Visor de obras.

La tenebrosa nit passà lo virtuós Tirant en amorosos pensaments, desijant que Phebo fos atés a les parts orientals demostrant los seus luminosos raigs sobre lo nostre orizon. E vista la hora disposta, lo valerós capità, passejant ab suaus passos, anà davant l'emperador e ab humil veu li féu principi a semblants paraules:

__Senyor de gran providència, no ignora la magestat vostra la promesa fe que és stada dada per lo soldà e lo Turch a vostra excelència, ço és, de restituir e posar en domini vostre totes les terres per ells ocupades e detengudes en tot l'Imperi Grech. Per què, magnànim senyor, si a la magestat vostra serà plasent dar-me licència, yo partiré molt prest per rebre la possessió per la magestat vostra e recobraré, per força o ab grat, tot lo qui·s pertany a l'imperi. E més encara, si la fortuna nos és favorable, se tendrà tal orde, senyor, que la excel·lència vostra, benaventuradament vivint, senyorege les terres, totes les quals possehia l'emperador Justinià, predecessor vostre.

E donà fi   -f. U3r-   a son parlar.

Respòs l'emperador en la següent forma:

__Clarament veig, virtuós capità e fill meu, lo inflamat ànimo que teniu de aumentar e·xalçar la nostra imperial corona. E tenim coneguts los molts serveys e honor que fets haveu a nós e a tot l'imperi, de què·n restam molt obligats a la molta virtut vostra, car nós stimam que, encara que dat-vos haguéssem tot l'imperi, fos suficient premi al meréxer vostre ne en lo que nos haveu servit. Per què nós, de present, vos volem fer donació de tot l'imperi en nostra vida, a vós e als vostres. E per tornes, vos volem dar nostra filla Carmesina per muller, si vostra virtut la volrà, car nós som ja en tal edat posat que no som per a regir ni menys defendre l'imperi e tenim de la vostra virtut e cavalleria tal confiança que·ns sereu més que fill, car los actes que fets haveu manifesten la glòria e lo premi que sou merexedor. E prech-vos que en açò nos siau obedient, car fent lo contrari nos enujaríeu molt.

Hoint lo virtuós Tirant les benignes paraules de l'emperador, lançà's als seus peus e besà aquells ab molta humilitat e amor strema. E féu principi a semblants paraules:

__Mon senyor, no sia plasent a la divina Potència comportar que Tirant lo Blanch, humil servidor de la magestat vostra, fes tan gran defalt que consentís ne permetés que la altesa vostra fos desposseïda de la senyoria de l'imperi en la vida vostra, ans permetria pendre la mort. Emperò, senyor, si la benignitat de vostra altesa me volrà fer tanta gràcia e mercé de voler-me dar les tornes, segons vostra magestat ha ofert, stimaria més que si·m daven X imperis. E més avant de açò, no vull al present ni tinch creença que en tota ma vida, servint yo a la magestat vostra, fos merexedor de tan gran premi.

L'emperador lo pres del braç, vista la sua molta gentilesa, alçà'l de terra e besà'l en la boca, e Tirant li besà la mà. E l'emperador pres a Tirant per la mà e portà'l a la cambra de la excelsa princessa, qui stava en lo seu acostumat strado ab totes les sues dames davant ella e festejant al rey de Sicília. Entrant lo magnànim emperador, tots se levaren e feren-li molt gran reverència. E asseyt l'emperador en lo reposat strado, féu seure a la sua part dreta la excelsa princessa e lo virtuós Tirant a la sinestra, e lo rey de Sicília davant ells. L'emperador, la cara girant devers sa filla, ab gest afable pronuncià forma de tals paraules:

__Ma filla, no ignorau los asenyalats servirs e honors excelses que lo virtuós Tirant, que ací és, nos ha fetes, e de quants dans e treballs e afliccions nos ha preservats, y a tot l'imperi que ha liberat de tant de mal e de tantes impressions que·ns eren fetes per la gent morisca. E com nós conegam que al seu tant meréxer nós no tingam tant que siam suficients a premiar-lo, havem deliberat que nós no tenim res més car ne de major stima ne que més amem que la vostra persona. Li havem feta oferta de aquella e us prech e us man, ma cara filla, que el vullau pendre per marit e senyor. E serà la cosa de què   -f. U3v-   més me poreu servir.

E donà fi a son parlar. Respòs la excelsa senyora ab graciosa, afable, modesta continença e dix ab gran suavitat:

__Senyor de gran clemència e benignitat, molta glòria és per a mi que la magestat vostra me haja posada en tanta stima que la mia persona sia suficient premi als innumerables serveys e honors que lo valerós Tirant ha fets a la magestat vostra e a tots los de l'imperi, com yo no sia merexedora descalçar-li la çabata, ateses les tantes singularitats e virtuts sperimentades que per ell són posseïdes, mas suplich-lo que·m vulla acceptar com a serventa e cativa sua, car yo só presta de complir tot lo que per la magestat vostra e per sa virtut me serà manat.

Acabant la excelsa senyora lo seu parlar, l'emperador tramés per l'arquebisbe de la ciutat per sposar-los de continent. E pot-se considerar que no fon de poca consolació e alegria aquesta graciosa concòrdia, que per bon spay stigueren Tirant e la princessa que no·s pogue[r]en parlar, tant staven de amor verdaderament inflamats. E vengut lo sant arquebisbe, l'emperador li manà que sposàs sa filla ab Tirant e ell féu son manament.

Fetes les sposalles, grandíssima festa e alegria fon feta en lo palau e en la ciutat, hon foren presents l'emperador e la emperadriu; lo rey Phelip de Sicília; lo rey de Feç e de Bogia, senyor d'Agramunt, e la reyna Plaerdemavida, muller sua; l'almirall de Tirant, marqués de Liçana; lo vezcomte de Branches; Ypòlit, criat de Tirant; lo cavaller Almedíxer; lo cavaller Spèrcius, capità de l'armada, senyor de la illa d'Espertina; Melchisedech, senyor de la ciutat de Montàgata, e mots altres gran senyors e dames e infinit poble, hon se donà maravellosa col·lació e real gast, axí abundós com se pertanyia a tal sposalici, de pasta real e marçapans e altres comfits de molta stima. L'orde, lo servir y los servidors, de molt triümphant e discreta manera. La vexella d'or y la d'argent, molt ben obrada d'esmalts e delicada forja. La tapiceria, tapits, tàlems, strados y cortines ab tanta riquea y pompa com jamés se sia vista. La música, partida en diverses parts per les torres e finestres de les grans sales: trompetes, anafils, clarons, tamborinos, charamites e musetes e tabals, ab tanta remor e magnificència que no·s podien defendre los trists de molta alegria. En les cambres y retrets, símbols, flautes, miges viules e concordades veus humanes que angelicals s'estimaven. En les grans sales, laüts, arpes e altr[e]s sturments qui donaven sentiment e mesura a les dances que graciosament per les dames y cortesans se ballaven.

Finalment, tanta pompa, tan gran triümpho, tanta excel·lència jamés fon vista als de la terra. E als stranys e a tots generalment fon plasent molt aquest matrimoni, per tant com tenien singular confiança en lo sforçat ànimo de cavalleria del virtuós Tirant, que·ls faria viure ab repòs benaventurat. E les grans festes, axí en lo palau com en la ciutat, qui dura   -f. U4r-   ren altres VIII dies.

E l'emperador cridar féu per tota la ciutat, ab moltes trompetes e tabals, que tots tinguessen a Tirant per primogènit seu e cèsar de l'imperi. E féu-lo jurar que, aprés son òbit, lo tinguessen per emperador e senyor lur·e axí fon fet, que d'aquí avant lo novell príncep Tirant fon nomenat cèsar de l'Imperi Grech. La crida fon del tenor següent.

Ara hojats què us fan a saber de part de la sacra magestat de nostre senyor l'emperador. Com sia cosa manifesta a tots los súbdits de la imperial corona les grans cavalleries e actes dignes de memòria de l'animós capità e estrenu cavaller Tirant lo Blanch, de Roqua Salada, per lo qual tot l'Imperi Grech ha rebut, no solament subvenció, socors, favor y contínua defensió y adjutori, mas encara liberació e deliurament de tanta opressió, perill evident e certa captivitat. Ha rebut, encara, aument y ampliació la corona, honor y exalçament e grandíssim repòs, pau, abundància, riqueses e, finalment, inestimable goig e desijada glòria. Per les quals coses, fetes a honor de Déu e a útil molt gran de la imperial senyoria, com los treballs e forces de cors e de ànima sien stats grandíssims sens comparació e les coses de virtut no deuen passar sens deguda remuneració, havia delliberat la imperial bondat e liberal senyoria, de vida sua, renunciar al sobredit famós capità e magnànim cavaller l'imperi e deguda senyoria, remuda per la sua presència e stuciosa cavalleria, lo qual, no volent-ho acceptar en desert de la benignitat del senyor emperador, per honor de la antiga vellea y meréxer de la sua gran senyoria, és stat content acceptar sols la successió, com és notori a vosaltres, pobles benaventurats, a l'esposalici de la il·lustríssima e crestianíssima princessa ab aquell qui és certa sperança de tota prosperitat y glòria nostra.

E axí, ha deliberat e notifica, mana, intima l'altesa de nostre gran senyor l'emperador, a tots en general e a cascú en special, que de present hajau, tingau, honreu e reputeu per digníssim succeïdor e cèsar de l'Imperi Grech y sdevenidor emperador de vosaltres al present claríssim príncep y excel·lent capità Tirant, aprés los benaventurats dies de la sua antiga senyoria.

E perquè de açò és certa la sua predita grandíssima senyoria vos alegrareu e a la divinal Magestat fareu infinides laors e gràcies, ab veu de pública crida ne fa present a les vostres generals audiències, a fi que negú no puga ignorància al·legar e aprés no digau que no us ho han notificat.

Respongueren tots a una veu:

__Vixca la celestial e angèlica bondat de l'emperador e vixca lo novell cèsar de l'Imperi Grech! Honor, manteniment y glòria!

  -f. U4v-  

Publicat lo virtuós Tirant novell cèsar de la imperial senyoria, la magestat de l'emperador se retragué en son triümphal palau ab totes, acompanyat de tots los reys e senyors grans, e ab lo novell cèsar, qui multiplicada pena sentia en la sua atribulada pensa com pensava en los contraris qui·l lunyaven de la vista de aquella on reposava son delit. E per atényer més prest lo que desijava, volguera partir per anar a cobrar tot l'Imperi Grech e posar en domini de l'emperador, per hon pogués obtenir gloriosa fi en lo seu desijat matrimoni. E d'altra part, lo combatia inestimable pena pensant en la absència de la sua vida, la princessa, car viure sens ella li era impossible. E noresmenys, fatigat de la guerra, desijava tranquil·le repòs, dubtant-se de la fortuna, que algunes vegades no permet que hom puga atényer la fi de les coses desijades. E d'altra part, tenia nova com lo magnànim rey Scariano venia ab gent innumerable, que ja era en la terra dels Pinchenays, qui afronta ab la Grècia, qui és a X jornades de Contestinoble.

Deliberà lo virtuós cèsar de exir a rebre'l ans que més prop se acostàs a Contestinoble perquè no tingués causa de venir fer reverència a l'emperador, ans lo fes anar ab ell al recobrament de l'imperi, car si aplegava a la ciutat, ab les grans festes que li haurien de fer, passaria gran temps.

E clos son deliber, lo virtuós cèsar, ensemps ab los reys e grans senyors, obtingueren licència de la magestat del senyor emperador e prengueren comiat de la emperadriu e de la excelsa princessa e de totes les dames, e tornaren a lurs posades per reposar. E en la nit, lo virtuós cèsar féu fer les letres de creença al soldà e al Gran Turch. E splanades en lo nostre vulgar, són del tenor següent.

Baralinda, en la fe de Mafomet sobiran príncep, qui de nostres béns, tresors e senyoria no som avars, mas en la potència nos gloriejam, a tots los alcayts, batles, alcadís, oficials, feels nostres, als quals les presents pervendran, vos dehïm, notificam e manam que, com per a la libertat nostra e per al bé de nostres súbdits axí fer-se deja, al venturós e prósper capità Tirant, novell cèsar de l'Imperi Grech, degau honrar e obeir segons que per lo nostre feel cavaller e fill del Gran Caramany, missager e nostre procurador, vos serà manat. E presta execució. Dada en los palaus e presó de Contestinoble, en lo mes de Ramandà, lo any set del nostre regiment.

  -[f. U5r]-  

Tal o semblant letra de la preinserta féu lo Gran Turch, en la qual se intitulava subjudador de la Turquia e venjador de la troyana sanch, la qual, contenent en crehença al portador, qui era lo valerós cavaller e príncep de Sixa, manava la restitució e honor del Grech Imperi faedora al cèsar e benaventurat succeïdor Tirant.

Ab los quals dos cavallers, partint de la noble ciutat Contestina, havent pres alegre y dolorós comiat de l'emperador, de la emperadriu y de la sua princessa y sposa, féu la via del seu camp acompanyat de grans senyors e noble companyia. E plegant lo cèsar al seu camp, féu tocar les trompetes e manà levar lo camp, e tota la gent se posaren en orde, que al matí següent partiren del pont e feren aquella via de aquella part hon sabien que venia lo rey Scariano, suplicant-lo que·l volgués sperar en aquella part hon rebria la sua letra, que ell seria molt prest ab ell. Eren les paraules que contenia la letra del següent stil.

A l'excel·lent rey y car germà nostre d'armes lo rey de Túniç e de Tremicén, príncep e senyor de tota la Ethiòpia. Tirant lo Blanch de Roca Salada, capità, cèsar y succeïdor en tota la Grècia, al nostre stimat germà e companyó d'armes lo rey Scariano, saluts, amor y prosperitat.

Alegrant-nos molt de vostra venguda, tant com si per aquella la victòria nos fos donada, per fer-vos aquella honor y recebiment que a tan gran rey y senyor com vós s'esguarda, vos pregam carament que, honsevulla lo vostre real stat sia com la present vos pervendrà, maneu atendar e aturar lo camp e cort vostra e donar aposentament a la excel·lentíssima persona vostra, com lo repòs, honor e victòria dels turchs e infels sia en nostra mà y pacífica senyoria. E remetent per a la vista les altres paraules, plaer e consolació que de nostre matrimoni e pròspera benaventurança sentreu, com aquell qui de amor e voluntat me portau virtuosa afecció.

Rebuda per lo magnànim rey Scariano la letra del cèsar, no fon poca la sua consolació e admiràs de la molta virtut e favorable fortuna del gloriós cavaller Tirant, com per la sua grandíssima indústria e alta cavalleria havia obtesa triümphal victòria de tants senyors grans del poble morisch. E trobant-se lo magnànim rey prop de una gran e noble ciutat nomenada Strenes, féu aturar tota la gent sua e aquí se atendaren, la qual ciutat és molt delitosa, prop de hun gran riu qui per lo costat li passa, la qual era a V jornades de Contestinoble. Lo correu, vist atendat lo camp, se'n tornà prestament a Tirant portant-li plasent nova com lo   -[f. U5v]-   rey Scariano se era aturat, vista la sua letra, e havia parat son real camp davant la ciutat de Estrenes.

Partint lo virtuós Tirant del seu camp ab tota la gent sua, féu la via de una bellísima ciutat nomenada Sinòpoli e, atendat davant la predita ciutat, los dos embaxadors moros parlaren ab lo capità de la ciutat e manaren-li, de part del soldà e del Gran Turch, que liuràs la ciutat e lo domini de aquella al cèsar de l'Imperi Grech, e mostraren-li la letra de crehença. Lo capità pres la letra, besà-la e ab molta reverència féu-la legir. Com fon lesta, dix que era molt content de obeir e complir los manaments de son senyor.

E tornada resposta al cèsar, ell entrà dins la ciutat acompanyat de tots los reys e grans senyors e pres la possessió de aquella, e los homenatges rebé de aquells qui eren crestians o eren stats, e los qui renegat havien, féu reduir a la santa fe catòlica. Los moros féu exir tots de la ciutat e posà-y hun bon capità crestià. E stant lo virtuós capità Tirant en la dita ciutat, li portaren les claus de X castells ab ses viles, donant-se a ell. E Tirant los acceptà ab cara molt afable e ab gran benignitat e tramés-hi sos capitans e lochtinents per pendre los homenatges, e féu-ne lançar tots los moros.

Partint lo cèsar de aquella ciutat, féu la via de un·altra noble ciutat nomenada Andrinòpol, abundosa de delits innumerables, la qual li fon liurada per l'orde de l'altra damunt dita, ab molts castells e viles que veïnes li eren, e feren de grans donatius al virtuós capità Tirant. E axí, caminant lo poderós exèrcit devers aquella part hon sabien que lo magnànim rey Scariano stava atendat, mol[t]s castells e viles se donaren al cèsar, los noms de les quals me obmet per no causar prolixitat. E tant per ses contínues jornades caminaren que pervengueren a mija legua prop la ciutat de Strenes, hon la ost del rey Scariano reposava.

Sabent lo rey Scariano la venguda del seu car amich e germà d'armes e que era tan prop, cavalcà cuytadament ab tots los grans senyors de la sua ost e féu la sua via. E a mig camí s'encontraren. Descavalcaren molt prest los dos germans d'armes e los reys e abraçaren-se de grandíssima amor e·s besaren, fent-se la major festa que·s pogueren fer.

Com se foren festejats, Tirant dix al rey Scariano com en companyia sua era lo rey de Sicília, lo qual ell tenia en compte de germà, e lo rey de Feç, que·s fes ab ells. Lo rey Scariano anà devers lo rey de Sicília e lo rey de Feç e abraçà'ls e besà'ls ab molta amor, e feren-se moltes carícies. Aprés, tornaren tots a cavall e ensemps feren la via de la ciutat. Com foren a les tendes del rey Scariano, lo príncep Tirant e los reys descavalcaren a la tenda de la ínclita reyna de Ethiòpia, la qual los rebé ab cara molt afable e·ls abraçà e besà a tots e féu-los grandíssima festa.

