Visor de obras.

CXLVIII - Miracle e eximpli de gran virtut que ha la vertadera comfessio, segons que recompta Cesarius.

UN clergue peccaua carnalment ab una muller de un caualler; e jasfos que al dit caualler ho haguessen dit, ell no ho cregue axi tost; mas no romas sens suspita, e no ho dona a conexer a sa muller ne al dit clergue. E un dia lo dit caualler pregua al dit clergue que anas ab ell a una vila en la qual staua un endemoniat qui deya a tots los peccats que no hauien confessats. E quant foren venguts a la dita vila descaualcaren a un hostal. E lo dit clergue conech quel dit caualler lo hauia menat alli per tal quel endemoniat li digues lo peccat que fayia ab sa muller. E lo dit clergue entra en lestable, e agenollat gitas als peus de un hom de peu del dit caualler, per tal con noy hauia clergue a quis pogues confessar, e ab gran contricio confessa li lo peccat que hauia fet ab la muller del caualler: e en la fi de la confessio demana li penitencia. E lo dit hom de peu no sabent quina penitencia li degues donar, dix li: Aquella penitencia que vos dariets a altre clergue per semblant peccat, aquella prenets per vos. E quant los dits caualler e clergue   -140-   foren venguts dauant lendemoniat, lo caualler li demana: Digues, saps tu algun peccat de mi? No verament, dix lo diable. E lo caualler senyalant al clergue li dix: E de aquest clergue saps algun peccat? No cert, dix lo diable, car james no feu peccat, que molt es honest hom. E apres que ach respost aço al dit caualler, dix en lati al dit clergue, per tal que el caualler ni els altres nou entenguessen: Traditor, in stabulo te judicasti, et sic a manibus meis euasisti; que vol dir: Traydor, en lestable te jutgest, e scapest de les mies mans. E aquestes paraules entes lo clergue ten solament, e no nengun altre. E veent lo dit clergue la virtut de la santa confessio, e conexent lo be que Deus li hauia fet, lexa lo mon e entra en lorde de Cistell.

CXLIX - Miracle e eximpli de gran virtut que es en la confessio, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

UN hom molt peccador james nos confessa; e stant a la mort, un diable pres forma de un clergue; e tement se ques confessaria a altre clergue vench al dit hom, e dix li: Jo son lo rector de la tua parroquia; per ço vench a tu que confesses de mi. El dit hom pensant que fos son rector, comfessas a ell de tots sos peccats ab gran contricio. Con se fo comfessat, lo diable li dix:   -141-   Guarda, amich, los peccats teus son molt leigs, per ço per penitencia te do que james nols digues a altre confessor per que nol scandalitzes. E tentost lo dit hom mori; e los angels, e los diables foren tentost alli quescuns per hauer la anima del dit hom. Los diables deyen que la dita anima deuia esser lur per tal con james nos era confessat a preuere. Los angels deyen que abans deuia esser lur, car bastaua li que la intencio del hom fos ques era confessat a clergue, e que hauia haut contricio. E lo Senyor del cel e de la terra mana que la anima tornas al cos del dit hom: e tornada la anima al cors confessas de clergue, e axi fo saul sens tot mija.

CL - Eximpli con lo comfessor no deu celar lome que no haja ordens de que digua missa, segons que recompta Cesarius.

UN monge de la orde de Cistell confessa se a son abat que no hauent ordens deya missa. E jasfos que labat li hagues dit e vedat que no digues missa ne celebras, ell no sen staua. E per ço lo dit abbat, no nomenant la persona del dit monge, dix ho a son capitol. El capitol enuiau a dir al Papa. El Papa respos que aquel acte aytal no era confessio, ans era blasfemia, e quel confessor no era tengut de cobrir tal blasfemia, de la qual venia gran desonor a la Sgleya.

  -142-  

CLI - Eximpli de un maluat e desonest confessor, segons recompte Cesarius.

UNA molt rica dona hauia fets peccats molt legs, e per vergonya nols gosaua confessar, jasfos que hauia gran dolor en si dels peccats demunt dits. E apres no hauent tan gran vergonya de un clergue que ella se hauia nodrit en casa sua, confessa li tots sos peccats. Lo qual clergue mogut a intencio mala, dix li que pus que ab altres hauia fets ten leigs peccats, ques gitas ab ell carnalment. E ella, stant ja penedida ab gran deuocio dels peccats que fets hauia, no ho volch fer; per la qual cosa lo dit clergue descobri a tots los peccats della: mas no loy volgueren creure, per tal con era dona de bona fama. E lo dit clergue, diffamat per mal clergue, fon bandejat de tota aquella terra.

CLII - Eximpli que algunes veguades per interrogacions del confessor es occasio de caure la persona en leigs peccats, segons que recompta Cesarius.

UNA dona dorde, joue, confessant se a un preuere, ell la interrogaua de alguns peccats encuberts, los quals ella james no hauia fets, ne ymaginats. E apres ach dels dits peccats ten gran   -143-   temptacio, que segons que ella despuys dix a altre son confessor, enuides sen poch guardar de caure en los dits peccats.

CLIII - Eximpli con penitencia, per pocha que sia, reebuda ab deuocio aprofita molt a la anima, segons recompte Cesarius.

UN hom molt peccador confessas a un clergue que hauia fets peccats molt leigs, lo qual no podia complir la penitencia quel clergue li donas. E lo clergue veent se en gran ansia ab ell dix li que per penitencia de tots los peccats que hauia fets, que digues solament un pater noster; lo qual de bon grat reebe la dita penitencia. E Deus dona li tanta de gracia, quen aquell dia torna al dit clergue confessor que li donas qualseuol penitencia, que ell la compliria de bona volentat per gran que fos.

CLIV - Eximpli con lo confessor no deu esser aspre de paraules contra los confessants, mas deu esser benigne e suau, segons ques recompta en lo libre de Dono Timoris.

UNS robadors qui anauen per la mar en un vexell robant, per paor de gran fortuna que hagueren prometeren de confessar se. E apres que   -144-   foren scapats de la dita fortuna, lo capita dels dits robadors confessaua se a un hermita, lo qual hermita lo repres molt asprement, e dix que nol podia absolre; e mana li que anas al Papa quel absolues. Lo dit capita mogut de ira diabolical oucis lo dit hermita; e apres confessas daltre confessor hermita, e per semblant manera oucis lo. Apres confessas al tercer hermita, lo qual benignament e suau lo reebe, e dona li de penitencia de tots sos peccats que tots temps que fer ho pogues ajudas a soterrar los morts, e que pensas continuament en la mort. Lo dit capita reebe aquesta penitencia ab deuocio; e apres apoch apoch comença auorrir lo mon, per tal manera que fo hermita deuot en lo desert, e mori en gran penitencia.

CLV - Eximpli con en lo peccat de la carn axi cau lo vell con lo joue, segons se recompta en lo libre de vitis Patrum.

UN frare vell fo malalt en Egipte, e per no ajudar als altres frares dix que volia anar a loch poblat a guarir. E labat Moyses li dix: Noy vages, sino cauras en peccat de fornicacio. De la qual cosa lo frare veyll ach gran despleer e tristor, e respos al abat: Stant jo ten vell e ten flach me dius axo, pare abbat? Lo dit frare vell sen ana al poblat, e alli una monja verge seruia   -145-   lo per deuocio. E con fo guarit gitas carnalment ab la dita monja, e emprenya la de un fill. E a pochs dies quel dit fill fo nat tengren tots los monges de aquella terra, e de altres terres, capitol general. Quant lo frare vell sabe que el capitol general era ajustat, e quey hauia molts frares de lur orde, pres lo dit fill seu al bras e entrassen en lo capitol on tots los frares stauen ajustats, e plorant dix los: Los meus germans e pares, veets aquest infant que jo port? fill es de desobediencia, e jo en la mia vellea lo engendre; per que guardats vos nous confiets de la edat, car a totes es menester la ajuda de Deu, e en tota edat es perill. Tots los frares ladonchs per deuocio e compassio ab lo veyll ensemps molt fortment ploraren. E lo vell los dix: Pregats Deus per mi. E torna sen al hermitatge hon solia star, e alli fina sos dies en seruey de Deu molt santament.

CLVI - Eximpli con lom con ha fet lo peccat deu hauer contriccio, e deu tornar al seruey de Deu, segons recompte Cesarius.

UN hom joue pecca carnalment ab una monja a la qual emprenya. E con lo joue sabe que son peccat per tota la ciutat era publicat, per gran vergonya e temor de Deu ell se mes en orde, e alli deuotament fina sos dies.

