida y la mort | ||||
viu axi qui viu amant. | 20 | |||
Mas vençut lo meu amor | ||||
del greu dolor | ||||
d' escriure amor m' asegura, | ||||
y escrivintvos ma fe jura | ||||
que punt no 'm segur d' amor: | 25 | |||
molt clar se veu | ||||
quant vos vull y me voleu | ||||
y lo que 'sper; | ||||
puix quant vos tinch mes voler | ||||
mes avorriments me feu. | 30 | |||
Allá hont amor no val | ||||
no a mal igual, | ||||
y en l' anima estant amor | ||||
may finirá sa valor | ||||
fins qu' el cos sera mortal: | 35 | |||
yo á voler | ||||
vos mes avorrirme y fer | ||||
poré finar, | ||||
mas punt dexarvos d' amar, | ||||
puix vos mirí, no pot ser. | 40 | |||
Quant viu vostra' gentilesa | ||||
en mi feu presa, | ||||
y sa gran perfecció | ||||
a pres la possessio | ||||
dins mon cor restant impresa; | 45 | |||
y ferm' alli | ||||
m' anima l' abraç' ab si, | ||||
y contemplantla | ||||
delitas y viu mirantla; | ||||
yo muyr per que la mirí. | 50 | |||
Muir y l' anima sospira | ||||
quant vos mira, | ||||
y sim clam vos so penos; | ||||
quant vos mir fent l' amoros | ||||
tal amor vos mou á ira: | 55 | |||
donantme clar | ||||
causa de 'm desesperar | ||||
que puch fervos, | ||||
puix so nat per ben volervos | ||||
com sou vos per me matar? | 60 | |||
—55→ | ||||
De tal sort, anima mia, | ||||
cada dia | ||||
lo meu mal se fa major, | ||||
y vos de mal en pijor | ||||
y yo pijor que solia. | 65 | |||
Y ab tal sest | ||||
tot s' acabará molt prest, | ||||
y mes sent | ||||
no 'l morir, mas ser absent | ||||
de vostre divinal gest. | 70 | |||
Y molt mes es de sentir | ||||
qu' el morir | ||||
vostr' absencia y mon dezig, | ||||
y en mirarvos mals m' afig | ||||
qu' el viurer no puch sufrir. | 75 | |||
Y estich tal | ||||
que per mí tot es mortal, | ||||
per hon tem | ||||
que 'stich ja 'l derrer estrem, | ||||
y en lo medi y a mes mal. | 80 | |||
En dos estrems no 's pot fer | ||||
medi aver, | ||||
yo present de vos so falt, | ||||
vostre ser munta tan alt | ||||
que no 'l veu nostre parer: | 85 | |||
hon consist | ||||
que entre mi y vos tenint vist | ||||
tan gran tret, | ||||
primer yo seré desfet | ||||
qu' el remey me vinga trist. | 90 | |||
Nom resta sino 'l clamar | ||||
per aleujar | ||||
la dolor qu' en mi te presa, | ||||
y si aquest remey vos pesa | ||||
esclat yo, no ajau pesar: | 95 | |||
mon torment | ||||
fassas á vostre content, | ||||
y, ma vida, | ||||
sola vos siau servida; | ||||
no tinch altre pensament. | 100 |
Ya no us vull per que 'm vullau | ||||
ni perqu' em fassau merces, | ||||
sino sols perque vejau | ||||
queus am sens poder fer mes. | ||||
Per que vos m' ajau d' amar | 5 | |||
yo nous vull, señora mia, | ||||
ans descanç sols de penar | ||||
y en servirvos nit y dia: | ||||
tant que quant me maltractau | ||||
tinch per cert que 'm feu merces, | 10 | |||
bastam sola que conegau | ||||
que us am sens poder fer mes. | ||||
—56→ | ||||
Molt abans que yo fos nat | ||||
en lo mon, ni tingues vida | ||||
ja 'stava predestinat | 15 | |||
per vos sentir mal sens mida: | ||||
y si mon servir no us plau | ||||