Lo virtuós príncep Tirant, aprés haver festejada la tan bella reyna, tramés los animosos barons moros embaxadors del soldà e del Gran Turch a la ciutat e manà'ls que·ls diguessen de part sua que, si no·s volien dar be   -[f. U6r]-   nignament, que a la batalla se aparellassen, ab vot que, si batalla ni combat speraven, de no pendre a mercé negun moro, axí gran com poch que dins la ciutat se trobàs.

Aplegant los embaxadors al portal de la ciutat, demanaren del capità, que volien parlar ab ell. Les guardes del portal feren venir lo capità a la porta e, ubertes les portes, los moros embaxadors li presentaren les letres de crehença del soldà e del Turch. E lo capità les rebé ab aquella deguda reverència que s'i pertanyia. E lestes aquelles __que manaven que ell era prest de complir tot lo que per lo soldà e lo Gran Turch li fos manat com ell tingués aquella ciutat per les senyories lurs__, parlà lo fill del Gran Caramany e dix:

__Capità, yo us man, per part de la gran senyoria, que vós retau la ciutat e los homenatges al gran cèsar de l'Imperi Grech. E més, vos dich, per part del cèsar e capità Tirant, que, si benignament no li reteu la ciutat, que no spereu d'ell alguna mercé aconseguir.

Respòs lo capità e dix:

__Nobles e virtuosos embaxadors, direu a la senyoria del cèsar com yo só content de enseguir los manaments de mos reduptables senyors e só prest de obeir al cèsar axí com a persona própia de la magestat del senyor emperador.

E manà de continent, lo capità de la ciutat, present los embaxadors, que totes les portes de la ciutat fossen ubertes. E cobrada la resposta, lo virtuós capità Tirant cavalcà ab lo rey Scariano e ab los altres reys e grans senyors dels dos camps e, ab gran triümpho, ab multitut de tabals, trompetes, clarons e tamborinos, entraren dins la ciutat, hon los fon feta honor grandíssima e foren repartits en molt ben abillades posades. E molts presents e donatius que foren fets al cèsar. E aposentats los grans senyors dins la ciutat, lo príncep Tirant féu atendar lo seu camp davant lo del rey Scariano. E tantes gents eren de cascun camp que la tercera part no cabera dins la ciutat, si bé era molt gran e ben ordenada. E foren aquí tan ben rebuts que, axí los de dins com los de fora, foren molt ben servits e proveïts abundosament de totes lurs necessitats.

E lo cèsar volgué que lo rey Scariano, ab la reyna, reposassen aquí VIII dies per lo lonch camí que fet havien, car de la terra del rey Scariano fins allí havia més de C jornades. E per ço com lo rey Scariano tenia grandíssim desig de trobar-se en la batalla que Tirant tenia de haver ab lo soldà e ab lo Turch, caminava jornades tirades e trametia correus tots dies a Tirant suplicant-lo que no donàs la batalla fins a tant que ell hi fos. E per aquesta causa lo rey Scariano tenia la gent e los cavalls molt fatigats e havien mester repòs. E stant ab gran delit lo príncep Tirant en la ciutat d'Estrenes festejant lo magnànim e virtuós rey Scariano e la reyna, passaren entre ells moltes delitoses paraules, entre les quals lo virtuós Tirant los recità tots los gloriosos actes per ell fets, aprés que ells foren partits de la Barberia e de les grans victòries que havia obteses dels moros. E com l'emperador, per la sua grandíssima benignitat, li havia sposada sa filla Carmesina e fet jurar   -[f. U6v]-   príncep e cèsar de l'imperi, e emperador aprés mort sua, e los pactes e convinences que tenia fets ab lo soldà e ab lo Turch e com li havien promés e jurat de restituir tot l'imperi. E restaven presos ab tots los grans senyors del poble morisch, e per aquesta causa, partit era de la insigne ciutat de Contestinoble per recobrar e pendre la possessió de totes les terres, ciutats, castells e viles que per lo soldà e per lo Turch eren detengudes de tot l'Imperi Grech.

__E per ço, senyor e gemà meu, suplich a la vostra molta virtut e acostumada liberalitat, de la qual molt confie, que vullau anar ab mi en la fi de aquesta conquesta e dels meus treballs, car yo confie que, ab lo adjutori de la divina Providència e ab lo poder gran que vós e yo tenim, lo món tot no·ns porà resistir. E d'altra part, vos hauré a molta gràcia que trametre vullau la senyora reyna a la ciutat de Contestinoble, perquè só cert que la mia princessa no té altre desig en aquest món sinó de veure la sua molta gentilea e ab molt repòs starà allí fins siam tornats de la conquesta.

Respòs lo rey Scariano ab paraules de semblant stil.

__Senyor de l'Imperi Grech e germà meu, la mia lengua no us poria splicar quanta és la consolació que té la mia ànima de la vostra pròspera fortuna. E podeu ésser cert que a mi la senyoria vostra no·m cal suplicar, sinó com a súbdit, vassall e servidor vostre me maneu, car si en los tenebrosos lochs dels inferns volreu devallar, vos seguiré, com vos sia més obligat que a totes les persones del món, ni al pare qui m'ha engendrat. Quant més ara en les coses tocants a la honor e excel·lència de la vostra virtuosa persona! E d'ací avant vull que maneu de mi e de la reyna tot lo que plasent vos sia, car no tenim a fer sinó obeir e servir-vos.

Lo virtuós Tirant, havent hoïdes les cortesies grans del rey Scariano, li regracià la sua molta amor. E deliberaren de trametre la bella reyna a la ciutat de Contestinoble. E foren posats en orde cinch-cents hòmens d'armes e molts nobles e cavallers molt ben abillats qui la acompanyassen. Pres comiat la ínclita reyna de son senyor lo rey Scariano. De Tirant, dels altres reys e senyors, fon acompanyada una legua. E Tirant e los altres, de la reyna, prengueren comiat e ella féu son camí devers Contestinoble. E Tirant ab los altres senyors se'n tornaren a la ciutat.

Partida la ínclita reyna de Ethiòpia de la ciutat d'Estrenes, lo virtuós Tirant dix al rey Scariano:

__Senyor e germà, hora és de partir de ací, car la gent vostra   -[f. U7r]-   ja serà prou reposada, car la mia ànima contínuament pena pensant en l'absència de la vista de aquella qui sosté ma vida e desige ésser ja tornat per dar repòs e remey a la mia fatigada pensa. No sé fortuna si·m comportarà a conseguir tanta glòria.

Respòs lo rey Scariano e dix:

__Senyor germà, plàcia a la Magestat divina vos faça gràcia de complir vós lo vostre bon desig segons és stat per vostra mercé ben treballat e merexcut. E yo só molt content que la execució sia presta.

Manaren de continent los magnànims dos senyors que los camps fossen levats. E cascú posà en orde la sua gent. Partiren de aquesta ciutat e feren la via de la provincia de Tràcia, e foren en una ciutat qui·s nomena Stranges, la qual era circuïda de noble mur ornat de molt belles torres ben altes ab deguda proporció, que era hun gran delit mirar-la. Aplegant lo cèsar davant aquesta ciutat, tramés los embaxadors del soldà e del Turch al capità de la ciutat si·s volia donar o si volia sperar combat. Com lo capità véu venir los embaxadors, pujà prestament a cavall e ixquè fora la ciutat per rebre'ls. E encontrant-se ab ells, se feren molta honor.

Splicada per los embaxadors la novella embaxada, lo capità los dix que ell no volia qüestió ab lo cèsar, ans lo volia obeir e servir, e de continent li serien uberts tots los portals de la ciutat. Lo capità tramés a la ciutat e manà que tots los portals fossen uberts. E lo capità se n'anà ab los embaxadors al camp de Tirant e, presentant-se davant ells, davallà del cavall e besà-li la mà e lo peu. E dix-li paraules de semblant stil.

__La glòria de la tua virtuosa fama, claríssim príncep y excel·lent capità, aumenta los ànimos dels cavallers en voler-te amar e servir, car la virtut del gran Déu, lo qual tu la sua santa fe creus e defenses, te ha tant prosperat que en lo món de cavalleria e de virtuts tots los altres cavallers e senyors avances. Yo só vassall e servidor del Gran Turch, lo qual per sa gran bondat e virtut me féu cavaller indigne e féu-me capità de aquesta ciutat, la qual li he sostenguda en tranquil·le pau fins en lo present dia. Ara, la sua senyoria me mana que yo·t reta la ciutat en pròpia persona de la magestat imperial e·m té per quiti de la promesa fe e homenatge que de mi tenia. Per què, ara de prescent, te ret e·t liure les claus e suplich a la tua gran senyoria que·m vulla acceptar per vassall e servidor, car, aprés Déu, altre millor senyor no poria servir. E que·m vullau dar lo sant babtisme, car yo·m vull batejar ab ma muller e fills e vull ésser fidelíssim vassall de la imperial corona.

Respòs Tirant en semblant forma:

__Dels savis hòmens s'esguarda que ab lur gran discreció vénen a obtenir lo que desigen e   -[f. U7v]-   reparen los infortunis de la adversa fortuna, mudant lo mal en major bé que no posseïen. E per ço, capità, perquè tinch coneguda la tua molta virtut e discreció, accepte les claus de la ciutat e a tu per vassall e servidor afectat e, de present, te conferme la capitania de la ciutat, que la tingues per la magestat del senyor emperador e dels seus succeïdors. E promet-te que, si la fortuna me és favorable, te faré gran senyor.

Acabant lo cèsar les darreres paraules, lo moro capità, qui agenollat stava davant Tirant, tornà-li a besar lo peu e la mà, e dix ab sforçada veu:

__Mon senyor, infinides gràcies faç a la tua gran senyoria de la mercé que m'atorgues per la tua gran liberalitat, no essent yo merexedor, mas suplich al gran Déu que ta virtut defensa que·t done tanta vida que pugues reduir tota la morisma a la santa fe catòlica e que yo·t veja emperador benaventuradament regnant.

Lo virtuós Tirant manà que tota la gent se atendàs davant la ciutat, e ell ab lo rey Scariano, e ab los altres reys e grans senyors, entraren dins la ciutat, hon foren rebuts ab molta alegria per la popular gent grega. E feren de grans presents e donatius al cèsar e foren dades a tots bones posades e, als de fora del camp, fornits molt bé de vitualles.

Lo matí següent, lo capità de la ciutat se n'anà al cèsar e suplicà'l que fos de sa mercé que·l fes batejar. E lo cèsar manà a hun bisbe que en sa companyia portava que tornàs a consagrar la sglésia major de la ciutat, qui solia ésser de crestians e los moros ne havien feta mesquita, e que fonts de batejar hi fossen fetes. E lo reverent bisbe féu son manament. E consagrada la sglésia, hi féu parar hun bell altar hon fon posada la ymage de la sacratíssima Mare de Déu, senyora nostra.

Com lo virtuós Tirant sabé la consagració de la sglésia ésser feta, en companyia del rey Scariano e dels altres reys e senyors, ab lo capità de la ciutat, anaren a la sglésia, seguint-los la major part del poble morisch de la ciutat. Com foren dins la sglésia, l'ofici se començà molt singular, car aquí eren los chantres de la capella de Tirant e los de la capella del rey Scariano, e lo bisbe dix la missa. E era tanta la remor de la plasent música que los moros n'estaven molt admirats e tenien notícia de la gran perfecció de la ley crestiana.

Complit lo divinal ofici, Tirant féu batejar primer lo capità de la ciutat e fon padrí seu lo rey Scariano, que axí u volgué Tirant. E e fon aprés nomenat mossén Johan Scariano. Aprés, fon batejada la muller e Tirant fon padrí de aquella, la qual fon nomenada Ángela. Aprés, batejaren V fills del capità e Tirant, aprés que foren batejats, los féu a tots V cavallers, car lo menor era de vint anys, e donà'ls a tots cavalls e armes e foren tots bons cavallers e valentíssims. Aprés se batejà l'altra morisma, que en aquell dia foren batejats dos mília moros per ço com veren batejar lo capità que ells tenien per molt savi.

Aprés, Tirant féu reconciliar tots los grechs qui renegat havien e, fets tots bons   -[f. U8r]-   crestians, juraren lo cèsar en persona de l'emperador. E tots los moros qui no se eren volguts batejar foren lançats fora de la ciutat. En aquesta ciutat naxqué lo gran philòsof Aristòtil e tenen-lo en stima de hun gran sant.

E stant lo príncep Tirant en aquesta ciutat atendat e reposant, tramés los dos embaxadors moros per tota aquella terra entorn e totes les ciutats e castells e viles de tota aquella província vehïnes trameteren les claus ab lurs síndichs, qui feren homenatge al príncep Tirant. E ell en cascuna ciutat, vila o castell mudava son capità.

Aprés, partint de la ciutat de Estranges, feren la via de Macedònia. E foren en una ciutat qui·s nomena Olimpius. E aquella ciutat pren lo nom de una muntanya qui prop d'ella dista, qui és de les altes del món, qui·s nomena Olimpius. Aquí foren millor acullits e festejats que en deguna de totes les altres hon stats eren perquè sabien que lo cèsar era cosín germà de Diafebus, lur duch e senyor, e per aquesta causa se donaren molt liberalment e ab molta voluntat, per ço com lo capità era grech e havia renegat. E feren-li molts presents e donaren-li molt gran quantitat de tresor per ço com aquella graciosa terra era molt rica. E en breus dies tot lo ducat de Macedònia fon reduït a la imperial corona.

Partint lo príncep Tirant del ducat de Macedònia, feren la via de la ciutat de Trapasonda, la qual se donà de continent, car tant era lo poder que lo cèsar portava que posava spant a tota la morisma del món, car passats quatre-cents mília combatents eren útils, hon havia de moltes nacions de gents, que no era ciutat ni fortalea alguna que tingués atreviment d'esperar combat. E tota la província de Trapasonda, en spay de hun mes, se foren tots donats al cèsar.

Aquí foren portats tots los cavallers qui per lo soldà eren detenguts presos, dels quals era stat capità Diafebus, duch de Macedònia, qui foren portats de la ciutat de Alexandria, hon presos staven, lo nombre dels quals era CLXXXIII cavallers. Tots los altres, ab l'altra gent, eren morts en la batalla y en la presó, que n'i havia morts molts. La causa per què foren allí aportats: com, aprés que lo soldà e lo Turch foren presos, Tirant tramés una galiota ab hun cavaller del soldà en Alexandria ab aspres manaments de part del soldà als seus alcayts que prestament trametessen los cavallers presos, per terra, en aquella part hon sabrien que fos lo cèsar. E axí, arribaren en la ciutat de Trapasonda, hon lo cèsar reposava, e foren per ell molt ben rebuts.

Lo virtuós príncep Tirant demanà qual era lo duch de Macedònia e fon-li portat davant. Y stava tan desfreçat que jamés lo haguera conegut, car venia ab la barba fins a la cinta e los cabells fins a les spatles, magre, descolorit e tot mudat de la sua bella fesomia, vestit ab hun albornuç groch, ab una tovallola al cap blava. E tots los altres cavallers en semblant forma devisats.

Com lo duch de Macedònia fon davant lo cèsar, lançà's als seus peus per voler-los-hi besar. E lo cèsar alçà'l de   -[f. U8v]-   terra e besà'l en la boca, corrent los seus ulls vives làgremes. E lançant adolorits sospirs, ab veu piadosa, pronuncià paraules de semblant stil.

__No·m comporta la sanch ni la amor que, en veure la vostra persona los meus ulls puguen retenir aquelles làgremes que lo meu piadós cor plorar no cessa. Gran alteració y moviment de dolor me ha portat la vostra presència per los manifests senyals de tristor, treballs y afanys que en vostra cara se demostren, los quals, puix per mi ab tanta virtut y paciència los haveu sostenguts, humilment vos demane me vullau perdonar. E ab tot que a nostre senyor Déu sia estat plasent, per los meus defalliments, a vós e a mi punir e donar penitència, emperò, no desconfiant jamés de la sua infinida potència y misericòrdia, ara de novell goig nos alegra, havent-nos donat gloriosa victòria, recuperació de l'imperi e libertat vostra, que per a mi és molt cara y de major contentació, ab tot que la liberació des altres ensemps no menys me delita. Alegrau-vos, donchs, cosín germà, que viva és la duquessa e molt vos saluda. Preniu aquesta letra que la sua honestat vos envia.

Respòs lo duch, destil·lant los seus fondos ulls amaríssimes làgremes:

__Senyor Tirant, no és de menor alegria la vostra vista que fon la venguda del nostre Redemptor als catius presoners e antichs pares nostres detenguts en lo baix purgatori. Tant han cridat les nostres doloroses veus que han pogut arribar a les vostres orelles. Bé siau vengut, cosín germà senyor, novell goig y singular delit de la nostra plorosa vista! Vós sou lo exalçament de la santa fe, vós sou la glòria y reparació dels crestians, vós sou la nostra vida y lo tresor de nostre rescat. Vós haveu ubertes les nostres fosques presons y haveu romput les nostres forts y stretes cadenes. Los treballs y afanys passats no són alguna cosa en comparació de tant descanç e consolació com de present nos haveu presentada. De ara avant, si per vós, senyor, havem a soferir alguna fatiga, no pot ésser que no·ns delite, puix al servey vostre s'esguarde, qui sou la fi y terme de nostra benaventurança.

Legí lo duch la letra de sa muller, la qual en la següent forma scrita se mostrava.

Goig y tristor ab tant strem me han combatuda que per miracle és viva la vostra Stefania. Mostrar-vos-ho ha la mia descolorida cara quant, per vostra vista, lo meu temerós cor haurà cobrada la perduda alegria.   -f. X1r-   Sc[r]iure-us ara los enuigs, treballs y pensaments que perdent a vós me han acompanyada, no és possible, car la força gran de aquests mals dexa turmentada la mia pensa. E axí, afligit lo meu enteniment, que no sé què us diga, demane-us de mercé, agenollada als vostres peus y besant les cadenes que ensemps a vós e a mi strenyen, vullau, aprés de la rebuda libertat, molt prest venir a libertar la mia perillosa vida, la qual ab hun sols tardar poríeu de certa mort fer merexedora, car, ab tot la presència del novell cèsar sia vostra liberació e vida, no és dubte, senyor, que sols la vostra vista és aquella que tendrà propietat de libertar-me. Y al so de la vostra veu eixirà de trista presó la mia resuscitada vida.

