Saltar al contenido principal

Juan Ramón Masoliver

Bibliografía sobre Juan Ramón Masoliver

Sònia Hernández Hernández

  • ACÍN CALVO, Ángel Luis, «Tertúlia, entre Montcada i Vallençana», Quaderns de Vallençana, 4 (abril de 2011), pp. 80-91.
  • ACÍN, Ángel y Sònia HERNÁNDEZ, Juan Ramón Masoliver. Dies llegits, Montcada i Reixac, Fundació Juan Ramón Masoliver, 2002.
  • AGUSTÍ, Ignacio, Ganas de hablar, Barcelona, Destino, 1974.
  • AGUSTÍ, Ignacio, Novelas, Madrid, Fundación José Antonio de Castro, 2008, 4 volúmenes.
  • ANÓNIMO, «Las cenas de "La Gaceta Literaria". Homenaje a García Lorca», La Gaceta Literaria, 21 (1 de noviembre de 1927), p. 5.
  • ANÓNIMO, «Saludo a Cataluña», La Gaceta Literaria, 23 (1 de diciembre de 1927), p. 1.
  • ANÓNIMO, «James Joyce y el catolicismo», La Gaceta Literaria, 31 (1 de abril de 1928), p. 4.
  • ANÓNIMO, «Els intel·lectuals castellans», La Veu de Catalunya, (22 de marzo de 1930), p. 5.
  • ANÓNIMO, «L'homenatge als intel·lectuals castellans», La Veu de Catalunya, (24 de marzo de 1930), pp. 1-5.
  • ANÓNIMO, «Intelectuales castellanos y catalanes. Actos de confraternidad», La Vanguardia, (25 de marzo de 1930), pp. 8-11.
  • ANÓNIMO, «L'homenatge als intel·lectuals castellans», La Publicitat, (25 de marzo de 1930), pp. 5-7.
  • ANÓNIMO, «Sessió privada», Mirador, 61 (27 de marzo de 1930), p. 6.
  • ANÓNIMO, «Joyce estrena biografía en su aniversario», El Periódico, (12 de enero de 1991), p. 25.
  • ANÓNIMO, «Testimoni del segle de les avantguardes», Avui, (9 de abril de 1997), p. 44.
  • ANÓNIMO, «Muere el crítico literario Juan Ramón Masoliver», El País, (9 de abril de 1997), p. 35.
  • APARICI TURRADO, Isabel, «Película de vanguardia», Quaderns de Vallençana, 1 (junio de 2003), pp. 48-57.
  • APARICIO LÓPEZ, Juan, «Postales Rusas. Wladimiro Mayakowski», La Gaceta Literaria, 21 (1 de noviembre de 1927), p. 5.
  • AUB, Max, Conversaciones con Buñuel, Madrid, Aguilar, 1985.
  • AUB, Max, La gallina ciega. Diario español, edición de Manuel Aznar Soler, Barcelona, Alba, 1995.
  • AUB, Max, Diarios (1939-1972), edición de Manuel Aznar Soler, Barcelona, Alba, 1998.
  • AUB, Max, Vida y obra de Luis Álvarez Petreña, Madrid, Viamonte, 1999.
  • AYALA, Francisco, «Un drama de García Lorca. Mariana Pineda (Estatua de piedra. Estatua de cera)», La Gaceta Literaria, 13 (1 de julio de 1927), p. 5.
  • AYALA, Francisco, «Mariana Pineda», La Gaceta Literaria, 20 (15 de octubre de 1927), p. 5.
  • AZNAR SOLER, Manuel, «Literatura española y antifascismo (1927-1939)», en II Congreso internacional de escritores para la defensa de la cultura (1937), vol. II, Valencia, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1987.
  • BACIGALUPO, Giuseppe, Ieri a Rapallo, Pasian di Prato, Campanotto Editore, 2002 (3.ª ed.; 1.ª ed. de 1980).