CLVII - Eximpli con la persona pot morir   -146-   per gran vergonya e desplaer que ha, segons que recompte Helinandus.

HOMENS mariners faeren una questio a Honorio que era un gran sabidor; e perque nols poch absolre la questio, de gran vergonya que ach de les coses que li deyen mori sobtosament.

CLVIII - Eximpli molt saui del philosof Demostenes de Atenes, segons que recompte Exidorus.

LO Rey Felip de Grecia vench assetiar la ciutat de Athenes, e dix que li donassen deu sabidors e grans philosops, e que desassetiaria la ciutat. E un sabidor e philosoff qui era dins la ciutat, lo qual hauia nom Demostenes, feu aytal semblança: Los lops hagren e feren amistança ab los pastors, e digueren: pus que som amichs, per que siam pus segurs de vosaltres donats nos los cans que tenits, car per lo ladrar dells se poria moure e tornar la baralla. E tentost quels lops tingueren los cans en lur poder començaren sens tota pahor a ferir en lo bestiar, e oucieren tot aquel que volgueren. E axi vol fer lo Rey Felip, que con li haurem donats los deu philosofs que ell demana pendra pus iuerçosament e haura la ciutat per a destrouir la. E per ço que aquest sabidor Demostenes dix nols hi volgueren donar.

  -147-  

CLIX - Eximpli molt saui del philosoff Demostenes de Athenes, segons ques recompte en la vida del abat Pastor.

UN official e jutge de una ciutat hauia gran desig que pogues veure e parlar ab labat Pastor, e per a quel dit abbat hagues occasio de venir parlar ab ell lo dit jutge feu pendre un joue nebot del dit abat, e dix: Si labat Pastor me prega per son nebot jol liurare. E tentost la mare del dit joue, qui era germana del abat, vench denant labat plorant molt fortment quel degues parlar e preguar lo dit jutge per son fill. E lo dit abat Pastor no respos a sa germana. La germana qui vee que no li responia, ab fellonia dix li: Encara que haguessets lo cor de ferre si deuriets hauer pietat de mon fill qui es de la tua sanch. E ladonchs labat Pastor li respos e li dix: Labat Pastor james no engendra fills. E quant lo dit jutge sabe la intencio del dit abat, dix solament: Enuiy men pregar labat Pastor, e jo soltar lo he. E labat Pastor ladonchs enuia a dir al jutge que examinas be en si matex lo dit fill de sa germana; e si merexia mort que ley donas, sino que fes dell ço que li plagues.

CLX - Eximpli de catholichs crestians, segons se recompta en la historia Triptica.

  -148-  

JULIA apostata, Emperador, feu una gran festa, e feu metre denant si ençens axi con era costum dels altres Emperadors; e feu metre prop dalli secretament ydoles, e feu encensar si matex a chrestians. E quant lagren encensat scarni dells, e dix los: Con haueu pogut ne volgut vosaltres encensar les ydoles? E los chrestians qui eren catholichs digueren, e a grans veus demanaren, quels fossen tallades les mans dretes ab que hauien encensat, jafos que no haguessen encensat a honor de les ydoles.

CLXI - Eximpli de la veu de la conciencia, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

UN hom molt rich amaua solaços e pleers; e quant staua apartadament, sens altra companyia, la consciencia presentaua li tots sos peccats, per la qual ell sofferia molt gran turment e affayn. E perço con pensaua tals coses apelaua algu que estigues ab ell.

CLXII - Eximpli quels homens no deuen creure ço que no pot esser, ne dar se tristor e despler de ço que perden pus cobrar nou poden, ne seguir la cosa que nos pot hauer, segons se recompta en la historia de Barlam.

UN balester pres en la ma un rossinyol, e trasch lo coutell, e volch lo degollar. Lo rossinyol   -149-   li dix: Que guanyaras en la mia mort? car tu no poras sadollar ton ventre de mi; mas sim lexes anar donar te tres bons consells quet seran profitosos si los guardes be. E dix lo balester que li playa. E lo rossinyol li dix: James no vages detras la cosa que no pots hauer: e james no prengues tristor per ço que hauras perdut e cobrar nou poras: e no creegues ço que no podia esser. E tentost lo balester lexa lo rossinyol. E quant lo rossinyol se senti solt, volch prouar lo balester si hauria creegut los .iij. consells que li hauia donats, e dix li: O foll, per quem soltist? car dins lo meu ventre tinch una pedra molt preciosa que es major que un bou. E quant lo balester oy ço quel rossinyol li ach dit tench se per pech, e prometent li molt anaua li detras per pendre lo en qual manera que fos. E lo rossinyol li dix: O foll, e con has be guardats los tres consells que jot doni ! Jot digui que no anasses detras aço que no podies hauer; e que no prenguesses despler de ço que hauries perdut que cobrar no poguesses; e que no creeguesses ço que no poria esser; e tu ara vas detras mi que nom pots hauer ne cobrar, e creguist que en lo meu cors hauia una pedra ten gran con un bou, que es molt major que jo; e axi es foll en tot.

CLXIII - Eximpli molt sant e deuot de una santa e deuota fembra, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

  -150-  

UNA fembra molt deuota perque alguns temps no li venia la consolacio diuinal, tement se que li tardaria de venir e que si li venia que tentost sen partiria, rahonaua e parlaua ab les sues virtuts, e deya axi: O la mia fe, ve al Senyor e conjural per tots los articles de la fe, los quals jo fermament crech, quem vingue consolar! O la mia sperança, apparella li la posada, per tal que vulle alli reposar! O la mia caritat, retin lo per tal manera que no sen vage iuersosament! E despertant a si e a les sues virtuts per aytal manera, vench de continent la consolacio diuinal, e alegra la complidament.

CLXIV - Eximpli de gran deuocio que un monge hauia en star a les matines, segons recompte Cesarius.

UN monge de la orde de Cistell staua molt flach; e jasfos que ell hagues licencia que no anas a les matines, pero ell no podia reposar sino con staua en lesgleya, axi que quescun die anaua a matines ab los altres monges. E los altres monges lo reprenien dient li que millor era, pus staua flach, estar en sa cambra que no venir a matines, majorment pus hauia licencia de son major. E ell responia los: Quant oig les matines e no stich ab vosaltres en lo cor de la sgleya, soffir   -151-   e pas molt grant turment com me recort de la gran consolacio que Deus enuia a aquells qui deuotament dien les matines, axi con jo he vist moltes veguades volent se a mi mostrar.

CLXV - Miracle e eximpli de un monge que ere metge, segons recompte Cesarius.

EN un monestir hauia un monge qui era metge; e sino en les pasques no aturaua en lo monestir. E en una festa de santa Maria sdeuench se que stant lo dit monge metge en lo monestir a les matines ab los altres monges, vee que santa Maria aparech, e porta una capça plena de confits, dels quals confits la Verge senyora dona ab una cuberta dargent a quescun dels monges qui cantauen. E quant la Verge fo deuant lo dit monge, dix li: A tu no dare confits, car metge est, e moltes veguades te vas consolar al mon. E tentost la Senyora desparech. E lo monge romas molt trist, e james no volch exir del monestir ne hauer consolacions mundanals, ans molt sanctament e deuota estech en aquell. Sdeuench se que a laltra festa seguent de santa Maria lo dit monge staua en lo cor a les matines ab los altres monges, e aparech li la verge Maria en semblant manera que era apareguda a la festa passada, e dix li: Perque auorrist les consolacions del mon jot consolare. Ladonchs la Verge senyora dona li dels confits, e   -152-   desparech. E tentost lo dit monge senti tanta de dolçor e de plaer en si matex, que james despuys no isque del monestir, ans molt santament fina sos dies aqui.

CLXVI - Eximpli de perfeccio que un monge hauia en totes les coses que Deus li donas en aquest mon, axi de pler con de tribucions, segons que recompte Cesarius.

UN monge de la orde de Cistell feya molts miracles, e son abat demana li don hauia tanta gracia per que fees miracles. El monge li dix: Pare, nom se, car no dejun, ni vetle, ne treball mes quels altres monges; mas se una cosa, que nom alegre per lo be quen hage en vosaltres, nim desplau per lo mal queus veja; mas de tot ço que Deus ells fa me plau entegrament. E labat li respos: E con, not desplague con lo caualler nostre veyi nos crema la nostra granja? No verament, dix lo monge, car ten be don gracies a Deu per lo be con per lo mal.

CLXVII - Miracle e eximpli de un hom que la vespra de Pascha pecca carnalment ab una verge, segons recompta sent Gregori.

