Visor de obras.

CCLXVIII - Eximpli molt marauellos de Eustacio Placido, e de Teospita sa muller, e de Agaspito, e de Teospito sos fills, segons ques recompte en les gestes de Eustacio Placido.

AQUEST Eustacio era un honrat hom, e no crestia, ans era gentil, e anant un die a caça troba molts ceruos justats, e entre tots los ceruos ell ne vee un qui era molt pus bell que negun dels altres; e lexant tots los altres segui aquell. E axi con lo seguia vee entre les banyes   -242-   del ceruo una creu en que staua la ymatge de Jhesuchrist crucificada, la qual ymatge parla ab lo dit caualler gentil Placido. Altres dien quel ceruo li parla, e dix li tota la fe de Jhesuchrist enformant lo en aquella, e dix li queu digues a sa muller. E per aquell miracle lo dit Stacio Placido, e sa muller, e sos fills se batejaren es tornaren chrestians en Roma. E al caualler qui primerament hauia nom Placido meteren li nom al batejar Eustacio, e a sa muller Teospita, e la un de sos fills Agaspito, e al altre Teospito. E en laltre die seguent lo senyor Jhesuchrist li aparech en semblant manera crucificat, e dix li con per ell hauia a sofferir moltes tribulacions, e que si hauria paciencia per a sofferirles. A poch de temps vench gran mortaldat en sa casa, axi que li ocis tota sa companya, sino ten solament ell, e sa muller, e sos fills: e apres vengueren ladres e robadors, e prengueren li tot quant hauia, e ell e sa muller e sos fills mal vestits fugiren a la mar. No hauent diners de que poguessen pagar lo nolit de una nau en que seren meses, lo patro de la nau per lo dret del nolit, e perque la muller de Eustacio era bella, pres la per a si. E apres Eustacio e sos dos fills isqueren de la nau, e vinent a un riu molt gran Eustacio passa en les spatles la un de sos fills lo riu. E com tornaua per passar laltre fill e fo en mig del riu, ell vee que un leo se leua en la boca la un fill, e un lop laltre, mas nols ocieren, mas vius losen   -243-   leuaren. Quant Eustacio qui staua en lo riu vee que per aytal manera hauia perduts sos dos fills, plorant cuydaua exir del seyn. Apres que Eustacio fo exit del riu vench a casa de un aldea ab lo qual stech quinze anys; e Deus guarda en aquell temps que Teospita muller del dit Eustacio no fon desonrada. E sdeuench se que uns lauradors prengueren la un fill al lop, e altres lauradors prengueren laltre fill al leo, e menaren los a la ciutat, e nodrien los en un carrer no sabent la un del altre. E apres sdeuench se quel Emperador ajustaua ses gents per fer una gran batalla ab sos enemichs, e anant li lo cor que Eustacio era molt bon caualler, e ardit, e saui, enuialo a cercar a dos cauallers per totes les parts del mon. E un die quels dos cauallers passaren per lo mas de aquell aldea on Eustacio staua; e en aquella hora Eustacio guardaua uns sembrats, e los dos cauallers del Emparador li demanaren si hauia vist ne sabria alguna cosa de un caualler qui hauia nom Eustacio, ne de sa muller, ne de sos fills; e ell respos los que no: pero leuals a casa del aldea son senyor, e parlant de moltes coses conegueren certament que aquell era Eustacio. La donchs los dos cauallers del Emparador ab gran pleer besaren e abraçaren a Eustacio, al qual los dos cauallers demanaren de sa muller e de sos fills: e menaren a Eustacio denant Lemparador. Lemparador li feu gran honor, e ach gran pleer con era vengut, e tentost lo feu conestable,   -244-   e major de tota la sua caualleria. E Eustacio axi com a conestable del Emparador feu fer crida que tots los homens jouens venguessen a ell, e que los daria caualls e armes per que fossen a la batalla. Entre los quals homens jouens hi vengueren sos dos fills, los quals ell ama molt perquel seruiren molt be, mas no que los cregues per fills. E apres que la batalla ach vensuda Eustacio, axi con sen tornauen sos dos fills posaren en casa de Teospita lur mare. Alli comptant la un germa a laltre con eren stats preses de poder de un leo, e laltre de poder de un lop, conegueren se per germans, e hagueren molt gran pleer entre ells, e axi con los dos germans parlauen entre ells e stauen dins casa lur mare no conexentla, Eustacio lur pare passa per dauant la porta ab gran companya de cauallers. Ella lo conech per son marit, e ell conech a ella per sa muller; e tentost ella li demana per sos dos fills, e Eustacio li compta per quina manera lo leo, e lop los sen hauien aportats. E ella li dix totes les raons que hauia oydes dir als dos jouens que posauen en casa sua del leo e del lop. Eustacio feu venir denant si sos fills, e contaren li lur fet. E la donchs ell conech que eren lurs fills; e tots ensemps hagueren entre ells gran pleer, e feeren laors e gracies a Deu. E apres Eustacio e Teospita sa muller, e Agaspito e Teospito sos fills prengueren martiri per la amor de Jhesuchrist, e foren tots quatre martirs.

  -245-  

CCLXIX - Eximpli e miracle que encara la bestia qui no ha raho auorreg lome qui sta en sentencia de escomunio, segons recompte Jacme de Uitriaco.

UN ferrer staua vedat per la sgleya, e meynspreant la sentencia del vet, menjant ab ell en casa sua altres homens, mentre stauen en la taula menjant vench un porch en la casa on menjauen. E lo ferrer dix: Verament yo prouare aquest porch si volra menjar del meu pa pus que stich vedat; e lançali denant del pa. Lo porch lo olgue, mas nol volch menjar. E los altres homens qui alli menjauen prengueren lo dit pa, e dauenlo al porch; mas aytenpoch lo porch lo volch menjar. E hagueren altre pa que era de un lur vehi, e donarenne al porch, e tentost lo porch ne menja.

CCLXX - Miracle e eximpli con a la anima del hom qui mor scomunicat li es molt profitos la absolucio que apres de la mort del mon li es feta, segons ques recompte en la ligenda de sent Benet.

DOS monges de gran linatge ab lurs paraules moltes veguades feyen enfellonir lur abat. Sent Benet con ho sabe enuials a dir que refrenassen lurs lengues, sino quels gitaria en sentencia   -246-   de escomunio. E los dits dos monges no volent creure lo manament de sent Benet, sent Benet los veda. E a pochs de temps los dits dos monges moriren, e soterrarenlos dins lesgleya; e cascun die segons que era custuma lo diaca deya al començament de la missa: Isquen de la esgleya tots los vedats, e diran les ores e la missa. E una fembra qui portaua quescun die la oferta per a la missa per a la anima dels dits dos monges, veya quescun dia quant lo dit diacha deyia les dites paraules, que los monges exien de lurs sepultures, e exien de la sgleya. E aquella fembra dix ho a sent Benet, e sent Benet absolue los, e feu dir misses e altres oracions per lurs animes; e dalli auant encara quel dit diacha digues les dites paraules, la dita fembra no vee exir los monges de lurs sepultures.

CCLXXI - Miracle e eximpli con perden lanima aquells qui dels bens dels morts se retenen, e no fan les almoynes quels morts manan fer a la lur fi, segons que recompte Turpi archabisbe de Rems.

EN la cort de Carles Magnes volent se morir un caualler mana a un seu nebot que apres que fos mort que venes un seu cauall, e que del preu que dell hauria queu donas per la sua anima a clergues, e a pobres. E apres quel caualler fo   -247-   mort, lo nebot vene lo cauall, e lo preu quen ach despes lo tot en sos fets propis; e complits trenta dies aparech li lauoncle, e dix li: Sapies que per tal con trenta dies te has retengut de fer lalmoyna que jot mane fer per la mia anima, jo son stat aquells trenta dies en purgatori; mas tots mos peccats me son perdonats per nostre Senyor Deu: mas sapies certament que tu morras dema a mala mort, e la tua anima ira als infern, e jo ire a parays. E lo dit nebot lendema comptant aquesta visio a altres sos companyons, oyren en layre grans brams e adulaments de leons e de altres spauentables veus. E tentost en presencia de aquells ell fo arrapat en cors e en anima per los diables, e sos companyons cerquaren lo cors per diuerses parts, e trobarenlo a deu jornades de aquell loch tot esmenuat e fet peçes.

CCLXXII - Eximpli que a conuertir poble a la santa fe catholica mes hi aprofiten homens sabidors de vides de sants e de bons eximplis, que no fan homens molt subtils en sciencia, segons que recompte Beda en la Historia dels angels.