No faç menció dels meus afanys perquè·ls prengau en compte de amor, com sia e fóra stada contenta soferir-ne de majors per defendre-us dels vostres, los quals grandíssims treballs y dolors vostres sol són dignes de plànyer y d'ésser recitats considerant que la vostra virtuosíssima persona de tot bé, de tota glòria y prosperitat és merexedora. Y quals ulls porien ésser exuts mirant tant excel·lent duch y senyor catiu de infels, subjugat a nació tan baixa? Qual cor tan fort y dur que fos no·s rompria per sobresdolor, atenent que vós, senyor, siau maltractat y desservit, posat en contínua tribulació y misèria? E com, senyor, pensau que los ulls del meu poch enteniment no us puguen veure en aquell loch hon la vostra magnànima persona és detenguda? Yo us veig, senyor, ab los cabells larchs y desbaratats, la barba, cobrint la major part de la vostra bella cara, stesa per los pits, hon diverses vegades ha reposat la vostra duquessa. Contemple encara, senyor, que·ls vostres fondos ulls y la gran flaquea de la vostra carn, y lo descoloriment de aquella, encara que lo gest no us ha levat de gran senyor y la presència.

Emperò, manifestant-se en tal sguart la gran aflicció de vostre ánimo, defall lo meu cor, arrape la mia cara, desbarate y arranque los cabells del meu cap per sentir part dels treballs vostres, en los quals plànyer y contemplar lo dolre y plorar a manera de delits ho stime. La groga e sotil sobrevesta vostra, tacada de moltes làgremes. La tovallola blava que streny lo vostre cap, merexedor de imperial corona, han desguarnit y despullat la mia ànima de tota glòria. Per tenir conformitat ab vós, senyor, és stada vestida de continu la mia afortunada persona de hun aspre scilici la carn y, per àbit, de hun fort burell a manera de sach per significar la veritat del meu gran treball y terrible pena que per vós, senyor, pregant, sospirant y jamecant comportava. Per les vostres cadenes hun nuat e fort cenyil ha streta la mia turmentada persona. Per los vostres grillons só anada descalça. Per la vostra presó he renunciat al món, ab solemne vot de jamés dexar aquesta devota casa e fort religió fins que per vós, senyor, sia demanada la vostra duquessa, de la qual,   -f. X1v-   no sols senyorejau l'ànima e les potències de aquella, mas encara lo cors; essent vostre per amor y per obligació de lícit matrimoni, vos ne serà feta prompta e liberal restitució.

Veniu, donchs senyor, veniu, sperança mia, clau de les mies presons, ceptre de la mia senyoria, corona de la mia glòria, hun sol goig de les mies tristors! Veniu, duch de Macedònia, senyor Diafebus, y sereu lo clar dia que foragitarà les tenebres de la mia scura nit!

Terrible plor e forts gemechs donava lo duch de Macedònia, tant per la vista de son cosín germà Tirant com, encara, per la libertat que cobrava, mas, sobretot, per lo contengut en la letra de la duquessa, la qual singularment amava.

Mas no tardà un poch que lo marqués de Sent Jordi se presentà davant lo virtuós Tirant e, donant del genoll en la dura terra, féu infinides gràcies a la sua senyoria com per ell era stat liberat. E lo príncep Tirant, ab cara afable e ab molta demostració de amor, lo levà de terra e besà'l en la boca. Aprés del marqués se presentà lo duch de Pera, son germà, e lo Prior de Sent Johan e tots los altres cavallers per orde. E lo cèsar los rebé molt benignament e ab grandíssima amor, fahent-los aquella honor que conexia eren merexedors.

Lo duch de Macedònia anà a fer reverència al rey Scariano e al rey de Sicília e al rey de Feç, e tots li feren grandíssima honor per lo seu molt meréxer e perquè sabien que era cosín germà del príncep Tirant.

No fon poch solícit lo cèsar de fer vestir tots los cavallers qui eren venguts en companyia del duch de Macedònia, car molt prest foren vestits e abillats e posats en orde, cascú segons son grau, e·ls donà armes e cavalls dels millors que tenia, que·n restaren tots molt contents. E festejà'ls molt aquí per la molta alegria que tenia de lur liberació, donant-los tots aquells delits que podia e fent-los benpensar per la molta flaquea que tenien perquè prestament fossen tornats en lur bona disposició.

E lo virtuós príncep Tirant tramés hun correu ab una letra de consolació a la afligida duquessa de Macedònia, qui stava molt adolorida per la presó del duch, son marit, car, de quantes festes eren stades fetes en la ciutat de Contestinoble, jamés era volguda exir per ésser en les festes. E per ço, lo virtuós cèsar la volgué aconsolar fent-li present com molt prest li trametria lo duch, son marit.

E perseverant lo cèsar en les delitoses festes, aturà en la ciutat damunt mencionada fins a tant que lo duch de Macedònia ab los de sa companyia foren en disposició de poder partir.

Partida que fon la il·lustríssima reyna de Ethiòpia de la ciutat de Estrenes, caminà tant per ses delitoses jornades fins que fon pervenguda prop de la insigne ciutat de Contestinoble.

Sabent la magestat de l'antich emperador la sua venguda e que era molt prop de la ciutat, tramés a dir a sa filla Carmesina que ixqués defora per a recebir-la. E la excelsa princessa, molt contenta de tal nova, se abillà e posà's molt en orde, acompanyada de la ínclita reyna de Feç e de la duquessa de Macedònia, e de cent dones d'estat e de cent donzelles molt riquament abillades e devisades d'estranya manera. Acompanyaven la excelsa senyora molts nobles hòmens e gran cavalleria.

Ab tal triümpho ixqué de la noble ciutat per distància de una legua, per ço com la princessa tenia strem desig de veure aquesta agraciada reyna per la molta bellea que d'ella havia hoït mencionar. E per la molta amor que era certa que Tirant portava al rey Scariano e a la reyna, dispongué's en fer-li la més honor que fer pogués.

E ans que la excelsa senyora ixqués de la ciutat, tramés una molt riqua tenda tota de brocat carmesí, brodada e lavorada de diversos animals e ocells per art de molt singular artifici, que la parassen a una legua luny de la ciutat. E plegant la excelsa princessa a la tenda, descavalcà e posà's dins ab totes les dames. E podeu contemplar la singularitat de aquesta tenda quant era gran, que aprés hi cabé la reyna de Ethiòpia ab totes les sues dones e donzelles.

Restada la princessa, passà avant la cavalleria fins que foren junts ab la reyna. E per tots fon feta deguda reverència a la reyna e ella saludà a tots ab afabilitat honesta. E cavalcant tots ensemps, pervengueren al loch hon la parada tenda stava. Digueren a la agraciada reyna com dins aquella tenda era la princessa.

Prestament, la reyna descavalcà ab totes les dones e donzelles sues e entrà dins la tenda. La princessa se levà e ab suaus passos anà fins a mija tenda e, plegant la reyna davant la princessa, donà dels genolls en la dura terra. E la excelsa senyora la pres per lo braç, levà-la de terra e besà-la tres voltes en senyal de molta amor. Pres-la per la mà e féu-la seure al seu costat.

E per quant la princessa, perquè era senyora de noble enteniment e discreció, en lo passat temps havia aprés de molts lenguatges per la pràtica dels strangers qui per la causa de la guerra eren venguts en la cort de la magestat de l'emperador, pare seu, e molt més que sabia parlar la lengua latina per haver aprés de gramàtica e poesia, e la reyna de Ethiòpia, quant promés a Tirant que deliberà de anar a Contestinoble per ésser a la solemnitat de les sues bodes ab la princessa, aprés de gramàtica e parlava ab molta gràcia la lengua latina, la princessa e la reyna se parlaren de moltes cortesies segons que entre galants   -f. X2v-   dames se acostuma. E la princessa stava admirada de la molta bellea que la reyna possehia e considerava en si jamés semblant de aquesta no haver vista, ni tenia crehença que la sua bellea fos res en sguart de aquesta. E d'altra part, la reyna de Ethiòpia stava spantada de la strema bellea de la princessa e deya que ab veritat se podia dir que·n tot l'univers món tanta gràcia ni bellea no poguera ésser trobada en hun cors mortal, car més paria angèlica que humana.

Aprés que per hun poch spay hagueren stil de gentils paraules rahonat, pujaren a cavall les dues deesses, mirant-se contínuament la una a l'altra ab delit singular. E totes les dames cavalcaren aprés d'elles. E la excelsa princessa féu son poder que la reyna de Ethiòpia anàs a la part dreta e la reyna no u volgué comportar. La princessa la pres per la mà e axí anaren fins a la ciutat. E plegant al portal, trobaren l'emperador e la emperadriu, qui·ls speraven a cavall. La reyna se acostà a l'emperador per voler-li besar la mà e la benignitat del valerós senyor no u volgué consentir, sinó que l'abraçà ab amor afable. Aprés, anà la reyna a la emperadriu e volgué-li besar la mà e la emperadriu no u consentí, mas besà-la tres voltes en la boca per mostrar-li major amor. E per tots fon singularment reverida.

L'emperador e la emperadriu se posaren primers. Aprés, la princessa e la reyna d'Ethiòpia, e la reyna de Feç e la duquessa de Macedònia. E totes les dames seguien aprés. Ab tal orde cavalcaren tots fins a l'imperial palau, ab infinit poble qui·ls seguien. E descavalcats, pujaren en lo abillat palau, hon fon donada a la ínclita reyna una rica cambra molt singular, emparamentada de draps d'or e de seda perquè pogués reposar e reparar, segons consuetut de les galants dames. E aquí aquell dia ab gran magnificència fon servida de totes coses necessàries a la humanal vida, ab gran magnitut e abundància. E foren dades singulars posades a tots aquells qui venguts eren ab la tan agraciada reyna, axí als hòmens com a les dames.

Lo següent dia, la magestat de l'emperador, per millor poder festejar la reyna, volgué que ixqués a menjar en la gran sala, la qual ixqué molt ben abillada ab totes les sues dames. E al dinar, l'emperador la féu seure al costat de la emperadriu, e aprés d'ella sigué la reyna de Feç e, aprés, la duquessa de Macedònia. E davant la reyna de Ethiòpia seya la princessa. E davant la taula de l'emperador, a l'altre cap de la sala, menjaven los nobles e cavallers qui venguts eren ab la reyna e, en l'altra part, les dones e donzelles, axí les de la emperadriu e de la princessa com les de la reyna de Ethiòpia. E los ministrés, per trones que exien en la sala, sonaven. E la música era tan gran en la sala, de tantes natures d'esturments, que era cosa de gran admiració als hoints. E ab aquell triümpho se dinaren, servits molt noblement de molts cavallers e gentilshòmens, molt ben abil   -f. X3r-   lats ab robes d'estat de chaperia e de brocat, ab grosses cadenes d'or al coll. E servia de majordom aquell dia lo virtuós Ypòlit, més galant que tots en stranya manera.

Levades les taules, començaren a dançar. E la reyna de Ethiòpia se fon molt ben abillada e devisada ab gonella de hun vert brocat, ab la ampla cortapisa de robins, diamants e maragdes lavorada ab subtil artifici, que eren de molt gran stima. E ab la roba de domàs negre, les obres del domàs cubertes de orfebreria ab smalts, lavorat per art de subtil artifici, ab una grossa cadena d'or al coll, tota smaltada ab grossos robins e diamants engastats en ella. E al cap, sobre los cabells, qui parien pròpiament madexes d'or, portava sol una coroneta feta de perles molt grosses e de diverses pedres fines que lançaven molt gran resplandor. E en lo front, hun fermall de molt gran stima. E totes les sues dones e donzelles molt ben abillades, axí les blanques com les negres, per ço com ella·n portava de unes e d'altres. Les blanques eren del regne de Túniç e les negres eren del regne de Ethiòpia, les quals eren totes filles de grans senyors.

A tots los de la cort paria de inestimable bellea aquesta reyna e tenien diversos parlaments los huns ab los altres dient que molta virtut possehia Tirant que hagués rebujat requesta de tan bellíssima senyora com aquesta, com tots eren certs que la reyna lo havia request que fos son marit e senyor del regne de Túniç e de tota la Barberia e que, per amor de la princessa, ho havia tot dexat. E venint a notícia de la princessa aquests parlaments, féu tot son sforç de manifestar-ne la veritat, car, com les veyen separades, deyen que tanta bellea possehïa com la princessa, e com s'estaven a prop, la grandíssima bellea de la princessa apagava la de la reyna en tanta quantitat que tots ne coneixien la gran diferència.

E axí, totes molt ben abillades, dançaren aquell dia ab los galants. E stant en lo millor de les dançes, entrà per la sala hun correu molt cuytat qui demanà la duquessa de Macedònia, e fon-li mostrada. Lo correu se agenollà davant ella e donà-li la letra que portava, e dix-li:

__Senyora, albixeres demane a vostra senyoria, car yo us porte nova com lo senyor duch de Macedònia és posat en libertat e és ab lo cèsar en la ciutat de Trapasonda ab tots los altres presoners.

La duquessa, en aquell cars, de sobreabundant alegria no li pogué respondre, ans smortida caygué. E fon aquí molt gran desbarat en les dances, que tots se dexaren de dançar e cuytaren a portar ayguaròs. Lançaren-li'n per la cara e recobrà l'esperit. Emperò per spay de una hora stigué que no pogué parlar, tenint contínuament la letra streta en la mà. E cobrada la natural coneixença, obrí la letra que lo cèsar li trametia. Legí aquella, qui contenia paraules de semblant stil.

Recordant la tristícia vostra, he donat grandíssima diligència en recobrar-vos lo major goig de vostra vista. Senyora duquessa, més cara que germana, despullau e bandejau del vostre cor tota manera de enujosos pensaments y rebeu lo present de novella alegria: lo vostre duch y senyor, cosín germà y més acostat a la mia amor de tots los altres, és libert, és alegre, és en tota sanitat y honor, prosperitat e convalescència. E axí, per satisfer al desig de aquell y vostre, serà molt presta la nostra tornada. Alegrau-vos, donchs, puix ell se alegra, que set goigs per aquell deuen ésser causa de vostra molta alegria: goig de la perduda captivitat, goig de la libertat e recobrada alegria, goig de la sanitat, goig de la honor, goig de la presta tornada, goig de la riquea y triümpho, goig de la benaventurada e gloriosa vida que us resta. Ell mateix vos serà letra. Sol yo us he deliberat scriure per guanyar les strenes de vostra benvolença. A la magestat imperial ni a altra persona no és necessari scriure per letra, com de paraula poch temps passarà avisarem la sua altesa e alegrarem als qui nostre bé y honor afectadament desigen.

Vist per la egrègia duquessa lo contengut en la letra, féu portar mil ducats y donà'ls al correu, lo qual féu infinides gràcies a la duquessa e se n'anà molt alegre e content. La conortada duquessa se levà e, agenollant-se davant la magestat de l'emperador donà-li la letra. E l'emperador la legí e fon molt aconsolat de la bona e benaventurada nova, e prestament tramés per totes le·sglésies de la ciutat que tocassen totes les campanes.

E fon feta molt gran alegria per tota la ciutat axí per la venguda de la reyna de Ethiòpia com per la liberació dels presoners crestians, car la popular gent s'esforçaven en festejar perquè veyen que serien posats en tranquil·le repòs e vida benaventurada. Emperò, per lurs peccats, no permès la divina Providència que molt los duràs.

E havent molt festejats lo cèsar al duch de Macedònia e als altres companyons seus, donà'ls licència e, partint de la ciutat de Trapasonda, feren la via devers la insigne ciutat de Contestinoble. E caminant per lurs jornades pervengueren a la noble ciutat, hon foren rebuts ab honor excelsa per la magestat de l'emperador e per la emperadriu e per totes les dames. E en special sobre tots aquell egregi baró duch de Macedònia, qui per la duquessa, muller sua, fon molt festejat, axí com aquella qui l'amava més que a la sua vida. E per la venguda dels presoners, les festes foren refrescades en la cort de l'emperador.

E lexant-me de recitar les amigables e curials festes que la imperial magestat feya a la reyna de Ethiòpia e a l'egregi duch de Macedònia, e a tots los altres barons e cavallers, per no tenir prolixitat, tor   -f. X4r-   naré a recitar los singulars actes del benaventurat príncep Tirant e del rey Scariano, qui van a recobrar les terres qui solien ésser subjectes a l'Imperi Grech.

Aprés la partida de l'egregi duch de Macedònia ab los altres seus companyons de la ciutat de Trapasonda, lo virtuós príncep Tirant féu prest levar los dos camps e ordenà e féu ordenar al rey Scariano tota la gent, que cascun capità ab sa squadra partís. E axí, molt ben ordenats, la una squadra aprés l'altra, partiren e feren lur via devers la terra de Bendín, qui distava de allí VI jornades, en la qual, plegant lo cèsar ab tot son exèrcit, se donaren per manament del soldà e del Turch.

E rebuts los homenatges per lo cèsar e lochtinents seus e posats capitans en les ciutats e forces, passaren avant e recobraren tota la província de Blagay e tota la terra de Brina, e tota la terra de Foxa e tota la terra de Bocina, car cascuna terra de aquestes és una gran província ab moltes ciutats, castells e viles que en cascuna de aquestes províncies són. E totes de bona voluntat se donaren al cèsar perquè solien ésser subjectes a l'Imperi Grech e tenien molta voluntat de tornar-hi per la mala senyoria que tenien dels moros. E partint lo cèsar de aquelles províncies, recobrà moltes altres ciutats, ço és la ciutat de Arcàdia e la ciutat de Megea e la ciutat de Turina. E de aquí féu la via del regne de Pèrsia e pres-lo tot per força d'armes, per ço com no era en domini del soldà ni del Turch, ans tenien rey per si. E pres e subjugà la gran ciutat de Tauris, qui és ciutat molt delitosa e de moltes mercaderies. E la ciutat de Boterna e la ciutat de Senoreyant, per hon passa lo gran flum de Phison. Moltes altres ciutats pres e subjugà en lo regne de Pèrsia que lo libre no menciona, mas aquestes són les principals e majors.