UN hom pecca ab una verge la vespra de Pascha; e lo jorn de Pascha per lo mati per   -153-   dubte e temor del dit peccat que hauia fet temia de entrar en la sgleya, pero ab gran vergonya e paor entra dins la sgleya; en lo segon die ach menys paor, e en lo tercer molt menys. E apres complits set dies, stant segurat en si matex caygue mort sobtosament: e axi con lagueren soterrat, decontinent se pres foch al cors per tal manera que sobtosament lo cors e lo vas en que fo soterrat se crema.

CLXVIII - Eximpli de molt stranya imaginacio e contemplacio de un monge, segons que recompte Heraclides.

UN monge qui hauia nom Alexandrino hague desig de pensament va que gitas de si lo seu enteniment per contemplacio de Deu. E tencades les portes de la sua cambra per que negu noy entras, nel demanas, ne hagues respondre a negu, en lo començament de la setmana mete son enteniment en contemplar en les coses celestials, e rahonaues e deya a son propi enteniment: guardet no deuals del cel a la terra, car alli stan los angels e los sants, e lo Creador de totes les coses, ab los quals deus conuersar. E perseuerant en aquesta ymaginacio dos dies e dues nits, senti quel diable lo agullonaua, e que li volia cremar la cambra. E ten gran fo la paor que ach e la terror, que hague a lexar la dita contemplacio e a tornar als pensaments humanals.

  -154-  

CLXIX - Eximpli que la obra ajuda e es necesaria a la contemplacio, segons ques recompte en lo libre de vitis Patrum.

UN monge pelegri vench visitar a un abbat en lo munt de Sinay, e vee con treballaua ab sos monges, e dix los: Per que treballats per lo menjar? que clara cosa es que santa Maria Magdalena la millor part tria per a si, ço es a saber la contemplacio. E labat dix a un monge: Ves, met lo en la cambra, e da li un libre en que lige. E a hora de nona lo dit monge pelegri enujaues de legir, e marauellaues con nol venien a cridar ques anas dinar. E quant fo passada la dita hora vench al abat e dix li: No menjats vuy, o per que nom demanats a dinar? E labat li respos: Tu es hom spiritual, per que no has mester de menjar; nosaltres som homens carnals e hauem ops a menjar, e perço treballam. E lo dit pelegri ach vergonya per ço que hauia dit al dit abat e monges, e dix: Mester ha santa Maria Magdalena a santa Martra. E aço vol dir que la obra ajuda a la contemplacio.

CLXX - Eximpli de lo que feu Heraclides a qui volien fer bisbe.

AQUEST Heraclides era hom de santa vida, e los homens de la ciutat elegiren lo per bisbe;   -155-   e ell no ho volch esser. E ells congoxaren molt que fos lur bisbe. E ell vee que nos podia defendre dels, pres un ganiuet e tallas la orella squerra en presencia de molts, e dix: Are ja no pot esser bisbe sens orella. E respos lo bisbe Dometeo que alli present era: Aquesta ley se guarda entre los juheus, mas verament jo faria bisbe un hom que fos desnangat e sens orelles, ab que fos de bones custumes e de bona vida. E altra veguada tots ab gran instancia tornaren pregar molt stretament al dit Heraclides que fos lur bisbe, e ell los respos: Prech vos quem lexets, si no jom tallare la lengua, e ladonchs, pus sie mut, no pore ser bisbe. E ladonchs nol pregaren mes auant, nel volgueren mes torbar.

CLXXI - Eximpli de sauies paraules que dix Socrates lo gran flosoff, segons que recompte Erasianus.

SOCRATES que era gran philosoff anaua un die per una carrera de una ciutat ab sos scolans; e encontraren un hom lo qual guarda e mira lo dit Socrates. E con lach ben mirat e guardat dix a Socrates: Segons que la tua compleccio demostra tu deuries esser luxurios, e cobdicios, e superbios, e traydor. Los dits scolans ladonchs volgueren matar lo dit hom per la desonria que hauia dita a lur maestre Socrates. E Socrates lus dix: Lexats   -156-   lo star, fills, car veritat diu que la mia compleccio es apparellada a tots aquells peccats quell ha dit; mas jo fas continença de tots aquells.

CLXXII - Miracle e eximpli de molt gran fe e de gran penitencia que feu una fembra concupina de un clergue, segons recompte Cesarius.

UN sacerdot molt gran sabidor preycaua una veguada en un loch de les penes del infern. E lamiga concupina del clergue daquell loch leuas de peus e dix al sacerdot: Senyor, e que sera de les amigues dels clergues? E lo sacerdot veent que aquella era fembra no molt aguda en saber, dix li per burla: James elles no seran salues si nos meten en un forn cremant. E la dita fembra guarda be en si aquesta paraula; e un die stant en sa casa, e tancada sa porta, ences gran foch dins un forn que en casa hauia; e con lo foch fo gran, ella se mes dins lo foch, e tentost fon cremada e morta. E la anima li isque del cors, e sen puja al cel en forma de una coloma blancha. E moltes de gents de aquell loch veeren con la coloma era exida de aquella casa, e sen era pujada al cel, de la qual cosa foren molt marauellats. E trencant obriren les portes de la dita casa, e trobaren dins lo forn morta la dita fembra: la qual axi con a vedada soterraren en un camp fora de sagrat. E perço con ella reebe   -157-   aquella mort en penitencia, moltes nits veeren a la derredor de la sua sepultura moltes lums e gran claredat.

CLXXIII - Miracle e eximpli con gran contricio sens confessio delex los peccats, segons recompta Cesarius.

EN la ciutat de Paris un scola hauia vergonya de confessar sos peccats perço con eren molt legs; e per la contricio, vençuda la vergonya, anas confessar al prior de sent Victor. E quant se fo agenollat deuant lo dit prior per comfessar, ten gran hague la contriccio, que per los grans plors que feya e per los grans suspirs e gemechs no poch dir paraula alguna. E lo dit prior li dix: Veten e scriu tos peccats, e donals me per scrit, e jo donar te penitencia. E lescola ho feu axi. E con fo tornat denant lo prior volch se confessar altra vegada, e per semblant raho de la dessus dita no poch dir paraula alguna. E ladonchs dona al prior lescrit en que eren scrits tots sos peccats. E quant lo prior los ach legits vee que eren tan leigs, que de licencia del scola ach los a mostrar al abat del dit monestir de sent Victor, per tal que ab conseyll del dit abbat ell donas penitencia al dit scola. E quant labat obri lo dit scrit noy vee neguna cosa scrita; e dix al prior: No veig aci scrit negun peccat. E lo prior marauellant   -158-   se dix al abat: Sapiats per cert que aquell scola me dona sos peccats scrits en aquella carta, e jo los legi; e ara enten que per la gran contriccio que ach, que el misericordios Saluador del mon los ha perdonats tots. E los dits abat e prior ab paraules santes e deuotes digueren al scola que dalli auant se guardas de peccar. E lescola se parti dells molt consolat en Jhesuchrist.

CLXXIV - Miracle e eximpli de gran contriccio e publica confessio, e de stranya penitencia, segons recompte Cesarius.

UNA fembra pecca carnalment ab son fill, del qual ach una criatura, la qual criatura ab sos braços leua tro a Roma. E ab gran contriccio e ab moltes lagremes publicament denant lo Papa e los cardenals comfessa son peccat. E lo Papa mana li en penitencia que en lo die seguent vengues denant ells, e que aportas vestida la vestedura que aportaua quant feya lo peccat ab son fill. En laltre die ella vench tota nua deuant lo Papa aparellada de reebre tota penitencia que li fos dada. E quant lo Papa la vee per aytal manera, absolue la, e dix li: Deus ta perdonat ton peccat. E un cardenal comença a murmurar contra lo Papa, e dient que no li hauia donada penitencia suficient. E lo Papa dix al cardenal: Si jo jutge be aquesta fembra, lo diable te entre en lo teu cors; si no, a mi. E tentost pres lo diable   -159-   al dit cardenal en presencia de tots. E quant lo diable fo entrat dins lo cors del dit cardenal, lo diable dix que nostre senyor Deus hauia perdonat lo peccat a la dita fembra.

CLXXV - Miracle e eximpli de un canonge qui jach carnalment ab una juhia lo diuendres sant, segons recompte Cesarius.

