Rahonament de Thelamó e de Ulixes en lo setge de Troya, davant Agamènon, aprés mort de Achiles, sobre les sues armes [Fragmenta]
Joan Roís de Corella
Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, edició crítica [de] Josep Lluís Martos, Biblioteca Sanchis Guarner 55, IIFV-PAM, Alacant/Barcelona 2001, pp. 125-135. ISBN: 84-8415-279-0.
Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.1
Per la presència de Corella a Martorell veg. Riquer 1990; Garriga 1991; Miralles 1991b; Badia 1993a; Hauf 1993a; Cingolani 1995-96; Pujol 1995-96; Annicchiarico 1996, 1998, 1999; Guia 1996.
ligen aquells, los quals menyspresant les nobles virtuts de la ànima, en les miserables forces del cors tenen esperança de infinida glòria. Veuran quant la eloqüència e indústria de Ulixes pogué contra la supèrbia e fortelesa de Àiax Talamon, e, axí, ultra lo general desig de saber, al qual naturalment la condició humana nos obligua, apertany desigar especial estudi, lo qual, diferenciant-nos dels animals bruts, no solament fa·ns ésser hòmens, mas quasi déus, pujant-nos ten alt que a la vista de l'enteniment li paran ten poches les coses de la terra, que ab fastiguós menyspreu les tals esguarda.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 173, 417, 11-16.
TB: Vives 2004.
Si tu res digne de premi has fet (ms. D has fet digne de premi), lo guardó a Palamides se sguarda, que descobrí la veritat de la tua ficta e temerosa follia
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 229, 505, 23-25.
TB: Vives 2004.
si ja fos mort, vixquera la sua ínclita fama, la qual tu (ms. D la quall, més), maliciosament e no (ms. D que) vera, li has imposat (ms. D posat).
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 188, 436, 14-15.
TB: Vives 2004.
Ab tals engans deu ésser temut Ulixes, lo qual, ab tot que (ms. D encara que) en belles paraules vença la saviesa de l'antich Nèsthor, no·l socorregué quant, enmig dels troyans, pesat per sa vellea, li demanà succors, no podent, sinó ab tarts passos, dels enemichs retraure's. Però Ulixes, desemparant lo tan honrat duch, recorregué al seu (ms. D a son) segur offici. Fogint no ab suaus passos, car la temor als seus peus portava ales,
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 229, 505, 25-29.
TB: Vives 2004.
car la temor als seus peus portava ales
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 337, 703, 29.
TB: Vives 2004.
narra los teus singulars actes. Cavaller no conegut sinó en treves, vet Èctor resucita, lançant foch a nostres naus. Resistexs-li tu ab pintades paraules
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 218, 480, 8-11.
TB: Vives 2004.
mas que deixem los déus en los cels, de nostres misèries poch anciosos (ms. D poch anciosos de nostres misèries), e los morts en los sepulcres reposen. Nosaltres guanyem premis ab mèrit de pròpia virtut
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 218, 480, 1-4.
TB: Vives 2004.
mas que deixem los déus en los cels, de nostres misèries poch anciosos (ms. D poch anciosos de nostres misèrie), e los morts en los sepulcres reposen. Nosaltres guanyem premis ab mèrit de pròpia virtut.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 337, 703, 29-31.
TB: Vives 2004.
Nosaltres guanyem premis ab mèrit de pròpia virtut.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 229, 505, 29.
TB: Vives 2004.
Nosaltres guanyem premis ab mèrit de pròpia virtut.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 268, 577, 2.
TB: Vives 2004.
Mas yo só content del premi delitós (ms. D delitós premi) que virtut ab si porta.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 188, 436, 31.
TB: Vives 2004.
De mos actes no vull més recitar (ms. D jo no vull més recitar de mos actes), perquè no convé (ms. D pertany) als savis reys ser croniquistes de llurs victòries, ni vull minvar lo premi de mos treballs ab superba jactància. Mas, perquè vejes no tinch del tot ma sperança en paraules, mira los meus pits.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 229, 506, 4-7.
TB: Vives 2004.
De mos actes no vull més recitar (ms. D jo no vull més recitar de mos actes), perquè no convé (ms. D pertany) als savis reys ser croniquistes de llurs victòries, ni vull minvar lo premi de mos treballs.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 337, 703, 27-29.
TB: Vives 2004.
O, fallit d'enteniment! ¿E ab los béns de natura, los quals quascú sens delliber posseeix, vols attényer nom e premi de virtuós, que sinó ab multitud de treballosos actes, no·s dexa attényer? (ms. D que no s'ateny, sinó ab multitut de treballosos actes) E, fiant en la tua nua e corporal (ms. D mà corporal) força, ¿tens atreviment demanar (ms. V de demanar) tals armes, oblidant-te que·ls toros e grans orifanys, ab major força que tu, sovint nostre camp han soccorregut, sens que no demanen les armes?.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 211, 469, 6-10.
TB: Vives 2004.
Paregué bé a tots los reys les armes fosen de aquell lo qual ab tan gentils paraules havia rahonat los mèrits de sos actes. E fon manifest quant lo gentil stil fa pus clara la justícia (ms. D la justícia pus clara).
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 183, 432, 19-20.
TB: Vives 2004.