E moltes altres províncies e terres conquistà lo virtuós príncep Tirant e uní al domini e senyoria de l'imperi, ab molt gran triümpho e victòria, que seria gran fatiga de recitar, car, per sa indústria e alta cavalleria, ell recobrà tota la Grècia e l'Àsia menor, e tota la Pèrsia e tot lo Selònich __qui és Galípol__, la Morea, l'Arca, lo cap de l'Arca, Valona. E per semblant, per mar, tramés lo seu stol que tenia en Contestinoble per pendre les illes. E per capità lo seu almirall, lo marqués de Liçana, lo qual per sa virtut e saber pres totes les illes que ésser solien de l'imperi, los noms de les quals són aquestes: Calistres, Colcos, Oritige, Tesbrie, Nimocha, Flaxen, Meclotapace e moltes altres illes que lo libre no recita per no tenir prolixitat.

Complides les honoroses conquestes per lo virtuós almirall de les illes qui solien ésser de la corona de l'imperi e subjugades aquelles, qui per força, qui per grat, ab gran triümpho se'n tornà ab tot l'estol en la ciutat de Contestinoble. E entrant per lo port, lançaren moltes bombardes e, ab multiplicades veus, saludaren la insigne ciutat. Los pobles corrien a la muralla per veure l'estol entrar, fahent molt grans alegries. L'almirall ixqué en terra acompanyat de molts cavallers e gentilshòmens molt ben abillats e anaren a fer reverència a la magestat de l'emperador, lo qual los rebé ab cara molt afable e ab gran humanitat, e tots li besaren lo peu y la mà.

E l'emperador féu gràcia a l'almirall, marqués de Liçana, que fos governador de totes les illes qui eren subjectes e en domini de l'imperi e almirall major seu, a ell y a tots los succeïdors seus, e li consignava sobre totes les illes cent mília ducats de renda cascun any. E donà-li per muller una singular donzella, criada de la emperadriu, nomenada La Bella Elisea, filla del duch de Pera, que no·n tenia més de aquesta. Lo pare era viudo, que havia treballat gran temps que la princessa fos sa muller e per la venguda de Tirant ell la perdé.

Lo virtuós almirall féu infinides gràcies a la magestat de l'emperador de les gràcies que li havia atorgades e besà-li lo peu e la mà altra volta. E fon més content de posseir la bella dama que los cent mília ducats de renda. La magestat imperial los féu de continent sposar e foren renovellades les grans dances e festes, car no havia molts dies que vengut era lo egregi duch de Macedònia e lo duch de Pera, pare de la donzella, e lo marqués de Sent Jordi, qui li era oncle, e lo prior de Sent Johan de Jerusalem e molts altres nobles y cavallers qui eren exits de catiu.

E la excelsa princessa s'esforçà, per amor de les dues reynes, ésser contínuament en les dances e festes per aquelles magnificar. E la magestat de l'emperador, per voler premiar a molts nobles e cavallers de aquells qui eren exits de presó, los col·locà en honrats matrimonis ab donzelles de gran stima, totes criades de la emperadriu e de la princessa, e donà'ls a cascú grans heretats ab què podien honradament viure.

E fetes les sposalles de tots, porrogaren les bodes per haver major honor lo dia que lo príncep Tirant pendria benedicció ab la princessa. E fortuna no u permès que a hun cos mortal donàs tant delit e glòria en aquest món, com natura humana no fon creada per Déu per haver beatitut ni glòria en aquest món, mas per fruir la glòria de paradís. E en açò negú no pensa, car los hòmens virtuosos fan cascun dia actes insignes e dignes de inmortal recordació, axí com   -[f. X5r]-   féu aquest magnànim e virtuós príncep e strenu cavaller Tirant lo Blanch, qui per sa grandíssima cavalleria e alt enginy conquistà tants regnes e reduhí infinits pobles en la Barberia e en la Grècia a la santa fe cathòlica. E no pogué veure la fi del que tant havia desitjat e treballat.

No consent, entre tants altres treballs, de aquest sia delliure que puga la cansada mà retraure de pintar en blanch paper la humana desconexença de fortuna, ab tot que·l recort dels gloriosos actes de Tirant nova dolor me presenten, com premi no han pogut atényer. Mas, perquè sia exemple manifest als sdevenidors, que no confien en la fortuna per haver grans delits e prosperitats e per aconseguir aquells perdre lo cors e l'ànima, los quals per folla e desordenada ambició caminen ab allenegats e perillosos passos, d'on se porà seguir que los vans pomposos hòmens, qui de continu lur stimada fama molt cerquen, despendran en va lo inútil temps de lur miserable vida.

Com, donchs, lo cèsar, havent conquistat e recobrat tot l'imperi, e subjugades moltes altres províncies circumveïnes, e se'n tornàs ab molt gran triümpho e victòria a la ciutat de Contestinoble ab lo magnànim rey Scariano en sa companyia, e ab lo rey de Sicília e lo rey de Feç, e molts altres reys, duchs, comtes e marquesos, e innumerable cavalleria __qui venien ab ell per ésser en les grandíssimes festes que·s devien fer per la sua venguda e per amor del rey Scariano e, més, per la celebració de les bodes de Tirant__, negú no·l volgué lexar. L'emperador, avisat de la sua venguda, li feya aparellar molt grandíssima festa, e féu rompre vint passes del mur de la ciutat perquè pogués lo virtuós príncep entrar ab lo carro triümphal.

E com Tirant fos a una jornada prop de Contestinoble, en una ciutat qui·s nomenava Andrinòpol, aturà's aquí per ço com l'emperador li havia tramés a dir que no entràs fins a tant que ell lo y trametés a dir.

E stant lo virtuós cèsar en aquella ciutat ab molt gran delit, e cercant deports e plaers e passejant-se ab lo rey Scariano e ab lo rey de Sicília per la vora de hun riu qui passava per lo hun costat dels murs de la ciutat, pres-lo, passejant, tan gran mal de costat e tan poderós que, en braços, lo hagueren a pendre e portar dins la ciutat.

Com Tirant fon en lo lit, vengueren los sis metges que ell portava, dels singulars del món, e quatre del rey Scariano. E feren-li moltes medecines e no li podien dar remey negú en la dolor.

Lavors, Tirant se tingué per mort e demanà confessió. Feren-li venir prestament lo confessor que ell portava ab si, qui era un bon religiós de l'orde de sent Francesch, mestre en la sacra theologia, home de grandíssima sciència. Com lo con   -[f. X5v]-   fessor fon vengut, Tirant confessà bé e diligentment tots sos peccats ab molta contrició, car la strema dolor que passava era en tanta quantitat que ell se tenia per mort, vehent que, per molt que los metges li fessen, la dolor contínuament aumentava. E stant lo cèsar en la confessió, lo rey de Feç tramés hun correu molt cuytat a l'emperador, significant a sa magestat com lo cèsar stava molt mal, que los seus metges no li podien dar remey algú, per què·l suplicava fos de sa mercé que y trametés molt cuytadament los seus, que en dubte stava que y fossen a temps.

Aprés lo cèsar haver confessat, féu-se portar lo preciós cos de Jhesucrist, lo qual mirant ab gran devoció e làgremes, dix moltes oracions, entre les quals, ab grandíssima devoció, dix les següents paraules.

__O redemptor de l'humanal linatge, Déu infinit sobre natura, pa de vida, tresor sens preu, joyel incomparable, penyora segura dels peccadors, certa e infal·lible defensa! O vera carn y sanch del meu Senyor, anyel mansuet y sens màcula, ofert a la mort per donar-nos eterna vida! O clar spill hon la divina e infinida misericòrdia se representa! O Rey dels reys, a qui totes les creatures obehexen! Senyor inmens, humil dolç y benigne! Y com poré yo regraciar a la vostra senyoria la tanta amor que a mi, fràgil creatura, haveu mostrada? No solament, Senyor, per los meus grans peccats sou vengut del cel en la terra, prenint aquexa preciosa carn en lo ventre de la sacratíssima verge Maria, mare vostra, y, enaprés, nat Déu y hom, subjugant-vos a les mundanes misèries per pagar los meus defalliments volgués comportar aspres turments, cruel passió e dura mort, posant en creu la vostra carn sacratíssima, mas encara aquella matexa carn me haveu dexada per medecina speritual y salut de la mia infecta e maculada ànima.

Infinides gràcies, Senyor, vos sien fetes de tals y tants beneficis. Encara, Senyor, vos regracie les grans prosperitats que en aquest món me haveu donades e us suplique tan humilment com puch que, puix de tants perills me haveu deliurat e ara me donau mort regoneguda, la qual yo accepte ab molta obediència, puix axí plau a la vostra santíssima senyoria, en remissió e penitència dels meus defalliments, me vullau donar, Senyor, dolor, contrició y penediment dels meus peccats per atényer de vós absolució e misericòrdia. Axí mateix, Senyor, me ajudeu e·m conserveu en la fe, en la qual, com a cathòlich crestià vull viure e morir, y·m doneu la gran virtut d'esperança, per què, confiant de la infinida misericòrdia vostra, encés de caritat, plorant y planyent los meus peccats, confessant, loant, beneint e exalçant lo vostre sant nom, sperant y demanant vènia e absolució, alt en para   -[f. X6r]-   dís pervinga a la eterna beatitut e glòria.

E dites aquestes paraules, ell rebé ab moltes làgremes lo cors preciós de Jhesucrist, que, tots los qui en la cambra eren, deyen que aquest no demostrava ésser cavaller, mas hun sant home religiós, per les moltes oracions que dix davant lo Corpus. Com hagué donada refecció a l'ànima, féu-se venir lo seu secretari e féu e ordenà son testament en presència de tots los qui ab ell eren, lo qual era del tenor següent.

Com sia certa cosa lo morir e, a la creatura racional, incerta la hora de la mort, e com dels savis s'espera proveir al sdevenidor per ço que acabat lo peregrinar de aquest miserable món, tornant al nostre Creador, davant la sua sacratíssima magestat, pugam donar compte y rahó dels béns que·ns són acomanats. E per amor de açò, yo, Tirant lo Blanch, del linatge de Roca Salada e de la Casa de Bretanya, cavaller de la Garrotera y príncep y cèsar de l'Imperi Grech, detengut de malaltia de la qual tem morir, emperò en mon seny, ferma e íntegra e manifesta paraula, presents mos senyors e germans meus d'armes, lo rey Scariano e lo rey de Sicília, e lo meu cosín germà, lo rey de Feç, e molts altres reys, duchs, comtes e marquesos; en nom del meu senyor Jhesucrist, fas e ordén lo present meu testament e darrera voluntat.

En lo qual, pos marmessors meus, e del meu present testament executadors elegesch, ço és, la virtuosa e excel·lent Carmesina, princessa de l'Imperi Grech e sposa mia, e lo egregi e car cosín germà meu, Diafebus, duch de Macedònia, als quals suplich carament tinguen la mia ànima per recomanada.

E prench-me, per la mia ànima, de mos béns, cent mília ducats, que sien distribuïts a coneguda e voluntat dels dits meus marmessors. E més, suplich als damunt dits marmessors e·ls done càrrech que facen portar lo meu cors en Bretanya, en la sglésia de Nostra Senyora, hon jahen tots los del meu parentat de Roca Salada, com aquesta sia ma voluntat.

E mes, vull e man que de mos béns sien donats a cascú de mon linatge qui·s trobaran presents en lo meu òbit, cent mília ducats. E més, leix a cascú de mos criats e servidors de casa mia, cinquanta mília ducats. E de tots los altres béns e drets meus, los quals, mijançant lo divinal adjutori yo m'é sabuts guanyar, e per la magestat del senyor emperador me és stada feta gràcia, fas e instituesch hereu meu universal a mon criat e nebot Ypòlit de Roca Salada, que aquell en loch meu sia posat e succehesca, axí com a la mia persona, a fer de aquells a totes ses voluntats.

Aprés que Tirant hagué fet son testament, dix al secretari que scrivís hun breu a la princessa en stil de semblants paraules.

Puix la mort a mi és tan vehina que més aturar no puch, no·m resta més per complir mon viatge sinó sols pendre de vós, senyora de preclara virtut, mon darrer, trist e dolorós comiat. Puix la fortuna no vol ni ha permés que yo, com a indigne e no merexedor, haja pogut atényer a vós, qui éreu lo premi de mos treballs, e no·m dolguera tant la mort si en los vostres braços hagués finida ma vida trista e dolorosa. Mas suplich a vostra excelsa senyoria que no us dexeu de viure, per què, en premi de la molta amor que us he tenguda, siau en recort e tingau per recomanada la mia peccadora ànima, la qual ab molta dolor torna al seu Creador, qui la m'havia comanada.

E puix ma fortuna no·m consent poder-vos parlar ni veure, que crech fóreu stada remey e stalvi a ma vida, he deliberat scriure-us breu, perquè la mort no·m vol més porrogar. Almenys, que siau certa de ma strema passió e ésser atés al darrer terme de ma vida. No us puch més dir, que la molta dolor que tinch no u consent. Sol vos suplich e de gràcia vos deman que per recomanats tingau mos parents e servidors.

Lo vostre Tirant, qui besant peus e mans la sua ànima vos comana.

Aprés que lo príncep Tirant hagué fet son testament, pregà molt al rey Scariano e al rey de Sicília, e al rey de Feç, que·l fessen portar a la ciutat de Contestinoble ans que passàs de aquesta vida, car la major dolor que tenia era com moria sens veure la princessa, e tenia crehença e devoció que la sua vista bastava en donar-li salut e vida.

E per tots fon deliberat de portar-lo-y, atesa la molta voluntat que li veyen. E los metges ho loaren, per ço com lo tenien per mort e creyen que per la molta consolació que hauria de la vista de la princessa, a qui ell en strem amava, natura podia obrar més que totes les medecines del món. E prestament lo posaren en unes andes e, a coll d'òmens, lo portaren molt reposadament. E fon acompanyat de tots los reys e grans senyors, solament ab cinch-cents hòmens d'armes. Tota l'altra gent restà en aquella ciutat.

Com l'emperador hagué rebuda per lo correu la letra del rey de Feç, fon posat en gran agonia e pensament e, lo més secret que pogué, tramés per los seus metges e per lo duch de Macedònia e per Ypòlit, e mostrà'ls la letra del rey de Feç e pregà'ls que prestament cavalcassen per anar-hi. Lo duch de Macedònia e Ypòlit, sens dir res a negú, ixqueren de l'imperial palau e feren lur camí ab los   -[f. X7r]-   metges, car l'emperador tenia dubte que si la princessa ne tenia sentiment, que s'esmortiria e seria molt perillosa.

Com lo duch de Macedònia e Ypòlit, ab los metges, foren a mija jornada de Contestinoble, encontraren a Tirant en lo camí e descavalcaren, e les andes foren posades en terra. Lo duch de Macedònia se acostà a Tirant e dix-li:

__Cosín germà senyor, com stà vostra senyoria?

Respòs Tirant:

__Cosín germà, singular plaer tinch com vos he vist ans de la mia fi, car yo stic al derrer strem de la mia vida, e prech-vos que·m beseu vós e Ypòlit, car aquest serà lo darrer comiat que de vosaltres pendré.

E lo duch e Ypòlit lo besaren ab moltes làgremes. Aprés los dix Tirant com los comanava la sua ànima e la princessa, muller sua, que aquella tinguessen més cara que la sua pròpia persona. Lo duch li respòs:

__Senyor cosín germà, hun cavaller tan animós com vostra senyoria s'esmaya tan fort? Confiau de la misericòrdia de nostre Senyor, que ell per la sua clemència e pietat vos ajudarà e us darà sanitat presta.

E stant en aquestes paraules, Tirant lançà hun gran crit, dient:

__Jesús, fill de David, hages mercé de mi: credo, proteste, confesse, penit-me, confie, misericòrdia reclame! Verge Maria, Àngel Custodi, àngel Miquel, emparau-me, defeneu-me! Jesús, en les tues mans, Senyor, coman lo meu sperit.

E dites aquestes paraules, reté la noble ànima, restant lo seu bell cors en los braços del duch de Macedònia.

Los plors e los crits foren aquí molt grans per tots los que allí eren, que era una gran compassió de hoir, per ço com per tots era amat lo príncep Tirant.

Com hagueren molt plorat e cridat, lo rey Scariano cridà al rey de Sicília e al rey de Feç, e al duch de Macedònia e a Ypòlit, e alguns altres, e, apartats a una part, tingueren consell què era de fer. E foren tots de acort que lo rey Scariano, ab los altres de la companyia, acompanyassen lo cors de Tirant fins a la ciutat, e que no entrassen dins per ço com lo rey Scariano no se era vist ab l'emperador e no era temps ni loch, ab la tribulació, de veure's. E més, deliberaren de embalsemar lo cors de Tirant per ço com lo tenien de portar en Bretanya.

E partiren ab lo cors del loch hon Tirant era finat e feren la via de la ciutat de Contestinoble. Com hi foren arribats, fon ja hora de nit. Plegats al portal de la ciutat, lo rey Scariano pres comiat del rey de Sicília e del rey de Feç, e del duch de Macedònia e de Ypòlit. E ab la sua gent se'n tornà a la ciutat d'on era partit, fent molt grans lamentacions, car lo rey Scariano amava en strem a Tirant. E los altres posaren lo cors de Tirant dins la ciutat, en una casa hon per los metges fon embalsemat.

Aprés que l'hagueren embalsemat, vestiren-li hun gipó de brocat e una roba d'estat de brocat, forrada de marts gebelins e axí·l portaren a la sglésia major de la ciutat, ço és, de Senta Sofia. Aquí li fon fet hun cadafal molt alt e gran, tot cubert de brocat, e sobre lo cadafal hun gran lit de parament molt no   -[f. X7v]-   blement emparamentat de draps d'or ab son bell cortinatge del drap mateix, e aquí posaren lo cors de Tirant, sobre lo lit, gitat, ab spasa senyida.

E com l'emperador sabé que Tirant era mort, dolent-se de tan gran desaventura, squinçà's la imperial sobrevesta e, devallant de la imperial cadira, lamentant-se per la mort de Tirant, dix les següents paraules.

