Parlament o collació que aprés de sopar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat [Fragmenta]
Joan Roís de Corella
Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, edició crítica [de] Josep Lluís Martos, Biblioteca Sanchis Guarner 55, IIFV-PAM, Alacant-Barcelona 200, pp. 237-282. ISBN: 84-8415-279-0.
Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.1
Per la presència de Corella a Martorell veg. Riquer 1990; Garriga 1991; Miralles 1991b; Badia 1993a; Hauf 1993a; Cingolani 1995-96; Pujol 1995-96; Annicchiarico 1996, 1998, 1999; Guia 1996.
De la trascendent celsitut de la senyora de totes les sciències, sacra theologia, devallant ab delitós studi en los florits e verts camps de afable poesia, he llevat les ànchores de pereós oci, dexant los ports de reposat silenci, per stendre les càndides veles ab plaent exercici en les baxes entenes de vulgar poesia. A la tempestuosa mar de Venus la proha de ma scriptura endreçant, descriuré naufragis de aquells qui en ella follament navegant, dolorosa (ms. C a dolorosa) e miserable fi pervenen.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 190, 450, 25 - 451, 1.
TB: Vives 2004.
e aprés que amor té nostres penses entenebrades ab ofuscat entendre, falç stimam tant com nostra benvolença·ns (ms. V om. ·ns) empeny. Perjudicant l'altitud de nostra condició humana, dexam la infinida fi del subiran bé, elegint en les criatures, egualment o més que nosaltres miserables, última benaventura fent contra regla no solament de la sancta fe cristiana, mas de natural rahó, que·ns mostra la fi de les altres causes més noble sia, de més vàlua que les coses que a ella s'endrecen. E perquè la veritat dels humans actes ab exemples millor se mira
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 185, 433, 24-30.
TB: Vives 2004.
Larga pintura seria, scrivint, pintar lo blanch paper
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 467, 892, 7.
TB: Vives 2004.
A mi no basta stil de conformes paraules per a descriure los contrasts e duptossos pensaments que, en los camps de la sua fatigada pensa, combatien.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 373, 758, 9-10.
TB: Vives 2004.
a la riba de una poca lúcida font que sobre les verts fflorides erbes, ab suau remor corria.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 27, 49, 17-18.
TB: Vives 2004.
trametent, ans de edat perfeta, als regnes de Plutó la laugera ànima.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 416, 817, 8-9.
TB: Vives 2004.
Ab alegria de goig ineffable
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 272, 584, 30.
TB: Vives 2004.