41
Los graus son bretxas produhidas en lo cordó sorrench per ahont surt l' aygua de l' estany y per ahont entra l' aygua del mar quan está alborotát. (208, 1)
42
Bergier dona, segons Vitrubio y Pline, llarchs detalls sobre la construcció de las vias romanas. Diu lo següent: sobre un primer gruix de falguera y palla, los traballadors formavan una argamassa de quatre capas sobreposadas. La primera se componia de pedretas lligadas ab cals y cimá: s' en dehia lo statumen, lo fonament.
La segona capa de morté se feya ab pedras mes grossas esmenusadas y barrejadas ab la cals: s' en dehia rudusTota aquest amalgama havia de tenir per lo menos 50 centímetros de gruix.
La tercera capa s' feya ab una argamassa composta d' una part de cals y tres parts de teula esmenussada. L' estenian sobre 'l rudus. Aquesta tercera capa s' en deya nucleus.
Després venia l' empedrát que servia pera cubrir la obra entera: era lo summa crusta.
Pera obtenir una perfecta soliditat las dos últimas capas havian de tenir juntas 9'35 de gruix. (Vide Bergier: Histoire des grands chemins de l' empire, tom I pág. 150 y següents.) (209, 1)
43
Desde Tura ahont se suposan existir las ruinas de Combusta, després d' haver passat la ribera de l' Agly, del costat de Rivesalters, se troban substruccions de la época galo-romana, sobre tot de prop del poble de Peyrestortes. Hem de creure donchs, que hi ha hagut en aquell punt aglomeració més ó ménos considerable de gentS' hi han trobat restos de tota especie: rajolas, terrissería, ossamenta. La existencia d' un aqüeducte que hi conduhía l' aygua de l' Agly, ha sigut probada per un espay de prou extensió. La posició que ocupava aquell poble, 'l qual ha deixat solzament vestigis, es de las més aventatjadas: se domina tota la Conca de Rivesaltes, tota la Salanca y tot l' entorn, un horisont de montanyas espléndit. Al dirigirse vers lo Summum Pyrenœum de Bellaguarda, se troban, á tres quarts de llegua sud de Perpinyá, ruinas romanas en lo lloch dit la Vallauria, á Canhoes, á Pollestres, á Banyuls-dels-aspres, á Pontellá, á L' Albere, al Perthus. Son com una sembradura que 's pot seguir fins á Espanya.
(Veurer Le Publicateur des Pyrennées Orientales, anys 1833-1835, passim.) (212, 1)
44
Que baixa del coll de Panissars. (216, 1)
45
Pirenœum transgreditur, at ad opidum Illiberim castra locat. (Tito Livio, llib. XXI sect. 4.) (220, 1)
46
Mr. Aurés ha publicat en Nimes, en 1868, un opúscul que porta lo títol següent. Concordancia dels gerros apolinaris y de l' itinerari de Bordeaux á Gerusalem y comparació ab la taula de Pcutinger y l' itinerari d' Antonino In 8.ª128 pág. ab cuadros. (224, 1)
47
Lo ser los murs espitlleráts, vol pas dir que sas espitlleras servissen pera la defensa de la torra, com en las fortificacions de la edad mitjana. Se compren sa imposibílitat per lo metre y mitj de gruix de la paret. La forma de ditas espitlleras fa creurer que servian pera donar claror á l' interior de la torra, puig que no rebia la llum d' altra manera. (228, 1)
48
A eixos 40.000 projectils, la ciutadela havia contestat ab 13.633 balas rassas, 1297 obusos, y 3602 bombas. L' esquadra contestá ab 4773 balas rasas, 2493 obusos y 2736 bombas, total 28534 projectils: de part y d' altre durant tot lo siti: 71.780 projectils. (246, 1)
49
La punta es l' extremitat del carrer de Mar, vers Cap de Creus. (253, 1)
50
Dels estanys de Carençá surt la ribera del mateix nom que passa á Thués (Cerdanya francesa) y se junta ab lo riu Tet. (275, 1)