Samba per a un «menino da rua». Gabriel Janer Manila

Josep Maria Aloy

«Benedita Moreira no podia dormir aquella nit... En un barri de faveles de Rio, Benedita Moreira esperava, amb els ulls molt oberts, damunt una màrfega. El seu fill feia dies que no passava per allà, i això només volia dir una cosa: que li havia passat una desgràcia. Aquella dona ho intuïa. També sabia que trobaria el seu fill. Potser mort, com molts altres nens del carrer, però el trobaria». Aquest és el text de la contraportada del llibre i amb el qual Janer Manila inicia la narració. Prèviament, l'autor ja ens ha ofert una cita de Chavela Vargas que diu: «A esta hora exactamente hay un niño en la calle». Amb aquests preàmbuls el lector preveu de seguida que el text que llegirà serà dur i, probablement, colpidor. I així és.

La literatura per a joves -més aviat saturada de títols cridaners, escrits amb massa concessions i amb ganes d'arribar al lector per la via més fàcil i a vegades també per la via més poc honesta- s'enriqueix de tant en tant amb la publicació d'una obra de qualitat escrita amb sinceritat i fermesa. El tema dels nens de carrer, la seva indefensió, la duresa de les condicions amb què han de viure, la misèria que els envolta... cal que sigui explicat una i altra vegada sense escarafalls però amb tot el realisme possible. Janer Manila, escriptor compromès des de les seves primeres novel·les -recordem «El rei Gaspar» de fa ja 25 anys- ens sotragueja els sentiments amb una història que s'allunya del realisme màgic a què ens tenia acostumats per explorar arran de terra les misèries de la realitat més despullada i trista. El resultat? Una novel·la tan trista com la història que ens conta. Però una novel·la excepcional on la qualitat literària competeix amb la qualitat humana. Què més volem?