EN Anglaterra un canonge nebot del Bisbe amaua desonestament a una fadrina filla de un juheu. E el dit canonge continuaua la de paraula. E ella dix li que no podia hauer ço que volia della per tal con son pare la guardaua, que james nos partia della ne de dia ne de nit, sino ten solament lo vespre del diuendres sant, perço con juheus aquella nit han flux de sanch, e no los recorda sino de son mal. E lo dit canonge spera tro que vench lo dit vespre; e aquell vespre ell jach carnalment ab la juhia. E stech ab ella lo diuendres sant tro al dissapte per lo mati, vespre de Pascha. E lo dit dissapte per lo mati que lo juheu entraua per veure sa filla, troba quel dit canonge jaye ab ella. Lo juheu haguera mort lo dit canonge sino per ço con lo conech que era nebot del bisbe; e a grans crits dix li: O traydor, e que fas tu aci? O mal christia, hon es la tua fe, car en tal die con hir fon en nostres mans liurat lom just? E si jo no dubtas lo bisbe, jot auciera:   -160-   e ab gran confusio gital de casa. E aquell die que era dissabte sant lo bisbe deuia dir la missa. E lo dit canonge, qui era sepmaner, deuia dir la epistola; e dubtas que en ten assenyalat die la comanas a dir a altre: e axi matex dubtaua que ab ten gran peccat seruis a la missa. Lo qual peccat perque era frescament fet hauia vergonya de confessar; pero volch mes reuestir se per dir la epistola que no comanar a altre ne comfessar. E axi con fo reuestit e stech en laltar denant lo bisbe, entra per la sgleya lo dit juheu ab altres juheus per clamar se al bisbe del dit canonge. E lo dit canonge quels vee entrar torna tot descolorit, e ab gran deuocio alça los huylls a un crucifix que hauia en laltar, e en si matex dix ab gran contricio: Senyor Jhesuchrist, liurem are de ten gran confusio, e jo, Senyor, te promet de fer satisfaccio daquest peccat, e que james not fasse ofensa. E marauellant se lo bisbe que en aytal die mentre feyen loffici los juheus entrassen en la sgleya feu cessar loffici. E los juheus venguts al cor per fer clams al bisbe del canonge, obriren tots les boques per parlar, e no pogueren. E lo bisbe que vee que obrien les boques e les tancauen, e no deyen alguna paraula, pensa quey fossen venguts per scarnir; e ab gran fellonia mena los gitar de la sgleya. E lo canonge conexent son peccat e la merce que Deu li hauia feta, comfessa son peccat al bisbe ab gran contriccio. E apres mes se en la orde de Cistell, e feu batejar la dita juhya, e feu la metre monja.

  -161-  

CLXXVI - Miracle e eximpli de un canonge ques confessa e reebe los sagraments abans que moris, e fo dampnat perque no hac contriccio, segons recompta Cesarius.

UN canonge en la ciutat de Paris era molt luxurios, e embolcat en altres peccats molt greus. E stant malalt ques volia morir, confessa se, e reebe lo cors de Jhesuchrist, e fo perhuliat. E con fo mort soterraren lo molt honradament: e a pochs dies aparech a un son parent, e dix li con era condempnat al infern. E lo parent li respos: E con not aprofitaren los sagraments que reebist? E lo canonge finat li respos: Encare que comfessi e combregui, e fuy perhuliat, e prometi de fer penitencia, en tant con no hagui contriccio son condempnat a les penes infernals, car no hagui volentat de tolrem dels peccats, ans de tornar en aquells; e per ço nom aprofita la comfessio, ans son dampnat.

CLXXVII - Miracle e eximpli de una filla que feu adulteri ab son pare, e apres oucis sa mare e son pare, segons recompte Jacme de Uitriaco.

UN hom hauia filla molt bella, ab la qual peccaua carnalment. E la mare della depuys   -162-   queu sabe començalan a castigar asprement, per lo qual castich la filla oucis la mare; per la qual cosa lo pare la auorri. E ella que vee quel pare la hauia auorrida, un die axi con lo pare dormia ella laucis. E apres que aço ach fet fo fembra publica que donaua son cors publicament a tots quants la volien, e anaua en companyia de les altres fembres publiques de bordell. E un die ella oyi un sermo de un frare qui preycaua de la misericordia de Deu; e acabat lo dit sermo vench la dita fembra al dit frare, e dix li: Senyor, vos preycas vuy de la misericordia de Deu que era molt gran. E puys que axi es vull me a vos comfessar, que sperança he en la misericordia de Deu quem perdonara tots mos peccats. El frare ab gran consolacio dix que la oyria; e ella agenollada als seus peus dix li los quatre peccats, e altres molts. E lo frare no sabent quina penitencia li daria per ten legs peccats, dix li: Amiga, sperat tro apres dinar, que preyicare altra vegada, e studiare quina penitencia te dare. E ella li respos: Jo ben conech que vos desesperats de la salut de la mia anima, e que jo no pusque esser perdonada. Jo, dix lo frare, vos man per penitencia que vos me sperets aci tro que jous man la penitencia que deurets fer per vostres peccats, donant vos la penitencia que sie conuenible. E partit della lo frare, ella comença a pensar en sos peccats con eren ten legs e ten greus; e tanta fo la dolor e contriccio que ach, quel cor lis parti   -163-   en .ij., e alli tentost mori. E quant lo dit frare torna a ella, troba la que era ja morta: e ab gran deuocio mana e amonesta a tots que deuotament pregassen Deus per ella. E axi con ells tots feyen la oracio quel frare los hauia manat, oyren una veu del cel que dix: No vullats pregar per ella, que pot preguar Deus per vosaltres; que sapiats per la sua gran contriccio es ja la sua anima en la gloria de paradis.

CLXXVIII - Eximpli de un bisbe de Tolosa qui lexa lo bisbat es mes en orde per paor de les penes infernals, segons que recompte Fulco.

UN bisbe de Tholosa era hom ques delitaua molt en esturments; e era hom molt pompos en vana gloria e molt delicat. E un die comença a pensar en les penes dinfern, e dix a si matex: Sit manaren quet gits en un lit rich e molt delicadament fet, e que james dali not leuasses, nou pories sofferir: e donchs con poras sofferir les penes del infern si alla jaus? E pensant en tot aço, per gran deuocio e contriccio lexa lo bisbat, e mes se en orde, e pres abit de religio, en lo qual abit rete la anima al sant parays.

CLXXIX - Eximpli de un hom joue que per deuocio e paor de les penes infernals se mes en orde dels preycadors, segons se recompta en lo libre de Dono Timoris.

  -164-  

UN hom joue molt delicat entra en la orde dels preycadors; e sos parents e amichs los del mon deyen li que se isques de la dita orde, per tal con ell era ten delicat que no poria sofferir les asprees del orde. El dit joue los respos: Per tal con jo era ten delicat no poguera sofferir les grans penes del infern; e per ço am mes sofferir les del orde per staluiar les infernals.

CLXXX - Eximpli molt saui e deuot de un fill de un noble hom ques mes en lorde dels preycadors, segons ques recompta en lo libre de Dono Timoris.

UN fill de un noble hom entra en la orde dels preycadors. E quant lo pare ho sabe ach ne molt gran desplaer; e perço ymagina que destrouis lo monestir, e que gitas los frares de tota sa terra; e que per aytal manera poria cobrar son fill. E quant los dits frares ho saberen hagueren gran dubte, e molt humilment vengueren dauant lo dit noble, e digueren li: Senyor, nous pensets que nosaltres consellassem a vostre fill que entras en nostra orde, nel tingam per força: e aço podets vos conexer si ab ell parlats. E tentost lo noble ana al monestir parlar ab son fill, e dix li: Fill car molt amat, per que mas   -165-   torbat axi, ne feta tan gran desonor? pero si ten vols tornar ab mi jot perdonare volenterosament. E dient semblants coses e altres moltes feu conclusio a ses paraules. E lo fill li respos humilment: Pare senyor, jo no vull anar ab vos si no gitats un mal custum que ha en vostra terra. Fill, dix lo pare, a mi plau: digues me quala es aquella mala custuma? Pare, dix lo fill, jous ho dire: A mi par molt mal custum que ten iuaçosament mor lo joue con lo vell. E si aquest custum vos leuats de vostra terra, jo men ire ab vos. Quant lo pare ach oyit aço que li ach dit lo fill, ab pleer e ab deuocio lexal star e aturar en lorde.

CLXXXI - Miracle dels corporals que sent Gregori trametia a .j. gran princep, segons se recompte en les gestes de sent Gregori.