__Huy és lo jorn que·s pert lo nostre ceptre y del meu cap la triümphant corona postrada veig en terra: del nostre cors lo braç dret nos defall y lo pilar en lo qual lo nostre stat segurament recolzava és derrocat per tu, fortuna adversa. O injusta mort que, robant una vida, innumerables guiatges de viure als trists infels atorgues! O enemiga mort que, dexant a mi viure, mortal pena y eterna me atorgues! Has mort a Tirant per matar l'emperador de Contestinoble. Yo só lo mort e viva per a sempre del strenu Tirant la glòria y la fama! O celestials jerarchies: feu novell goig rebent entre vosaltres y col·locant lo benaventurat cavaller en lo nombre dels elets, merexedor de premi! Y vosaltres, prínceps de tenebres, alegrau-vos, si alegria vos és atorgada, puix és mort aquell per qui la santa religió crestiana tan gran aument de cascun jorn prenia. Alegren-se, encara, finalment, totes les enemigues nacions, puix aquell vencedor e invencible Tirant, a qui la ferocitat e unió de tots los infels sobrar no fon possible, ara, sobrat y vençut per la mort, d'estrem goig lo seu morir vos dóna causa.

Sol yo, desert emperador, dech celebrar les exèquies de tanta tristícia. Donchs, perda's lo sol de nostra vista, cobrint aquella spessa boyra y núvols, perquè la clara luna, de aquell, claror no puga pendre, perquè lo món, restant tot en tenebres, sia cubert de negra sobrevesta. Moguen los vents aquesta ferma terra y les muntanyes altes cayguen al baix y·ls rius corrents se aturen, y les clares fonts, mesclant-se ab l'arena, tals les beurà la terra de gent grega, com a trista tortra desemparada del spòs Tirant, per senyalar la dolor del qual les sobredites coses se seguexquen. Y la gran mar, als pexos desempare. Y en aquest temps, cantau, belles serenes, los mals tan grans que sentiu en la terra! Cantau planyent la mort de aquest qu·entre·ls vivents un fènix s'estimava! Adulen los animals, cessen los cants melodiosos dels ocells e prenguen per habitació les desertes silves! Muyra yo e iré als regnes de Plutó: de tanta dolor portant embaxada, faré que Ovidi del meu Tirant digníssims versos smalte! Despullau a mi daurades robes y dels palaus leven les riques porpres, cobriu-me prest de hun aspre scilici, visten-se tots de fort y negra màrrega, sonen ensemps les campanes sens orde, dolga's tothom de tanta pèrdua, per a rahonar la qual ma lengua és fe   -[f. X8r]-   ta scaça!

En tal plant passà l'emperador la major part de la nit e, venint lo dia, anà a la sglésia per fer-li honor e fer-li molt gran sepultura ab les obsèquies acostumades als grans senyors.

La princessa que véu que tota la gent plorava, stava molt admirada. Demanà e volgué saber de què ploraven los del palau e les sues donzelles. Tingué pensament que no fos mort son pare l'emperador. E levà's en camisa, molt cuytada. Féu-se a la finestra e véu lo duch de Macedònia, qui anava plorant e arrancant-se los cabells del seu cap, e Ypòlit e molts altres, qui ab les mans se arrapaven la cara e dant del cap per les parets.

__Per hun sol Déu vos prech __dix la princessa__ vosaltres me vullau dir la veritat. Quina és la causa de tanta novitat e tristícia?

Parlà la viuda de Montsant, e dix:

__Senyora, no s'escusa que no u hajau de saber qualque hora: Tirant és passat de aquesta present vida en l'altra e ha pagat son deute a natura. E hora de mijanit lo han portat a la sglésia per donar-li ecclesiàstica sepultura segons ell és merexedor. Allí és l'emperador, lo qual plora e fa molt gran dol de la sua mort, que degú no·l pot aconsolar.

La princessa stech sens recort negú, ni plorà ni pogué parlar, sinó que, sanglotant e suspirant, aprés hun poch spay, dix:

__Dau-me les mies robes que lo meu pare me havia fetes fer per a la solemnitat de les mies bodes, que encara no les me havia vestides, qui eren de molt gran stima.

E foren-li portades prestament. Com les hagué vestides, dix-li la viuda de Montsant:

__E com, senyora! En la mort de hun tan admirable cavaller, mort en servey de la magestat del senyor emperador e vostra, vos vestiu e abillau axí com si anàsseu a bodes? Tots los altres van vestits de màrregues de dol e de tristor, que no es negú qui de plorar abstenir-se puga, e vostra altesa, qui se'n deuria més sentir e senyalar, vos sou abillada, cosa que jamés viu fer ni he hoït dir ni sia stat fet.

__No cureu, na viuda __dix la princessa__, yo me'n senyalaré com serà la hora.

Com se fon ligada, ab totes les sues dones e donzelles devallà de l'imperial palau la entristida senyora e, ab cuytats passos de dolorosa angústia, anà-se'n a la sglésia hon era lo cors del seu Tirant. E pujada alt en lo gran cadafal, com véu lo cors de Tirant, lo cor li pensà sclatar, e la ira li forçà l'ànimo, que pujà sobre lo lit. Ab tals contrasts, los ulls corrent vives làgremes, lançà's sobre lo cors de Tirant. E ab tals paraules, de contínues làgremes acompanyades, féu principi a la següent lamentació.

__O fortuna monstruosa! Ab variables diverses cares, sens repòs sempre movent la tua inquieta roda, contra los miserables grechs has poderosament mostrat lo pus alt grau de la tua iniqua força. Envejosa dels animosos e enemiga als flachs, no des   -[f. X8v]-   denyes vençre, e dels forts destroïts triumphar te delita! No havia prou durat dol y tristor del meu germà y de la dolor qui per tot l'imperi era? E ara ho has volgut tot aterrar! Aquest era sustentació de ma vida, aquest era consolació de tot lo poble e repòs de la vellea de mon pare. Aquest darrer dia amarch de la tua vida és stat darrer de tot lo nostre imperi y de la nostra benaventurada casa. O durs fats, cruels e miserables! E com no permetés que yo, ab les mies desaventurades mans, pogués servir aquest gloriós cavaller? Deixau-lo'm besar moltes vegades per contentar la mia adolorida ànima!

E besava lo fred cors la afligida senyora ab tanta força que·s rompé lo nas, llançant abundosa sanch, que los ulls e la cara tenia plena de sanch. No era negú que la ves lamentar que no lançàs abundoses làgremes de dolor. Aprés tornà a dir:

__Puix la fortuna ha ordenat e vol que així sia, los meus ulls no deuen jamés alegrar-se, sinó que vull anar a cercar l'ànima de aquell qui solia ésser meu, Tirant, en los lochs benaventurats hon reposa la sua ànima, si trobar-la poré. E certament ab tu vull fer companyia en la mort, puix en la vida que t'é tant amat no t'é pogut servir. O vosaltres, dones e donzelles mies! No ploreu, stojau aquexes làgremes a més desijada fortuna, car molt prest plorareu lo mal present ensemps ab lo sdevenidor: basta que yo plore e lamente, perquè aquests són mals meus. Ay, trista de mi! Que yo plore e cride hon és lo meu Tirant, e tinch-lo davant los meus ulls, mort e tot ple de la mia sanch. O Tirant! Reb los besars e los plors e sospirs ensemps, e pren aquestes làgremes, car tot quant te do me és restat de tu, car lavors la mort és desitjada com la persona mor sens temor. Lexa'm la camisa que·t doní, per consolació mia, que aprés serà mesa en la tomba tua e mia, lavada ab les mies pròpies lágremes e netejada del rovell de les tues armes.

E dites aquestes paraules, caygué sobre lo cors, smortida. Fon levada prestament de sobre lo cors e per los metges, ab aygües cordials e altres coses, fon retornada. E cobrat lo recort, no tardà sobre lo cors mort la ja quasi morta senyora lançar-se e la boqua freda besar de Tirant. Rompé los seus cabells, les vestidures ensemps, ab lo cuyro dels pits e de la cara, la trista sobre totes les altres adolorida, y, stesa sobre lo cors, besant la boca freda, mesclava les sues làgremes calentes ab les fredes de Tirant. E volent pronunciar, no podia ni sabia tristes paraules a tanta dolor conformes y, ab les mans tremolant, los ulls de Tirant obria, los quals, primer ab la boca, aprés ab los seus ulls besant, així d'abundants làgremes omplia, que semblava Tirant, encara mort, plorant la dolor de la sua Carmesina viva, planyent deplorava. E sobre totes, plorant sanch, que de aygua les làgremes ja tenia despeses, lamentava sobre lo cors aquella que, sola, perdia, aquell qui per ella havia perdut la vida, e ab paraules que les pedrenyeres, los diamants e lo acer bastarien a rompre, en sem   -f. Y1r-   blant stil planyent deplorava.

__Fretura de paraules causa que les dolors no són rahonades segons l'estrem en què turmenten, e aquest és lo mal que entre tots a mi més agudament turmenta, que si totes les parts de ma persona, dexant lur pròpia forma, en lengües se convertien, no bastarien lo grau de ma dolor, segons que en ma adolorida pensa descansa, rahonar. Car moltes vegades la mísera pensa pronosticant adevina los dans que l'adversa fortuna procura, ab tristor que·l meu cor miserable turmenta, no ignorant de tal dolor la causa, com tinch per cert lo gran infortuni que ma vida asalta, car del retret de la mi ànima dolorosos sospirs spiren, e los meus ulls fonts de amargues làgremes brollen, e ab dolor que lo meu cor squinçant travessa. E no·t penses, ànima mia, de Tirant larch spay yo·t detinga: comporta al teu cors e meu yo done sepultura, perquè una glòria o una pena aprés la mort sofiren les dues ànimes, les quals hun amor havien ligat en vida e, axí los cossos morts, abraçats staran en hun sepulcre e nosaltres en glòria, vivint junts en una matexa glòria.

E aprés dix:

__E qui serà aquell qui gràcia·m farà, qui portàs la mia ànima allà hon és la de Tirant? Ay trista de mi, en fort planeta naixquí! Dia era egipcíach, lo sol era eclipsi, les aygües eren tèrboles e los dies foren caniculars. La mia mare gran dolor sentí en lo dia del meu naximent e de mort soptada pensà morir. E ja fos yo morta en aquell dia trist perqué no hagués sentida la grandíssima dolor que ara sent la mia ànima adolorida! E tu, regidor del sobiran cel, poderós Rey de la cort celestial, suplich a la tua magestat sacratíssima que tots aquells sien defraudats qui m'empediran que yo ara no muyra.

L'Emperador, afligit de les lamentacions de sa filla, dix:

__Jamés hauria fi lo dol e plor de ma filla, car lo seu veure li és eternal vida. Per ço, los meus cavallers, preniu-la e portau-la al meu palau, en les sues cambres, per força o per grat.

E així fon fet. E lo pare atribulat anava aprés d'ella, dient:

__Tothom, trist e miserable, pren gran consolació en veure plorar e lançar moltes lágremes e hoir grans crits e lamentacions, e porem ben dir: "Mort és lo pilar qui sostenia la cavalleria!" E vós, ma filla, qui sou senyora de tot quant yo he, no façau tal capteniment de vós matexa, car la vostra dolor és mort per a mi, e no vullau manifestar a tothom la vostra dolor, car moltes vegades cau la pena sobre aquell qui la tracta. E si us penediu del mal que feu, ignocenta deveu ésser de la culpa. Lexau-vos de plorar e mostrau a la gent la vostra cara alegra.

Respòs la Princesa:

__Ay emperador,   -f. Y1v-   senyor engendrador de aquesta miserable de filla! E bé pensa vostra magestat aconortar la mia dolor? Aquest pensava yo fos consolació mia. Ay trista, que no puch retenir les mies làgremes, que aygua bullent par que sien!

Lo mesquí de pare, com véu que sa filla e les altres dones totes staven fent gran dol e plant, no pogué aturar en la cambra de sobres de dolor.

Se n'anà e la princesa se assigué sobre lo lit e dix:

__Veniu, les mies feels donzelles, ajudau-me a despullar, que prou temps tendreu per a plorar. Levau-me primer lo que porte al cap, aprés les robes e tot quant vist.

E compongué lo seu cors en la més honesta manera que pogué e dix:

__Yo só infanta sperant senyorejar tot l'Imperi Grech. Só forçada de moure a tots los que ací són a digna dolor e pietat per la mort del virtuós e benaventurat cavaller Tirant lo Blanch, qui·ns ha lexats atribulats, la qual tribulació tornarà tota sobre mi. O, lo meu Tirant! Per dolor de la tua mort les nostres mans dretes firen los nostres pits e rompam les nostres cares per fer major la nostra misèria, car tu eres scut de nosaltres e de tot l'imperi. O espasa de virtut! Gran era lo nostre mal qui·ns stava aparellat. E no penses, Tirant, que sies caygut de la mia memòria, car tant com la vida me acompanyarà, lamentaré la tua mort. Donchs, les mies cares donzelles, ajudau-me a plorar aquest poch temps que deu durar ma vida, que no puch molt ab vosaltres aturar.

Los crits e plors foren tan grans que feyen tota la ciutat ressonar. Com veyen la princessa quasi més morta que viva, malehen la fortuna, que en tan gran agonia les havia conduïdes, e veyen los metges qui deyen que de dona mortal eren tots los seus senyals, que tanta dolor tingué de la mort de Tirant que per la boca lançava viva sanch.

Entrà per la cambra la dolorosa emperadriu, sabent que sa filla tan mal stava. Com la véu en tal punt star, pres tanta alteració que no podia parlar, e aprés hun poch spay, cobrats los sentiments, dix semblants paraules:

__Mitigant los treballosos asalts que lo femení coratge desesperades eleccions e molt greus enuigs procurant infonen gràcia en lo turmentat sperit meu, que les mies justes afliccions que per si piadoses causar deuen en lo teu noble coratge animoses compassions introduesquen, e acompanyant les mies doloroses làgremes e aspres suspirs, vençuda de la justa petició mia, hages mercé de tu e de mi. O filla mia! És aquest lo goig e la alegria que yo sperava haver de tu? Són aquestes les núpcies que ab tanta consolació ton pare e yo, e tot lo poble, speràvem de tu? Són aquests los dies assignats de celebrar núpcies imperials? Són aquests los tàlems que acostumen posar a les donzelles lo dia benaventurat de les sues bodes? Són aquests los cants que s'acostumen de cantar en tals festes? Digau, ma filla, són aquestes aquelles alegres consolacions e benediccions que pare e mare donen a sa filla en aquell dia del seu repòs?

Ay trista mísera! Que en mi no y ha   -f. Y2r-   altre bé sinó dol, afany e amargor e trist comport, e a cascuna part que·m gire no veig sinó mals e dolors. Veig lo pobre de emperador, qui en terra stà gitat. Veig les dones e donzelles, totes scabellonades, ab les cares totes plenes de sanch: ab los pits descuberts e nafrats van cridant per lo palau, manifestant a tot lo món la lur dolor. E veig los cavallers e grans senyors: tots fan hun dol, tots se lamenten, torcen-se les mans, arranquen-se los cabells del cap. Quin dia és tan amarch e ple de tanta tristor! Veig tots los órdens dels frares venir ab veus doloroses e no és negú puxa cantar. Digau-me, quina festa és aquesta que tots la colen? Scassament negú no pot parlar sinó ab cara de dolor! Ay, bé és trista la mare qui tal filla pareix! Prech-vos, ma filla, que us alegreu. E dau remey e comport en aquesta dolor e dareu consolació al vell e adolorit de vostre pare e a la trista e desaventurada de vostra mare, qui ab tanta delicadura vos ha criada.

E no pogué més parlar, tant la dolor la constrenyia.

__Si la sperança de morir no·m detingués __dix la princessa__, yo·m mataria. Com me pot dir vostra excel·lència, senyora, que yo m'aconort e m'alegre, que haja perdut hun tal cavaller, qui m'era marit e senyor, qui en lo món par no tenia? Aquest és qui en sa tendra joventut subjugà ab la virtut sua terres de pobles molt separats, la fama del qual serà divulgada en gran duració de setgle o de mil·lenars de anys, la virtut del qual començà eixir en grans victòries. Aquest és qui no ha temut scampar la sua pròpia sanch en camps de batalla. Aquest és lo qui ha venjades les injúries que han rebudes los grechs en los fets de les armes. Aquest és lo qui encalçà ardentment los que eren vencedors, e foragità de tota Grècia, qui ha per nosaltres obteses e vençudes tantes batalles. Aquest és qui tragué de catiu de poder de infels tants nobles barons, cavallers e gentils hòmens, e·ls restituí en lur primer stat. Aquest és qui tornà a no res nostres treballs, que no era negú qui tingués gosar de defendre's. Aquest és qui ha esvaïdes les osts de nostres contraris, e ha subjugats e presos los majors senyors de tot lo poble morisch.

Per què·m cal tant parlar? Que yo no deig haver temor de morir, ni scusar-me'n dech per fer companyia a hun tan valerós cavaller e entre tots los altres singular, car aquest ha multiplicat e ajustat temps à la mia misèria, e no dech tembre res que de mal sia. Miserable cosa és haver temor de ço que hom no spera haver res. O dolor, manifesta los meus mals, car no és dona ni donzella en lo món qui puga ésser dita miserable sinó yo! Doncs, donem obra ab acabament al camí que havem començat, car la vida se concorda ab la mort. Feu-me venir ací lo meu protector   -f. Y2v-   pare e senyor, perquè veja la mia mort e la fi que faré, per ço que li reste alguna cosa de sa filla.

Com lo trist de pare fou vengut, suplicà'l benignament se volgués gitar a la hun costat, e la emperadriu a l'altre, e ella stava enmig. E pres-se a dir paraules de semblant estil.

