Número 17
LLIBRE DÉ COSES ASSENYALADES, Archivo municipal. =Cap. 106. -Dimars que contavem a XXII de setembre M.CCCC.LXI e altres días presedents lo Illustre Primogenit de Sancta e inmortal recordació jaqués detengut de gran malaltia, de la qual morí en la cambra sobirana del Palau Real de la dita Ciutat, sobre un llit de repos: per los honorables Consellers e consell ordinari de XXXII foren electas IIII persones, so es, un de quiscun estament del dit consell, als quals fou donat especial carrech que anassen al dit Palau hon lo dit Primogenit geva detengut de la dita malaltia e vessen e aguessen cura de tenir aquell aprop en tot lo menester... E ordenades les dites coses (bajar el cadáver al Salón real), los dits honorables consellers, ajuntats en la casa de XXXII de la dita Ciutat ensemps ab lo honorable mossen Benet de Guimerá, Vervessor, Veguer de la present Ciutat, e ab alguns promens de quiscun estament de la dita Ciutat, anaren al dit Palau e muntaren en la cambra hont lo dit cors estave vestit e sobre lo dit llit; en la qual cambra era ja lo Reverent Bisbe Dosca, lo compte de Pallás, diputats de Cathalunya, e molta altra noble gent; e cascu se asech no tenint orde, com la multitut de la gent hi era gran. E poch apres munta lo clero de la Seu, procesionalment, ab la Creu major de cossos llevada; e alli lo Reverent Bisbe de Vich, qui en vida li era molt familiar, feu al dit cors absolució general; e feta la dita absolució, lo cos del dit Primogenit, qui llavors estava cubert, ab un llansol prim, fou descubert, e romás descarat e vestit en la forma demunt narrada. E aqui axi per sos familiars com per altres forent plors e crits que era gran dolor de oyr. E lo dit cos fou pres sobre un llansol per certs familiars del dit Primogenit, e fou devallat ab la dita proffesó fins al darrer sostro del primer, e alli fou mes sobre un llit de morts cubert de un drap carmesí brocat de or, ab plors, crits e grans lamentacions. E sobre lo dit llit lo dit cos descarat fou portat per don Joan de Beamunt, don Joan Dixer, don Joan de Cardona, e molts barons e altres familiars del dit Senyor, tots vestits de saques e entrallis, en la dita Sala Real, e fou més lo dit cos en lo dit llit, e fou posat lo cap vers la Seu e los peus vers lo portal de la dita Sala. E aqui avia gran multitut de poble que apenas hom se podía girar, e veren tothom generalment plorar, dolre, cridar, e gemegar, fer continensa de gran dol, que era cosa de gran pietat, e trencament de cor. E estant lo dit cos en la dita Sala, tant com hi estech, en cascu dels dits altars foren dites misses, e alguns jorns sen hi digueren de altes ab xandres e orguens per anima del Illustre Primogenit. Semblantment per cascun jorn, estant lo dit cos en la dita Sala, lo clero axi de la Seu com de les parrochies e monestirs de la dita Ciutat, axi de homens com de dones, processionalment ab creus llevades continuaren dues vegades cascun día fer absolucións devant lo dit cos en la dita Sala... E axi estant en la dita Sala descarat, dos uxés, qui en vida lo havien servit ab ventalls de ploma lo ventaven com si fos viu. E lo dit dia de diumenge, que contavem a XXVII de dit mes y any, vers dues hores de matí lo dit cos fou despullat sens que no fou enrejat, la qual cosa se hac a gran maravella. E fou mes dins dues caxes de fust, una dins altre, ab diverses polvores; e la sobirana fou cuberta de vellutat carmesí molt bell; e ab las dites caxes lo dit cos fou tornat en lo dit llit de la dita Sala... e com lo despullaren per ço com la devoció de les gents era tanta per los miracles evidents que seguiren estant lo dit cos en la dita Sala, les robes que vestia foren trencades fins a calses e sabates. Es ver que don Joan de Beaumunt, qui era camarlench e gran familiar del dit Senyor, e era comenador e nat en lo Regne de Navarra, demaná en gracia li fos dada la roba de seda que lo dit Primogenit vestia, per fer portar aquella a Pamplona en conmemoració del dit Senyor, e fouli dada, e per quant lo dit cos per virtut de nostro Senyor Deu e per merits de la sua bona vida lo dit dia de dijous, segons fou dit per moltes e diverses persones dignes de fe, comensá a fer diversos miracles, endressant contrets, qui era cosa de gran maravella. E per causa de les dites la devoció de les gents era tanta, que sobre lo dit cos se abocá tanta gent, que convench al dits honorables consellers fer fer al entorn del llit una tanca de fust ab dos portals, per ço que hagues orde, car per lo hu entraven e per lo altro hixien. E axi mateix per devoció que les gents tenian, la cuberta de la caxa fou squinsada en tant que a trossets la senportaren. E per la dita ocasió covench que lo dia ans que lo cos fou portat a la Ecclesiastica sepultura, altra vegada fou cuberta del dit carmesí. E no tant solament sen portaren a trossos la dita cuberta, mas encara trossejaren una part del dit cobertor e lo setí carmesí damunt dit que li fou posat en lo dit llit. E si nol ne haguessen llevat, tot lagueran tallat, e fou gran tala com fos molt sumptuos... E lo capitol de la Seu e lo clero de aquell, vehent los evidents miracles que lo dit cos feya, delliberaren fer e allegir tres setzenes de preveres, qui estiguessen continuament ab lo dit cos fins fos a la Ecclesiastica sepultura lliurat: les quals les tres XVIes fosen departides, so es, que una XVIe stigues VIII ores, e axi apres les altres de nit e de de dia, e axis seguí... exint la proffessó de la dita Sala, los dits honorables consellers ordenaren los que en la dita Sala foren per acompanyar lo dit cos, so es, ans del cos tots aquells qui avien rebut benefici de nostre Senyor Deu per virtut del dit cos miraculosament, e foren molts en nombre; e apres del cos anassen tots aquells qui eren domestichs e familiars del dit Illustre Primogenit, de saques; apres anassen los Vergués dels dits honorables consellers ab les vergues dressades; apres lo honorable Raphel Vilar, conseller quint, e mossen Miquel Dezplá; apres los honorables mossen Pere Destorrent, conseller primer, e mossen Honrat Caconomina notari, conseller quart; apres los porters del honorables diputats de Cathalunya ab les masses alsades; apres anaren tots los bisbes, abats, priors, lo general de la Mercé, comptes, vescomptes, barons, cavallers, ciutadans, tots cascu per son orde; e apres derrera tots anaren les dones, que foren en nombre mes de VI milia.