|
-Pare, absoleu-me: só cançat de viure.
| | | | -T'escomet a bona hora l cançament. | | | | La teva via
s'ha acabat i ets lliure | | | | d'anar-ten al repòs eternalment.
| | | | Més, abans d'adormir-te i reposar-te, |
5 | | | cal que
t recordis dels teus grans pecats: | | | | tots aquells que jo
puga perdonar-te, | | | | també de Déu seran-te
perdonats. | | | | -El primer pecat meu és l'orgull, pare:
| | | | jo só aquell que he tingut un rei al còs;
|
10 | | | mai he pogut sofrir que algú m manara: | | | | fer
la llei a tot Déu era l meu goig. | | | | Per xò
he tingut tant odi al rei d'Espanya | | | | i li he fet la guerra
jo tot sol. | | | | Ell la terra ns ha omplert de gent estranya
|
15 | | | i manar-nos-ho tot és lo que vol. | | | | Doncs, jo
li he dit: «No m plau! «I, via fóra!, | | | | he anat pel
món com m'ha vingut a plaê,
| | |
—32→
| | he fet lo que
he volgut, lliure a tot'hora, | | | | i no he obeit llei, ni rei,
ni re. |
20 | | | I, tant se val!, És una bella cosa | | | |
fer tremolâ a tot-hom i estar segû! | | | | Cap respecte
en ma via m'ha fet nosa, | | | | mai he abaixat la testa per ningú...
| | | | -Més, ara... |
25 | | | -Més,
ara, que ja sé que compareixo | | | | en presencia de Déu
omnipotent... | | | | -Ten penedeixes? | | | | -Sí,
men penedeixo. | | | | -Doncs, sia-t perdonat. |
30 | | | -Amén,
amén... | | |
|
| -Quin altre pecat tens? | | | | -
La ira, pare. | | | | Quan m'encenc no tinc fre ni aturadô,
| | | | me giro contra l món, Déu i sa Mare,
|
35 | | | i tot voldria dur-ho a destrucció. | | | | Pare, he estat
crudel: moltes vegades | | | | m'he delitat vegent rajar la sang;
| | | | he vist alçar-se a mi mans ajuntades | | | | i segar-se
genolls caient al fang. |
40 | | | I jo me n'he rigut, perquè
m plavia, | | | | i, podent perdonar, no he perdonat... | | | | És
una cosa dolça i fa alegria | | | | veure un 'nemic als
peus ben manillat! | | | | I fer mal! I fer mal! Allò era
viure: |
45 | | | destruir sols per gust i per voler,
| | |
—33→
| | sentir
plorâ a tot-hom i poder riure... | | | | Ser com rei de
dolor... És bell, a fe! | | | | -Fill meu! Fill meu! Això
és massa malesa; | | | | això és un mal esprit
que tens al còs: |
50 | | | encara n parles am la vista
encesa, | | | | en foc d'infern!... | | | | -No,
no!... Ja ve l repòs. | | | | Doncs, ara que ja sé
que compareixo | | | | en presencia de Déu omnipotent...
|
55 | | | -Ten penedeixes? | | | | -Sí,
men penedeixo. | | | | -Doncs, sia-t perdonat. | | | | -Amén,
amén... | | |
|
| -També he tingut enveja
i mala bava |
60 | | | per corrompre la gloria dels demés:
| | | | allí on jo he conegut que no arribava, | | | | no he
volgut que cap altre hi arribés. | | | | D'aquell que m
feia ombra o bé respecte, | | | | m'he gaudit fent-ne córrer
males veus, |
65 | | | i, tot fingint-li acatament i afecte, | | | | li anava segant l'herba sota ls peus. | | | | De lo que no he
entès n'he dit mentida, | | | | dels fets més grans
que ls meus n'he dit rampells, | | | | he volgut sols un pes,
sols una mida: |
70 | | | la meva: els que n passaven, pobres d'ells!