UN gran princep amich de sent Gregori papa enuia lo a suplicar que li trametes e li donas de les reliquies dels sants martirs. Sent Gregori reebe graciosament los missatgers del dit princep, e tench los ab si alcuns dies, dins los quals ell ab ells ensemps vesita tots lochs dels sants martris dels quals ells demanauen les reliquies. E apres lo dit sant pres un troç petit de quescun dels corporals de quescuna sgleya on eren los dits martrirs, los quals troços ell feu metre en caxetes poques dargent, e segellales ab   -166-   segell, e dona les als dits missatgers; los quals con sen tornauen per lo cami a lur senyor, digueren los uns als altres: En va e debades hauem anat ten lonch cami, pus no sabem que leuam a nostre senyor. E trencaren los segells, e obriren les dites caxes dargent, e veeren en quescuna un troç dels corporals. Ells ab gran despleer e meynspreu dels dits draps tornaren sen a Roma, e digueren a un arciaca que era gran lur amich tot ço que hauien fet. Lo qual arciaca los repres molt stranyament, e mena los denant sent Gregori, e feu li relacio de ço que els dits missatgers hauien fet. E tentost lo Papa e sant feu dir moltes misses ab gran deuocio, e pres un troç dels draps que eren dins les dites caxetes, e talla lo. E del tall tentost isque sanch, de la qual sanch fo lo troç del dit drap tornat vermell. Los missatgers queu veeren, plorant ab gran deuocio agenollaren se e adoraren los dits troços de corporals. E lo Papa sent Gregori torna segellar les dites caxetes, e ab los dits troços de corporals de dins torna les als dits missatgers; los quals ab gran pleer e deuocio les portaren al dit princep lur senyor.

CLXXXII - Miracle de corporals que una monge lauaua, segons recompte Cesarius.

UNA monge que era sagristana de un monestir lauaua los corporals, e donals a una   -167-   fadrina quels exugas. E tentost que la fadrina los pres en les mans aparech en ells una taxa de sanch. E la sacristana los torna a lauar. E tentost quels pres la dita fadrina per exugar la dita plaxa e taxa de sanch, hi fon tornada; de la qual cosa se marauellaren molt les monges de aquell monestir, e ab gran deuocio feren oracio quels fos mostrat per que venia aquella taxa en los corporals con la fadrina los tenia. E per reuelacio diuinal fou los reuelat que aquella fadrina era prenyada.

CLXXXIII - Miracle que sdeuench a la sgleya de sent Mames a homens e fembres que ballant destorbauen la missa, segons que recompte Tulius.

UN preuere de la sgleya de sent Mames deyint ell missa la vespra de Nadal, alsguns homens ballauen per lo cimenteri de la dita sgleya, e torbauen la missa e lo diuinal offici. E con se vol quel dit clergue los trames a dir que lexassen les dances e que no li torbassen la missa, no sen volgueren estar. E lo clergue ladonchs dix: Jo prech nostre senyor Deus, e a sent Mames que de tot aquest ayn vosaltres no façats sino dançar e ballar. E Deus mostra tal miracle que de tot aquel ayn james no plogue ne neva demunt ells, ne hagueren fam ne set, ne les lurs vestedures no sesquinsaren; ans con a folls tot   -168-   aquell ayn de nit ne de die james no cessaren de ballar e de dançar. Sdeuench se que un die un hom que hauia una germana sua en aquella dança, la pres per lo braç per leuar e traure la de la dança e ball; e tentost li trague e li leua tot lo braç del cors, e non isque sanch; e romas en la dança sens braç ab los altres qui dançauen. A lany complit lo bisbe de Colonia vench los absolre, e reconsilials denant laltar de sent Mames. E tentost alli caygueren morts de aquell qui dançauen dos homens e une fembra: los altres dormiren sens despertar tres dies e .iij. nits. E alguns dells romangueren per tots temps ab tremolo de tots lurs membres. E aço sesdeuench en una vila que ha nom Sent Saenna, en lany de nostre Senyor .M.X. anys.

CLXXXIV - Miracle e eximpli de un hom conuers qui era molt sant hom, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

UN conuers era hom molt religios e contemplatiu, e fo arrapat als cels; e vee acusar denant lo senyor a un arquebisbe, e a un comte, los quals encara eren vius en lo mon. E jasfos quel Senyor aparegues fello contra ells, pero per pregaries de alscuns sants alargua la sentencia, e dix al conuers quels digues se smenassen en lurs obres. E lo conuerç tornat al mon dix   -169-   aquesta visio als dits arquebisbe, e comte. Lo comte creech lo conuerç, e smena les sues obres; mas larcabisbe nol volch creure nes volch smenar; e perço dins pochs dies ell mori de mort soptana, e trames la anima als inferns.

CLXXXV - Eximpli quant de mal sen seguex al fill con lo pare nol castiga en la fadrinesa, segons ques recompta en lo libre de Dono Timoris.

UN hom hauia un fill, e nodria lo molt delicadament, e nol castigaua, per que sauea a furtar algunes coses poques. E no castigantlo lo pare aueas a furtar grans coses; per la qual cosa se sdeuench quel fill fon pres e sentenciat a penjar. E axi con lo leuauen a la mort demana que li feessen venir son pare. Quant lo pare li fo denant, lo fill li demana perdo molt humilment; e lo pare li perdona. Pare, dix lo fill, placieus que en senyal de comiat quem besets. E lo pare acostant la sua bocha a la del fill, lo fill ab les dents leua li lo nas. Les gents que alli eren tengueren ho a cruel cosa; e tots a una començaren a mal dir e a desonrar lo fill. E lo fill los respos: Verament encara volguera hauer fet mes de mon pare que no li he fet, car ell es occasio de aquesta mia mort, que nom castiga stant infant quant jo començaua a furtar les coses poques.

  -170-  

CLXXXVI - Miracle e eximpli de sent Cosme e de sent Damia de .j. hom qui hauia la cama perduda per malaltia de cancer, segons se recompta en la Ligenda lombardica.

UN hom hauia gran deuocio en sent Cosme e en sent Damia, al qual hom sdeuench malaltia de cancer en la cama, per la qual malaltia ell cuydaua perdre la cama. E stant lom en aquell perill, una nit los dits sants li aparegueren, e li guardaren la cama; e dix la un al altre: Don poriem hauer alcuna carn per omplir lo forat de aquesta cama quel cancer ha menjat? Respos laltre sant: Vuy soterraren un moro; prengam de aquella carn del moro, e umplirem lo forat de la cama. E tentost fo alli aportada la cuxa del moro, e tallaren della un troç de carn, e meteren la demunt la plaga de la cama del dit hom; e tentost lom se desperta guarit del tot. E con se sentit guarit feu gracies a Deu, e ana li lo cor en la visio que hauia vista dels ditss sants; e tentost dix ho a sos amichs, e anaren la hon lo moro jaya soterrat, e trobaren quel moro tenia en la sua cama la malaltia quel deuot hom tenia en la sua, la qual plaga era axi fresca en la cama del moro con sil moro fos viu, e hagues lonch temps que aquella plagua tengues.

CLXXXVII - Eximpli de la gran maluestat de la muller del Emperador Octouia, segons se recompte en les Croniques.

  -171-  

OCTAUIA Lemperador hauia una muller que era molt luxuriosa, la qual parla ab un comte ques gitas ab ella carnalment. E perque el comte nou volgue fer, ella lo malmescla ab Lemperador son marit, per tal manera quel Emperador feu scapsar lo dit comte, e no fou oyt de son dret. E abans que moris lo comte dix a sa muller que con ell fos mort, que per saluar de ço que la Emperadriu lauia acusat, que ella prengues un ferre calt en les mans segons que era ladonchs la custuma de aquells ques volien saluar de la acusacio quels era feta. Mort lo dit comte, la comtessa sa muller vench denant lo dit Emperador aquell dia quel Emperador acustumaua de oyir los plets e questions de les dones vidues e dels orffens; e quant la comtessa li fo denant, dix li a altes veus: Emperador senyor, que merex lo jutge que mata alguna persona sens raho? E Lemperador li dix: Verament aytal jutge merex morir. Donchs ço, dix li comtessa, tu est aquell que matist lo comte mon marit per lo fals consell de ta muller. E per que creegues que jo dich veritat, jo vull pendre lo ferre calent per saluar mon marit. E Lemperador marauellantse, tentost feu pendre inquisicio per saber la veritat; la qual inquisicio segons la custuma que era ladonchs se ach a fer e acabar primerament en deu dies, e apres en vuyt, e apres en sis dies. E dins los dessus dits sis dies Lemperador, trobada   -172-   la veritat de la culpa de sa muller, feu cremar sa muller; e dona a la dita comtessa en esmena de la mort de son marit deu castells, los quals castells son en lo bisbat de Lunell, e per aquella raho son nomenats aquells castells los castells de les tregues dels .x., huyt e sis dies.

CLXXXVIII - Eximpli con lom no deu jutjar ne dir los peccats de son proysme, mas que solament cur de sos peccats propis, segons se recompte en lo libre dels Dits dels Pares.

