Los veteráns de la Guerra dels set anys, donavan lo nom de Avi á llur general Espartero. (312, 1)

Aixó de brunyols era lo crit de la quitxalla. (313, 1)

L' excursionista no 's deu oblidar de visitar á Torroella l' antich palau dels comtes de Solterra y lo gran edifici conegut per lo Castell. Lo primer, restaurat ab inteligencia per son propietari actual, acaudalat comerciant de Barcelona, pertany al estil de transició entre l' ogival y 'l renaixement. Lo segon edifici es lo castell hont lo rey En Pere 'l Gran guardá com á catius la esposa y fills de son germá lo rey de Mallorca.

Lo senyor Pella y Forgas, en sa Historia del Empurdá, nos diu que 's conserva en Torroella una tradició del cautiveri de aquella desgraciada familia. «Fué su carcel un castillo del cual quedan señales de ruinas junto á la iglesia parroquial, y no el que eorona la montaña de Montgrí que es más moderno. (T. VI, pág. 473.)» Está clar: si lo castell de Montgrí fou edificat de 1294 á 1301, segons nos diu lo mateix senyor Pella, no podia pas existir en 1285, época en que la familia del rey de Mallorca hi fou tancada.

Las ruinas que l' autor de la Historia del Empurpá ha vist, contiguas á la iglesia parroquial, son bé las del esmentat castell. Sols s' hi veu un tros de mur exterior que 's coneix es mes antich que lo restant del edifici; pero al visitar l' interior del caslell, sas estancias grandiosas ab volta, sos murs macissos de 1,40 m. de gruix, hem de presumir que molt del antich caste l n' ha quedat. Encara que hagi sigut renovat y convertit en edifici relativament més recent, l' arqueólech sabrá molt bé coneixer tot lo que pertany al castell vell.

Lo castell actual té de notable una escala monumental de pedra picada que dona entrada del atrium al primer pis en una galeria quadrangular voltada de airosas arcadas sostingudas per esbeltas columnas ogivals del sigle XIV que podria molt be ésser la época de sa restauració.

Lo castell de Torroella pertany á una de las familias nobles més antiguas de Torroella, que te casa senyorial á Girona. Don Joaquim de Cárles, l' amo del Castell, es persona dignísima, de gust artístich, inteligent arqueólech. Ha reunit en las inmensas salas y estancias del Castell una munió de cosas antiguas que cridan la admiració: cadiras históricas, butacas clavetejadas ab respalder de cuyro, cuadros al oli ennegrits per la velluria, calaixeras ribetejadas de coure y marfil, llibres y pergamins, euriosa colecció de cerámica, etc., etc.; es un ver museo digne d' ésser visitat. Rebi D Joaquim de Cárles en nom meu y de mos companys d' excursions la més entussiasta felicitació. (329-330, 1)

De G. Droz.- Traducció lliure. (335, 1)

Aixó de soterranis que van á surtir á Mallorca es una crehencia popular bastant singular que s' aplica á moltas covas de nostras montanyas que no han sigut exploradas, sobretot las covas d' encantadas y bruixas. Sense anar tant lluny encara en lo nostre país es acreditada la llegenda del pou de Bellaguarda. Donchs en lo esmentat castell hi ha un pou que te mes de cent metres de profunditat. Se diu que al arribar á aytal fondaria los travalladors sentiren una gran fressa d' aygua que los feu remuntar depressa, y de sopte l' aygua pujá á més de 20 metres. Se diu que aquella fressa es la d' un torrent impetuós que segueix la cordillera fins á Cap de Creus, continua dins terra, sota mar, y va á surtir á Mallorca eu un punt que també citan y que no 'm recorda; y la proba es que si 's tlran dins lo pou fnllas de faig ó de castanyer que son arbres que no hi ha á Mallorca, als tres dias se veuhen á surtir ab l' aygua que brolla de terra. Hi ha pagesos del Alt Empurdá que creuhen aixó com l' Evangeli. (350, 1).

Notices historiques sur les Communes du Roussillon (2.ª serie) (352, 1)

Lo puig de Set homes es un dels tres cims del grupo Canigó (2785 metros d' altitut.) (360, 1)

Cf. ab la interessant Conferencia donada per D. Ramon Arabía y Solanas en la Associació d' excursions catalana, lo dia 14 d' Abril de 1880. (363, 1)

Avuy l' ha desbancat lo Elburz ó Elbrouz, com escriuhen los francesos, en lo Cáucasso, quin pich N. O. té 5.559 m. damunt lo nivell del mar. Lo Montblanc no 'n té més que 4.810. Las primeras tentativas de pujar al Elburz datan de 1829 per lo general rús Emmanuel, mes sols quedá definitivament vensuda la montanya en 1868: als 31 de Juliol de dit any arribáren al cim per primera vegada los inglesos Mr. Freshfield, Moore y Tucker, acompanyats del guia saboyá Fr. Devouassoud. La ascensió, á pesar de la major altitut, es infinitament més fácil que la del Montblanc; lo únich perill serio es la baixa temperatura, que á vegadas impossibilita quasi completament tot moviment. -En dita cadena del Cáucasso hi ha molts altres cims més alts que 'l Montblanch; entre ells es célebre lo Adai-Choch (5.081 m.) de terribles dificultats, petjat també per Freshfield y més recentment per lo eminent explorador y alpinista húugaro Mr. Moritz von Déchy. No obstant, com lo Cáucasso s' alsa en la frontera d' Assia ó sia en lo extrém S. E. d' Europa, pot dirse encara sens gran impropietat que lo rey de las montanyas d' aquesta es lo Montblanc, que se aixeca en lo bell mitj d' ella y es lo nús de son més important sistema orográfich. (363, 2).

Altres medicions posteriors més precisas y comprobadas han fixat l' altitut del Montblanc en 4,810 metres. (372, 1)