  • BACIGALUPO, Giuseppe (sic) [Massimo], «Cómo leer los "cantares" o el Rapallo de Pound vuelto a visitar», Quaderns de Vallençana, 2 (noviembre de 2004), pp. 102-115.
  • BALAGUER, Josep Maria, «L'avantguarda, un fenòmen històric», Quaderns de Vallençana, 1 (junio de 2003), pp. 18-25.
  • BATLLORI, Miquel, Records de quasi un segle, Barcelona, Quaderns Crema, 2000.
  • BAULÓ, Josefa, «Valle Inclán a través de Pedro Sáinz Rodríguez», El Pasajero. Revista de estudios sobre Ramón del Valle-Inclán, en http://www.elpasajero.com/Sainz.html.
  • BONET, Juan Manuel, Diccionario de las vanguardias en España, Madrid, Alianza, 1999 (2.ª ed.; 1.ª ed. de 1995).
  • BONET, Laureano, «Hacia la construcción literaria de Barcelona: dos textos olvidados de J. R. Masoliver y Mario Lacruz», Quaderns de Vallençana, 4 (abril de 2011), pp. 54-61.
  • BOSWORTH, Richard J. B., Mussolini, Barcelona, Península, 2003.
  • BRETÓN, André, Manifestes du Surréalisme, París, Jean-Jacques Pauvert éditeur, 1962.
  • BRIHUEGA, Jaime, Manifiestos, proclamas, panfletos y textos doctrinales. Las vanguardias artísticas en España. 1910-1931, Madrid, Cátedra, 1979.
  • BRIHUEGA, Jaime, Las vanguardias artísticas en España. 1909-1936, Madrid, Istmo, 1981.
  • CAMPRUBÍ, Zenobia, Epistolario I. Cartas a Juan Guerrero Ruiz. 1917-1956, edición de Graciela Palau de Nemes y Emilia Cortés Ibáñez, Madrid, Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 2006.
  • CARBAJOSA, Mónica y Pablo CARBAJOSA, La corte literaria de José Antonio, Barcelona, Crítica, 2003.
  • CARNER, José, «Carles Soldevila visto por Carner», La Gaceta Literaria, 23 (1 de diciembre de 1927), p. 7.
  • CARR, Raymond, España 1808-1975, Barcelona, Ariel, 1992 (6.ª edición; 1.ª edición de 1982).
  • CHEDA, David, «Casi un siglo en las trincheras», La Vanguardia/VIVIR, (1 de mayo de 2001), p. 11.
  • CRUSET, José, «Juan Ramón Masoliver: La crítica como inteligente incitación», La Vanguardia Española, (9 de noviembre de 1967), p. 63.
  • DE TORRE, Guillermo, Historia de las literaturas de vanguardia, Madrid, Guadarrama, 1974, 3 vols.
  • DÍAZ-PLAJA, Guillermo, Memoria de una generación destruida (1930-1936), Barcelona, Delos-Aymà, 1966.
  • DÍAZ-PLAJA, Guillermo, «Clavería, baja en nuestra tropa», La Vanguardia Española, (25 de junio de 1974), p. 13.
  • DÍAZ-PLAJA, Guillermo, «Cataluña-Castilla. Labor de avanzada», La Gaceta Literaria, 80 (15 de abril de 1930), p. 9.
  • DIEGO, Gerardo, «Federico García Lorca. Canciones», Revista de Occidente, LI (septiembre de 1927), tomo 17, pp. 380-387.
  • DIEGO, Gerardo, Poesía española contemporánea (1901-1934), Madrid, Taurus, 1959.
  • DOMÈNECH, Joan de Déu y Vinyet PANYELLA (eds.), Àlbum Foix, Barcelona, Quaderns Crema, 1990.
  • DORIA, Sergi, «La dècada prodigiosa de la premsa catalana», Quaderns de Vallençana, 2 (noviembre de 2004), pp. 36-43.