no 'm fassau altres merces, | ||||
sino sols que conegau | ||||
que us am sens poder fer mes. | 20 | |||
Fareume grandissim tort | ||||
no tenint per cosa certa | ||||
que per vos so casi mort | ||||
y la vida m' es incerta: | ||||
no se perque tal negau | 25 | |||
puix no vull altres merces, | ||||
sino sols que conegau | ||||
que us am sens poder fer mes. |
Si 'm leví de bon mati | ||||
y animen tota soleta | ||||
y entrimen dins mon jardi | ||||
de matinet, | ||||
l' ayre dolcet, la fa rira riret | 5 | |||
per cullir la violeta: | ||||
ay llasseta que faré | ||||
ni que diré? | ||||
Valgam Deu qu' estich dolenta, | ||||
l' Amor es que 'm atormenta. | 10 | |||
A mon dolç amat trobí | ||||
adormit sobre l' herbeta, | ||||
despertás dient axi, | ||||
de matinet | ||||
l' ayre dolcet, la fa rira riret, | 15 | |||
si vull esser sa' mieta: | ||||
ay llasseta que fare | ||||
ni que diré? | ||||
Valgam Deu qu' estich dolenta, | ||||
l' amor es que 'm atormenta. | 20 | |||
Yo li 'n responguí que si | ||||
mas que no fos santideta, | ||||
ay que tant pler may prenguí | ||||
de matinet, | ||||
l' ayre dolcet, la fa rira riret, | 25 | |||
que restí consoladeta: | ||||
ay llasseta que faré | ||||
ni que diré? | ||||
Valgam Deu qu' estich dolenta, | ||||
l' amor es que 'm tormenta. | 30 |
Llassa mesquina que faré | ||||
puir mon amat sen vol partir, | ||||
la nit y jorn yo ploraré | ||||
com hu que 's cert qu' á de morir: | ||||
restan soleta | 5 | |||
mesquinelleta | ||||
dolres poran de ma dolor | ||||
los qu' an sentit penas d' amor. | ||||
—57→ | ||||
Be ma promes que tornará, | ||||
per ço no vull desesperar; | 10 | |||
y qu' altr' amor nol detindrá | ||||
que sols á mi vol ben amar; | ||||
mas sa partida | ||||
m' es dolorida, | ||||
qu' en ser absent mon dolç amich | 15 | |||
hon trobaré ja mes abrich? |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
O dichosa desventura | ||||
que ya que puga matarme | ||||
no porá descontentarme. | ||||
Es de tant merexedora | ||||
la vostra gracia y valor, | 5 | |||
que 'm força de pur amor | ||||
en servirla cada hora: | ||||
y so de parer, señora, | ||||
que ya que puga matarme | ||||
no porá descontentarme. | 10 | |||
Es la pena fort y dura | ||||
qu' en mi causa greu torment, | ||||
mas donam contentament | ||||
contemplar vostra figura: | ||||
hon mir qu' es tal ma tristura | 15 | |||
que ya que puga matarme | ||||
no porá descontentarme. | ||||
Sols amor me dona força | ||||
per sufrir tenint gran fe, | ||||
y si mal tras del mal ve | 20 | |||
mon intent no tem que 's torça: | ||||
y axi mon voler m' esforça, | ||||
que ya que puga matarme | ||||
no porá descontentarme. | ||||
E si per amar sent pena, | 25 | |||
qu'es mortal la passió, | ||||
tinch tal contentació | ||||
que no cerch res que 'm defena: | ||||
y si 'stich pres en cadena | ||||
que ya que puga matarme | 30 | |||
no porá descontentarme. | ||||
Amor no 'm dona 'sperança | ||||
en pago de ben servir, | ||||
ans tem que tinch de morir | ||||
sens fer ma dolor mudança: | 35 | |||