UN monge dix al abat Pastor que staua turbat e scandelitzat per ço que hauia oyt dir de un monge, e que per allo volia lexar aquell loch on staua, e anar en altre loch. E labat li respos: No creegues tals coses, car no es veritat. E lo monge li dix: Verament, pare, veres son, car un monge molt feel les me dix. Verament, dix labat, si bo e feell fos, no les te haguera dites. Verament, pare, jo viu ço que del monge mes estat dit. Ladonchs lo dit abbat Pastor mostra al dit monge una gran bigua que staua de una paret a altra, e dix li que era allo? E lo monge li dix que era bigua. Apres li mostra una petita palla que staua en terra, e dix li que era allo? E lo monge li respos que era palla. Ara, dix labat al monge, sapies quels teus peccats son ten grans vers Deu con aquesta biga; e los del monge son   -173-   ten pochs a esguardement dels teus, con es aquesta palla a esguardament de la biga: e axi veges e hages cura de tos peccats, e lexa los altres.

CLXXXIX - Eximpli con un diable pres forma dangel e feu que un hermita mata son pare, segons se recompte en lo libre de vitis Patrum.

UN diable pres forma de angel, e vench a un hermita qui staua sol sens companyia, al qual hermita moltes veguades lo venia vesitar son pare. E lo dit diable en forma dangel dix al dit hermita: Guardet quel diable no tengan, car sapies que dema te vendra veure, e pendra la forma de ton pare; perque tu, con ell volra entrar dins aquesta tua cella, dona li gran colp ab una destral, que sera castigat que noy tornara. Lendema lo pare vench veure son fill lermita, segons que hauia acustumat. Lermita creent lo diable de ço que li hauia dit, cuydantse que fos angell, mata son pare ab la destral.

CXC - Eximpli per que ne a qui feu morir Lemperador Nero, segons se recompte en la historia de Nero Lemparador.

SENECHA fo maestre del dit Nero. E un die Seneca demana li que li faes gracia per los serueys que fets li hauia. E Nero respos li: Maestre, vull que muyres, que quant te veg, axim   -174-   torb en mi con feya con era fadri quant me mostraues de letra; e he gran paor. E Seneca li respos: Si la mia mort nos pot scusar, almenys donam que puxe triar a qual mort morre. E Nero li respos: Tria iuerçosament, ab que no tardes de morir. Ladonchs Seneca entra dins un bayn, e feu se sagnar de abduy los braços. E con fo desancnat mori sens pena. E axi ab raho ach nom Senecha.

CXCI - Eximpli per quina manera Nero Lemparador se feu emprenyar, segons ques recompta en la historia del Emparador Nero.

AQUEST Emparador Nero feu ouciure sa mare; e apres feu la obrir per lo ventre per que ell pogues veure en quin loch del ventre sera nodrit. E los philosops reprenent lo, que hauia fet mala cosa en ouciure sa mare quel hauia parit ab tanta de dolor, ell respos los: Jo vull que vosaltres me façats emprenyar de fill, per que puxa saber con jol infantare les dolors que vosaltres deyits que ma mare ach de mi. E los philosops li digueren que no podia esser perque era contra natura. Ell los dix que si nol feyen emprenyar, quels ouciuria. E ells per no morir donaren li a beure una granota, e dauen li viandes ab ques nodris dins lo cors, en manera que en pochs dies li creesque tant lo ventre ques cuydaua esser emprenyat. E feyen li tenir dieta ab viandes ab les   -175-   quals ells sabien que la granota deuia mils viure e nodrir. E enapres ell sofferint grans dolors dix los: Fets me parir, que no vull star pus auant prenyat. E donaren li ten fort beuratge, que li feren gitar la granota tota embolicada de sanch. Quant Nero vee ten leja cosa, demana la si nasque ell ten leig. Ells digueren li que no. E ell mana criar la granota, e metela dins en una volta de pedra.

CXCII - Eximpli con Lemperador Nero mes foch a Roma, e a la cruel mort quell mori, segons ques recompte en la historia del Emparador Nero.

AQUEST Emperador pensant un die con grans deuien star les flames del foch quan Troya fon cremada, feu metre foch a Roma; lo qual foch dura set dies e set nits. E ell miraua lo foch dalt de una torre, e delitaues en veure les grans flames del foch; e staua cantant de gran pleer que hauia. Los romans no podent sofferir les sues oradures moguerense tots contra ell. Ell per paor dells fugent per unes muntanyes ab les dents agua un basto, ab lo qual basto se oucis: pero alscuns dien que els lops laucieren el menjaren.

CXCIII - Miracle e eximpli de una ymatge de Jhesuchrist crucificat que juheus tenien, segons ques recompta en les Canoniques.

  -176-  

EN Siria en la ciutat de Berico un chrestia vench posar en casa de un juheu son amich, lo qual chrestia continuament per deuocio portaua ab si la ymatge de Jhesuchrist crucificat. E quant se parti de casa del juheu, per oblit lexa li la dita ymatge. Quant lo juheu vee la dita ymatge dix ho a tots los juheus de la sinagoga. E tots vengueren a la casa del dit juheu; e quant veeren la dita ymatge scupien li en la cara, e dauen li buffets; e apres donaren li a boure fel e vinagre, e feren li totes les desonors que Jhesuchrist hauia suffert en Jherusalem. En la fi donaren li de una lança per lo costat; e tentost de la ymatge isque sanch e aygua. Ells marauellarensen, pero meteren daquella sanch e de aquella aygua en ampolletles de vidre. E tots quants malalts ells tocauen de aquella sanch e aygua, de continent eren guarits. Los juheus que veeren aquell miracle, vengueren denant lo bisbe, e donaren li la dita ymatge; e tornarense chrestians tots. E de aquella sanch e aygua se feeren de grans e marauellosos miracles.

CXCIV - Miracle e eximpli de un bisbe qui carnalment volia peccar ab una monge, segons que recompta sent Gregori.

ANDREU, bisbe de Funtana, era hom de santa vida, e tenia en casa una monge leja per   -177-   caritat que hauia ab ella; e per temptacio del diable ell pensa que jagues ab ella carnalment. E aquell die quel bisbe ach aquell pensament, vench un juheu de fora part aquella ciutat: e per tal con la nit pres lo juheu en lo cami, metes en lo temple de Apollo. E a la mija nit lo juheu veu entrar gran companya de diables en lo dit temple: e lo princep de ells, lo qual hauia nom Belzebuch, staua assegut, e tots dauen li compte de les obres que quescu hauia fet. E con tots li hagueren dat compte, un diable li dix: Senyor, jo he mese temptacio en lo bisbe de aquesta ciutat, que conegue carnalment una monge que te en casa sua; e vuy en manera de affalegarla lo bisbe li dona una palmada en les spatles, axi que dintre breus dies jo fare que ell haura peccat ab ella. E lo princep loa li molt ço que hauia fet; e mana li que treballas tant tro quel bisbe peccas carnalment ab la monge. E lo princep Belzebuch mana a tots los diables que cercassen si hauia negun hom en lo temple; e tots los diables justats anauen al dit juheu qui staua prop del dit pilar; e quan los veu prop si, per gran spauentament que ach senyas e feu se lo senyal de la creu. E quan los diables foren a ell venguts, el trobaren senyat, ab altes veus començaren a dir: Ay, ay! Aci ha un vexell buyt, mas esta senyat del senyal de la creu; e tentost desparegueren. E lo juheu sen vench al bisbe, e tornas chrestia; e dix al bisbe ço que hauia vist e oyt dels diables.   -178-   E tentost lo bisbe penedis ab gran deuocio e concontriccio del peccat que volia fer ab la monge, e gita la monge de casa sua.

CXCV - Eximpli de un hom que per deuocio de reebre la croada contra los enemichs de la fe se gita per una finestra, segons que recompta Jacme de Uitriaco.

AQUEST Jacme preycaua una veguada de la croada. E un hom que staua prop la sgleya, per gran paor que hauia de sa muller no vench oyir lo sermo; mas scoltaualo de una finestra de la sua casa. E con ell oy los perdons que hauien tots aquells qui reebien la croada, no gosant exir per la porta de dubte de sa muller, per gran deuocio gitas de la finestra deuant tot lo poble, e ab gran deuocio reebe la croada.

CXCVI - Miracle e eximpli con es plesent cosa a Deu e a la verge Maria de aquells qui ab deuocio reeben la croada contra los enemichs de la fe chrestiana, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

PREYCAUA una veguada de la croada aquest Jacme. E un hom dorde qui hauia nom frare Simo, lo qual frare era estat conuerç e era hom deuot, oyint lo dessus dit sermo tornassen a   -179-   la sua casa, e deuotament feu oracio al Saluador que li demostras quin guardo hauien aquells que prenien la croada; e en aquella hora fo arrapat en lesperit e leuat al cel, e vee que la verge Maria a tots aquells qui prenien la croada daua son fill Jhesus en los braços.