UN bisbe molt subtil e gran letrat fon trames en Anglaterra per que la conuertis a la santa fe chrestiana. El dit bisbe preycant molt subtilment noy poch conuertir negu. E apres fon hi trames altre meyns letrat, e comptantlos bons   -248-   eximplis e molts miracles e vides de sants converti tota Englaterra.

CCLXXIII - Miracle e eximpli de un hom qui feya santa vida e hauia mala ventura en totes les coses temporals, e la muller feya vida desonesta e hauia bona ventura en totes les coses temporals, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN hom feya santa vida, mas hauia mala ventura en totes les coses temporals, per tal manera que encara quant fon mort tantes foren les plagues e lo mal temps, que stech molts dies que nol pogueren soterrar. E la muller de aquell hom feya molt mala vida vers Deu, mas en tots los fets del mon era benauenturada, que tots sos fets li venien a son pleer. E morts los dits hom e muller, una filla que dells romas comença a ymaginar a qual vida resemblaria de fer, a la vida que feya son pare, o a la vida que feya sa mare. E stant ymaginant fo arrapada per Lesperit Sant, e fon leuada al sant paradis, e vee alli son pare molt alegre; e ella dix li: Pare, prech te que romanga açi ab tu. Filla, dix ell, nos pot fer quant ara, mas si fas la vida que yo fiu en lo mon tu staras açi en aquests pleers. E langel menala al infern, e vee alli sa mare que sofferia molts turments e cruels. E quant la vee dix li: Filla, guarda que soffir per la vida desonesta   -249-   que fiu en lo mon. E la donchs langel tornala en lo mon, e ella feu laors e gracies a nostre Senyor Deu perque li volch mostrar lo guardo que son pare e sa mare hauien segons la vida que cascun hauia fet en lo mon; e apres segui la vida del pare, e fo fembra molt santa.

  -250-  

CCLXXIV - Eximpli de gran virtut de castedat de Eugenia donzella, filla de Phelip senyor de Alexandria, segons ques recompte en la vida de Proti et Jacinti martis.

FELIP, senyor de la ciutat de Alexandria, hauia una filla qui hauia nom Eugenia, e volent la lo pare maridar ab un gran senyor, ella no ho volch fer perque hauia fet a Deu vot de castedat. E ella no podent se deffendre del pare pres vestedures e abit de hom, e anassen de nit a un monestir de homens de religio, e pres labit de aquell monestir, e nomenaues frare Eugeni; que james Felip   -251-   son pare ne sa mare nou saberen. E feu ten santa vida, que mort lo prior de aquell monestir elegiren lo per prior de aquell monestir. E una gran dona de aquella ciutat enemoras dell cuydant se que fos hom, e feuse malalta, e envia per lo prior frare Eugeni que la vengues comfessar. E ell ab honesta entencio ana a ella per la comfessar, e stant sol ab ella, ella li descobri la sua maluestat, e leuas a ell, y pensant que era hom besaua lo e abrassaualo. E quant ell se vee en aquella tribulacio castigauela e repreniala, dient li que temes e hagues dubte de Deu, e que guardas sa propia honor. E la mala fembra que vee que nol podia vençre, dubtant se que no la descobris crida grans crits, e als crits que ella crida la sua companya entraren en la cambra on ella e frare Eugeni stauen, e dix los: Sapiats que frare Eugeni, que jo hauia fet venir quem comfessas, ses volgut gitar ab mi, e ma volguda desonrar. E tentost aquella companya lo prengueren, e leuarenlo denant Felip lo senyor de aquella ciutat. E quant lagueren menat denant Felip, la dita mala fembra lo accusaua molt fortment. E Felip comença a viltenir de paraula al dit prior, e semblantment feyien tots los que alli eren. E axi con lo volien cremar, lo sant prior dona e dix en simatex: No es temps de callar, e no vull que aquesta mala fembra luxuriosa gite lo seu peccat vil demunt los seruidors de Deu; e dire la veritat, no per vana gloria mia, mas per donar laor a Deu.   -252-   E en presencia de tot lo poble rompes los abits que vestia, e romas tota nuha, e dix a Felip: Sapies, senyor, que tu es mon pare, e Claudina ta muller es ma mare, e jo son Eugenia vostra filla. E tentost lo pare e la mare cobriren ab un mantell la lur santa filla Eugenia, e plorant besaren la, e abraçaren ab gran pler. E alli en aquella hora vench foch del cel que crema la dita mala fembra qui hauia nom Melancia: e Felip e sa muller e tota lur companya tornarense chrestians.

CCLXXV - Eximpli de la gran fam e mortandat de gents que fon dins la ciutat de Jherusalem con Titus Vespasia la tenia assetiada, e la destroui, segons ques recompte en les croniques de la destruccio de Jherusalem.

QUANT Titus Vespesia ana a Jherusalem per fer la venjança de la mort de Jhesuchrist tench la assetiada dos ayns; e fon tanta la fam que fo de dins Jherusalem, quels pares e les mares als fills, e els fills als pares e a les mares, e los marits a les mullers, e les mullers als marits se tolien per gran fam la vianda de les mans los uns als altres; e tants eren los que morien de fam, que els vius no podien sofferir la pudor dels corsos morts; per que los hagueren de soterrar dels bens del comu. E con falliren los dits bens gitauen los corsos morts del mur en lo vall. E ladonchs con Titus ho vee dix: Plens estan les   -253-   valls de pudor, e la terra es corrupta, per que apar que la ira de Deu es ab ells. E per gran fam que ladonchs fo en Jherusalem se menjauen les çabates, e les cintes, e tota altra manera de cuyro; e anauen per les carreres, e alli on olien que hauia alcuna vianda entrauen dins la casa, e per força robauenla. Sdeuench se que una dona de Jherusalem per sobres de gran fam que ach, e no tenent als que menjar oucis un seu fill poch que hauia, e un die meten a coure la un quarter; e axi con lo cohia homens robadors passaren per dauant la porta de la casa, e olgueren la carn que cuynaua, e entraren dins la casa, e demanaren quels donas la carn que cuynaua. E ella dix los: Sapiats que jo he menjat ja un quarter de un fill meu per fam, e axi vosaltres menjats aquest altre quarter. Quant ells veeren lo quarter del infant cuyt, molt spauentats isqueren sobtosament del alberch. E al tercer ayn la ciutat de Jherusalem sentra per força; e venien trenta juheus per un diner, axi con Jhesuchrist fo venut per trenta diners. E segons que diu Josephus, noranta set vegades mill iudios fueron vendidos, e .xj. veguades cent milia de juheus hi moriren per fam e per armes.

CCLXXVI - Miracle e eximpli de la gran virtut e fortalea que ha la vertadera comfessio ab deuota contriccio sobre lo diable, segons ques recompte en los miracles de la verge Maria.

  -254-  

UN caualler de la ciutat de Roma ana en romeria, e james no torna, e lexa sa muller, e lexa li un seu fill, lo qual ella per gran amor que li hauia lo nodria molt delicadament; e tant lo amaua quel gitaua ab ella en un lit, el besaua, el abraçaua. E apres quel fill ach edat de hom, encare ella lo gitaua ab si en un lit, e la amor natural tornas en amor corrupta e desonesta, per tal manera que carnalment lo fill jach ab la mare, la qual concebe del fill un fill, lo qual fill e net ella tentost quel ach parit lo oucis, el lança en una priuada per que no fos descuberta. Pero ella staua en sperança de hauer perdo daquell peccat, e no cessaua quescun jorn de fer oracio, e de souen dejunar e de fer almoynes. E lo diable veent que li hauia fet perdre la anima, volieli fer perdre lo cors; e per tal lo diable pres abit de gran doctor e de clergue, e vench denant Lemparador, e dixli denant lo poble: Senyor, oges paraula molt spauentosa de creure, e molt leja de dir, e molt cruel de fer: sapies que tal dona de aquesta tua ciutat de Roma, que tu e tot lo poble tenits per dona honrada, e molt bona e santa, es molt cruel e mala peccadora, e traydora, per tal con carnalment se gita ab son fill, del qual concebe un fill; e con ach parit son fill e son net oucis lo, e gital en una priuada. E Lemparador e tots los qui alli eren   -255-   marauellarense molt, e nou cregueren; ans dien molt gran laor de la bondat de la dita dona per moltes almoynes, oracions e dejunis que li veyen fer. E lo diable dix: Emparador senyor, fets vos venir deuant la dita dona, e entretant que ella ve fets fer un gran foch, que si yo pusch prouar ço que dich que decontinent la cremets, e si prouar nou pusch que cremets a mi. E tentost Lemperador mana venir denant ell la dona. E quant la dona vench denant Lemparador tots se leuaren, e li feeren gran honor, e ella se asigue en una cadira deuant Lemparador. E Lemparador dixli: Dona, sapiats que aquest gran doctor e sabidor, lo qual Roma te per profeta, vos accusa de peccat molt leg, de que a nos es molt greu. E feuli relacio de tot ço que la accusaua lo doctor diable, per que es mester, dona, que responats a la dita accusacio. Ella respos: Senyor e gran Emparador, jo axi con a fembra de poch enteniment vos deman que vos quem donets temps que jo puxa respondre a ten gran maluestat que aquest traydor ma aleuada. E Lemperador donali espay de tres dies, e dins aquells tres dies la dona se comfessa molt deuotament e ab vera contriccio e ab moltes lagrimes. Lo comfessor que vee la gran contriccio que la dona hauia del peccat que hauia fet, aconsolala ab paraules deuotes, e fforçala que hagues deuocio singular en la verge Maria, e donali de penitencia un pater noster ten solament; e la dona dona e mes tota sa pensa en hauer singular   -256-   deuocio en la verge Maria. Al tercer die la dona vench denant Lemparador, e lo diable doctor era alli present. E con la dona fo denant Lemparador tots callaren, e negu no parla; e Lemparador dix al diable doctor: Amich, vet aci la dona per tu accusada. E lo diable guarda e mira la dita dona, e puys dix: Verament no es aquesta la dona que jo accuse vuy ha .iij. dies que era omicida, e luxuriosa, e molt cruel peccadora; car aquesta es fembra molt santa, e honesta, e de bona vida; e la verge Maria que veg que la guarda e li sta de prop continuament. E quant Lemparador e los altres qui alli eren se començaren a senyar de la marauella que oyiren dir al diable doctor, tentost desesparech. E la dita dona romas sens infamia, e quitia denant lo poble.

