La decoració figura
que en el fondo hi ha un bosquet
y una casa ab escultura,
que tè la mateixa hetxura
que una torre del Putxet.
Surt Zelica, que's coneix
que fá encare 'ls ulls de son,
y lo sèu amor maleheix,
perque diu que sols pateix
pera mòlts que ingrats li son.
En lloch de trobá alegría
casada ab Vasco com es,
mès pateix que no patía,
perque ell de nit sols somía
á sa ex-promesa Ignés.
Surt aquesta en lo moment
que la duyan á matar;
y quan Zelica la sent,
la fa deixar per la gent
que li anavan á portar.
Donya Ignés allí s'explica,
diu qu' es son amor grandiós,
li entra compassió á Zelica,
y crida al cap d'una mica
que los salvin á tots dos.
Lo negret promet que sí;
donya Ignés al sentí aixó
n'hi dòna gracias allí,
l'altre diu. —Fugi d'aquí—
y 's cambía lo teló.
Sense sé en pintura vells,
ja entendréu lo paralelo,
surt un quadro de cabells,
com uns que fa un tal Ortells
que 's fa dir lo artista en pelo.
Sota lo gran arbre hi ha
dos ó tres pans de crostóns

d'uns que hi van aná á brená,
y que van morir allá
estant antes sans y bons.
Surt Zelica; esfarehida
diu que sens lo sèu amor
per res estima la vida;
menja una flor desseguida
del fatal arbre, y 's mort.
Entra 'l negre atrafegat,
son amor en sos ulls, brilla,

veula allí, cau al costat,
y mor d'haverse clavat
la cibella de la armilla.

PROU