CXCVII - Miracle e eximpli de un hom qui enganosament pres la croada, e con es cosa plesent a Deu dels pelegrins qui van en Jherusalem, segons que recompte Cesarius.

EN lo bisbat Naçense un hom usurer pres la croada enganosament; e jasfos que ell pogues donar quaranta marchs dargent, dix que era pobre, e que no podia donar sino cinch marchs dargent. E apres stant ell un jorn en una tauerna scarnia dels romeus qui anauen al sant Sepulcre, e deyals: O mesquins, e con lexats vostres mullers e vostres fills, e vostres amichs e vostres riqueses, e anats a perill e afayn de vostres corsos! e jo per cinch marchs dargent que he donats son ten absolt con tots vosaltres qui anats en Jherusalem; e jo romanch ab ma muller e mos fills en ço del meu. E nostre senyor Deus ques dreturer, volent mostrar con li es plasent e exceptable de aquells qui treballen e despenen de ço del lur en lo peregrinatge en Jherusalem, e quant li desplau dels engans e de les paraules mal dites, con vench a hora de mige nit un diable aparech al dit mal   -180-   hom lo usurer, e aparech li en semblança de un seu catiu, e mena ab si dos caualls negres molt grans; e dix lo diable al dit hom: Leuat, e despullat aquexa gonella. E lo dit usurer no respos al diable; mas ab gran affayn despullas la dita gonella en la qual staua cusida la creu de la croada, e caualca en un dels dits caualls, los quals caualls eren diables: e lo diable caualca en laltre, e mostra li totes les penes del infern, e mostra li la cadira on la sua anima deuia star en linfern, e dix li: Sapies que dequests .iij. dies morras, e la tua anima vendra aci ab nosaltres a estar per tots temps. E con lo diable li ach dites aquestes paraules torna lo a sa casa. Lom logrer tornat en sa casa gitas al lit, e no volch comfessar per molt quel ne amonestassen, ans al tercer die mori. E per desesperacio la sua anima ana als inferns.

  -181-  

CXCVIII - Eximpli de un geperut qui no volent pagar un diner hach a pagar ne cinch, segons que recompte Pere Alfonso.

UN porter que guardaua la porta de una ciutat demana per merce al Rey de aquella ciutat, que tot hom que per aquella porta entras que fos tort, o geperut, o tinyos, o ronyos, o rancalos, o potros, que quescun die li donas un diner. E el Rey atorga loy. Sdeuench se un die que un geperut se cuyda cobrir lo mils que poch, e volch entrar per la porta de aquella ciutat. E lo porter dix que li pagas un diner per la giba. E lo geperut   -182-   contrestant ab ell que nol deuia pagar, lo porter li alça lo capero que tenia demunt los ulls, e vee con era tort. E ladonchs li dix: Arem deus dos diners. E per pendre li penyora per los dos diners leua li lo capero del cap, e vee que era tinyos. Are, dix lo porter, me deus tres diners. E lo porter vee que era ronyos. Are, dix lo porter, me deus .iiij. diners. Sobre allo hagueren contrast, per tal manera que luytaren, e lo geperut caygue dejus lo porter. E lo porter vee que era potros; e ladonchs lo porter li dix: Arem deus cinch diners. E axi no volent pagar un diner, pagan cinch mal son grat.

CXCIX - Eximpli per quina manera Mahomet comença a conuertir les gents que tornaren moros, segons se recompta en les croniques.

UN hom qui hauia nom Nicholau era molt gran sabidor en sciencia; e stant en la cort de Roma vençe per saber a tots los altres sabidors que en la cort stauen. E perque el Papa nol volch proueir iuaçosament de bisbat, per fellonia que ach anassen a Etiopia, e mes se en un hermitatge on feya vida molt santa al semblant de la gent; mas ell era un gran ypocrita, per la qual ypocresia ell engana tota aquella terra, e preycauels quescun die per los portar e metre en gran error. E quant ell conech que totes les gents   -183-   eren enclinades a creure tot ço que ell deya, parla ab un hom qui hauia nom Mahomet, e dix li e li mes en lenteniment quel faria lo major de tots aquells pobles. E tentost ell nodri una coloma en aytal manera: metia forment en les orelles del dit Mahomet, e quescun die daua a menjar a la coloma en les orelles del dit Mahomet. Depuys que la coloma fo axi aueada, hon se vol que vees a Mahomet, tentost se posaua en lo muscle, e li metia lo bech dins la orella, segons hauia acustumat. E apres un die aquell Nicholau ajusta tot lo poble, e dix los quels volia donar profeta quels mostras la carrera de Deu; e que seria la un dells aquell a qui Lesperit sant deuallas en forma de coloma, e que parlas ab ell a la orella. E tentost ell feu venir la dita coloma; e ella volant mes se en lo muscle de Mahomet, e mete li lo bech en la orella, segons hauia acustumat. Quant lo poble ho viu cregueren que aquell era Lesperit sant que parlaua ab Mahomet. E apres lo dit Mahomet per informacio del dit Nicholau en poch de temps torna les dues parts del mon moros.

CC - Miracle e eximpli de sent Macari, de un encantador que per encantament feu retornar egua una fembra, segons que recompta Eraclides.

EN la terra de Egipte un hom se enemora de una fembra maridada, e no podent la hauer   -184-   a la sua volentat pregua a un encantador que fes ab sos encantaments que la fembra lo amas de cor, o que auorris son marit per que hagues pus iuerçosament ço que volia de la dita fembra. E lo dit encantador ab les sues males arts feu que la dit fembra a semblaça dels qui la veyen era tornada egua. Quant lo marit ho vee era molt trist e ploros; parlaua li e no li responia. Ladonchs lo marit encabestrala con egua, e leua la a sent Machari. E quant los monges veeren quel hom metia la egua en la sgleya, digueren li de aspres paraules; e lo dit marit los dix: Sapiats que aquesta egua que veets fon fembra, e ma muller, e ha tres dies que no ha menjat ne begut. E tentost los monges digueren ho a sent Macari qui staua en una cella. E sent Machari vench a la sgleya, e dix a tots los que alli eren: Vosaltres sots homens, e hauets uylls de caualls, car ella fembra es, e no sembla egua sino a aquells qui han creença en los encantaments. E tentost sent Machari gita aygua beneyta demunt la egua, e feu oracio, e torna e sembla a tots fembra axi con era; e mana li donar a menjar. E puys mana li que sen anas ab son marit, e que oyssen missa quescun die, e feessen oracio continua; car sabessen certement que perque hauia .iij. sepmanes que la dita fembra no hauia oyda missa, per ço ach poder en ella la mala art e sciencia del dit encantador.

  -185-  

CCI - Eximpli de dos ciutadans qui volien enganar un aldea, e laldea engana los ciutadans, segons que recompte Pere Alfons.

DOS ciutadans anauen en romiatge, e un aldea feu companya ab ells, axi en lo menjar con en les viandes. E sdeuench se que totes les viandes los foren fallides, sino que trobaren farina de que faeren un pa, lo qual pa meteren a coure demunt les brases. E axi con lo dit pa se cohia, la un ciutada dix al altre: Aquest aldea menja molt, e axi no haurem assats tots tres de aquest pa. E per enganar lo dit aldea ells li digueren: Amich en aquest pa noy ha prou per a nosaltres tots tres; e axi gitem nos a dormir, e aquell qui somiara sompni pus marauellos meng se lo pa. E allo li digueren ells cuydantlo enganar. Laldea dix los que li playia. E exorense a dormir tots tres. Quant laldea los vee adormits, conexent quel volien enganar, menjas lo pa mig cuyt; e apres tornas a dormir. E a cap de una peça los ciutadans se despertaren. E dix la .j.: Jo he somiat que dos angels me pujauen al cel em menauen deuant Jhesuchrist. Dix laltre: E jo he sompniat que dos angels me mostrauen linfern. E laldea oyi ço que digueren, mas feu semblant que dormia. E los dos ciutadans despertaren laldea. Ell los dix: E con, ja sots tornats dalla on anas? E con, digueren ells, e on anam?   -186-   Sapiats, dix laldea, que jo he somiat que dos angels prenien la un de vosaltres el pujauen al cel denant Jhesuchrist, e laltre prenien altres dos angels el deuallauen al infern; e jo quem menjaua lo pa pensant que james no tornariets.