CCLXXVII - Eximpli con es molt dampnosa e perillosa cosa al prelat e a home qui vol seruir a Deu hauer familiaritat ab neguna fembra, segons ques recompte en la istoria de sent Remigi.

UN baro molt saui pres per muller la neboda de sent Remigi, e per seruir nostre Senyor Deu entraren quescu en son orde; e apres a veguades veniense vesitar la un al altre. E sent Remigi apres feu al dit baro bisbe de una ciutat; e stant bisbe, la dona de religio sa muller venielo vesitar segons que hauia acustumat. E esdeuench   -257-   se quel dit bisbe conech sa muller carnalment, e emprenya la de un fill, al qual apres que fon nat mes nom Ladre perque fo engendrat a furt. E per que no sospitassen dells lo bisbe sofferia quella lo visitas, e emprenya la altra vegada, e ach en ella una filla a la qual mes nom Guineu o robosa. Apres veent lo dit bisbe que hauia fet ten grans peccats, ab gran deuocio e contriccio comfessas de sent Remigi. E sent Remigi lo aconsola, e li mana en penitencia que fos reclus en una casa .vij. ayns: e sent Remigi regi lo bisbat aquests .vij. ayns. Complits e acabats los dits .vij. anys langel de Deu obri la porta de la dita casa, e dix al bisbe que Deus li hauia perdonat son peccat, e que isques de la casa. E lo dit bisbe gitas en creu en mig de la porta dient: Encara que lo meu senyor Jhesuchrist vengues, yo no exire de açi si Remigi qui en aquesta casa menclogue no men trau. E tentost sent Remigi per manament del angel vench a la dita casa, e traguen lo dit bisbe, el torna en son bisbat, e feu vida molt santa. E apres que fon mort fon bisbe de aquella ciutat son fill nomenat Ladre.

CCLXXVIII - Eximpli de una santa dona dorde qui per la amor de Jhesuchrist se retia folla e fora de tot enteniment.

  -258-  

EN un monestir de monges una monge se feya folla per amor de Jhesuchrist, e humiliaues a totes; e neguna no volia menjar ab ella, abans la ferien, e la desonrauen, e la manauen star continuament en la cuyna lauant les scudelles, e talladors, e olles del conuent; e feya tots los officis vils del monestir. E james no feya a taula per menjar, sino que menjaua les miques del pa e ço que caya en terra de les taules con los altres hauien menjat. Continuament anaua descalça, e portaua al cap per vel un drap de stopa squinçat e molt sutze, e axi seruia a totes, e james no feya enug a negu, ne la oyia negu murmurar per mal que li feessen. E per tal langel de Deu mana a un sant hom qui staua sol en la muntanya en lermitatge, que vengues a visitar les dites monges. E con lo dit sant hom fon vengut al dit monestir, feu venir denant ell les dites monges; e con li foren denant dix: No stats aqui totes. E elles li digueren: Pare, totes stam açi sino una qui es folla e orada. E lo sant hom dix: Aquexa me fets venir denant. E tentost que lo sant hom la veu, agenollas denant ella molt deuotament, e ab gran deuocio dix li: Mare spiritual, beneex me. E la santa dona quis feya folla agenollas denant lo sant hom, e respos li humilment: Mas tu, pare e senyor, beneex a mi. E totes les altres monges digueren al sant hermita: Pare, no vulles reebre aquesta injuria daquesta folla e orada. Vosaltres, dix lo sant hom, sots les   -259-   folles e orades; car aquesta pus acostada es a la amor del Saluador del mon que no sots vosaltres, ne encare yo. E ladonchs totes les monges molt humilment agenollaren se denant ella demanant li perdo de les injuries que fetes li hauien. E la santa monge ab gran caritat les perdona.

CCLXXIX - Eximpli con a les veguades hom pert per gran cuyta cosa de que ha proffit, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

UN hom hauia una oca qui quescun die li ponia un ou, e pensant lom demunt dit que la oca tenia tots los ous justats dins lo ventre, ell obri la oca perque tots los ous cuydaua hauer en una hora. E quant lach uberta noy troba sino un hou; e tingues per pech con per la sua gran cuyta e peguesa hauia perduda la ocha; e per conseguent perde los ous que hauia de renda quiscun die.

CCLXXX - Eximpli que a les vegades per massa cuytar sos affers los pert hom, segons que recompte Jacme de Uitriach.

UNS homens anauen a la ciutat de Paris ab una carreta, e prop de Paris encontraren en lo cami a sent Marti: demanaren li si serien de die a la ciutat. E sent Marti respos los: Sius cuytats noy serets esta nit, e si anats a spau serets   -260-   hi. E los dits homens menyspreant ço que sent Marti los hauia dit cuytaren la carreteta per manera ques trenca la una roda, e no pogueren esser aquella nit a Paris. E sent Marti qui anaua caualcant en un ase fo a Paris abans que fos de nit.

CCLXXXI - Miracle de una pedra preciosa qui fon encastada en una creu dor, segons ques recompte en la historia lombardica.

UN bisbe de una ciutat mentre deya missa vee demunt laltar tres gotes de sanch molt clares e eguals en granea, les quals se ajustaren ensemps e feeren se una pedra preciosa molt clara e bella; e meten lo dit bisbe la dita pedra en una creu daur, tentost que la dita pedra fon mesa en la creu caygueren de la creu totes les altres pedres quey stauen encastades.

CCLXXXII - Eximpli de molt gran lealtat feta per seruidor a senyor, segons recompte Ualeria.

UN caualler tenia un seruidor molt bo e leal, e lo dit caualler los enemichs que hauia vengueren lo de nit a ouciure en sa casa. E lo dit seruidor veent que no podia scapar son senyor de mort, dona les sues vestedures a son senyor e gital fora del castell; e apres ell gitas en   -261-   lo lit de son senyor. Los dits enemichs be veeren quant lo caualler fugia, mas per les vestedures que vestia cuydaren se que fos lescuder que fugis, e no hagueren cura de seguir lo. E entraren dins la casa del caualler, e cuydant se quel scuder qui jaya en lo lit fos lo caualler enemich degollaren lo.