__No dubtes, coratge temerós, de fer lo que tens en la voluntat. Umple la boca de paraules favorables a la tua atribulada pensa en laor e glòria tua e de aquell famós cavaller Tirant lo Blanc, qui de ànimo e benignitat passava tots los altres cavallers, abte e destre més que tot altre. No li mancava altra cosa, per ésser complit de totes les perfeccions e gràcies, sinó una poca de sanch real que hagués tengut. Ara dexem les vanitats de aquest món e façam lo que tenim de fer, car yo conech que la mia ànima del meu cors partir-se vol per anar allà hon és la de Tirant. Per què us prech a tots que·m façau prestament venir lo meu pare confessor. __qui era lo guardià del monestir del gloriós Sent Francesch, gran doctor en la sacra theologia, home de sanctíssima vida.

Com fon vengut, la princesa li dix:

__Pare, yo vull fer confessió general en presència de tots los que ací són, car puix no he hagut vergonya de cometre los peccats, no vull haver vergonya de confessar-los públicament. E dix en la següent forma:

__Yo, indigna peccadora, me confés a nostre senyor Déu e a la sacratíssima verge Maria, mare sua, e a tots los sants e santes de paradís, e a vós, pare spiritual, de tots los meus peccats que contra la magestat del meu senyor Jhesucrist he comesos. E primerament confés que crech bé e fermament en tots los sancts articles de la sancta fe cathòlica e en tots los sancts sagraments de sancta mare Sglésia, e en aquesta santa fe vull viure e morir, oferint e presentant-los a mon Déu e a mon creador, protestant ara e en la hora de la mia mort que yo no y consent, ans ara per lavors, he per revocat e anul·lat tot ço que sia contra aquella.

E més, pare meu, confés yo, indigna peccadora, haver peccat, car he pres del tresor de mon pare, sens licència e voluntat sua, per dar a Tirant perquè·s mostràs, entre los altres senyors de l'imperi, més rich e liberal. E per ço, senyor emperador, suplich a vostra magestat de voler-me perdonar, e vaja en remuneració del tot que vostra altesa me havia de dar. E deman-ne perdó a nostre senyor Déu e, a vós, pare de confessió, penitència, car yo de bon cor me'n penit.

E més, pare meu, he peccat greument, car consentí que Tirant, marit e spòs meu, prengués la despulla de la mia virginitat ans del temps permès per la santa mare Sglésia, de què me'n penit e·n deman vènia e perdó al meu   -f. Y3r-   senyor Jesucrist e a vós, pare, ne deman condigna penitència.

E més, pare, me confés com no he amat a mon Déu e creador, ne servit en aquella manera que devia ne só obligada, ans he despés la major part del meu temps en vanitats i en coses inútils a la mia ànima, per què·n deman vènia e perdó a nostre Senyor e, a vós, pare, condigna penitència.

E més, pare, me confés com no he feta ne servada aquella honor, amor e obediència que só tenguda al senyor mon pare e a la senyora ma mare, així com bona filla e obedient deu fer, ans algunes vegades he passats sos manaments, en gran dan de la mia ànima, de què·n deman vènia e perdó a mon Déu e creador e, a ells e a vós, pare, condigna penitència.

De tots los altres peccats que he fets, cogitats e obrats, los quals a present no tinch en record, mas tinch en prepòsit de confessar-los, si tinch temps ni·m vénen a la memòria, mas suplich a la misericòrdia del meu senyor Jesucrist que, per la sua clemència e pietat e per los mèrits de la sua sacratíssima passió, los me vulla perdonar. E deman-ne ara a vós, pare, penitència, car yo me'n penit de bon cor e de bona voluntat e volguera no haver-los fets.

Lavors lo confessor li féu fer la confessió general. E aprés l'absolgué a pena e a culpa, car bulla tenien del papa que, tots los emperadors de Contestinoble e lurs descendents, en l'article de la mort se podien fer absolre a pena e a culpa. E aquesta gràcia havien obtesa per l'Imperi Romà que havien donat a la Sglésia.

Com la absolució fon feta, la princessa demanà li fos portat lo preciós cos de Jesucrist e, ab molta devoció e contricció, rebé aquell, que tots los que en la cambra eren staven admirats de la gran constància e fermetat de ànimo que la princesa tenia e les moltes oracions que dix davant lo Corpus, que no fóra cor de ferro en lo món qui hoís semblants paraules que no abundàs en moltes làgremes.

Com la princesa hagué dada refecció a l'ànima, ella se féu venir lo secretari de l'emperador, e girà's a son pare e dix-li semblants paraules:

__Pare e senyor, si a la magestat vostra serà plasent, jo volria dispondre de mos béns e de la mia ànima __car la princesa tenia hun gran comdat qui havia nom de Benaxí, e moltes robes e joyes qui eren de gran estima.

L'emperador li respòs:

__Ma filla, yo us done licència de fer tot lo que a vós serà plasent car, perdent a vós, yo pert la vida e tot lo bé de aquest món.

E la princessa lo y regracià e li'n féu infinides gràcies. E girà's al secretari e dix-li que continuàs lo seu testament en stil de semblants paraules.

Com totes les coses mundanals sien transitòries e allenegables e degú qui sia en carn posat a la mort   -f. Y3v-   scapar no puixa, ans li és certa cosa lo morir, e les persones sàvies deuen dispensar e proveir en l'esdevenidor, perquè complit lo temps del peregrinar de aquest miserable món, tornant al seu Creador, ab molta alegria puixa dar bon compte de la sua ànima. E per amor de açò, yo, Carmesina, filla del sereníssim emperador de Contestinoble e princessa de l'Imperi Grech, detenguda en malaltia de la qual desige e só certa de morir, emperò en mon bon seny, ferma, èntrega e manifesta paraula, en presència de la magestat del senyor emperador, pare meu, e de la sereníssima emperadriu, mare e senyora mia, e ab lur líbera voluntat, en nom del meu senyor Déu Jhesucrist, fas e orden lo present meu testament e derrera voluntat mia.

En lo qual pos marmessors meus e del meu present testament executadors lo egregi Diafebus, duch de Macedònia, e la egrègia Stefania, muller sua, als quals suplich carament tinguen la mia ànima per recomanada.

E suplich als damunt dits marmessors e·ls man, a càrrech de lur ànima, que facen posar lo meu cors ab lo de Tirant, ensemps en aquell loch on Tirant ha manat que sia posat lo seu, car, puix en vida no havem pogut star ensemps, almenys, que los cossos en la mort sien units fins a la fi del món.

E més, vull e man que lo comdat meu sia venut e totes les mies robes e joyes, e los preus que n'exiran sien repartits en casaments a totes les mies donzelles, segons l'estat e condició de cascuna, a coneguda de mos marmessors. E que per l'ànima mia distribuesquen de mos béns lo que ells conexeran que sia vist fahedor. Tots los altres béns e drets meus, los quals tinch en l'Imperi Grech, fas e instituesch hereva mia universal la preclaríssima emperadriu, mare e senyora mia, que aquella en loch meu sia posada e succeesca en tot l'imperi, com la mia persona, a fer de aquell e de tots los drets meus a ses pròpies voluntats.

Com la princesa hagué ordenat de sos béns e de la sua ànima, pres comiat de l'emperador, pare seu, besant-li les mans e la boca moltes vegades, e per semblant a la emperadriu, sa mare, demanant-los ab molta humilitat perdó e la lur benedicció.

__Oh trista, mísera de mi! __dix la princessa__. Yo veig l'emperador més mort que viu per ocasió mia. De una part me tira la mort de Tirant e d'altra lo meu pare: cascuna part me venç.

E lo miserable de pare, trist e ple de amargues làgremes, com véu star sa filla en passament __que ab gran pena podia parlar__ e li hagué hoït dir tantes adolorides paraules, e véu lo gran plor que era en la cambra e per tot lo palau, ab gran turbació e fora de seny, quasi mig mort, se volgué levar del lit per anar-se'n. E caygué en terra, car fallí-li l'esperit e, axí smortit, lo prengueren en braços, passaren-lo en una altra cambra e posaren-lo sobre hun lit, e aquí finà sos darrers dies, ans que sa filla la princessa.

Los crits foren molt grans per la mort de l'emperador, que fon forçat que vingués   -[f. Y4r]-   a notícia de la emperadriu e de la princesa. La emperadriu cuytà tant com pogué e ja fon passat l'emperador d'esta vida.

Pensau la miserable senyora quina devia star, veure morts marit, filla e gendre! Negú no·m demane de semblant dolor com en aquell palau era. E tanta tribulació venir en hun dia!

Dix la princesa:

__Ajudau-me a seure en lo lit e hoïreu les mies paraules. Bé sabeu tots generalment com, per mort de l'emperador, pare meu, yo só succehïdora en l'Imperi Grech. E per ço, los meus cavallers, yo us man, sots pena de la feeltat que éreu tenguts a la magestat del senyor emperador, e ara a mi, que·m porteu lo cos de mon pare e lo de Tirant ací.

E així ho hagueren a fer forçadament. E féu-se posar l'emperador a la part dreta e Tirant a la sinestra, e ella stava enmig e sovint besava a son pare e molt més a Tirant. E pres-se a dir:

__Ay trista desaventurada, que la amor strema que he portat a Tirant s'és convertida en cruel dolor! O ànima de Tirant! Suplich-te que sies present en la nostra festa imperial, e yo deixar m'é morir per la tua amor. E seré lunyada de la gran angústia e dolor en què só posada! E crit ab veu dèbil e miserable: O tu, mort cruel e malvada, pren les tues armes contra mi, puix prop de mi tinch lo qui solia ésser meu, Tirant, e axí cauré morta com desige! E per los mals tan grans que·m tenen afligida só fora de mon seny e ja haguera dada fi a ma dolor sinó que d'una part me tira amor e d'altra temor. Mirau, cavallers, los qui de amor sentiu: preneu spill de mi, si só benaventurada! Tinch a la una part hun emperador e a l'altra lo millor cavaller del món. Mirau si me'n dech anar aconsolada en l'altre món que tan bona companyia tinga! Però bé poran dir aprés la mia dolorosa mort que he vixcut en lo món com a ignocenta per no voler sentir los delits de aquell. Ara vinga la mort tota hora que li plàcia, car yo só presta de rebre-la ab bona paciència.

Emperò tu, Senyor, qui est Déu de natura e pots obrar sobre natura, volria que, mitjançant la tua misericòrdia, fesses en Tirant lo miracle gran que fist a Làzer. Mostra ací lo teu gran e infinit poder e yo seré guarida de continent, si aquest ateny salut e vida. E si no vols perdonar a aquest, no perdones a mi la mort, car viure sens ell no desige, e per a sempre serà en recordació com só morta per amor de Tirant, e negú de açò no·m pot en res inculpar. O senyor meu, Jhesucrist! Yo ret les armes, que la mia ànima no·m vol fer més companyia, car en les cames i en los peus no tinch sentiment negú. E per ço, acostau-vos a mi, les mies leals germanes e companyones, e besau-me totes d'una en una, e sentireu part de la mia misèria.

E així fon fet. E la primera començà la reyna de Ethiòpia, e aprés la reyna de Feç, aprés la duquessa de Macedònia. E aprés, totes les altres dones e donzelles sues e de sa mare li besaren la mà e la boca e prengueren dolorós comiat de la princessa ab gran multitud de làgrimes que y foren scampades.

E fet açò, ab gran humilitat los demanà perdó, en general, e dix, plorant e   -[f. Y4v]-   ab dolorosos suspirs:

__Vull anar a cerquar mon goig e mon repòs, aquell qui havia d'ésser mon senyor e ma vida. E si ell hagués vixcut, cent donzelles de vosaltres havien d'ésser nóvies ab mi ensemps aquell dia que Tirant e yo teníem a celebrar les festes nupcials, e dar a cascuna tants de mos béns fins que fósseu ben contentes. Però, puix la fortuna ha ordenat e vol que axí sia, de qui·m clamaré? De amor o de fortuna, o de la mia poca sperança que tinch? E per ço yo no crech que lo meu cors jamés és stat batejat en aygua de benedicció sinó de dolor, per ço com yo só stada aquella desaventurada de la casa imperial qui no haguí compassió de mi mateixa de la dolor que sostenir havia. Per què, fortuna desigual, no·m tingues tant a noves. Fes-me sentir los béns e la glòria de l'altre món, car yo veig l'ànima de Tirant molt resplandent qui·m spera.

E féu-se donar la creu e, mirant e contemplant en aquella, dix les següents paraules, ab molta devoció.

__O senyor meu, Jesucrist, qui volguist pendre mort e passió en l'arbre de la vera Creu, per rembre natura humana e a mi, peccadora! Te suplich que·m vulles obrir los teus tresors donant-me una gota de les tues dolors, la qual me faça plànyer en general totes les injúries que yo, peccadora, contra tu he comeses en aquest present món. E suplich-te, Senyor, que·m vulles donar dolor e compassió en lo meu cor, la qual me faça plànyer les afliccions e penes, les quals per mi, peccadora, volguist passar e sostenir. E fas-te infinides gràcies com me fas morir en àbit e ley crestiana. E·m penit de bon cor e de bona voluntat de tots los peccats e defalliments que he fets contra lo meu creador e Senyor e contra mon proïsme. E atorch e confés que jamés no he vixcut ni despés lo meu temps axí com deguera, e tinch voluntat d'esmenar e de mudar en bé la mia vida, si Déu me donàs spay que vixqués.

"E crech que negú no pot ésser salvat sinó per los mèrits de la sacratíssima mort e passió de Jesucrist. E crech que, per mi a salvar e per rembre tot l'umanal linatge del poder del diable, és mort lo Fill de Déu, penjant en la creu, e fas-li laors e gràcies dels grans beneficis que d'ell he rebuts en tota la mia vida.

"Senyor meu! La mort preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e los meus peccats, e entre tu e lo teu juhí. E·n altra manera no vull entrar en juhí ab tu. Senyor meu! La mort preciosa del meu senyor Jesucrist pos entre mi e la tua ira. Pare meu e senyor! En les tues mans precioses coman lo meu sperit, car tu has remuda a mi, qui est Senyor de pietat e ple de molta misericòrdia. Senyor meu gloriós! Tu has trencats e solts los meus ligams, emperamor de açò, a tu sacrificaré òstia de laor, e lo teu sant nom invocaré: aquell, de tot mon cor reclam e la sua ajuda de   -[f. Y5r]-   man.

"E vaig-me'n en nom del Pare, qui m'à creada a ymatge e semblança sua, e en nom de Jesucrist, Fill de Déu viu, qui per mi a rembre del poder del diable ha sofert cruel mort e passió e, en nom del sanct Sperit, qui en mi és scampat, e en nom dels sancts àngels e arcàngels, trons e dominacions, principats e potestats, e en nom dels sants patriarques e prophetes, apòstols, màrtirs e confessors, monges, vèrgens e viudes e continents, e de tots los sants e santes de paradís. Hui sia lo meu loch en repòs e en pau, e la mia habitació sia huy alt en la ciutat gloriosa de paradís.

"O Déu misericordiós, clement e piadós, que, segons la multitut de les tues misericòrdies, deleys los peccats dels penidents e leves per vènia e perdó les culpes dels crims passats! Atén e guarda benignament sobre mi, peccadora serventa tua, e açò per mèrits e pregàries de tots los sants benaventurats.

"Senyor, hoges a mi, peccadora, qui ab confessió èntrega e ab tot mon cor, demane a tu remissió de tots mos peccats. Renovella en mi, Pare molt poderós, tot ço que en mi per frevoltat de la carn és stat corromput e desijat, e tot ço que per engan del diable és stat vençut e sobrat. Ajuny-me, Senyor, a unitat de la tua santa Sglésia cathòlica e sia remuda de la tua santa redempció. Hages mercè, Senyor, dels gemechs de mi, serventa tua, qui no he haguda confiança en altra cosa sinó en la tua pietat e misericòrdia.

"Delliura, Senyor, la mia ànima. Axí com delliurist Noe del diluvi de les aygües, axí deliura, Senyor, la mia ànima. Axí com delliurist Elies e Enoch de la mort comuna del món, axí vulles deliurar la mia ànima de tots los perills de infern e de tots los laços, penes e turments de aquell e de lurs malvats habitadors. Deliura, Senyor, la mia ànima axí com deliurist Ysach del sacrifici e del coltell que Abram, son pare, tenia en les mans; e Lot, de la destrucció de Sodoma e de Gomorra; e Moysès de la mà de Pharaó, rey de Egipte. Deliura, Senyor, la mia ànima axí com deliurist Daniel del lach dels lleons, e los tres infants Sidrach, Misach, Abdenagó, del foch de la fornal; e a Judich de la mà de Olofernes; e Abram del foch dels caldeus; e Job de les sues passions; e Susanna del fals crim; e David, rey, de la mà de Saül e de Golies, gigant; e sent Pere e sent Pau, apòstols, del carçre e dels ligams en què eren posats; e senta Tecla dels cruels turments. Axí·t plàcia, Senyor, deliurar la mia ànima de tot perill infernal e ab tu la faces alegrar, alt en los goigs perpetuals de paradís, en los quals se deliten les ànimes santes ara e per tostemps.

"E coman-te, gloriós Senyor, la mia ànima e prech-te que no vulles menysprear-la, car per la salvació sua davallist del cel en la terra. E regoneix, Senyor, la tua creatura no per déus stranys creada, mas per tu sols, Déu viu e verdader, car no y ha altre Déu sinó tu ni no y ha Déu qui puxa fer les tues obres. Alegra, gloriós Senyor, la mia ànima de la tua preciosa presència e plàcia't que no·t recorden les mies iniquitats antigues ni les   -[f. Y5v]-   follies, les quals ha comogudes la furor e fervor del seu mal desig. Car jatsia, Senyor, que haja fallit e peccat, emperò lo Pare e lo Fill e·l sant Sperit he fermament confessat e he tenguda ferma crehença que tu est. E he adorat, loat e glorificat a tu, qui est Déu totpoderós e qui has fetes totes coses ab la tua sola paraula.

"Molt humilment te prech, Senyor meu, que no·t recorden los peccats de la mia joventut ne les mies ignoràncies, mas sies recordant de mi, peccadora, segons la tua gran misericòrdia, e en la glòria de la tua santa claredat sien-me uberts los cels. A tu, Senyor meu gloriós, qui est Déu gran e poderós, coman la mia ànima per tal que, morta al món, vixca ab tu, e dels peccats que he fets per frevoltat de la conversació humanal, tu, Senyor meu, me deneja ab la tua pietat e misericòrdia. E coman, Senyor, en les tues sagrades mans, lo meu sperit, per ço que lo príncep de tenebres no·m puxa noure, mas tu, Senyor meu misericordiós, lo·n defen e en ta guarda lo pren.

