Tragèdia de Caldesa [Fragmenta]
Joan Roís de Corella
Jordi Carbonell (ed. lit.)
Joan Roís de Corella. Obra profana, edició [de] Jordi Carbonell, Edicions Tres i Quatre ("La unitat" 74), València 1983, ISBN 84-7502-084-4, pp. 66-70
Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.1
Per la presència de Corella a Martorell veg. Riquer 1990; Garriga 1991; Miralles 1991b; Badia 1993a; Hauf 1993a; Cingolani 1995-96; Pujol 1995-96; Annicchiarico 1996, 1998, 1999; Guia 1996.
que de present me dolc en algun temps sia ver ma tristor finar puga; en açò passe los infernats, que l'ésser trist me delita, e só content ma dolor eternament coldre. E, si a ma dolorida pensa alguna hora la mort se presenta
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 305, 647, 25-28.
TB: Vives 2004.
Mas, ¿per què vull ab llarguea de paraules encarir crim de tant sobreabundant lletgea, la qual, planament raonada, feredat de tan espantable meravella ab si porta, que és impossible los oints, sens gran alteració, les orelles a tan profanes paraules abandonen?
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 268, 577, 15-18.
TB: Vives 2004.
en bellea sens par, en avisament passant totes les altres, ab gràcia e singularitat tan extrema que seria foll qui en sa presència alguna altra lloàs en estima de tanta vàlua
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 295, 627, 10-12.
TB: Vives 2004.
après que en son servir molt temps de mon adolorit viure despès tenia, los meus cansats pensaments
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 268, 577, 19-20.
TB: Vives 2004.
fengia la bella senyora tant contentament de mos passats servirs e presents paraules
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 295, 627, 13.
TB: Vives 2004.
O piadosos oints! Transportant vostres misericordes penses en mi, diga cascú si semblant dolor a la mia jamés ha sofert, e ab adolorit pensament mirau la tristor que a tal hora ma trista pensa combatia, esperant quina seria la fi que de tan dolorós principi esdevendria.
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 291, 616, 26-28.
TB: Vives 2004.
Mas, ¿per què detinc lo temps, cercant paraules a tanta pena conforme, puix és imposible tan gran tristor raonar se puga? A la fi, restant del dia tan poc que els cavalls de Febo dellà les colones d'Hèrcules en l'occident calcigaven, los meus plorosos ulls mereixqueren veure la tan estimada donzella
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 295, 627, 14-16.
TB: Vives 2004.
que partint-se d'una cambra, gest, paraules, abraçar, ab altres mostres d'amor extrema d'honestat enemigues, a un enamorat presentà la figura
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 295, 627, 19-21.
TB: Vives 2004.
perquè la fi de la present sol esguarda en fer palès quant la granea de ma desaventura les altres totes avança. E, per cas de més adversa fortuna mia, lo darrer comiat al terme de ma oïda arribà, en estil der semblants paraules
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 319, 676, 1-3.
TB: Vives 2004.
un deshonest besar, lo so del qual les mies orelles ofené
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 295, 627, 18-19.
TB: Vives 2004.
Ab diversitat de tan impossibles pensaments, me partí de la cambra o sepulcre a on tanta pena sofert havia
TB: Hauf-Escartí 1992, II: cap. 305,647, 31.
TB: Vives 2004.