y si es fort mal andança, | ||||
que ya que puga matarme | ||||
no porá descontentarme. | ||||
So content de quant me dona | ||||
ab desdeny y crueltat, | 40 | |||
per que te ma voluntat | ||||
tota cosa vostra bona: | ||||
si es contra mi fellona | ||||
que ya que puga matarme | ||||
no porá descontentarme. | 45 |
—59→
Ay que no mirau, Señora, | ||||
lo gran foch tinch en estrem, | ||||
via fora, via fora, | ||||
vingue aygua, que yo 'm crem. | ||||
Señora, de vostra vista | 5 | |||
tot lo cor tinch inflamat, | ||||
y perque tal foch resista | ||||
cerch la vostra pietat: | ||||
y essent vos la causadora | ||||
mon cor trist cremar se tem, | 10 | |||
via fora, via fora, | ||||
vingue aygua que yo 'm crem. | ||||
Es un foch de molt gran força | ||||
qu' a crescut de poch en poch, | ||||
que si no 's mostr' en la 'scorça | 15 | |||
tot de dins so flama y foch: | ||||
tant que quant mes va pijora | ||||
y es en lo grau mes suprem, | ||||
via fora, via fora, | ||||
vingue aygua que yo 'm crem. | 20 | |||
Es d' amor aquesta flama | ||||
encesa del vostre gest, | ||||
y quant mes va, mes s' inflama | ||||
puix qu' el remey no ve prest, | ||||
y vos sou la atiadora | 25 | |||
d' aquest foch que tant me prem, | ||||
via fora, via fora, | ||||
vingue aygua que yo 'm crem. | ||||
Si tant dura vostra tema | ||||
sens mirar ma servitut, | 30 | |||
ab lo foch que tant me crema | ||||
ja so trist del tot perdut: | ||||
y axi mes cruel que mora | ||||
tots vos anomenarem, | ||||
via fora, via fora, | 35 | |||
vingue aygua que yo 'm crem. | ||||
Cesse donchs vostra cruesa, | ||||
puix que merexeu tant, | ||||
y es de gracia y gentilesa | ||||
que ningú no pot dir quant: | 40 | |||
socorreu al qui us adora | ||||
qu' esta ja 'l derrer estrem, | ||||
via fora, via fora, | ||||
vingue aygua que yo 'm crem. | ||||
Vinga l' aygua piadosa, | 45 | |||
don remey al foch ardent, | ||||
aygua fresca com la rosa | ||||
del vostre cos tan plazent: | ||||
y sino abans d' un hora | ||||
tornar cendre tot me tem, | 50 | |||
via fora, via fora, | ||||
vingue aygua que yo 'm crem. |
—60→
Puix sius mir vos me mirau, | ||||
y si us parle us ne rieu; | ||||
ma señora, y perque u feu? | ||||
Quant vos mostre bon amor | ||||
y ma voluntat sencera | 5 | |||
descubrintvos lo meu cor | ||||
que per vos se desespera, | ||||
mostrau vista falaguera | ||||
y valerme no voleu: | ||||
ma señora, y perque u feu? | 10 | |||
Si yo us mostre bon voler | ||||
qu' altre tal nos trobaria, | ||||
mostrau que preneu plaer | ||||
fentme perdre l' alegria: | ||||
ple 'stich de malenconia | 15 | |||
puix que res no m' prometeu: | ||||
ma señora, y perque u feu? | ||||
Quant vos dich ma voluntat | ||||
descubrint ma cruel pena | ||||
perque no m' mostrau bon grat | 20 | |||
desligantme la cadena? | ||||
Vos me donau mala estrena, | ||||
tot sia per amor de Deu: | ||||
ma señora, y perque u feu? | ||||
Nit y jorn sempre sospir | 25 | |||
contemplant vostra figura, | ||||
que ja stich prop de morir | ||||
puix nasquí sença ventura: | ||||
feume fer la sepultura | ||||
