El terror de la nit

Josep Maria Aloy

Si no coneguéssim la història del negre de Banyoles, l'home dissecat, i no haguéssim fullejat els quilos de comentaris que va originar la polèmica de si calia retirar-lo del museu per una qüestió de dignitat o no... llegiríem El terror de la nit (Edicions Columna, 1995) amb un somriure entre maliciós i irònic i pensaríem que la ficció sempre supera la realitat. Però no. Gabriel Janer Manila és un escriptor amb una gran capacitat imaginativa i és autor d'històries fantàstiques, amb un elevat grau d'elements màgics i meravellosos, però la història que explica a El terror de la nit, premi Columna Jove 1995, de narrativa juvenil, no té perquè ser una història fictícia.

Que Àfrica «és un continent misteriós, tot d'enigmes i rareses pintoresques», no és ficció. Que allí «acudien els homes intrèpids disposats a emportar-se cap als gabinets científics d'Europa i als museus abundoses col·leccions d'animals arrabassats a la vida salvatge» tampoc no té perquè ser pura fantasia. Que aquells intrèpids caçadors es plantegessin d'exposar un home, «un negre dissecat; un home en estat pur, extret directament de la natura, un negre que porti a París el perfum i la nostàlgia de la selva...» no és necessàriament una bajanada inversemblant.

Però no cal donar-hi tantes voltes. Sigui real o sigui fantàstica, la història que ens explica Janer Manila està escrita amb una força i un rigor narratius molt suggerents capaços de crear l'atmosfera necessària perquè el lector se senti «atrapat» pel text i no pugui deixar-lo fins al final.

Sigui ficció o no, El terror de la nit és un llibre que ofereix reflexions inquietants sobre l'esclavitud i les seves conseqüències, sobre els problemes dels immigrants negres. Un llibre que es planteja si és legítima l'exhibició del cadàver d'un home -i negre- dissecat o que es pregunta, per exemple, «¿de quin color són les bastonades sobre la pell d'un negre?».

Sigui real o no la història està explicada amb una qualitat literària excel·lent, amb la presència d'elements poètics extremadament brillants sobretot en les descripcions i més concretament en les descripcions dels personatges. Amb un estil net i segur Janer Manila corprèn el lector amb una literatura alhora sensible i suggerent, escrita amb traça i artifici.

Definitivament, al lector li interessarà poc si la història és real o fantàstica. El lector se sentirà satisfet i complagut tot assaborint-la i fruint intensament de la seva lectura.