| | | | Rebaixar, rebaixar, fins que s confonga | | | | tot-hom en
un mesquí i humil estol, | | | | i al damunt en Joan Sala
i Serrallonga,
| | |
—34→
| | sent més que tots i governant tot
sol. |
75 | | | -Més, ara... | | | | -Més,
ara, que ja sé que compareixo | | | | en presencia de Déu
omnipotent... | | | | -Ten penedeixes? | | | | -Sí,
men penedeixo. |
80 | | | -Doncs, sia-t perdonat. | | | | -Amén,
amén... | | |
|
| -He estat avar: mai he ti ngut
de sobra, | | | | sempre he anat per més al camí
ral; | | | | per molt que posseís, sentia-m pobre |
85 | | |
i am la por d'anâ a raure a l'hospital. | | | | Ai! La cobdicia
no m deixava viure, | | | | era ruí pels altres i per mi:
| | | | per un parell de bous, per una lliura, | | | | hauria fet dèu
hores de camí. |
90 | | | Veure-m dinê apilat m'aconsolava,
| | | | més fruir no podia-n altrament | | | | que pensant a
quants altres els mancava | | | | alló que era per mi un
bon passament. | | | | «Això és ben meu, -pensava;
-això no falla: |
95 | | | els altres, si miseria o fam
vingués, | | | | que s pengin!» I, llavores, ni una malla
| | | | hauria dat a un pobre que passés. | | | | -Més,
ara... | | | | -Més,
ara, que ja sé que compareixo |
100 | | | en presencia de
Déu omnipotent... | | | | -Ten penedeixes?
| | |
—35→
| | -Sí,
men penedeixo. | | | | -Doncs, sia-t perdonat. | | | | -Amén,
amén... |
105 | |
|
| -La peresa, la gola i la luxuria
| | | | ben cert que foren mos pecats més xics; | | | | prô
algun cop m'ha plagut deixar la furia | | | | dels combats, lluny
d'amics i d' enemics. | | | | Me n'anava a fer cap a la masia
|
110 | | | oblidada en el fons d'alguna vall, | | | | i m'entaulava
en bona companyia, | | | | menyspreant tota lluita i tot treball.
| | | | Llavores jo men reia de la guerra | | | | i dels meus que s
batien, cap-cigranys!, |
115 | | | i tant se men donava que la
terra | | | | la manessin els propris o ls estranys. | | | | Ben menjat,
ben begut, plavia-m jeure | | | | a bona ombra per fer la mig-diada,
| | | | cantant cançons d'amor que fan distreure, |
120 | | | o escoltant els aucells en la brancada. | | | | Si llavores passava
alguna moça | | | | revinguda de còs, jo la cridava,
| | | | ella venia a mi, la deshonrava, | | | | i encara sen tenia
per ditxosa. |
125 | | | -I goses riure? | | | | -Era
cosa bona... | | | | -Més no ho és pas a l'hora
de la mort. | | | | -Bon menjar, bon oblit i jeure am dòna:
| | | | mai havia trobat millô aconhort.
|
130 | |
—36→
| | -Més,
ara... | | | | -Més,
ara, que ja sé que compareixo | | | | en presencia de Déu
omnipotent... | | | | -Ten penedeixes? | | | | -Sí,
men penedeixo. |
135 | | | -Doncs, sia-t perdonat. | | | | -Amén,
amén... | | |
|
| -I el tracte am na Joana, no
és injuria | | | | que clama també a Déu
Nostre Senyô? | | | | Acusa-t!... |
140 | | | -Pare,
no: no fou luxuria, | | | | sinô una veritable estimació.
| | | | És cert que jo en ses carns moltes vegades | | | | hi
he enterrat tant de força i de volê! | | | | Més
eren llaç d'amor ses abraçades |
145 | | | i coronat
de seny son front serè. | | | | La Joana m'ha estat reina
i esclava; | | | | molts cops ella pensava per tots dos; | | | | quan
jo estava adormit, ella vetllava; | | | | ella m'ha fet valent
i poderós. |
150 | | | M'ha ajudat am l'esguart, am la paraula;
| | | | si ha calgut, am la força del seu braç;
| | | | cada mig-dia m'ha llescat pa a taula | | | | i cada vespre
m'ha alegrat el jaç. | | | | En paga, jo li he estat amant
sol·licit... |
155 | | | D'això també me n'haig de
penedî? | | | | -Fou un amor desordenat i il·licit! | | | | -Doncs...
tant se val!... men penedeixo, sí!
| | |
—37→
| | -Tens algun
pecat més dins teu? | | | | -No,
pare. |
160 | | | -De tots els que m'has dit i els que has comès
| | | | contrit demanes perdó a Déu? | | | | -Sí,
pare. | | | | -I et sap greu de tot cor d'haver-lo ofès?
| | | | -Sí. |
165 | | | -Doncs,
en nom de Déu omnipotent, | | | | Pare, Fill i Esperit
Sant, t'absolc. Amén. | | | | .................................... | | | | -Moriré
resant el credo; | | | | més
digueu an el butxí |
170 | | | que
no m mati fins i a tant | | | | que
m'hagi sentit a dî: | | | | «Crec
en la resurrecció de la carn».
| | |
|
|