CCLXXXIII - Eximpli e miracle de un maestre de fer torres e cases, e de un hermita, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN hermita vench albergar una nit en casa de un hom qui era maestre de fer torres, e sabe con lo dit maestre de tot quant guanyaua quescun die daua les dues parts als pobres; e de la tercera part ell se mantenia. E con lermita fon tornat al desert e fo en sa cella, feu oracio a Deu que al dit maestre creegues e milloras los bens temporals pus que ten be los partia ab los pobres; e ach per resposta diuinal que nol calia esser pus rich, car siu era seria pijor per a la sua anima. E lermita respos que li era fermança que no seria pijor ne menys caritatiu. E tentost lendema lo dit maestre derrocant una tapia vella troba una gran olla plena de moneda dor, ab la qual moneda ell ach conexença del Emparador, en tant que fon molt priuat; e no feya lalmoyna que fer solia, ans era molt cruel e aspre als pobres de Jhesuchrist. E lermita fo arrapat en visio per   -262-   volentat de Deu, e fo leuat denant lo juy de Deu, e vee quel angel del dit maestre se clamaua al Saluador dient quel hermita era stat occasio quel dit maestre perdes la anima. E lo dit hermita no sabe ques respongues. E veent se en pressa de respondre, humilias a la verge Maria que era alli. E la senyora Verge guanya li del seu precios Fill quel hermita tornas a parlar ab lo dit maestre que esmenas la sua vida. E tentost lermita torna en si matex, e anassen al dit maestre per dir la visio que hauia vista. E lo dit maestre era ja en ten gran stament per la priuadea que hauia ab Lemparador, quel hermita no poch parlar ab ell, ans sen tornaua a son hermitatge. E fo arrapat altra veguada, e accusat per langel en la manera desus dita. E la verge Maria per semblant manera li ajuda. Apres mori Lemparador; e Lemparador qui apres ach Lemperi feu metre en preso lo dit maestre, e tolgue li tot quant hauia. E ladonchs torna a esser maestre de torres e cases, e a fer la almoyna que hauia acustumat de fer.

CCLXXXIV - Miracle de una fembra qui ressuscita per merit de sent Francesch, segons ques recompte en la historia lombardica.

UNA fembra qui era molt deuota a sent Francesch, con fon morta stauen en derredor del lit molts religiosos qui feyen loffici; e mentre feyen loffici ella resuscita, e assech se en lo lit, e   -263-   dix a un frare que pus prop li staua quels altres: Pare, vull me comfessar de vos, car jo era ja morta, e per un peccat que no hauia comfessat era condempnada la mia anima a linfern, sino per prechs que sent Francesch feu a nostre Senyor Deu que ha plagut que jo sia tornada en vida per tal quem comfes a vos del dit peccat, e que meresque hauer perdo e esser liurada del infern. E tentost ques fo comfessada e absolta, la anima li isque del cors.

CCLXXXV - Eximpli de la paraula que un philosof dix a un ladre qui li furtaua lo cubertor del lit en que jayia, segons ques recompte en lo libre de Dono Timoris.

UN hom entra una nit en casa de un philosof per furtar, e acostas al lit on jaya lo philosop, e molt suaument comença li a tirar lo cubertor que tenia demunt; e lo philosop tira lo cubertor a si. E lo ladre altra veguada tira lo cubertor, e lo philosof lo torna tirar. E lo ladre lo tira altra veguada. E en aquella pena stigueren gran part de la nit. E ladonchs lo philosof dix al ladre: Home mesqui, pren lo pus que axil vols, e veten, e lexem reposar.

CCLXXXVI - Eximpli de dos ladres, e de un hom rancallos, segons que recompte Narrator.

  -264-  

EN Normandia en una aldea staua la esgleya fora de la aldea, alt en una muntanya, e dos ladres feren companyia, e emprengueren entre ells que la un anas furtar un sach de nous, elaltre un cordero; e que aquell primer qui vengues ab lo furt que speras laltre en la dita sgleya. E aquell qui ana per les nous vench primer, e entra en lesgleya, e comença a trencar de les nous. Lo sacrista vench a la sgleya per tocar matines, e quant senti trencar les nous cuydas que fos alcun diable, e spauentat e fugent tornassen a la aldea dient que un diable staua en lesgleya. E un hom qui era rancallos comença scarnir al dit sacrista, e dix a un hom molt fort que alli hauia: Prech te quem ports en les tues espatles tro a la sgleya, e jo entrar hie, e veure lo diable. E lom fort pres lo rancalos a les spatles, e menal a la sgleya; e axi con lom entraua per lesgleya ab lo rancalos a la squena, lo ladre qui trencaua les nous cuydas fos son companyo que portas lo corderon, e dix li: Es gras? Lome que portaua lo rancalos ach gran paor cuydant se que fos diable, e lança lo rancallos en lesgleya, e dix: Gras o magre, vel te açi; e fugi vers laldea. Lo rancalos se vee en gran paor, e tanta fo la paor que sesforça per tal manera que ab son rancall fo a la aldea tentost con lom quil hauia portat.

CCLXXXVII - Eximpli de les paraules quel Rey Alexandre dix a un cossari, e la resposta   -265-   quel cossari li feu, segons que recompte sent Augusti.

LO Rey Alexandre anant per la mar pres un cossari robador, e comença lo a desonrar e a viltenir dient li ladre. E lo cossari li respos: Tu es major ladre que jo, car jo vag ab aquest petit vaxell per guanyar de que solament pusque viure, e tu qui est rich e Rey, ab gran poder de gents darmes vas per mar e per terra prenent regnes e terres sens negun dret que noy has; te nomenas Emparador, a mi nomenas ladre: verament pus digna cosa seria dir a tu ladre e capita de ladres que no a mi.

CCLXXXVIII - Miracle de sent Patrici qui feu belar una ouella en lo ventre de un hom qui la hauia furtada, segons ques recompte en la ligenda de sent Patrici.

UN hom furta una ouella a un seu vehi, e menja las; e moltes vegades sent Patrici amonesta en la sgleya que quisuol que hagues menjada la ouella que la tornas a aquell de qui era. E el qui la hauia furtada callaua. E un die sent Patrici dix: Jo man de part de Deu que la ouella sus ara bele en lo ventre de aquella persona qui la menja. E tentost comença a belar en lo ventre de aquell qui la hauia furtada e menjada; per la qual cosa ell vench a gran comfusio, pero comfessa e smena son peccat, e dalli auant tots se guardaren de furtar.

  -266-  

CCLXXXIX - Eximpli de una loba saluatge qui venia menjar del pa ab un hermita, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

UN hermita tots temps que menjaua, una loba venia de la muntanya a star ab ell; e tentost quel hermita li hauia donat del pa, ella sen tornaua. Un die lermita estant occupat en negocis no vench menjar a la hora acustumada; e la loba vench a la cella, e noy troba lermita, pres un pa, e menjal, e puys anassen. Quant lermita vench a la cella no troba lo pa, e vee les miques del pa en terra, conech que la loba hi era stada que hauia menjat lo pa. E despuys la loba no venia a menjar ab lermita, de la qual cosa lermita se tenia per molt desconsolat. E passats .vij. dies que la loba noy era venguda, lermita feu oracio a nostre Senyor Deu que ley fes venir. E tentost en aquell die la loba entra per la cella, mas nos gosaua acostar a lermita, e baxaua los uylls en terra con qui demana perdo. E lermita acosta las, e affalagaua la, e dona li quescun die la racio del pa acustumada.

CCXC - Miracle que encara lo fadri no hauent edat pecca si furta, segons que recompte Cesar.

VOLENT se morir un fadri, un angel aparech a aquelles gents qui stauen alli, e dix los: Mal hauets fet con aquest infant mor no perhuliat.   -267-   E mort lo dit fadri, langel pres lanima, e presenta la denant lo Saluador; e lo diable acusaua la anima del fadri qui hauia furtat una amenla a un seu germa, e que nou comfessa ne la torna. E lo Senyor respos al diable: Vols que jo dampnas aquesta anima del infant per ten poch? e tu be saps que la mia justicia tots temps es ab misericordia. E la anima del fadri guarda al Senyor axi con per una tela de sedaç, e tentost vingueren vint e quatre sants qui suplicaren per lanima del fadri. E lo Senyor e saluador mana metre lanima del fadri en un poch de foch, en lo qual la anima sofferi molt gran turment. E quant la dita anima fo exida del foch vee al Senyor molt clarament, e ab gran alegria e pler, e lo Senyor saluador dona de sentencia que la anima del fadri tornas al cors, e que ressuscitas. E quant lo fadri fon ressuscitat comta aquesta visio a aquells qui stauen en torn del lit on ell jaya.

  -268-  

CCXCI - Eximpli con Titus fill de Vespesia torna paralitich per gran goig e pleer que ach con sabe que son pare era fet Emparador de Roma, e con Joseffus guari a Titus paralatich.

SEGONS ques recompte en la historia de Titus fill de Uespesia, quant sabe que son pare era Emparador de Roma ten gran fo lo plaer que ach de la honor e dignitat del pare, que li vench spasme, e los neruis del seu cors se afluxaren per manera que torna paralitich. E un gran sabidor qui hauia nom Josephus volent lo guarir, e sabent que tota malaltia   -269-   guaria per son contrari, dix li: Senyor, si vos volets guarir es obs que perdonets a tots aquells qui ab mi vendran. E Titus dix que li playa. E Josephus sabe que Titus volia molt gran mal a un caualler, lo qual caualler Josephus feu seure prop de Titus. E quant Titus vee de prop si lome que en lo mon fos a qui ell major mal volia, scalfas ten fortment per gran fellonia que ach, que per la gran calor que li vench se encene tant, que la fredor ab que seren afluxats los neruis se torna en calor, e axi fon guarit de la paralitiquia que hauia. E Titus ladonchs pres e reebe de casa sua lo dit caualler, e ach per familiar Josephus.