"E reb, Senyor, la mia ànima, qui torna a tu, e vist-la de vestidura celestial e abeura-la de la font de la vida eternal, per tal que entre los alegrants se alegre e entre los sabents sàpia, e entre los sants màrtirs corona reba e entre los patriarques e prophetes se alegre, e entre los sants apòstols Jesucrist seguir puxa, e entre los sants àngels la claredat tua veja, e entre los edificis de paradís goig perpetual possehesca, e entre los cherobins e seraphins la magestat tua contemple. E reb, Senyor, l'ànima de la tua serventa, la qual del carçre de aquest món te plau apellar, e deliura'm dels laços e de les penes infernals.

"Senta, Senyor, la benaventurança del repòs del cel e de la lum eternal, e merite de haver, ab los teus sants elets, vida e glòria perdurable. O Déu, complit de tota amor e bonea, al qual solament se pertany de perdonar! Medecina de vida aprés la mort atorga'm, Senyor, que la mia ànima, lunyada e despullada dels vicis terrenals, sia col·locada entre la companyia per tu remuda. E coman-me a Déu, qui m'à creada.

E dient aquestes e semblant paraules, la princessa reté l'esperit al seu Creador. E fon vista gran claredat d'àngels en la sua fi, qui se'n portaren la sua ànima ab la de Tirant, qui aquí era present en la sua fi, qui la sperava.

Fon complit lo derrer terme de la final destrucció de tot lo linatge de la casa imperial de Grècia, que, aprés del sosteniment de tantes misèries haver passades ab fatiga, dels passats treballs havien obtés benaventurat repòs si la fortuna ho hagués permès. Per què negú fiar no deu en les mundanes prosperitats perquè al millor punt defallen.

E passada la princesa d'esta vida, fon apagada tota la lum imperial. Los plors e los crits foren en lo palau tan grans que tota la ciutat feyen resonar. E la primera dolor   -[f. Y6r]-   de Tirant e de l'emperador fon renovellada e redoblada.

La trista de la emperadriu se esmortí per tal manera que los metges no la podien fer retornar, e Ypòlit se batia lo cap e la cara, pensant-se que fos morta. A la fi, tantes coses li feren que, aprés spay de una hora passada, ab gran dificultat ella retornà. E Ypòlit li stava contínuament de prop, molt adolorit, fregant-li los polsos e lançant-li ayguaròs per la cara. Com fon tornada en son recort, prengueren-la en braços e portaren-la en la sua cambra e gitaren-la sobre hun lit de repòs.

E Ypòlit sempre al seu costat, aconortant-la e dient-li moltes paraules de consolació, e besant-la moltes vegades per dar-li conort e per reduir-li a memòria les lurs amors, car sempre havien perseverat en aquelles. E la emperadriu, qui l'amava més que a sa filla ni a si mateixa, per la gran bondat e gentilea que havia trobada en Ypòlit, e li era stat sempre molt obedient en tot lo que per ella li era manat.

E no us penseu que en aquell cars Ypòlit tingués gran dolor, car de continent que Tirant fon mort, levà son compte que ell seria emperador, e molt més aprés la mort de l'emperador e de sa filla, car tenia confiança de la molta amor que la emperadriu li portava, que, tota vergonya a part posada, lo pendria per marit e per fill, car acostumada cosa és de les velles que volen lurs fills per marits, per smenar les faltes de lur jovent, e volen-ne fer aquella penitència.

Après que la emperadriu hagué passades algunes rahons ab Ypòlit __e ab lo besar li foren remeyades un poch les dolors__, dix semblants paraules a Ypòlit:

__Mon fill e senyor, prech-vos que, com a senyor, vullau manar e dar orde que les obsèquies sien fetes de l'emperador, de ma filla e de Tirant, perquè aprés se puxa complir lo desig vostre e meu.

Hoïdes per Ypòlit paraules de tanta amor, li besà la mà i la boca e dix que faria tot lo que sa magestat li manava.

Ypòlit anà a la cambra de la princessa, hon jahien los tres cossos morts, e manà, de part de la emperadriu, que portassen de continent Tirant en lo seu cadafal en la sglésia. E fon fet prestament. Aprés manà als cirurgians que embalsamassen lo cors de l'emperador e de la princesa. E Ypòlit féu fer en la sglésia de Senta Sofia hun altre cadafal molt més bell e pus alt que lo de Tirant, ab son bell lit encortinat e tot emparamentat de draps d'or molt singulars, segons tal senyor era merexedor. E féu portar lo cos de l'emperador al seu cadafal. E la princessa féu posar en lo lit de Tirant, al seu costat, a la part dreta.

E féu fer crida per tota la ciutat que tots aquells qui volguessen portar dol de l'emperador o de la princessa o de Tirant, que anassen en certa casa que ell tenia consignada en la ciutat, que aquí los darien drap per a màrregues, axí a hòmens com a dones. E dins spay de hun dia tots los del palau e de la ciutat, e tots los strangers, foren vestits de màrregues. E més, lo virtuós Ypòlit provehí que, de dos jornades entorn de Contestinoble, vinguessen tots los ecclesiàstichs, axí frares com capellans   -[f. Y6v]-   e monges, per fer les obsèquies dels defuncts. E trobaren-s'i mil e dos-cents per compte.

E assignaren la sepultura fos feta al quinzén dia aprés la mort de l'emperador. E tramès per tots los barons de Grècia, axí aquells qui eren ab la gent d'armes com als altres qui eren en lurs heretats, que fossen presents a les obsèquies de lur senyor l'emperador.

E més avant tramés embaxada al rey Scariano, de part de la emperadriu e sua, que li fos plasent venir a fer honor a la sepultura de l'emperador e de sa filla, e de son car amich e germà, Tirant, car, puix no·ls havia pogut fer honor a les bodes, que la volgués fer a la sepultura. E lo rey Scariano li tramés a dir que era content, puix a nostre Senyor plasent era, mas que ab altra alegria sperava ell de entrar en la ciutat de Contestinoble. E de continent ordenà la sua gent d'armes e manà als capitans que no·s partissen de allí, que ell seria prest tornat. E ab cent cavallers partí e féu la via de Contestinoble.

En aquest spay de temps que la gent se ajustava, Ypòlit féu ajustar en una cambra lo rey de Sicília, e lo rey de Feç, e lo duch de Macedònia e lo marquès de Liçana, e lo vezcomte de Branches e alguns altres del seu parentat, a consell. E dix-los les paraules següents:

__Senyors e germans meus, no ignoren les senyories vostres lo gran dan que·ns és vengut per la mort de nostre pare e senyor Tirant, car aquest s'esperava ésser emperador e haguera exalçats e ben heretats a tots los del nostre parentat. Per què ara som fora de aquesta sperança? E per ço, és de necessitat que, ab temps, prengam consell què és de fer, car poden pensar les senyories vostres que tot l'Imperi resta en poder e senyoria de la emperadriu. Si bé la sua edat és avançada, algun gran senyor se casarà ab ella de bona voluntat, e u tendrà a gràcia per ésser emperador. E aprés mort d'ella, restarà senyor, e per ventura tractarà mal los strangers, qui som nosaltres ací heretats. Per què yo só de parer que seria bo que féssem hu de nosaltres emperador e que tots li ajudàssem, e aquest tal heretaria molt bé a tots los altres. Per què us suplich que cascú hi diga son parer.

E donà fi a son parlar.

Aprés parlà lo rei de Sicília e dix que ell tenia per bona cosa que la hu d'ells fos elet per emperador, que elegissen ells qual hi seria més dispost.

Parlà lo rei de Feç, perquè era lo major del parentat, e dix semblants paraules:

__Senyors e germans meus, yo tinch per bon consell que hu del nostre parentat sia elet emperador. Emperò, segons mon parer, havem a seguir l'orde del testament de Tirant, aprés lo de la princesa, e sobre aquests testaments veurem qual de tots hi serà més suficient.

E tots tingueren per bo lo que lo rey de Feç havia   -f. Z1r-   dit. E trameteren per lo secretari de Tirant e per lo de l'emperador e feren-se legir los testaments. Com foren lests, feren eixir los secretaris defora la cambra. E parlà lo duch de Macedònia en la següent forma:

__Senyors e germans meus, segons veig la nostra elecció és molt clara, que no sofir disputa, car yo veig que lo nostre bon parent e senyor lexà hereu seu, en tots los drets que ha guanyats en l'Imperi Grech e tots los que per l'emperador li són stats atorgats de la successió de l'imperi, a Ypòlit, que ací és present. E més avant veig que la princesa lexa hereva sa mare de tot l'imperi. Per què, yo no veig que més s'i puga fer, que atesa la amistat antiga que tots sabem que Ypòlit té ab la emperadriu, que la prenga per muller e alçar-lo hem emperador. E farem justícia, e aquest, per sa bondat e virtut, nos conservarà cascú en son heretatge, car és de la nostra sanch.

Aprés parlà lo marquès de Liçana, almirall, e dix:

__Senyors, yo tinch per bo lo consell del duch de Macedònia e loe aquell, perquè tots tenim mullers e, d'altra part, per la lexa de Tirant.

E tots los altres ho loaren e foren d'un acord que Ypòlit fos elet emperador e marit de la emperadriu.

Com Ypòlit véu la molta gentilesa de sos parents, féu-los infinides gràcies de la molta amor que en ells tenia coneguda, e que votava a Déu e a nostra senyora, mare sua, que, si Déu li feya gràcia que ell fos emperador, que ell los remuneraria en tal guisa que ells ne serien tots contents. E deliberaren que, aprés fetes les obsèquies als defunts, que·l levassen emperador e farien matrimoni d'ell ab la emperadriu.

En semblant conclusió fermant lo lur pensament los virtuosos parents de Tirant restaren. E la nit vinent entrà en Contestinoble lo magnànim rey Scariano, vestit de màrregues, ab tots los seus, e per Ypòlit fon ab molt gran amor rebut, e per la reyna, sa muller, qui pres subirana alegria en la sua venguda. E Ypòlit aposentà lo rey Scariano en lo palau de l'emperador, en hun bell apartament que stava molt bé en orde. E aquí prestament lo vingueren a veure lo rey de Sicília, lo rey de Feç e lo duch de Macedònia, ab molts altres cavallers, e feren-se molt gran festa.

E aprés hun poch spay que·s foren festejats, lo rey Scariano pres comiat d'ells e, sol ab la reyna, sa muller, que pres per la mà, e ab Ypòlit, volgué anar a fer reverència a la emperadriu.

Com foren en la cambra, lo rey Scariano féu molt gran honor a la emperadriu, e ella lo abraçà ab agraciat gest e ab cara molt afable, mostrant molta contentació de la sua venguda. Pres-lo per la mà e féu-lo seure al seu costat, e lo rey Scariano féu principi a tals paraules:

__La molta glòria que de vostra gloriosa fama se sona per lo món, senyora de l'Imperi Grech, me ha fet sempre desijar de venir-vos a fer   -f. Z1v-   reverència, com me tinga per obligat de servir-vos per lo molt meréxer de la majestat vostra. E per amor de aquell virtuós cavaller, germà meu e senyor, Tirant lo Blanch, qui·m tenia tan cativat ab la sua amor que yo haguera dat per restauració de la sua vida tot quant per Déu e per ell tinch en lo món acomanat y, encara, les dues parts dels dies de ma vida, car per la sua amor era partit de la mia terra per ajudar-li a cobrar tot l'imperi. E la reyna, muller mia, no era venguda per pus sinó per ésser a les bodes del meu germà Tirant e de la virtuosa princessa, la mort dels quals és stada a mi molt greu e enujosa, per la molta virtut que los dos posseyen. E tendré a moltra gràcia que, en smena d'ells, en tota ma vida servir yo us puxa.

Acabant lo rey Scariano, aprés hun poch spay la emperadriu, ab veu baxa, féu principi a paraules de semblant estil:

__Molta glòria és per a mi que hun rey tan magnànim e virtuós me diga paraules de tanta afabilitat, car sols del dir vos ne reste obligada. E regracie-us molt la vostra vista, e molt més los treballs que haveu passats per venir-nos ajudar en dar fi e compliment a la conquesta, la qual, per gràcia de nostre Senyor e per los treballs vostres e del meu benaventurat fill Tirant, és venguda a bona fi. Emperò és stada ben comprada ab la pèrdua de tres persones, les majors e millors que en tot lo món fossen. E de açò yo no me'n puch gens alegrar, per haver perdut lo major bé que tenia ni podia tenir en aquest món, e serà a mi aument de dolor e tristor per a tots los dies de la mia trista vida.

E ab aquestes paraules la emperadriu no pogué més parlar, sinó que abundà en vives làgremes. E lo rey Scariano se pres a plorar per fer-li companyia. Com hun poch agueren plorat, lo rey Scariano aconsolà molt a la emperadriu. Ab paraules molt gracioses parlaren de moltes coses de consolació, que la emperadriu restà molt aconsolada. E prengueren comiat de la emperadriu, perquè gran part de la nit era passada, e anaren a reposar.

E Ypòlit aquella nit anà a dormir ab la emperadriu e recità-li tot lo parlament que havia tengut ab sos parents, e com tots havien determenat ab bona concòrdia:

__...que us prengués per muller. Yo, senyora, bé conech que no só digne de tant de bé, ni merexedor de ésser-vos marit ni, encara, servidor. Mas confie de la molta amor e virtut de vostra altesa que m'acceptarà per catiu de vostra magestat. E confiau de mi, senyora e lo meu bé, que us seré tant obedient que·m poreu millor manar y ab major senyoria que fins ací fet no haveu, car no desitgí jamés res tant com és que lo meu servir vos fos accepte.

Respòs la emperadriu en semblant forma:

__Mon fill Ypòlit, no ignores la molta amor que yo·t porte, e tindré a molta gràcia que tu·m vulles pendre per muller. Emperò, pots pensar, mon fill e senyor, que, encara que yo sia vella, no trobaràs jamés qui tant te ame. E per mi te serà feta molta honor e seràs molt prosperat, car, per la molta virtut   -f. Z2r-   e gentilea que sempre he coneguda en tu, me aconort, per posseir a tu, de totes les altres coses.

Lavors Ypòlit li volgué besar los peus e les mans e la emperadriu no u comportà, sinó que l'abraçà e besà stretament, e passaren aquella delitosa nit molt poch recordants de aquells que jahien en los cadafals sperant que·ls fos feta la honrada sepultura.

De matí, ans que Febo hagués tramesos los seus luminosos raigs sobre la terra, se levà lo solícit cavaller. Ple de novell goig, Ypòlit, que aquella nit havia molt bé festejada la dama, ordenà totes les coses qui eren necessàries per a la imperial sepultura. E lo dia que era stat assignat, tots los barons e cavallers qui eren stats convidats, foren en la ciutat de Contestinoble.

Lo primer dia feren la sepultura de l'emperador, ab la més bella luminària que jamés fos feta a príncep del món, hon foren, per magnificar la festa, molts reys, duchs, comtes e marquesos e molt noble cavalleria, e tot lo poble de la ciutat, fahent molt grans lamentacions de lur bon senyor. E lo clero e preveres, qui feyen l'ofici divinal, cantaven ab veus tan adolorides que no fóra persona en lo món qui en làgrimes no abundàs. E ab aquella tan gran solemnitat fon feta aquell dia la sepultura de l'emperador. Lo segon dia fon feta per la princesa, per aquell orde mateix. E lo terç dia, per Tirant. E en aquells tres dies ploraren tant e lamentaren que, en tot aquell any, no·n tingueren desig.

E fetes totes les obsèquies, posaren lo cors de l'emperador en una molt rica e bella tomba de jaspis, tota niellada d'or e d'atzur e lavorada de les armes imperials ab molt subtil artifici obrades, la qual l'emperador havia feta fer gran temps havia. E Tirant e la princesa foren posats dins una caxa de fusta, per ço com los tenien de portar en Bretanya.

E dat compliment a tot lo dessús dit, lo rey de Sicília e lo rey de Feç, e lo duch de Macedònia, anaren al rey Scariano e recitaren-li tot lo consell que havien tengut tots los parents de Tirant, e com havien deliberat de levar emperador a Ypòlit. Dix lo rey Scariano:

__Gran plaer tinch de la bona deliberació que haveu feta, car yo conech que Ypòlit és bon cavaller e virtuós e és merexedor de ésser emperador.

Aprés lo pregaren volgués anar ab ells a fer la embaxada a la emperadriu, e ell fon molt content. Partiren tres reys, e lo duch de Macedònia ab ells, e fon la més noble embaxada que jamés fos feta a home ne a dona. E anaren a la cambra de la emperadriu, hon foren rebuts per la emperadriu ab grandíssima honor e, pressos al rey Scariano e al rey de Sicília per les mans, assigueren-se en l'emperial strado, la emperadriu enmig dels dos reys. E perquè tenien concertat que lo rey Scariano splicàs la embaxada, ab sforç de animoses paraules féu tal principi.

  -f. Z2v-   __La speriència manifesta que tenim de vostra amistat e condició afable, senyora excel·lentíssima, nos dóna atreviment de demanar-vos en singular gràcia vullau acceptar la nostra útil e delitosa embaxada. E per aleujar part de vostres treballs e donar repòs e delit a la vostra afligida persona, havem pensats aquests senyors e germans meus e yo, que la magestat vostra no stà bé axí, sens companyia, per què se ha a donar rahó a tals coses e tan grans que vostra altesa no y poria dar rahó. E per quant nosaltres amam molt la honor vostra e la vostra virtuosa persona, vos suplicam sia de vostra mercè que vullau pendre marit. E nosaltres vos darem cavaller tal e de tan singular virtut e bondat que la vostra ànima ne serà consolada e la vostra excel·lent persona ben servida e venerada.