  • DOUGHERTY, Dru, «"Es un asco el teatro": Eduardo Marquina y el estreno de Mariana Pineda en Barcelona (1927)», en MONEGAL, Antonio y José María MICÓ (eds.), Federico García Lorca i Catalunya, Barcelona, Institut Universitari de Cultura, Universitat Pompeu Fabra, Diputació de Barcelona, Àrea de Cultura, 2000, pp. 17-31.
  • DUROZOI, Gérard, y Gérard LECHERBONNIER, Le Surréalisme. Théories, thèmes, techniques, París, Librairie Larousse, 1972.
  • ESCLASANS, A[gustí], «Del ritme en la poesia catalana», La Gaceta Literaria, 23 (1 de diciembre de 1927), p. 5.
  • ESPINASA, José María, «La convivencia de dos lenguas. Notas a propósito de J. V. Foix y Juan Ramón Masoliver», Quaderns de Vallençana, 3 (diciembre de 2009), pp. 70-77.
  • FERRA, Miquel, «Poetas nuevos en Cataluña», La Gaceta Literaria, 23 (1 de diciembre de 1927), p. 5.
  • FOGUET i BOREU, Francesc, Margarida Xirgu. Una vocació indomable, Barcelona, Pòrtic, 2002.
  • FOGUET i BOREU, Francesc, «Hèlix: una avantguarda sense teatre», Quaderns de Vallençana, 1 (junio de 2003), pp. 36-47.
  • FOIX, J. V., «Aspectes del feixisme: l'expressió d'una voluntat nacional», La Publicitat, (2 de julio de 1924), p. 1.
  • GALLÉN, Enric, «La sessió d'avantguarda a l'Estudi Masriera (1929)», en Varios Autores, Estudis de llengua i literatura catalanes/ LI. Miscel·lània Joan Veny, vol. 7, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, pp. 132-133.
  • GARCÍA LORCA, Federico, Romancero gitano, edición de Mario Hernández, Madrid, Alianza Editorial, 1981.
  • GARCÍA SANTA CECILIA, Carlos, «Joyce en España», en VARIOS AUTORES, James Joyce y España, Madrid, Círculo de Bellas Artes de Madrid, 2004, pp. 41-57.
  • GATELL, Cristina y Glòria SOLER, Martí de Riquer. Viure la literatura, Barcelona, La Magrana, 2008.
  • GATELL, Cristina y Glòria SOLER, «Joan Ramón Masoliver i Martí de Riquer: relat d'una amistat», Quaderns de Vallençana, 3 (diciembre de 2009), pp. 38-45.
  • GÀZQUEZ CANO, Míriam, «"Poesía en la mano" (1939-1941): un camí cap a Europa a la Barcelona dels anys quaranta», Quaderns de Vallençana, 3 (diciembre de 2009), pp. 64-69.
  • GÀZQUEZ CANO, Míriam, La continuidad cosmopolita. J. R. Masoliver y la cultura de posguerra en Barcelona, Tesis doctoral de la Universidad de Barcelona, enero de 2018, en http://hdl.handle.net/2445/122223.
  • GÁZQUEZ CANO, Miriam, Juan Ramón Masoliver: edición y cultura en la Barcelona de posguerra, Madrid, Fórcola Ediciones, 2023.
  • GELI, Carles, «Joan Ramon Masoliver: L'enyor d'aquell periodisme», en VARIOS AUTORES, Periodistes sota censura. De la fi de la Guerra Civil a la Llei de Premsa, Barcelona, Col·legi de Periodistes de Catalunya/Diputació de Barcelona, 1999, p. 27-34.
  • GIMÉNEZ CABALLERO, Ernesto, «12.302 kms. Literatura. La etapa belga», La Gaceta Literaria, 46 (15 de noviembre de 1928), p. 5.