CCII - Eximpli de home foll qui menja lastor de son senyor, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

UN hom foll oy loar molt lastor de son senyor; e cuydant se quel astor hagues carn molt saborosa, mata lastor, e coguel, e puys menjal. E apres son senyor dolent se con hauia perdut lestor, loauel molt denant molts homens. E lo foll ladonchs respos e dix a son senyor: Dich vos, senyor, que no valia res, que james no mengi carn ten amargua con la sua; car jol mengi.

CCIII - Eximpli e miracle de un caualler qui pagaua be e lealment lo delme a la sgleya, segons que recompta Cesarius.

UN caualler pagaua be e lealment lo delme a la sgleya; lo qual caualler hauia una vinya que li daua quescun any .xx. carretades de vin. Sdeuench se que un any foren per gel totes les vinyes cremades; axi que en la dita   -187-   vinya no ach aquell any sino una carretada de vin. Quant lo caualler ho sabe, ab paciencia dix al majoral que li tenia la vinya: Lo vin que era meu a Deu ha plagut que jol perde enguany, mas jo no vull ques perde lo seu. E mana que tota la dita carretada del vin fos donada al delme. E quant totes les vinyes foren acabades de venemar, un clergue que era germa del dit caualler passa prop la vinya del dit caualler, e vee la vinya plena de rayms axi con si no haguessen venemat. E lo clergue vench a son germa lo dit caualler, e dix li: Per que sots hom de ten poch recapte, que no fets venemar aquella vostra vinya? E lo caualler li respos: Ben ha deu dies que la fiu venemar. Verament, dix lo clergue, no pot esser, car jo la he vista sus are que tots los ceps son carregats de molta venema. E tentost lo caualler e son germa lo clergue anaren veure la vinya: e con lo caualler vee tants rayms en la vinya, ab deuocio feu ne gracies a Deu. E conegueren tots que aquell miracle hauia fet nostre senyor Deus perque el caualler hauia tots temps paguat leyalment lo delme. Apres lo caualler feu venemar la vinya, e ach ne mes que no hauia haut en dos anys passats.

CCIV - Eximpli e miracle de un degua de una sgleya qui hauia perdut un seu pelaffre, segons que recompte Cesarius.

  -188-  

EN lo temps del Emperador Enrich un degua de una sgleya cathedral perde un palaffre; e con lach cercat per molts lochs aparech li un diable en forma de un hom veyll, e dix al esclau: Que cerques? Ell li respos: Cerque un pelaffre del dega mon senyor. E lo diable li dix: Ves a tal muntanya en la qual esta mon senyor lo rey Artus, e aquella muntanya lança de si flames de foch, e alli lo trobaras. Lesclau fon molt marauellat; e lo diable li dix: Ves a ton senyor lo degua, e digues li que de aci a .XIV. dies vage a la cort del dit Rey mon senyor, e si no loy dius seras greument turmentat. Quant lesclau vench denant son senyor, lo degua dix li ço que lo vell li hauia dit. E quant lo degua oy con lo citaua per a la cort del rey Artus, traguessen escarn e burla; pero al quatorzen die lo degua mori.

CCV - Eximpli e miracle de una comtessa qui era molt delicada, segons recompte Petrus Damianus.

UN comte tenia muller molt delicada, la qual desdenyaua de lauarse les mans en totes aygues, ans enuiaua quescun die sos homens a cullir laygua del ros del mati ab ques leuas les mans e la cara; e a la sua vianda no si gosaua acostar neguna persona sino ab culleres dor en la ma, ab les quals culleres la pexien e li   -189-   metien la vianda en la bocha; e per aytal manera menjaua: apres saffumauen li la sua cambra ab molts perfums molt preciosos. E nostre senyor Deus a qui no playen semblants delicaments, enuia li malaltia per la qual se podri tota, e tots sos seruidors la desemparauen de seruir per la pudor que della exia, sino una fadrina qui la serui tro a la mort.

CCVI - Eximpli de un scola molt delicat qui pres labit de la orde dels preycadors, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

UN escola en la ciutat de Botonia era tan delicat que nos volia comfessar per no hauer despleer, ne volia oyr sermons ne paraules de Deu. Sdeuench se un die que un frare preycador lo vench vesitar; e tentost quel scola vee lo dit frare dix li: Nom digats neguna paraula de Deu, que nou vull oyir: si de les coses mundanals me volets parlar, vos siats lo ben vengut. E lo dit frare li respos: Jous parlare de coses mundanals; mas apres solament vos dire una paraula de nostre senyor Deus. Axom plau, ço dix lescola. E con lo frare e lescola hagueren parlat ensemps de moltes coses del mon, lo frare dix a lescola: Prech te que al vespre quant te seras gitat en aquest lit ten delicat, quet record et penses en ço que diu lo profeta Isayas que esta aparellat als condempnats   -190-   a linfern, e a aquells qui ab delicaments grans hauran viscut en aquest mon mal astruch. E tentost lo frare partis del escola; e lescola pensa e imagina en les paraules quel dit frare li hauia dites, e pensa en les grans penes que son en linfern; e tant hi pensa, que ab gran deuocio en lendema ell fon frare e pres labit dels preycadors.

CCVII - Eximpli de comparacio con perden lo regne celestial tots aquells qui desmesuradament se adeliten en los delits e coses mundanals, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

UN aldea ab daltres anaua a les bodes de un Rey, a les quals bodes eren apellats; e en lo cami pres lo gran fet, e en unes basses en que hauia aygua pudent ell begue de aquella aygua. E abans que begues sos companyons li digueren que no begues daquella aygua que pudia, e que sesperas a boure, car en les bodes li darien vin ben olent. E lo dit aldea nou volch fer, ans umpli lo seu ventre de aquella aygua pudent. Quant tots foren venguts alli on les dites bodes se feyen, foren molt ben reebuts, exceptat aquell qui hauia begut laygua pudent, que per la qual pudor que de la bocha li exia per laygua que hauia begut, lo gitaren de fora e nol aculliren dins lo palau del Rey: axi faran en los regnes dels cels a   -191-   aquells qui en aquest mon no volran fer abstinecia per amor de Deu, es deliten en les riqueses e coses mundanals.

CCVIII - Miracle e eximpli de un preuere qui tenia amiga, segons recompte sent Gregori.

UN preuere qui hauia nom Steue un jorn que fo vengut en sa casa dix a una amigua que tenia: Vine, diable, descalsem. E tentost vingueren diables quel destrebugararen les calces, el começaren a descalçar. E ell veent que no veya qui descalçaua conech que eren diables; e a grans crits dix: Lexats me, reynes, que a ma amigua ho digui jo quem descalças, que no a vosaltres. E tentost los diables sen partiren e lexaren lo mig descalçat.

CCIX - Miracle e eximpli de santa Maria Dorigen, segons recompte Jacme de Uitriaco.

UNA fembra germana de uns frares stant al punt de la mort, que la anima li deuia exir del cors, una santa dona que es nomenada santa Maria Dorigen staua en la sua cambra faent oracio, e entes per spirit diuinal que molts diables stauen a la derredor del lit de la dita fembra, e los clergues que ja la absoluien cuydantse que fos morta. Vench alli la dita santa Maria Origen, e gira dentorn lo lit tots los diables que eren. E   -192-   los diables porsiauen que starien en la cambra, e que la anima de aquella fembra deuia esser lur. E ladonchs santa Maria Origenen a grans crits dix: Senyor Jhesuchrist, suplich te que per la tua santa sanch e passio tu liura aquesta anima de aquesta fembra del poder dels diables, e del perill en que esta. E los diables porfiant per pendre la dita anima, santa Maria Origen ab gran fe e deuocio dix: Senyor Jhesuchrist, jo son fermança de aquesta fembra que si algun peccat lexa de comfessar, jassia que no pugue parlar, pero, Senyor, encara te lespirit en lo cors, e pots li donar contriccio si a tu plau. E tentost los diables desparegueren de alli.

CCX - Miracle e eximpli de la mort de .j. comte, e del arquebisbe de Rems, segons que recompte Elinandus.

UN arquebisbe enuia en missatgeria a un seu cambrer a Rems. E con lo dit cambrer e un seu hom anassen per lur cami per un boscatge, oyiren molts brogits e relinxos de caualls, e brogit darmes, e oyren diables qui deyen: Ja tenim lo comte de tal loch en nostre poder; e daci a pochs dies morra larquebisbe de Rems e ira aci ab nosaltres. E los caualls dels dits cambrer el seu home no podien passar per gran terror que hauien dels diables tro que ells se senyaren. E quant foren venguts a Rems trobaren mort lo   -193-   comte que els diables hauien nomenat; e larquebisbe que staua al punt de la mort, que no visque despuys sino .iij. dies.