puix matarme axi voleu: | 30 | |||
ma señora, y perque u feu? | ||||
No tinch altre pensament | ||||
qu' amarvos, gentil señora, | ||||
y vos me donau torment | ||||
cada punt y cada hora: | 35 | |||
lo meu mal sempre pijora | ||||
vos cruel no u conexeu: | ||||
ma señora, y perque u feu? | ||||
Y puix só vostre catiu | ||||
no vullau 'ser estremada | 40 | |||
qu' estich ja mes mort que viu, | ||||
y tinch l' anima arrancada: | ||||
trista vida ne passada | ||||
dels afanys que m' trameteu: | ||||
ma señora, y perque u feu? | 45 | |||
Si teniu presumpcio | ||||
de ser bella y valerosa | ||||
per tenir perfeccio | ||||
haveu de ser piadosa: | ||||
puix vos suplich fresca rosa, | 50 | |||
no se perque nom valeu: | ||||
ma señora, y perque u feu? |
—61→
Puix contrastau sens raho | ||||
al voler meu, | ||||
en tot pugau dir de no, | ||||
placia' Deu. | ||||
May pugau pendre repos, | 5 | |||
la nit y dia, | ||||
perque vejau com per vos | ||||
pert l' alegria, | ||||
puix darme malenconia | ||||
sempr' enteneu: | 10 | |||
en tot pugau dir de no, | ||||
placia' Deu. | ||||
May tingau son per dormir | ||||
un punt ni hora, | ||||
com yo trist quem feu morir, | 15 | |||
cruel señora, | ||||
mes infel son qu' una mora | ||||
puix no creeu: | ||||
en tot pugau dir de no, | ||||
placia' Deu. | 20 | |||
Quant volreu manteniment | ||||
per sustentarvos, | ||||
aquell sia de vos absent | ||||
sens may trobarvos, | ||||
puix ami per ben amarvos | 25 | |||
ay! tal me feu: | ||||
en tot pugau dir de no, | ||||
placia' Deu. | ||||
Quant volreu pendre plaer | ||||
soptat sen vaja, | 30 | |||
perque vejau quin despler | ||||
mon cor assaja, | ||||
y qui nou creurá tal aja | ||||
en lo cor seu: | ||||
en tot pugau dir de no, | 35 | |||
placia' Deu. | ||||
Sempre tingau soledat | ||||
sens procurarla, | ||||
y de res may tingau grat | ||||
de quant se parla, | 40 | |||
puix ma fe qu' es ben amarla | ||||
may no creeu: | ||||
en tot pugau dir de no, | ||||
placia' Deu. | ||||
Quant volreu de res parlar | 45 | |||
ningu no us crega, | ||||
fins vejau qu' el meu penar | ||||
per vos valega, | ||||
y mon voler clar conega | ||||
qu' es qual deu: | 50 | |||
en tot pugau dir de no, | ||||
placia' Deu. |
—62→
Qui no sap secret callar | ||||
no pot dir que sap d' aymar. | ||||
Qui no pot secret tenir | ||||
be mereix pena sentir; | ||||
prest sen porá penedir | 5 | |||
puix li danya son parlar. | ||||
Qui no sap secret callar | ||||
no pot dir que sap d' aymar. | ||||
Lo qui no tindrá secret | ||||
molt poch li valdrá son fet, | 10 | |||
l' amant vol esser discret | ||||
si d' amor voldrá gustar. | ||||
qui no sap secret callar | ||||
no pot dir que sap d' aymar. | ||||
L' amant vol anar tot sol | 15 | |||
y a l' escur com lo muçol | ||||
que si companyia vol | ||||
molt prest porá perillar. | ||||
qui no sap secret callar | ||||
no pot dir que sap d' aymar. | 20 | |||
Lo qui ama de fin cor | ||||
no fe cas de sa dolor, | ||||
sols per contentar l' amor | ||||
sempre vol perseverar. | ||||
Qui no sap secret callar | 25 | |||
no pot dir que sap d' aymar. | ||||