"E suplicam a vostra excel·lència que no us vullau enujar del que diré. Que no ignora la magestat vostra lo bon stament que l'Imperi Grech és stat posat, per la virtut e singular cavalleria del bon cavaller Tirant, e los drets e gràcies que per la majestat del senyor emperador li foren atorgades, e com de aquells drets ell ha fet hereu a Ypòlit, nebot seu. E pot pensar vostra excel·lència que no poríeu regir ne senyorejar tants barons e grans senyors com són en l'imperi ne defendre aquells dels enemichs infels qui són circunveïns de l'imperi. Per què, senyora, suplicam e consellam a la magestat vostra que·l vullau pendre per marit e senyor, car aquest és tan virtuós cavaller que la magestat vostra ne serà molt amada e reverida, e és cavaller suficient e molt savi per a regir e defendre l'imperi, qui ab grandíssim treball s'és recobrat. E açò, senyora, vos haurem a gràcia e mercè que de continent hajam vostra graciosa resposta tal com de vostra altesa confiam.

Plagueren a la emperadriu les virtuoses paraules del rey Scariano, e hun poch spay tardà en donar-li tal resposta.

__De la celsitut de la senyoria de vosaltres, magnànims e virtuosos senyors, stà la mia pensa axí ab la lengua alterada, que egualment stime difícil refusar o acceptar la vostra demanda. Què farà, donchs, ma atribulada pensa en fortuna vàlida, ab contrasts de tan diversos vents combatuda, que consell sobre cars necessari no·s comporta? Donchs a mi consellar no·m fretura si acceptaré la vostra justa demanda, si la necessitat és manifesta als vostres prechs desobeir no puga. Emperò, miren les senyories vostres e conexereu que yo tinch justa causa de refusar, com la mia disposició no és per a pend[r]e marit, com sia en tal edat constituïda que no só per haver infants e daria molt mal exemple de mi, per què suplich a les senyories vostres que·m   -f. Z3r-   tingau per scusada.

No pogué més comportar lo rey de Feç que parlàs la emperadriu sinó que, ab sforçada veu, dix:

__Senyora excel·lentíssima, perdone'm la magestat vostra e les senyories de aquests senyors, que lo meu ànimo no ha pogut comportar de hoir paraules de vostra excel·lència qui són contràries a la vostra ànima e no menys a la honor y fama que de vostra altesa s'espera, car, puix a la divina Providència és stat plasent que vostra magestat resta senyora e regidora de tot l'Imperi Grech, no és possible poder-lo vós regir ne conservar, ans de necessitat se iria a perdre o teniu a pendre marit, per què, senyora, altra volta vos suplicam e us demanam de gràcia que façau lo que us consellam. E serà útil, honor e delit vostre, car nosaltres vos darem tal marit que serà fet a tot lo plaer e consolació vostra, e tal cavaller que sabrà defendre la terra e serà parent del gloriós Tirant, que tots los de l'imperi ne seran molt contents e aconsolats com oiran nomenar que sia parent e criat de Tirant e nodrit en los vostres imperials strados. Per ço, hajam tal resposta de vostra magestat que·ns ne anem aconsolats.

E donà fi en son parlar. E no tardà un poch spay que, ab vergonya d'estrema gràcia acompanyada, féu la emperadriu resposta de semblants paraules:

__Senyors magnànims e virtuosos, yo us tinch en compte de germans e tinch fe e crehença en les senyories vostres que no·m consellaríeu cosa que fos contrària a mon bé ni a la honor mia, per què yo·m pose soltament e líbera en les mans de les senyories vostres, que façau de mi e tot l'imperi com de cosa vostra.

E tots feren gran reverència a la emperadriu e feren-li infinides gràcies, e anaren-se'n molt contents de la bona resposta que la emperadriu los havia feta.

E los tres reys, ab lo duch de Macedònia, se n'anaren a la cambra de Ypòlit, lo qual los rebé ab molta amor. E recitaren-li tot lo parlament que havien tengut ab la emperadriu e com era contenta de fer tot lo que ells volrien.

Ypòlit se agenollà e féu-los infinides gràcies e fon lo més alegre e content home del món. E prestament lo prengueren e portaren-lo a la cambra de la emperadriu, feren venir lo bisbe de la ciutat e feren-los sposar en presència de la reyna de Ethiòpia e de la reyna de Feç, de la duquessa de Macedònia e de totes les dames de la cort, les quals hi prengueren molt gran plaer e consolació per la molta dolor que havien passada, e dubtaven que no duràs gran temps.

La fama anà per la ciutat com la emperadriu se era sposada ab Ypòlit. Tot lo poble ne fon mol[t] aconsolat e feren gràcies a nostre senyor Déu com tan bon senyor los havia dat, que tots los de la ciutat amaven molt a Ypòlit perquè en lo temps de la necessitat, que ell era capità, los havia ben contractats. Lo següent dia feren molt ben abillar a Ypòlit e a la emperadriu. E totes les dames se abillaren molt bé per fer-li companyia e perquè eren enujades de mal. E feren emparamentar tot lo palau de draps d'or e de seda, axí bé e singularment   -f. Z3v-   com jamés fos stat.

E Ypòlit manà que aquell dia, per millor magnificar la festa, que lo rey de Feç prengués benedicció, e lo marquès de Liçana e lo vezcomte de Branches, que era sposat ab una filla de la viuda de Montsant, e molts altres barons e cavallers, qui eren tots sposats, en nombre de XXV, los noms dels quals me obmet per no tenir prolixitat.

Com totes les nóvies foren abillades, Ypòlit, ab bella companyia, se posà primer ab tots los altres sposats, e aprés venia la emperadriu enmig del rey Scariano e del rey de Sicília, e les altres nóvies venien aprés acompanyades de molts duchs, comtes e marquesos. E ab gran triümpho anaren a la sglésia e aquí levaren emperador a Ypòlit, e féu lo jurament que de tot son poder defendria la santa mare Sglésia, ab les sirimònies acostumades. E tots los barons e cavallers que aquí present eren, qui vasalls fossen de l'imperi, lo juraren per senyor. E fet lo jurament, donaren la benedicció a l'emperador ab la emperadriu e aprés a totes les altres nóvies.

E fet l'ofici, tornaren-se'n al palau ab aquell orde mateix, ab multitud de trompetes, clarons e anafils, tamborinos e charamites, e altres diversitats d'esturments que per scriptura expremir no·s poria. Del triümphant dinar, demesiada cosa seria devisar la abundància que y era, atesa la condició dels convidats, e de les dances que·s seguiren aprés dinar. E foren fetes singulars festes qui duraren XV dies, e en cascun dia hi foren fetes danses, juntes e torneigs e moltes altres coses de alegria qui feren oblidar les dolors del temps passat. E passades totes les festes, lo rey Scariano pres comiat de l'emperador e de la emperadriu, del rey de Sicília e del rey de Feç e de la reyna, e del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tots los barons e cavallers e de totes les dames. E la reyna féu per semblant. E ixqueren de la ciutat ab gran companyia, car l'emperador, ab tota la sua cavalleria, e los reis qui aquí eren, lo acompanyaren una legua e aquí·s partiren.

L'emperador se'n tornà a la ciutat ab la sua cavalleria, e lo rey Scariano, presa la sua gent d'armes, ab salvament, se'n tornà en la sua terra, hon fon ben rebut per sos vasalls.

Tornat lo novell emperador en la ciutat de Contestinoble, tramès a dir a la gent d'armes que Tirant havia dexada que vinguessen aquí, que ell volia a tots contentar. E fon fet son manament, que a pochs dies foren en la ciutat tots los capitans ab la gent, e pagà a tots bé e complidament. E féu de molts donatius e gràcies a molts cavallers e pagà a tots los servidors de Tirant los legats per ells fets. E donà comiat a tota la gent d'armes.

E fet tot lo damunt dit, lo rey de Si   -[f. Z4r]-   cília dix a l'emperador:

__Sereníssim senyor, yo al present no fas res açí e, si a la magestat vostra serà plasent, me'n torne en Sicília ab licència vostra.

Respòs l'emperador:

__Germà senyor, infinides són les gràcies que fas a la senyoria vostra de la vostra bona voluntat e del gran servey e honor que haveu fet a l'Imperi Grech, de què us reste molt obligat. E promet-vos, a fe de emperador, de jamés fallir-vos en tot lo que a mi sia possible.

E donà-li de grans donatius e moltes joyes per a la reyna, e donà molt als seus cavallers, que tots deyen que aquest emperador era lo més magnànim senyor e lo més liberal del món.

Aprés, l'emperador se féu venir lo seu almirall, lo marquès de Liçana, e dix-li que fes posar en orde XXX naus per passar lo rey de Sicília en la sua terra. E l'almirall féu son manament, que en dos dies foren armades e avituallades.

Lo rey de Sicília féu recullir tota la sua gent e lexà gran part dels cavalls, que no se'n volgué portar. E pres comiat de l'emperador e de la emperadriu, e del rey de Feç e de la reyna, e del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tots los barons e cavallers, e de totes les dames. E, recullits, feren vela e anaren-se'n ab bon salvament.

Partit que fon lo rey de Sicília, l'emperador pregà molt al rey de Feç e al vezcomte de Branches que volguessen portar lo cors de Tirant e de la princessa en Bretanya. E ells li digueren que per amor de sa magestat e de Tirant que u farien de bona vountat. L'emperador manà a l'almirall que fes posar en orde XL galeres perquè anassen a lur honor. E prestament foren armades e posades en orde.

L'emperador havia feta fer una caxa de fusta, molt bella, tota cuberta de planches d'or totes smaltades e obrades de molt subtil delicadura, que bé paria sepultura de gran senyor. E féu-hi posar lo cors de Tirant e de la princessa __tots vestits de brocat fet de fil tirat d'or perquè jamés se pogués podrir__, ab la cara descuberta, que paria que dormissen.

E féu recullir la caxa en una galera e féu-hi posar totes les armes de Tirant e totes les banderes e sobrevestes que portava sobre les armes per ço que fossen meses sobre la sepultura hon jauria Tirant, perquè·n fos memòria per a sempre. E donà l'emperador al rey de Feç docents mília ducats perquè fes fer en Bretanya la sepultura de Tirant e de la princessa segons lo lur molt meréxer.

Com totes les coses foren en orde, lo rey de Feç e la reyna, sa muller, prengueren comiat de l'emperador e de la emperadriu, del duch de Macedònia e de la duquessa, e de tota la cort, e reculliren-se. E lo vezcomte de Branches ab ells. E feren vela e anaren tant e ab tan bon temps que, en breus dies, foren en Bretanya ab bon salvament.

E lo rey de Feç e la reyna e lo vezcomte de Branches, ab molts nobles e cavallers, ixqueren en terra en una   -[f. Z4v]-   ciutat qui·s nomena Nantes. E aquí, per lo duch de Bretanya e per la duquessa e per tots los del parentat foren molt bé rebuts e festejats.

E prengueren la caxa de Tirant e de la princessa e, ab gran professó de molts capellans, frares e monges, lo portaren a la sglésia major de la ciutat, e fon posada dins una tomba que quatre grans leons sostenien, la qual tomba era obrada de hun molt clar alabaust. E a l'entorn, per los strems de aquella, de lletres gregues buydades de fin or, se legien tals paraules:

Lo cavaller que·n armes fon lo fénix y la que fon de totes la pus bella, morts són ací, en esta chica tomba, dels quals lo món resona viva fama: Tirant lo Blanch i l'alta Carmesina.

Eren los leons obrats e, no menys entretallada la tomba de diverses colors: or, adzur e altres esmalts, ab bona art e delicadura. A la part dreta de la tomba se mostraven dos àngels, e altres dos a la part sinestra, los quals tenien dos grans scuts, lo hu de les armes de Tirant e l'altre de les armes de la princessa. Aquests leons e tomba staven dins una capella de volta, los archs de la qual eren de porfis e recolzaven sobre quatre pilars de jaspis, e la clau del cruer era d'or macís buydada, guarnida de moltes fines pedres e en aquella se veya un altre àngel qui tenia en les mans la spasa de Tirant, tacada de sanch de tantes batalles.

Lo païment de aquesta volta era de marbres, e les parets, cubertes de carmesins brocats. Sols la tomba stava descuberta. E·n l'arch de part defora, staven penjats los scuts de diversos cavallers vençuts en camp clos de batalla e, sobre l'arch triümphal, en grans i belles taules, eran pintats alguna part dels meravellosos actes e nobles victòries de Tirant. Mostraven-se allí steses les armes e guarnicions de la sua excel·lent persona, e la garrotera de belles perles, balaxos e safirs circuïda. Moltes banderes e penons en lo més alt de la sglésia penjaven de diverses ciutats e províncies victoriosament guanyades. Mas, entre totes, los penons e estendards de les invencions triümphantment se desplegaven: Eren les devises de Tirant, flames o lengües d'or sobre carmesí, e flames de foch sobre camper d'or. E·n les flames d'or se cremaven tals letres: C.C.C., y en les flames de foch se cremaven aquestes: T.T.T., significant per açò que l'or del seu amor cremant se apurava en les flames de Carmesina, e noresmenys, stimava que la princesa ardentment se mesclava en les apurades flames de son voler. E sobre la tomba, ab letres d'or, staven sculpits aquests tres versos:

Amor cruel, qui·ls ha units en vida y ab greu dolor lo viure·ls ha jet perdre, aprés la mort los tanque·n lo sepulcre.

No·s poria per lengua expremir les grandíssimes solemnitats que foren fetes en Bretanya   -[f. Z5r]-   en la sepultura de Tirant, car per lo duch de Bretanya e per la duquessa, e per tots los parents e parentes de Tirant, fon fet molt gran dol de la sua mort com saberen los actes de immortal recordació que per ell eren stats fets e la gran prosperitat en què pujat era. E en aquell cars ja era mort lo pare e la mare de Tirant.

E lo rey de Feç molt grans almoynes e beneficis per l'ànima de Tirant féu e de la princessa, que despés molt bé e copiosament los docents mília ducats que l'emperador li havia dats. E festejat molt per lo duch e per tots sos parents, delliberà de tornar-se'n en la sua terra, car sis mesos havia stat en Bretanya per dar bon compliment a tot lo que l'emperador li havia dat càrrech.

Lo rey de Feç e la reyna prengueren comiat del duch e de la duquessa e de tots los parents qui tenien gran dolor de la lur partida. E lo vezcomte de Branches pres, per semblant, comiat de tots. E reculliren-se en les galeres e feren lur via devers les terres del rey de Feç. E nostre Senyor los donà tan bon temps que en breus dies foren en lo port de Tànger. E aquí ixqué lo rey de Feç e la reyna, ab tota la sua gent. E lo vezcomte de Branches, ab les XL galeres, se'n tornà en Contestinoble ab bon salvament e fon molt ben rebut per l'emperador, qui desijava molt saber lo que havien fet en Bretanya.

Lo vezcomte de Branches féu molt discreta relació a l'emperador de tot lo que havien fet, axí com per sa magestat era stat manat. L'emperador hi pres molt gran plaer e comprà de continent lo comdat de Benaxí, qui era de la princessa, per trescents mília ducats e donà'l al vezcomte de Branches en premi de sos treballs. Aprés donà a tots aquells qui se eren casats ab les criades de la emperadriu e de la princessa bones heretats, que·n podien molt bé viure a lur honor e cascú segons son grau, que tots n'estaven molt contents. E aprés, per temps, casà totes les altres, axí com de bon senyor se pertanyia.

Lo fortuna pròspera favorí tant aquest emperador Ypòlit, e fon tan virtuós cavaller, que augmentà, per sa alta cavalleria, molt l'Imperi Grech e amplià aquell de moltes províncies que ell conquistà, e ajustà molt gran tresor per la sua molta diligència. Fon molt amat e temut de sos súbdits e, encara, dels vehïns senyors qui li staven entorn de l'imperi.

E aprés pochs dies que ell fon fet emperador, féu traure de presó lo soldà e lo Gran Turch, e tots los altres reys y grans senyors qui ab ells presos eren, e feren pau e treva a cent e hun any, e festeja'ls molt, que ells ne foren tan contents que li feren moltes submissions e de grans ofertes, tota hora que·ls hagués mester de valer-li contra tot lo món. Aprés l'emperador, ab dues galeres, los féu passar   -[f. Z5v]-   en la Turquia.

Aquest emperador Ypòlit vixqué lonch temps, emperò la emperadriu no vixqué aprés de la mort de sa filla sinó tres anys. E l'emperador, aprés poch temps, pres un altra muller, la qual fon filla del rey de Englaterra. Aquesta emperadriu fon de grandíssima bellea, honesta, humil e molt virtuosa e devotíssima crestiana, la qual gentil dama parí de l'emperador Ypòlit III fills e dues filles, los quals fills foren molt singulars cavallers e valentíssims. E lo fill major fon nomenat Ypòlit, axí com lo pare, e vixqué tota la sua vida com a magnànim senyor e féu de molts singulars actes de cavalleria, dels quals lo present libre no recita, ans ho remet a les istòries qui foren fetes d'ell. Mas l'emperador, son pare, ans que morís, heretà molt bé a tots sos parents e criats e servidors.

E com l'emperador e la emperadriu passaren d'esta vida, que foren molt vells, moriren los dos en hun dia e foren posats en una molt riqua tomba que l'emperador se havia feta fer. E podeu creure que per lo bon regiment e per la bona e virtuosa vida són col·locats en la glòria de paradís.

DEO GRACIAS

Ací feneix lo libre del valerós e strenu cavaller Tirant lo Blanch, príncep e césar de l'Imperi Grech de Contestinoble, lo qual fon traduït de anglès en lengua portoguesa e, aprés, en vulgar lengua valenciana per lo magnífich e virtuós cavaller mossèn Johanot Martorell, lo qual, per mort sua, no·n pogué acabar de traduir sinó les tres parts. La quarta part, que és la fi del libre, és stada traduïda, a pregàries de la noble senyora dona Ysabel de Loriç, per lo magnífich cavaller mossèn Martí Johan de Galba. E si defalt hi serà trobat, vol sia atribuït a la sua ignorància, al qual, nostre senyor Jesucrist, per la sua immensa bondat, vulla donar en premi de sos treballs la glòria de paradís. E protesta que, si en lo dit libre haurà posades algunes coses que no sien cathòliques, que no les vol haver dites, ans les remet a correcció de la sancta cathòlica Sglésia.