21
Un to del qual podria ser un bon exponent la distinció a
I, 273 entre el pa beneït i el cos de Crist la vigilia del desafiament
entre Tirant i Tomàs de Muntalbà. El detallisme de la
novel·la arriba fins i tot, quan descriu els menjars i les seves
funcions, a relacionar-los amb precisió amb els instruments que
serveixen per preparar-los: vegeu a I, 239 com Tirant fa provisió de
llenya i carbó per tal que l'ermità pugui cuinar
«gallines e capons»
en els dies de pluja.
22
Pel que fa a aquest aspecte, cf. Rafael BELTRAN, Eliseu («Tirant lo blanc») a l'espill de Lucrècia (la «Celestina»): retrat de donzella com a còmplice fidel de l'amor secret, dins Miscel·lània Joan Fuster, I (Montserrat 1989), pàgs. 95-124.
23
Tirant, II, 162. Quan, en acabar l'Entremès del Rei Artú, Tirant i els seus
companys fan els vots, Hipòlit promet «de no menjar pa ni sal,
e lo que manjaré serà tostemps ajenollat, e de no dormir en llit,
fins que jo haja mort ab les mies pròpies mans trenta moros sens ajuda
de negú»
(II, 45). Pel que fa a això,
vegeu un vot anàleg de Tirant recordat a la nota 10. L'ambigua i
subterrània relació d'afinitat entre el Capità i el patge
no es limita tan sols a això. Els amors d'Hipòlit amb
l'Emperadriu són provocats directament per Tirant que
«cridà Hipòlit e ab baixa veu li dix:
__Vés defora e torna prest, e posant-te al costat de
l'Emperadriu posa-la en noves del que coneixeràs que en grat li vinga, e
jo experimentaré si la mia passió poré a la Princesa
referir»
(II, 150)
24
Tirant, II, 162.
25
Tirant, II, 166.
26
Tirant, II, 167.
27
Aquests aspectes de la narració han estat estudiats per Rafael BELTRAN, Tirant lo Blanc: Evolució i revolta en la novel·la de cavalleries (València 1983), especialment les pàgs. 107-108.
28
Tirant, I, 281.
29
Tirant, I, 249. Tirante, I, 226.
30
Ibidem. Naturalment, la
màxima «del bo tria hom lo millor»
tenia una
aplicació eròtica i no pas gastronòmica. De tota manera,
la juxtaposició («prestament»
) es troba dins del
text.