CCXCII - Eximpli de la santa e aspra vida de sent Germa, segons ques recompte en la sua historia.

SENT Germa fo comte de Borguonya, e pres sa muller en loch de germana. E apres fon bisbe, e donades totes les sues riqueses als pobres estech trenta anys que no menja pan de forment, ni begue vi, ni menjaua sal per tal que no donas sabor a la vianda. E en lo die de Nadal e de la Resurreccio beuia vin molt ayguat, e tota la quarema menjaua pa dordi, e continuament destiu e diuern vestia lo scilici; e la gonella e la cugulla james no les se despullaua tro que del tot eren squinçades, si ja no fos per donar ho als pobres;   -270-   e lo seu lit era en la cendra en celici, e no tenia cuxi ne trauerser, ne neguna cosa que li alças lo cap. Continuament portaua ab si reliquies de sants; poques veguades anaua calçat ne senyit; ço que feu fo sobre tota obra humanal: tal fo la sua vida que si no fos per los miracles que feu no seria de creure; e tants foren los miracles seus que sino per los merits semblarien esser fantasmes.

CCXCIII - Eximpli con Soffostes philosof mori soptosament per gran goig e pleer que ach, segons que recompte Ualeri.

SOFFOSTES philosof stant vell no poch anar a un ajustament gran que feyen molts filosops, mas trames hi la sua questio. E quant li dix lo missatger seu que tots los philosops hauien loat molt la sua questio, ten gran fo lo pler quen ach que de gog li isque de continent la anima del cors e mori.

CCXCIV - Eximpli de un cauall e de un ase, e de les paraules que foren entre ells, segons que recompte Isop.

UN cauall molt bell portaua un fre tot daur, e encontra en la carrera un ase carregat de fems, e perque lase nos volch aturar tro quel cauall fos passat, dix li lo cauall ab gran ergull: Si   -271-   nom tinguessen per orat e per foll, jot donare un parell de cosses per tal manera que jot auciera. E qui es tu qui nom lexes la carrera? E lase calla, e fon a gitar lo fem al loch que hauia acustumat. E apres un die lo senyor del cauall corria aquell per un camp, e tant lo correch quel cauall se trenca la cama. E lo senyor mana quel leuassen a un aldea, e que con fos guarit que pogues anar, quen tirassen fems ab los asens ensemps. E un die lase a qui lo cauall hauia menaçat, vee quel cauall portaua una carrega de fems, dix li: Que tan valgut los teus ornaments ten ricosos que portaues ab ten gran superbia e ultra cuydament? ara iras faent aquest vil offici que fas ab nosaltres.

CCXCV - Eximpli de virtuoses, e honestes e sauies paraules que un monge dix a un altre, segons recompta Elinan.

UN monge dix a un altre: James no viu neguna cosa en lo mon que no don gracies a Deu decontinent. Laltre monge li respos: E con veus lo calapet o çapo dones gracies a Deu? Och verament, dix lo monge, per tal li don gracies con jo no he merescut que ell me fes home, e nom feu calapet; e tota veguada que jo lo calapet o çapo veig, me recorda de ten gran benifet que Deus ma fet, que sens jo merexer ho nom dona ten spauentable forma, ans me ha donat cara bella, e forma e persona con a un Emparador.

  -272-  

CCXCVI - Miracle con nostre Senyor Deu aparech en forma de pelegri a sent Gregori papa dues vegades en un die, segons se recompte en la ligenda de sent Gregori.

UNA veguada a sent Gregori nostre Senyor Deu aparech en forma de pelegri, e demana li per almoyna .vj. diners dargent: e sent Gregori los hi dona. E aquell die mateix li aparech altra vegada demanant li almoyna. E sent Gregori no hauent als que li donas, dona li una scudella dargent; en la qual scudella ell acustumaua denuiar vianda quescun die a sa mare. E apres nostre Senyor Deus reuela a sent Gregori con ell era lo pelegri a qui ell hauia donat los .vj. diners dargent, e lescudella dargent.

CCXCVII - Miracle con a una missa que sent Gregori papa deya lo die de Pasqua quant dix: PAPA DOMINI SIT SEMPER VOBISCUM, langel li respos: ET CUM SPIRITU TUO, segons se recompte en la vida de sent Gregori papa.

UN die de Pasque sent Gregori deya missa; e quant vench a dir: Pax Domini sit semper vobiscum, respos li un angel: Et cum spiritu tuo, per la qual resposta lo dit Papa dona grans perdons en aquella sgleya on ell dix aquella missa. E per aquell miracle despuys quant lo Papa diu la missa lo die de Pasqua, e dix Pax Domini sit semper vobiscum, no li respon negu.

  -273-  

CCXCVIII - Miracle e eximpli de un monge qui furtadement menja un bunyol, segons que recompte Pere Damia.

UN monge una vegada portaua bunyols al monestir, e hauent temptacio del peccat de gola menja un bunyol furtadement. E tentost quel ach menjat ach ten gran temptacio de la luxuria, e entengues ten fortment en aquell peccat, que feu polucio molt desordenada; car tentost que ach menjat lo bunyol li entra Satanas en lo ventre.

CCXCIX - Miracle e eximpli de un caualler qui menjaua carn en quaresma, encara en lo diuendres sant, sens que no hauia necessitat, segons que recompte Cesar.

UN caualler molt honrat, sens necessitat que no hauia, menjaua carn tota la quaresma; e encara per complir major peccat volia quel seu cuyner ne menjas. E semblantment menja carn lo diuendres sant. Lo die de Pasque que ell se fo assegut a taula per dinar, e tenia dauant moltes diuerses carns per menjar, axi con ell volch començar a menjar, soptosament lanima li isque del cors, e mori.

CCC - Eximpli e miracle de un monge e de alscuns clergues qui volien menjar una galina   -274-   lo dimarts a vespre de carnestoltes que era ja passada la mige nit, segons que recompte Cesar.

UN monge e uns clergues ajustaren se en casa de un clergue lo dimarts de carnes toltes, e menjaren e begueren tro a la mija nit. E quant canta lo gall de la mige nit digueren al un macip: Ves, portens la gallina que sta prop del gall, que aquella es tots temps la pus grossa, e ouciu la, e met la a coure, e menjar lem. Lo macip ho feu axi. E quant ach morta la gallina e la volgue traure los budells ab la ma, traguen un gran çapo o calapet. Quant lo macip ho vee crida molts grans crits. Spauentats los monges e los clergues queu veeren, conegueren que era allo sdeuengut per lo lur peccat de gola, e ab gran comfusio e vergonya quescu sen torna a lur case.

CCCI - Eximpli de un traydor que liura a mort en poder de lurs enemichs, segons que recompte Cesar.

EN lo bisbat de Colonia uns cauallers hauien per enemichs altres cauallers poderosos, los quals con una nit fossen albergats dins un castell comanaren les claus dell a un lur seruidor, lo qual oblidant tota lealtat e bondat, e ço que fer deuia, obri les portes del castell quant vee sos   -275-   senyors adormits; e ubertes aquelles, feu entrar los enemichs de sos senyors, e mostra los on dormien; e alli los enemichs los degollaren. Apres algun temps aquell traydor se penedi del peccat e traycio que hauia fet; e vench a Roma, e comfessas al comfessor del Papa, pero james no podia complir la penitencia que li donaua; e quescuna vegada tornaua al comfessor, tant quel comfessor sen enuja, e dix: Tu saps que pusques fer alcuna penitencia? E aquell li respos que en tota la sua vida no hauia pogut menjar alls. Donchs, dix lo comfessor, jot do en penitencia que james no menges alls. E lo dit traydor passant per un ort en que hauia alls ach temptacio quen menjas; e tentost arrencan e menjan. Axi que ço que james no hauia pogut menjar, menja quant li fon vedat en penitencia.

CCCII - Eximpli de molt sauies paraules e honestes que un monge del orde de Cistell dix a un Cadernal qui era stat del dit orde, segons que recompte Cesar.

