Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
 

11

Vid. J. J. Chiner, «Aportació a la biografia de Joan Roís de Corella: noves dades sobre el seu naixement i la seua mort», Caplletra, XV (1993), pp. 49-61.

 

12

Cf. M. de Riquer, Història de la literatura catalana: part antiga, III, Ariel, Barcelona, p. 314.

 

13

Cf. Obres de Joan Roiç de Corella, ed. R. Miquel i Planas, Barcelona, 1913 y J. Roís de Corella, Obra profana, Albatros, Valencia, 1973, y Eliseu Climent, Valencia, 19832. Mi alumno J. L. Martos, en su tesis doctoral (Universidad de Alicante, septiembre de 1999) ha realizado el estudio y la edición crítica de todas las Proses mitològiques de Corella, entre las que se incluye el conjunto de textos que conforman el Parlament.

 

14

Cito el texto de Corella, aquí y en lo sucesivo, por la edición de Miquel i Planas mencionada en la nota anterior. A ella remite la paginación entre paréntesis.

 

15

Vid. M. de Riquer, «Los escritores mossèn Joan Escrivà y el Comendador Escrivà», Cultura Neolatina, LIII: 1-2 (1993), pp. 85-113.

 

16

Recordemos que Corella es autor de un profeminista Triünfo de les dones. Vid. R. Cantavella, «Sobre el Triünfo de les dones de Joan Roís de Corella», en Actas del II Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (5-9 de octubre de 1987), II, ed. J. M. Lucía Megías y P. Gracia, Universidad de Alcalá de Henares, Alcalá de Henares, 1992, pp. 217-228; T. Martínez, «Literatura i teologia en una proposta feminista: el Triünfo de les dones, de Joan Roís de Corella (1462)», Annali di Ca'Foscari. Rivista della Facoltà di Lingue e Letterature Straniere dell'Università Ca'Foscari di Venezia, XXXV: 1-2 (1996), pp. 225-236; T. Martínez, «Per a una interpretació del Triünfo de les dones, de Joan Roís de Corella: claus ecdòtiques i literàries», Miscel·lània Germà Colón, VI, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1996, pp. 225-236.

 

17

Remito a Virgili, Eneida, ed. y trad. catalana de M. Dolç, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1975.

 

18

En Ovidio (Met. X, 46-47) son Plutón y Proserpina, mancomunadamente, mientras que en Virgilio (Geor. IV, 487) es únicamente Proserpina.

 

19

Vid. L. Badia, «En les baixes antenes de la vulgar poesia: Corella, els mites i l'amor», en De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Quaderns Crema, Barcelona, 1988, pp. 145-181; L. Badia, «Aucis amors. Teoria i pràctica del desengany amorós en Joan Roís de Corella», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval (Lisboa, 1991), III, ed. A. Nascimento, Cosmos, Lisboa, 1993, pp. 275-282.

 

20

Se trata del barroquismo que, tradicionalmente, se ha venido identificando con la etiqueta de «estil de valenciana prosa», pese a la interpretación muy diferente de la misma que propone, con fundamento, A. Ferrando en su «Sobre una etiqueta historiogràfica de la literatura catalana: la valenciana prosa», Caplletra, XV (1993), pp. 11-30.