L' amador que es sufirent | ||||
sap guardarse de la gent | ||||
y axi fa qu' el mal dient | ||||
no li pot damnificar. | 30 | |||
Qui no sap secret callar | ||||
no pot dir que sap d' aymar. | ||||
L' amant ha de ser sencer | ||||
per contentar son voler; | ||||
sobre tot es menester | 35 | |||
saber ben dissimular. | ||||
Qui no sap secret callar | ||||
no pot dir que sap d' aymar. |
Hom deu fer quant fer poria | ||||
per cumplir son bon voler: | ||||
recortvos que cada dia | ||||
lo que hom vol nos pot aver. | ||||
Si teniu perfet amor | 5 | |||
no deveu james cansar, | ||||
mostran descuvert lo cor | ||||
ab gentil persesverar, | ||||
tenint ferma fantasia | ||||
no mudant may lo parer, | 10 | |||
recortvos que cada dia | ||||
lo que hom vol nos pot aver | ||||
—63→ | ||||
temps perdut no 's pot cobrar; | ||||
miran no 'l perdau ja mes, | ||||
no vullau tan poch cuytar, | 15 | |||
fora temps no 's pot fer res: | ||||
no dexeu may la porfia | ||||
qu' a les voltes pot valer, | ||||
recortvos que cada dia | ||||
lo que hom vol nos pot aver. | 20 | |||
Amar sempre de secret | ||||
s' a de fer ab molt gran zel, | ||||
l' amador quant es discret | ||||
sempre te molt gran recel: | ||||
fuig de tota compañia | 25 | |||
guardantse del mal parler, | ||||
recortvos que cada dia | ||||
lo que hom vol nos pot aver. | ||||
Quant l' amant es diligent | ||||
may no pert loch ni sahó, | 30 | |||
sempre te lo pensament | ||||
hon te la devoció: | ||||
en ben servir prenga via | ||||
si nou fá, res no pot fer, | ||||
recortvos que cada dia | 35 | |||
lo que hom vol nos pot aver. | ||||
No fiar may de ningú | ||||
deu tenir tot fel amant, | ||||
mas ha de ser importú | ||||
molt expert y vigilant: | 40 | |||
quant de pler, quant' alegria | ||||
perden molts per no saber? | ||||
Recortvos que cada dia | ||||
lo que hom vol nos pot aver. |
No es amor vostre voler | ||||
ni 's pot en res estimar | ||||
perqu' el verdader amar | ||||
ha de ser en tot sencer. | ||||
Amor es cosa inmortal, | 5 | |||
y axi com Deu, es tot sol: | ||||
semblant amor esser vol | ||||
net, perfet y tot igual: | ||||
y per ço vostre parer, | ||||
señora, poreu mudar, | 10 | |||
perqu' el verdader amar | ||||
ha de ser en tot sencer. | ||||
Axí com díu Salamó | ||||
fes per cas ab ton semblant | ||||
no 's pot dir perfet amant | 15 | |||
qui te variació: | ||||
igualtat ha menester | ||||
qui amor vol aumentar, | ||||
perqu' el verdader amar | ||||
ha de ser en tot sencer. | 20 | |||
—64→ | ||||
Ahon crema sols un lum | ||||
mostra l' hombra, lo que te, | ||||
mes tan tost qu' altre lum ve | ||||
tot se converteix ab fum: | ||||
hon si amor es barater | 25 | |||
no porá molt temps durar, | ||||
perqu' el verdader amar | ||||
ha de ser en tot sencer. | ||||
Un hom sol dins molts camins | ||||
en un punt anar no pot, | 30 | |||
dintre d' hu ha de fer tort | ||||
per mig fugint dels espins: | ||||
un camí donchs ha de ser | ||||
hont amor no puga errar, | ||||
axí l' verdader amar | 35 | |||
ha de ser en tot sencer. | ||||