UN monge de la orde del Cistell fon bisbe, e apres Cardenal. E un die caualcant per un cami dix a un monge simple qui caminaua ab ell que li digues alcuna bona paraula ab que prengues pleer e passas lenug del cami. E ja se fos que lo dit monge sescusas per tal con no era home sabidor en sciencia, pero lo Cadernal lo sobta tant   -276-   quell comença a parlar, e dix: Quant serem morts leuar nosan a parays, e exira a nosaltres nostre pare sent Benet, e als quens trobara en lo seu abit reebrans ab plaer, e a tu bisbe e Cadernal demanar ta qui est tu? e tu diras: Yo, pare, son vostre monge de la orde de Cistell. E ell dira: No est, car lo monge no porta penes vayres ne cendats. E tu allegaras moltes rahons en la tua ajuda. E sent Benet ladonchs dira als porters: Obrits li; e si trobats en lo ventre cols, e faues, e lentilles, e ciurons, entre ab aquests altres monges; e si li trobats truytes, e esturio, e altres viandes delicades, lexats lo defora. Mesqui de Cadernal, que diras tu ladonchs? E lo Cadernal ries molt, e loha molt les sues paraules.

CCCIII - Miracle e eximpli con lo peccat de la gola es molt desplaent a Deu, segons que recompte Gregori.

UN monge qui hauia nom Tehodoro publicament feya gran abstinencia de menjar, e secretament sadollaues de moltes viandes, abundant en ell lo peccat de gola. E con vench quel dit Teodoro se deuia morir e staua al punt de la mort, cridaua grans crits, e deya que lo diable en forma de drago li aparia quel menjaua tot, e que ja li hauia menjat los peus e les mans, e que   -277-   li metia la sua boca dins la sua, e quel sorbia tot. E dient aquestes paraules lo dessus dit monge Teodoro mori.

  -278-  

CCCIV - Miracle e eximpli con es santa e virtuosa cosa la comfessio feta ab vera contriccio e deuocio, segons que recompte Cesar.

EN una ciutat foren presos molts heretges; e alscuns dells per por de la mort negauen la heretgia. Feyen los pendre en les mans un ferre cremant; e los que de coratge vertader no lexauen e negauen la heretgia, cremauen se les mans en una gran foguera de foch. Entrels quals heretges hi hauia un caualler molt noble e de gran estament; e un clergue volent lo reduyr a penitencia, lo caualler li dix: Veritat que erre, mas la mia penitencia   -279-   molt tart vendria, e no me profitaria. E lo clergue e comfessor li respos que la vertadera penitencia james no venia tart, ne era tarda. E tentost lo dit caualler comença se a comfessar del dit clergue ab gran contriccio, e axi con se comfessaua, axi garia de la cremadura quel ferre calent e cremant li hauia feta en les mans; per manera que con ell ach acabada la comfessio, ell fon del tot guarit de la dita cremadura, e les mans tornades en lur propia color e sanitat. E ladonchs lo dit caualler mostra les mans al poble; e lo official e lenqueridor quant veren aquell miracle, ab gran caritat e deuocio absolgueren lo dit caualler que no fon cremat.

CCCV - Miracle de foch qui per si mateix sences e crema les mans de dos germans, segons que recompte Cesar.

EN la ciutat de Argentina un heretge penedent se de la heretgia, jasfos ques hagues cremades les mans del ferre calt, fon liurat de esser cremat: e tentost ques penedi, fo san del foch de les mans. E sa muller dix li: O mesqui, e que has fet, que abans degueres sofferir de cremar lo teu cors cent veguades, que no partir te de la fe tan aprouada? E tentost ell oblidant la merce que Deus li hauia feta hauent lo liurat de ten gran pena, tornasse a la heretgia primera. E tentost lo   -280-   foch si li torna en les mans, e semblantment se pres foch a les mans de la muller per lo consell que li hauia donat. E ten gran era lo foch que cremar no cessaua en les mans dels dits heretges, quels passaua les mans de la una ma a laltra; e per tal quels crits que dauen no fossen oyts en la ciutat anaren sen en la muntanya, e cridant adulauen con a lops: e apres foren descuberts; e foren presos e manats a la ciutat, e alli foren cremats.

CCCVI - Eximpli con papa Leo heretge mori en la priuada a mala mort soptosa, e con sent Ylari bisbe conferma en la fe los Cadernals e altres prelats, segons ques recompte en les gestes de sent Ylari.

PAPA Leo era heretge, e feu un consistori molt general, al qual consistori vench sent Ylari, bisbe de una ciutat de França. E quant lo papa Leo sabe que sent Ylari volia entrar en lo dit consistori, lo qual sent Ylari era contrari de la sua heretgia, lo Papa mana que con sent Ylari entras en lo dit consistori, que negun nos leuas per ell, ni li donas loch en ques pogues seure. E quant sent Ylari entra en lo consistori, e ach feta la reuerencia al Papa, lo Papa li dix: E est tu Ylari lo franç? E sent Ylari respos: No son jo frances, mas son bisbe en França. Axi son jo, dix lo papa Leo, papa de Roma e jutge. Si tu, dix   -281-   sent Ylari, est Leo, no est lo leo del Trip de Juda; e si tu est jutge, no jutjaras en la cadira de la magestat. E lo Papa ab fellonia leuas de peus, e dix: Sperem un poch tro que vengua, e fer te la resposta que mereys. E si no vens, dix sent Ylari, quim respondra per tu? E lo Papa li respos: Jo vendre, e abaxare la tua superbia. Donchs, dix sent Ylari, ves que james no torns. E lo Papa ana a la priuada, e assigues per tolre aygua, e alli de continent gita los budells, e mori soptosament a mort vil e cruel. E con lo Papa fo anat a la priuada, sent Ylari vee que negun nos leuaua per fer li loch on se assigues, e ab gran e vertadera humilitat de cor assigues en terra dient: La terra es del Senyor. E tentost la terra on ell sera assegut, se alça per volentat de Deu en egual dels sitis dels Cardenals. E con saberen quel Papa era mort dins la priuada, lo dit sent Ylari confirma en la fe los Cadernals, e los prelats, e altres gents que alli stauen. E puys tornassen en França en son bisbat.

CCCVII - Eximpli de un hom qui liga un albera en la cama de una oroneta, segons recompte Cesar.

UN hom nodria moltes horonetes, e pres una delles, e liga li en la cama un poch de paper en que hauia scrit: Digues me, oroneta, on habites en liuern? e solta la. La qual oroneta ana   -282-   en Asia, e feya niu en casa de un hom qui hauia nom Pere, lo qual Pere pres lescrit que vee que la oroneta tenia en la cama, e mes lin un altre en que hauia scrites aytals paraules: En Asia estich liuern en casa de un hom qui ha nom Pere. E con vench en lestiu la horoneta sen torna a casa del hom qui primerament li hauia scrit lalbara, el liga en la cama: lo qual hom vee lalbara de resposta que Pere hauia feta, e dix ho a moltes gents, de que foren molt marauellats.

CCCVIII - Eximpli con lo rey Felip de França promes que james no daria vestedures de son cors a juglars ne albardans, segons ques recompte en les croniques dels reys de França.

LO rey Felip de França veent quels albardans e juglars vestien robes de drap e de seda, e altres molt riques, vota e promes que james en tota la sua vida no daria vestedures sues a juglars ne albardans; car mes amaua honrar de les dites vestedures les sgleyes per fer sacriffici a Deu, que no als albardans e jutglars per fer sacriffici als demonis.

CCCIX - Eximpli de un jutglar que vench albergar a un monestir de la orde de Cistell, del qual monestir era abat un monge molt escas e cobeu, segons que recompte Jacme de Uitriaco.

  -283-  

UN abat del orde de Cistell era molt escas e cobeu; e en tots los officis del monestir tenia officials homens molt aspres, e durs, e scaços, axi con ell era. Sdeuench se que un jutglar vench al dit monestir; e aquell monge qui tenia loffici de reebre los hostes dona li pan dordi, e lentilles ab sal e aygua cuytes ten solament, e lo lit molt dur e pobre. Quant lo dit jutglar se fon leuat per lo mati es parti del dit monestir, comença a pensar en quina manera se poria venjar daquell que tan mal lo hauia albergat aquella nit. E axi con lo jutglar fo fora del monestir encontra labat qui venia de fora. E quant lo jutglar lo vee, dix li: E don ve mon senyor labat molt bo e molt cortes? mosenyer, fas vos moltes gracies a vos e al vostre monestir, car esta nit molt be me alberga em reebe lo vostre monge spitaler, em dona de molt nobles viandes a menjar, e de molt bon vin a beure; e donam al partir un parell de çabates e una cinta ab un punyal. E labat creent que ço quel jutglar li hauia dit fos veritat, quant fon entrat dins lo monestir feu be bastonejar lespitaler, e li tolgue loffici. E per aytal manera se venja lo jutglar del monge quil hauia mal acullit.

CCCX - Eximpli e marauellos miracle que sdeuench a un hom qui era molt cruel e sens tota pietat contra sa mare, segons que recompte Cesar.

