El Vita Christi de Sor Isabel de Villena
El pas del llibre
manuscrit al llibre imprès fou una vertadera revolució cultural,
propiciadora de la vasta curiositat de l'home renaixentista. I, tanmateix, l'adveniment
de l'anomenada "Galàxia Gutemberg", almenys al principi, no
modificà massa el vell repertori. Al contrari, pretenia consolidar, a
força d'un volgut mimetisme, els models i els textos tradicionals. Si
en el seu aspecte i estructura visual externa -lletreria, majúscules,
orles, cenefes, puntuació, abreviatures, etc.-
els llibres impresos imiten els còdexs manuscrits, pel que fa als continguts,
difonen també, mecànicament, els models de la cultura precedent.
En una societat teocèntrica, ancorada en l'esperança d'una vida
transcendent, això pressuposava un predomini quasi absolut dels textos
de caire religiós, tant a nivell tècnic i especialitzat (teologia,
summes i patrística, Bíblia i comentaris escripturístics,
llibres d'hores, missals, breviaris i llibres de cor, butles, etc.), com a nivell
popular (llibres d'hores en vulgar, catecismes, hagiografia, poesia religiosa
de certàmens, arts de ben morir i tractats de devoció, etc.).
Entre les obres
més influents que marquen una fita a l'hora de perfilar la sensibilitat
religiosa dels segles XVI i XVII, destaquen les anomenades Vitae
Christi, la finalitat de les quals no era altra que la de fomentar
una afectuosa "imitació de Jesucrist". I, de totes les VC
que circularen arreu d'Europa, la de sor Isabel de Villena, abadessa del valencianíssim
monestir de la Trinitat, és, potser, la de major qualitat literària
i la que traspua una més alta assimilació personal i artística,
en clau femenina, dels models franciscans d'un art de meditar representat per
les Meditacions de la Vida de Jesucrist i la VC
d'Eiximenis, així com de l'exegesi tradicional continguda en centons
d'escassa originalitat, tals com Lo Cartoixà.
El llibre de sor Isabel va
tenir més èxit editorial en català que no el Tirant.
Ultra la primera edició valentina de Lope de Roca de 1497 ací
reproduïda, n'hi ha altres dues: la valenciana de Jorge Costilla, de 1513
(amb una elaborada xilografia que representa l'autora fent entrega del seu llibre
a les monges), i la barcelonina, de Carles Amorós, de 1527. Una i altra,
gràcies a la incorporació de 32 i 42 xilografies, respectivament,
evidencien una constant imbricació entre literatura i art sacre, i la
importància del gènere a l'hora d'estudiar i comprendre el contingut
i missatge de la pintura religiosa.
Al marge d'algunes repeticions
o omissions en la numeració de folis (XXVII, L(=LV), LXXI (=LXXII)),
o de capítols (LXI), i del fet que l'obra restara incompleta a causa
de la mort de l'autora, allò més remarcable d'aquesta edició
-que, juntament amb un ms. fragmentari conservat en la BNM, representa l'única
traditio rellevant per a la fixació crítica del text-,
és la bella portada xilogràfica, amb l'escut abacial de l'autora
dividit, d'una banda, per les armes del casal d'Aragó, al qual pertanyia
sor Isabel, i, d'una altra, per les dels Manuel (mà alada amb espasa
i lleó rampant), que la família de la monja havia heretat a través
del feu de Villena. Aquesta portada fou assimilada, amb retocs, en les edicions
posteriors, les quals, alhora, també documenten un volgut procès
d'adaptació lingüística.
No hi ha ni un
sol argument sòlid per a posar en dubte les dades, fidedignes i confirmades
per altres de precedents, que sor Aldonça de Montsoriu fa constar sobre
l'autoria del llibre i les circumstàncies de la seva edició en
la dedicatòria a Isabel la Catòlica. I, si l'oportuna arribada
de la impremta i la intensa i ben documentada espiritualitat de la reina de
Castella van propiciar que hom exhumara aquesta magna obra dels "arxius
d'humilitat" on restava tancada, ens hem de felicitar que una nova tecnologia,
en bona hora assimilada per la "Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives",
en garantitzi i fomenti, ara, una digna i merescuda divulgació.
Albert-Guillem Hauf (IEC, IIFV, AVL, Univ.
València)