41
Apareixen Ovidis a les ps. 76 (n. 57, 8 i 9), 87 (n. 28), 96 (n. 47, 49, 50, 51), 98 (n. 2, 6) i 104 (n. 11).
42
Vegeu 69-70, 83, 91 i 100. A la 102 es reporta el document de venda de l'edició de les Transformacions d'Alegre de què parlarem més avall.
43
A la p. 16 cita un Ovidi, De vetula i a la 38 unes Letres de Ovidi.
44
Vegeu la nota 37. Un repàs més sistemàtic dels inventaris ens duria a citar, per exemple, la ja coneguda existència d'unes «Glosses d'Ovidi» entre els llibres del rei Martí, esmentades per Massó 1905; la presència del nostre autor als materials recollits a Rubió i Lluch 1908-1921, I, 350, 361, 381 i 445 i II, 237 (vegeu més avall) o la seva absència a llistes de llibres com les que es contenen a Pujol 1913, Rius Serra 1928, Vieilliard 1930, López de Meneses 1952, Gudiol 1920-1932 (tampoc als inventaris del XV, citats ibidem, VI, 1920-1922, 63-72). Ovidi torna a ser present a Rubió i Balaguer 1962, Miquel i Rossell 1928-1932, Wittlin 1962-1967 i, naturalment, Beer 1908 (vegeu vol. II, 71 i 78, la notícia d'unes Tristes al ms. 103 del fons de Ripoll).
45
Tota la informació que tenim comença i acaba a Rubió i Lluch 1908-1921, 1917-1918, i Bohigas 1985.
46
Em consta que s'estan duent a terme diversos estudis sistemàtics sobre aquest tema; una edició de la traducció permetrà d'estudiar el paper de les Heroides a la literatura catalana antiga, de Bernat Metge, a Francesc de la Via, a Corella, al Tirant lo Blanc. Albert Hauf va abordar aquest darrer punt a la seva ponència al Symposion Tirant lo Blanc, celebrat a Barcelona el 1990.
47
Balaguer i Merino 1875. He d'agrair a una providencial advertència del col·lega Marc Mayer que no em passés per alt l'actual localització del text publicat per Balaguer i Merino; el qual, segons que he pogut comprovar, en fa una transcripció paleogràfica.
48
Vegeu el text llatí: «Qua, nisi tu dederis, caritura et ipsa, salutem mittit Amazonio Cressa puella viro»
. Aquests encapçalaments refets o directament afegits en alguns dels casos no poden ser les «glosses a les Heroides»
de què parlen alguns documents antics, com veurem més avall; són més aviat una mena de restes d'un accessus; vegeu la semblança entre l'Accessus Ovidii Epistolarum III a Huygens 1970, 31-33, i el de la nostra primera heroida: «Penòlope, filla de Itari, tramès a Ulixes, marit seu, fill de Laertes, aquesta letra. Aquest Ulixes anà ab los altres grechs a la batalla de Troya e aquí stech X anys e, ans que tornàs, per altres X anys. Car, per ço com ella anà contra los temples dels déus quant Troya fo presa, fo condempnat per los déus que X anys anàs vagarós per la mar ans que tornàs a sa terra. Penòlope, muller sua, requesta per molts cortejadors, amonesta Ulixes que degua tornar e allegua moltes rahons»
(f. 1r.).
49
Ms. de París, f. 11r. La còpia de Balaguer llegeix Cert per Cret, Amazoyna per Amatzònia, haurà per aura, donas per dones.
50
Moliné i Brases 1914, LI.