Ressenya de l'article: Cacho Blecua, Juan Manuel (1993b), «El amor en el Tirant lo Blanc: Hipòlit y la Emperadriu», Symposion «Tirant lo Blanc», Barcelona, Quaderns Crema («Assaig», 14), ps. 133-69

Marinela Garcia Sempere

L'amor cortés, manifestat en diferents graus tot al llarg del Tirant, presenta unes particularitats ben curioses en el cas de la relació entre el jove Hipòlit i l'Emperadriu. Es tracta d'un amor luxuriós en el qual la iniciativa de la dona és fonamental; la diferència d'edat dels protagonistes i el fet que el jove tinga el mateix nom que el fill mort de l'emperadriu ens remet, en certa manera al mite de Fedra, recreat i adaptat a la nova situació; d'una altra banda, les situacions iròniques, fins i tot còmiques, en què es troben els personatges i el fet que hi haja un triangle amorós ens remet a moltes situacions típiques dels fabliaux. Malgrat que es poden observar algunes contradiccions en la presentació del personatge d'Hipòlit, el fet que es puguen transformar materials previs per a inserir-los en el context narratiu de la novel·la, la sensualitat i l'humor de molts episodis, explicable en molts casos des de l'òptica dels fabliaux, com la intervenció dels personatges al final de la novel·la de manera que hi ha un final feliç __entre cometes__, i no una tràgedia, tot plegat són una mostra més de la vitalitat del Tirant lo blanc.