  -284-  

UN joue qui habia nom Heretico engana a sa mare ab paraules falagueres, dient li: Mare, fets me donacio, e donats me tot ço que vos hauets, per tal que jo tropia pus honrada muller per a mi, car depuys tot es vostre. E la mare feu ho axi. E apres quell ach presa muller, ell se enuja de tenir sa mare en casa sua, e gitala de casa. E ella per gran pobresa que passaua gitaua grans crits demanant almoyna a ell, e ad altres, als quals crits ell tancaua ses orelles, e son voler que deguera hauer ordonat, contra sa mare. E un die ell menjaua ab sa muller, e tenia denant una galina; e axi con ells stauen a la taula e menjauen, sa mare toca a la porta de la casa demanant almoyna. E lo dit impiadors fill con la oy dix: Are ve lo diable. E tentost mana que la galina que la leuassen de la taula, per que sa mare no la vees, nen menjas; la qual galina feu estojar en una cistella: e puys feu obrir la porta a sa mare. Quant la mare li fon denant, ella plorant molt fortment, molt piadosament dix que per amor de Jhesuchrist, e perque lauia portat en son ventre .ix. meses, el hauia nodrit, e li hauia donat quant hauia, que li fes alcuna ajuda ab que pusques viure e passar la vida. E lo fill ple de crueltat, e gitada de si per son peccat tota caritat e amor maternal, ab grans desonries e viltats de paraules gita la sua mare molt vilanament de sa casa. E quant la mare fo fora de casa, ell dix a un seu macip: Ves, porta la galina quet   -285-   fiu stojar en la cistella. Lo qual macip decontinet ana a la cistella per pendre la galina, e en loch de gallina trobay una serpent tota plegada con una fogaça de pa. Quant lo macip vee la serpent, ab gran spauentament dix ho a son senyor, lo qual nou creegue; mas trames hi una fembra que li portas la galina. La qual fembra per spauentament per semblant manera dix ho a son senyor; lo qual ab gran fellonia e no creent leuas de la taula, e dix: Encare que sie diable jou portare aci a la taula. E quant ell se baxa per guardar dintre en la cistella, la serpent li salta en la cara, e retortalis entorn del coll. E fo la volentat de nostre senyor Deus que quatorze ayns continuament de nit e de die la serpent estech en lo coll del dit hom retortallada, e dormia ab ell, e menjaua e beuia. E con alscuns metges li feyen alcunes medicines per que la serpent li caygues del coll, la serpent lestrenyia tant fort que li feya inflar lo coll e la cara per manera quel cuydaua offegar. E la mare del dit hom, moguda de pietat e de amor maternal, tots aquells .xiiij. ayns nos parti del fill. E complits los dits .xiiij. ayns lo dit hom mori.

CCCXI - Eximpli e miracle con un corp per volentat de Deu porta un pa denant sent Pau primer hermita e a sent Antoni, segons ques recompte en la vida de sent Pau primer hermita.

  -286-  

QUANT sent Anthoni ana a visitar a sent Pau primer hermita, sent Pau lo reebe ab gran reuerencia; e a la hora del menjar, un corp per volentat de Deu portals un pa e mes lo demunt abdos; e tentost lo corp sen parti. E marauellant se sent Anthoni, sent Pau li dix: Quescun die noste senyor Deus per aquest corp menuia mig pa, e are per los teus merits ans en trames un entregue. E ladonchs entre los dos beneyts fo gran contrast honest qual trencaria lo pa, car quescun daua honor al altre que trencas lo pa. E auengueren se que quescun ensemps prengueren lo pa, e tirauen; e lo pa se parti per mig tant a la una part con a laltra, axi con si ab un coutell lagues hom partit per mig; per la qual cosa los dos sants beneuyrats donaren gracies e laors a Deu.

CCCXII - Miracle e eximpli con sent Germa volgue donar de fer miracles la honor a sent Marti, segons recompte Guillem.

EN lo temps quels romans destrouiren França, lo cors de sent Marti fo portat a una ciutat on staua lo cors de sent Germa, e meteren lo prop de la sepultura de sent Germa. E decontinent feeren en aquella esgleya tants miracles, que era gran marauella. E los de la ciutat deyen que aquells miracles feya sent Germa; y aquells quiy portaren lo cors de sent Marti deyen que sent   -287-   Marti los feya. E per aquella rao era entre ells gran discordia, e per tal prengueren un hom mesell, e meteren lo en mig de les sepultures dels dos sants; e la part del cors mesell que staua deuers sent Marti tentost fon sanat de la mesellaria, e la part questaua deuers sent Germa romas mesella. E laltre die feren gitar a la sepultura de sent Marti al mesell la part del cors que encara era mesella. E tentost lo mesell fo del tot guarit: axi que apar que sent Germa volgues donar la honor a sent Marti.

CCCXIII - Miracle e eximpli de una monge del orde de Cistell de edat de deu ayns, qui parlaua mentre se deyen les hores en la sgleya, segons que recompte Cesar.

EN un monestir de dones religioses de la orde de Cistell mori una monge de edat de deu anys. E apres que fo morta, quescun die aparia en lo cor ab les altres monges, e asseyes en la cadira on hauia acustumat de seure a totes les hores. E con hauien acabat de dir completa e la Salue Regina, ella desparia. En aquesta visio neguna monge negu no veya sino una monge xica de edat que era companyona de la morta, la qual ho dix a labadessa. E la abadessa dix li que con venria que li demanas per que venia pus era morta. E en altre die la mongeta loy demana. Ella li respos quey venia a satisfer les hores que   -288-   hauia dites no be, car tot quant jo parlaua ab tu en lo cor mentre les hores se deyen, de tot he haut a donar compte, e tro queu hage satisfet aci en aquest cor penare. E si tu not guardes de parlar mentre se dien les hores en lesgleya, aquella matexa pena que jo soffir sofferras. E a cap de .iij. dies dix li: Germana, jo he ja complida la pena quem era donada, e fet satisfaccio, per que daci auant nom veuras james. E tentost desparech, e no aparech pus auant.

CCCXIV - Miracle e eximpli de una monge de la orde de Cistell qui hauia singular e gran deuocio en la Verge gloriosa santa Maria, segons que recompte Cesar.

EN Spanya en un monestir de la orde de Cistell hauia un monge qui era molt deuot a la Verge Maria, e deya quescun die les ores de la Verge Maria ten suaument e ab tanta deuocio, que no en quescun vers hauia memoria de la Verge Maria, ans encara en quescuna paraula. E axi ab gran treball de la sua persona despenia lo die dient les dites hores. E allo li dura setze ayns. E en la fi dels dits .xvj. ayns lo monge fon malalt, e aparech li la gloriosa Verge Maria, e dix li: De vuy en .vij. dies morras; mas perque mas seruit ab major deuocio que altre hom, fer te ço que james no fiu a negun altre hom. E ladonchs la   -289-   Verge mare de pietat estes li los braços demunt lo coll, e besa lo en la boca. E tentost la Senyora desesparech, e al seten die que al monge dech exir la anima del cors, la Senyora e Verge li aparech ab gran companya dangels.

CCCXV - Miracle con nostre senyor Deus aparech en semblança de pobre a un deuot hom qui daua volenters almoyna e albergaua los pobres per la amor de Jhesuchrist, segons que recompte sent Gregori.

UN hom de bona e honesta vida acustuma de menar pobres a casa sua, e per lamor de Deu dauals a menjar, e albergauelos. E un die mena pobres per menjar e albergar en casa sua; e axi con hauia acustumat pres un pitxer, e dona aygua a mans a tots los pobres. E quant volch donar aygua a mans a un pobre qui staua assegut derrera de tots los altres, lo pobre desesparech; de la qual cosa lome deuot fo molt marauellat. E al vespre con lo dit hom fo en son lit per dormir, lo Senyor saluador del mon li aparech, e dix li: Amich, los altres dies me seruist en los meus amats, e vuy has seruit a mi en la tua casa.

CCCXVI - Eximpli de les paraules que un hom hermita de bona e honesta vida dix a Cassia, lo qual Cassia reprenia al dit hermita perque no   -290-   dejunaua, segons ques recompte en Vitis Patrum.

AQUEST Cassia ab daltres anaua vesitar los hermitans de terra de Egipte, e quescu on venien menjaua ab ells. Demanaren a un vell e deuot hermita per que stant die de dejuni, e hauent ell ja menjat una vegada, menjaua ab ells. E lo vell los respos: Quescun die pusch dejunar quant me vull, e a vosaltres no pore hauer quescun die; e axi per caritat que he ab vosaltres meng vuy dues veguades.