  • GIMÉNEZ CABALLERO, Ernesto, «Orientaciones Universitarias. Un butlletí de juventud catalana», La Gaceta Literaria, 101-102 (15 de marzo de 1931), pp. 1-2.
  • GIRÓ, Carme, «Joan Ramon Masoliver: "El surrealisme ha influït profundament fins als nostres dies"», Avui, (19 de junio de 1994), p. 56.
  • GOLL, Iván, «La nueva literatura inglesa», La Gaceta Literaria, 21 (1 de noviembre de 1927), p. 3.
  • GRASES, Pere, Hores de joventut i de maduresa, Barcelona, Seix Barral, 1987.
  • GUERRERO MARTÍN, José, «Juan Ramón Masoliver: "Soy un anarco monárquico, un animal cultural que ha recorrido medio mundo"», La Vanguardia, (17 de diciembre de 1993), pp. 37 y 39.
  • GUILLÉN, Jorge, «Federico en persona», en GARCÍA LORCA, Federico, Obras completas, Madrid, Aguilar, 1960, pp. LXVII-LXXIX.
  • HAAS, Eugen, «Inflazione schnitzleriana», en Il Mare. Supplemento Letterario 1932-1933, edición facsímil al cuidado de la Società Letteraria Rapallo, Rapallo, Comune di Rapallo, 1999, pp. 160-162. Publicado por primera vez en Il Mare. Supplemento Letterario, 8 (26 de noviembre de 1932).
  • HAAS, Eugen, «En memòria del poeta dels "temps daurats de Rapallo"», Quaderns de Vallençana, 2 (noviembre de 2004), pp. 123-127.
  • HEMINGWAY, Ernest, París era una fiesta, traducción y prólogo de Manuel Leguineche, Barcelona, Booket, 2001.
  • HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, Sònia, «Sobre la significación de las vanguardias. Entrevista a Andrés Sánchez Robayna», Quaderns de Vallençana, 1 (junio de 2003), pp. 94-101.
  • HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, Sònia, «Los años en el eterno Rapallo o la fugacidad de los tiempos dorados», Quaderns de Vallençana, 4 (noviembre de 2004), pp. 86-101.
  • HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, Sònia, «La relación entre Max Aub y Juan Ramón Masoliver», en AZNAR SOLER, Manuel (ed.), Escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939, Sevilla, Grupo de estudios del exilio literario (GEXEL)/Renacimiento, 2006, pp. 213-222.
  • HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, Sònia, «Hèlix, un ambiciós pont entre els intel·lectuals del món», en Hèlix, edición facsímil a cargo de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporània de la Universitat de Girona, Vilafranca del Penedès, Edicions i Propostes Culturals Andana, 2006, pp. 13-17.
  • HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, Sònia, «La relación entre Max Aub y Juan Ramón Masoliver: la nostalgia como puente entre distancias insalvables», Quaderns de Vallençana, 3 (diciembre de 2009), pp. 46-53.
  • HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, Sònia, «Cien años de inconformismo. En el centenario del periodista y escritor Juan Ramón Masoliver», La Vanguardia, (14 de marzo de 2010), p. 50.
  • HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ, Sònia, La formación de un humanista. Juan Ramón Masoliver (1910-1936), Barcelona, trabajo del programa de doctorado de Filología Española en la Universitat Autònoma de Barcelona, 2010.
  • HUERTAS, Josep M. y GELI, Carles, «Mirador», la Catalunya impossible, Barcelona, Proa, 2000.
  • IBARRA, Jaime, «James Joyce», La Gaceta Literaria, 70 (15 de noviembre de 1929), p. 5.
  • IBARRA, Jaime, «James Joyce», La Gaceta Literaria, 71 (1 de diciembre de 1929), p. 4.
  • IGLESIAS HUIX, Eulàlia, «Més m'estimo l'Edisson. Les avantguardes i el cinema», en Hèlix, edición facsímil a cargo de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporània de la Universitat de Girona, Vilafranca del Penedès, Edicions i Propostes Culturals Andana, 2006, pp. 27-31.
