Ghisalberti 1933. Per a un tast del caràcter de les al·legories de Giovanni, vegeu-ne la part corresponent a Faetont reportada per Ghisalberti 1933, 47-48:
LIBER I
1-3. Prima transmutatio est Phetontis fulminati a Jove. In ista fubula multa interponuntur. Primo per Meropem virum Climenes intelligo purum praticum sive practicam scienciam. Sed per Phebum intelligo scienciam speculativam. Per Phetontem qui filius putabatur Meropis intelligo magistrum praticum sine speculatione. Nam Pheton ídem est quod apparens.- Sed per Epaphum intelligo magistrum speculativum. Nam dicitur ab epi quod est super et paphos quod est apparentia. Inde Epaphus id est súper apparens. Per Epaphum ergo iniuriari Phetonti intelligo magistrum speculativum qui despicit praticum, et non dimittit appellari filium Phebi. Sed ostendit ipsum esse filium Meropis.- Per Climenem intelligo vanam gloriam. Dicitur enim a cleos quod est gloria et mene defectus, quasi defectuosa sui vanagloria. Cuius filius dictus est Pheton quia fuit vanagloriosus. Propter hoc ergo quod Pheton petebat currum solis intelligo magistrum praticum qui vuit speculari et ascendere magisterium nec potest. Sed per Phebum dissuadentem intelligo scienciam speculativam que dissuadet homini pratico ne intromittat se in speculationibus. Non tamen negat eam sibi quia sciencia nunquam se negat alicui. Sed per ipsum Phetontem ascendisse currum et incendisse totum mundum intelligo quod praticus qui vuit speculari seminat errores in mundo.- Potest tamen ad speciale adaptari quia bene fuit verum quod Pheton fuit quidam praticus, qui voluit determinare de cursu solis, et inde dictum est quod faciebat ipsum ascendere et descendere. Per incendia intelligo errores quos seminabat et verum est quod fulminatus est. Sed per sorores esse mutatas in arbores intelligo quod Pheton de arboribus bene determinavit et vera s. qualiter electra habentur ex gummis, et ideo dicuntur plorasse de autore suo. Et bene verum fuit quod Cignus fuit rex Ligurum i. lombardorum scilicet ultra Placentiam. Ab abundantia enim leguminis pars illa Lombardie Liguria est appellata. Sed citra Placentiam usque ad Ymolam dicta est Emilia. Iste Cignus doluit de morte Phetontis, et voluit describere vitam et gesta eius. Sed vox est attenuata in cignum, quia non debuit ipsum laudare in multis in quibus ipsum laudavit sed in multis sic. U. d. e.:
«Preceptor novus est Pheton. Sapientia Phebus.
Reddit magistrum gloria vana Climen.
Est Epaphus super apparens operatio pura
Cui Pheton metuit filius esse Merops.
Natus humo Pheton et Phebo vivificante
65
Stultius Humanis deserit alta poli.
Seminat errores qui sunt incendia mundo
Quem super Eridanum fulminat ira dei.
Vertitur in plantas lacrimantum turba sororum
Quas fore gemmiferas ille locutus erat.
70
Rex Ligurum Cignus casum Phetontis amici
Descripsit querulo carmine factus olor».
82
També va existir, segons Enrique de Villena, un epítom català de l'Eneida: vegeu Riquer 1934, 17 i la glossa 100 a Villena 1989, I, 63. Ibidem 58-59, a la glossa 86, es parla d'Ovidi; Cátedra, l'editor de Villena, a la nota corresponent a l'esmentada glossa 100, insinua que es conserven resums de l'Eneida en català dintre de cròniques universals. Es el cas dels fs. 208-237 del ms. 352 de la Biblioteca de Catalunya, tal com es pot llegir a Bohigas 1985, 174.
83
Agraïm encara a Laura Ripoll l'ús d'aquesta transcripció de l'incunable.
84
Vegeu a les notes 73 i 81 alguns materials al·legòrics pròpiament dits, i un comentari de procedència filològico-crítica a la 70. Vegeu també com el contingut de les al·legories d'Alegre correspon a la informació reportada als capítols XL, XLI, XLII i XLIII del llibre VII de les Genealogies de Boccaccio (vegeu-ne també el capítol XLV del llibre X).