Molts reys dintre d' un regnat | ||||
pau ja mes poran sentir, | ||||
hon volran molta residir | ||||
en amors aurá debat: | 40 | |||
un rey tot sol á de ser | ||||
qui pacifich vol regnar, | ||||
axi l' verdader amar | ||||
ha de ser en tot sencer. | ||||
Una fe y un sol amor | 45 | |||
y un rey se an de mantenir, | ||||
y aquests tres fins al morir | ||||
sens engan ni deshonor: | ||||
altrament no te valer | ||||
qui volrá desvariar, | 50 | |||
axi l' verdader amar | ||||
ha de ser en tot sencer. |
En un temps som arribat | ||||
que lo mon va no se com | ||||
perdud' es la lealtat, | ||||
tot hom se guart de tot hom. | ||||
Va lo mon fora sahó, | 5 | |||
no 's conex la servitut, | ||||
no val huy tenir virtut | ||||
ni 's segueix juy de raho: | ||||
es lo mon desbaratat | ||||
crech qu' o fa perqu' es ja prom; | 10 | |||
perdud' es la lealtat, | ||||
tot hom se guart de tot hom. | ||||
—65→ | ||||
No 'profita ben amar | ||||
dona qu' es desconexent | ||||
perqu' es muda com lo vent | 15 | |||
ab desig sols de mudar: | ||||
a tota amostra bon grat | ||||
y per no res pren lo tom, | ||||
perdud' es la lealtat | ||||
tot hom se guart de tot hom. | 20 | |||
No se usa sino interés | ||||
ab parlar del tot fingit, | ||||
per poch que falt lo profit | ||||
ben servir es per demes: | ||||
no 's recorda lo passat, | 25 | |||
si be fos de gom en gom, | ||||
perdud' es la lealtat | ||||
tot hom se guart de tot hom. | ||||
Guay del que roman desfet | ||||
per ser leal amador, | 30 | |||
puix qu' en dones ver amor | ||||
no pot ja trobar son dret: | ||||
es molt gran la crueltat | ||||
ab que d' elles tractats som, | ||||
perdud' es la lealtat, | 35 | |||
tot hom se guart de tot hom. | ||||
Molt prometre y poch tenir | ||||
es de totes lo costum, | ||||
tot feneix apres en fum | ||||
pus nols falta may que dir: | 40 | |||
renyan sempre com lo gat, | ||||
son fexugues mes que 'l plom, | ||||
perdud' es la lealtat, | ||||
tot hom se guart de tot hom. | ||||
Per mostrar que us volen be | 45 | |||
sempre vos demanen cels, | ||||
mas no tenen pas recels | ||||
de fer tot quant be los ve: | ||||
o quant bell resta enganat | ||||
que 's pensa ser majordom! | 50 | |||
perdud' es la lealtat, | ||||
tot hom se guart de tot hom. | ||||
Guart se huy en general | ||||
l' hom qui vol amar de fet, | ||||
qu' en dona fé no 's permet, | 55 | |||
qu' es d' amor la principal: | ||||
si 's fia será 'nganat | ||||
qu' es mudat ja 'l bon renom, | ||||
perdud' es la lealtat, | ||||
tol hom se guart de tot hom. | 60 | |||
Fugen del que las segueix, | ||||
seguexen á qui les fuig, | ||||
quant fastig y quant enuig | ||||
passa qui no las coneix: | ||||
quant pensa ser ben amat | 65 | |||
resta 'nganat sols del nom, | ||||
perdud' es la lealtat, | ||||
tot hom se guart de tot hom. | ||||
Y si may qualqu' u per sort | ||||
la dona 'l volgué tot sol, | 70 | |||
pot se dir hu com lo sol | ||||
y jo crech que deu ser mort: | ||||
mas si viu en tal estat | ||||
pot dir qu' a guanyat lo pom, | ||||
perdud' es la lealtat, | 75 | |||
tot hom se guart de tot hom. |