11
Cf., pel que fa a Frederic, el clàssic estudi de David Abulafia, Federick II. A medieval emperor, London 1988 (recents celebracions han provocat un allau de miscel·lànies que m'estalvio de citar, però amb importants contribucions). Entre els cronistes no gaire partidaris de la política imperial hi ha Filippo di Novata, la relació del qual ha tingut ara una nova edició de Silvio Melani: Guerra di Federico II in Oriente (1223-1242), Napoli 1994.
12
Així es descriu aquesta etapa del viatge de Tomàs
a Itàlia: «embarcándose en Ancona, fue a Venecia, ciudad que de
no haber nacido Colón en el mundo no tuviera en él semejante:
merced al cielo y al gran Hernando Cortés, que conquistó la gran
Méjico para que la gran Venecia tuviese en alguna manera quien se lo
opusiese. Estas dos famosas ciudades se parecen en las calles, que son todas de
agua: la de Europa, admiración del mundo antiguo; la de América,
espanto del mundo nuevo»
(Novelas Ejemplares, ed. Avalle-Arce,
Clásicos Castalia, Madrid 1988, v. II, p. 113)
13
Per això cf. Giuseppe Grilli, Miti biografici del barocco ispanico, «Belfagor» XLVII (1992), pp. 37-51 i Id., Racconti spagnoli di Benedetto Croce, Ivi, IL (1994), pp. 570-575.
14
Juan Goytisolo, Crónicas sarracinas, Barcelona 1982, amb enginy estilístic defensa les tesis del mudejarisme ibèric que poc responen, però, al punt de vista que els nostres textos estableixen.
15
Una aportació recent sobre Lepant i el seu ressò dins la literatura i l'ambient català: E. Duran, La historiografia catalana en el pas del Renaixement al Barroc: el poema èpic sobre Lepant de Joan Pujol, a C. Romero i R. Arqués (eds.), La cultura catalana tra l'Umanesimo e il Barocco, cit., pp. 271-280.
16
La por engegada per la caiguda de Costantinoble es reflecteix de bon antuvi a la literatura catalana, cf. Marco Piccat, El «Planh» per la caiguda de Costantinoble, «Estudis de llengua i literatura catalanes» XV (1987) [= Miscel·lània Badia i Margarit 7], pp. 55-84. Isabel de Riquer està recollint, estudiant i reeditant tots els textos catalans relacionats amb el motiu. Aquí convé esmentar que aquest apareix ja en el primer plec del Tirant (caps. 33-34) com ensenyament en forma de petit conte o relat que l'ermità tramet en el curs de la seva docència a Tirant. Pel que fa als segles XVI i XVII cf. el gran llibre d'Albert Mas, Les turcs dans la littérature espagnole du Siècle d'Or, Paris 1967.
17
Un avenç de la lectura en clau literària dels textos historiogràfics es troba ja a Franco Meregalli, Cronisti e viaggiatori castigliani del Quattrocento (1400-1474), Milano 1957.
18
Ací seguiré la drecera traçada per Lola Badia en una interpretació primerenca i perspicaç de les relacions entre historiografia i literatura al text muntanerià: Verdad y literatura en las crónicas medievales catalanas: Ramon Muntaner, «Dispositio» X, 1985, ara corregit i ajornat a Id., Tradició i modernitat, cit., pp. 20-38. Des d'un altre punt de vista tenen interès pel nostre tema A. Varvaro, Il testo storiografico come opera letteraria: Ramon Muntaner, «Symposium in Honorem prof. M. de Riquer», Barcelona 1984, pp. 403-415 i M. Zimmermann, Orient et Occident dans la chronique de Ramon Muntaner. A Propos de l'expédition de Romanie, «El Moyene Age» XCIV (1988), pp. 203-215. Ara cf. també A. M. Compagna Perrone Capano, La storiografia come forma di narrativa complessa: tradizione e innovazione della narrativa catalana, AA.VV, La narrativa in Provenza e in Catalogna nel XIII e XIV secolo, Roma 1995, pp. 217-233. Manca un estudi comparatiu en el sentit de les estratègies d'estructuració del text del llibre de Muntaner amb l'altre gran llibre d'historiografia occidental sobre l'Orient bizantí: La conquête de Costantinople de Villehardouin (cf. l'ed. Faral en 2vv., París 1961).
19
Cf. S. M. Cingolani, Jo Ramon Muntaner, cit., pp. 95-125.
20
El paral·lel ha estat estudiat a una tesina de Lidia Perrucci, Itinerario di Tirant lo Blanch, Napoli IUO 1992. En relació al llibre de Tafur, i a banda dels estudis de F. López Estrada, cf. l'art. de Sonia Carrizo Rueda, El viaje y la crisis del mundo caballeresco en el relato de Pero Tafur, dins M. Criado de Val (ed.), Literatura hispánica, reyes católicos y descubrimiento, Barcelona 1989. Decepcionant J.-Ll. Roig i Sala, De Muntaner a Martorell: l'evolució necessària, «Estudis de llengua i literatura catalanes» XXVI (1993) [=Miscel·lània J. Carbonell 5], pp. 85-94.