CCCXVII - Eximpli con los abats e couents dels monestirs dels ordens de sent Benet mes de be fan a lurs monestirs con son franchs e ben accullents que no con son scaços, segons que recompte Cesar.

UN abat de un monestir de la orde de sent Benet era hom molt larch e franch en acullir pobres en lo seu monestir; e quants mes pobres li venien e mes almoynes los donaua, tant mes Deus li crexia e li multiplicaua los bens temporals del monestir. Apres mort lo dessus dit abat, fo abat del dit monestir un monge qui era molt escas, e croy, e mesqui, lo qual tentost que fo abat gita dels officis aquells quels tenien, queren monges bons e liberals semblants que era lo dessus   -291-   dit abat mort, e mes en los officis monges croys, e mesquins, e scaços axi con ell era; per la qual cosa los tolgue Deus tots los bens del dit monestir, per tal manera quel monestir vench a tanta de pobrea que no hauien de ques poguessen sostenir. E un die vench al monestir un pelegri, e lo porter acullilo amagadament e secreta per paor de son abat, e donali a menjar de poch quell tenia, e dix li: Amich, pren ço poch quet do de bona volentat, car jo viu que si en aquest monestir vengues albergar un Rey, aci li donare hom tot ço que hagues necessari per a ell e a ses companyes. Amich, dix lo pelegri, sapies que dos monges son gitats de aquest monestir, que james tant con ells ne sien fora, aquest monestir no fara de son prou. E con han nom aquels monges? dix lo porter. Yo to dire, dix lo pelegri, sapies que la un ha nom donats, e laltre ha nom donar vosem. E tentost lo pelegri desesparech, e lo porter marauellat compta ho al abat denant tots los monges. E ladonchs labat e tot lo couent conegueren que per lurs peccats los venia aquella pobrea en lo dit monestir; e tornaren a fer los franchs e bons acculliments als hostes segons que hauien acustumat. E nostre senyor Deus ladonchs tornals en poch de temps los bens temporals del dit monestir axi con hauien en temps del abat mort.

CCCXVIII - Miracle e eximpli con fon destrouida la meytat de la ciutat Dentiocha, segons que recompte Sigilbert.

  -292-  

LA ciutat Dentiocha fon destrouida per aytal manera: en la dita ciutat hauia un hom qui hauia aytal custuma que no menjaua negun die en casa sua, que noy menjassen ab ell pobres o altres hostes. E un die no trobant qui menjas ab ella, anaua per la dita ciutat si trobaria algun qui ab ell se pogues dinar: e cerca tot lo die; e al vespre troba en plaça un hom vell vestit de blanch, e ab dos altres homens questauen ab ell. E lom almoyner sacosta al home vell per conuidarlo. Lome vell li dix: O hom de Deu, no pogueres tu saluar aquesta ciutat que no fos destrouida? E tentost estes un suari que tenia en la ma per demunt la meytat de la ciutat. E tentost aquella meytat de la ciutat, ab totes les gents que en ella habitauen, se somi en los abismes. E volent encara estendre lo suari sobre laltra meytat de la ciutat, pregaren lo los dos homens questauen ab ell que nou fees, e que sen stigues per honor de aquell bon hom que ten be acullia los pobres. E lom veyl feu ho axi. E apres consolaren lo dit bon hom qui staua molt spauentat de ço que hauia vist. E tentost lom veyl e los dos homens qui ab ell eren desparegueren.

CCCXIX - Eximpli con los sants hermitans encara que dejunassen menjauen moltes veguades lo die per fer bon acculliment als hostes quils venien vesitar, segons que recompte Cesar.

  -293-  

UN home de bona vida conuida a un altre a menjar, e quant vee que lexaua lo menjar dix li que menjas, e laltre dix que no podia. E laltre respos li: .vij. vegades he haut vuy hostes, que ab tots he menjat; e encara are he fam: e tu no mengist vuy sino are aquesta vegada, e dius que no pots menjar. Custuma es entre los amichs de Deu que quant alsguns los venen vesitar, encara que dejunen menjen ab ells; e apres que dells se son partits tornen a fer lur dejuni.

CCCXX - Eximpli con sent Germa per volentat de Deu feu un vacariç Rey de Bretanya, segons ques recompte en sa ligenda.

SENT Germa vench en Bretanya, e demana al Rey que li fes donar posades a ell e als que ab ell venien. E lo Rey no ley volch manar donar. E un hom qui gardaua les vaques del Rey, vinent al palau troba en la carrera a sent Germa ab sa companya. E lo vaqueriç menals a sa casa per albergar. E tentost oucis un vedell, que non hauia mes que seu fos, e feu lo apparellar molt be, del qual menjaren sent Germa e sa companya. E apres quel vedell hagueren menjat, sent Germa feu ajustar tots los ossos del dit vedell, e feu los metre dins lo cuyro del dit vadell. E tentost per manament del dit sant lo vedell torna viu e ressuscita. E en laltre die seguent sent Germa fo al   -294-   dit Rey, e repres lo perque no li hauia donat posada, e dix li: Ix de fora, e lexa lo regne a altre millor que tu. E lo Rey per gran spauentament que ach no li respos. E lo dit sent Germa per manament de Deu feu venir lo dit vacariç e a sa muller, e feu los rey e reyna de Bretanya, que negun no loy poch contrestar. E del linatge del dit vacariç venen los Reys de Bretanya. E axi en aquesta vida a les veguades dona Deus per una cosa cent.

CCCXXI - Eximpli con sent Macari ab la gran humilitat sua vence lo diable, segons ques recompte en la vida dels sants Pares.

SENT Macari una veguada encontra lo diable que portaua una falç molt tallant, e menaçauel ab ella, mas no li podia donar. E sent Macari sofferiaho ab gran humilitat e paciencia. E ladonchs lo diable a grans crits dix: Diablari, si dejunes, jo james no mengi; si tu vetles, jo james no dormi; mas la tua humilitat me venç.

CCCXXII - Eximpli de gran caritat e humilitat quel Emparador Contasti mostra hauer en si contra un aldea, segons que recompte sent Gregori.

LEMPARADOR Contasti era molt poch de persona, e una veguada un aldea de luny terra   -295-   vench per veurel. E quant lo vee ten poch de persona, no creegue quell fos Lemparador, jasfos quels altres li digueren que aquell era Lemparador. E quant lo dit aldea lach vist, comença a menys prear en son cor, e dix: Jom cuydaua quel Emparador fos gran hom de persona, mas en aquest no veg que haja cosa de hom. E tentost quel Emperador ach oyt laldea, abraça lo, e dix: Si Deus me ajut, tu mas vist ab los uylls uberts. Per la qual cosa lo dit Emperador mostra en si gran caritat en amar aquell qui lauia menyspreat e burlaua ab ell.

  -296-  

CCCXXIII - Miracle que sent Jacme feu a un pelegri qui mori en lo pelegrinatge.

TRENTA homens de Lombardia anauen en romeria a Sent Jacme, e los .xxix. meteren entre ells tal promessio que si algun dells fos malalt, que tots los altres quel sperassen tro quell fos garit. E la un dels trenta no feu ne consenti en la dita promessio. E apres la un dels .xxix. fo malalt, e los altres sos companyons stigueren ab ell, faent li companyia quinze dies. E passats los .xv. dies al peu   -297-   del munt de sent Miquel desempararen lo tots; e lo companyo que no hauia fet la dita promessio romas ab lo malalt per fer li companyia. E lo die quels .xxviij. companyons se partiren del malalt, lo malalt mori; de la qual mort lo companyo fon torbat e trist. E aquella nit aparech li sent Jacme caualcant en un cauall, e dix li: Mit aquex mort ton companyo denant mi en aquest cauall, e tu caualca en les anques de aquest cauall. E aquella nit anaren quinze jornades. E sent Jacme mes los en la muntanya del Goig ques a mige leuga de la ciutat de Compostella on esta lo cors de sent Jacme. E ladonchs sent Jacme dix al hom viu: Amich, ves als canonges que son en lesgleya de Sent Jacme, e digues los que venguen per soterrar aquest pelegri ton companyo; e digues los de part mia que son sent Jacme, quel soterren honradement. E encara digues de part mia als altres pelegrins tos companyons, que el pelegrinatge que han fet nols aprofita neguna cosa, pusque no tingueren ço que hauien promes a lur companyo. E tentost sent Jacme desesparech. E lo pelegri feu e dix tot ço que sent Jacme li hauia manat. E quant los altres sos companyons foren venguts a Sent Jacme, foren marauellats con hi trobaren lur companyo, car lauien lexat quinze jornades atras. E lo companyo lurs dix ço que sent Jacme li hauia dit con li aparech.