  • IRIBARREN, Teresa, «James Joyce a Catalunya (1921-1936)», Els Marges, 72 (invierno de 2004), pp. 21-44.
  • IRIBARREN, Teresa, «Ramon Esquerra o l' "altra” modernitat», Quaderns de Vallençana, 1 (junio de 2003), pp. 82-91.
  • J[ARNÉS], B[enjamín], «La novela del Prado Zinkino», La Gaceta Literaria, 2 (15 de enero de 1927), p. 4.
  • LAFUENTE, Enrique, «Fedor Dostoievski: Los Hermanos Karamazof», La Gaceta Literaria, 2 (15 de enero de 1927), p. 4.
  • LANZ, Juan José, «En la encrucijada barcelonesa del medio siglo: Blas de Otero en la crítica de Juan Ramón Masoliver», Quaderns de Vallençana, 4 (abril de 2011), pp. 40-53.
  • LÓPEZ MOLINA, Luis, «Ramón Gómez de la Serna o la escritura incontenible», Quaderns de Vallençana, 1 (junio de 2003), pp. 72-81.
  • MAINER, José-Carlos, La filología en el purgatorio. Los estudios literarios en torno a 1950, Barcelona, Crítica, 2003.
  • MANENT, Albert, Semblances contra l'oblit. Retrats d'escriptors i polítics, Barcelona, Destino, 1990.
  • MANENT, Albert, «Ramon Esquerra, un homme de lettres de la generació de la dictadura», Revista de Catalunya, 67 (octubre de 1992), pp. 103-112.
  • MANJÓN-CABEZA CRUZ, Dolores, «La revista Entregas de poesía (1944-1947)», Quaderns de Vallençana, 3 (diciembre de 2009), pp. 56-63.
  • MARICHALAR, Antonio, «James Joyce en su laberinto», Revista de Occidente, XVII (noviembre de 1924), tomo 6, pp. 177-202.
  • MAS, Ricard, Dossier Marinetti, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1994.
  • MASOLIVER RÓDENAS, Juan Antonio, «Perfil de un humanista», en VARIOS AUTORES, Juan Ramón Masoliver: 60 años de creación, crítica y traducción literarias, Cuadernos de Estudio y Cultura de la Asociación Colegial de Escritores de Cataluña, 4 (abril de 1994), pp. 17-25.
  • MASOLIVER RÓDENAS, Juan Antonio, «J. R. Masoliver: "Leer sirve para vivir"», Culturas/Diario 16, (4 de marzo de 1995), pp. IV-V.
  • MASOLIVER RÓDENAS, Juan Antonio, «Un poco de seriedad», Quaderns de Vallençana, 1 (junio de 2003), pp. 8-15.
  • MASOLIVER RÓDENAS, Juan Antonio, «Juan Ramón Masoliver: un odiseo del siglo XX», en VARIOS AUTORES, James Joyce y España, Madrid, Círculo de Bellas Artes de Madrid, 2004, pp. 107-121.
  • MASOLIVER RÓDENAS, Juan Antonio, «Introducción», Quaderns de Vallençana, 2 (noviembre de 2004), pp. 120-122.
  • MINGUET BATLLORI, Joan M., El Manifest groc. Dalí, Gasch, Montanyà i l'antiart, Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2004.
  • MINGUET BATLLORI, Joan M., «Hèlix, professió de fe surrealista!», en Hèlix, edición facsímil a cargo de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporània de la Universitat de Girona, Vilafranca del Penedès, Edicions i Propostes Culturals Andana, 2006, pp. 7-12.
  • MIRALLES, Francesc, «Sobre el surrealisme a Catalunya», en VARIOS AUTORES, Les avantguardes a Catalunya, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, pp. 5-15.
  • MITRANI, Àlex, «Juan-Ramón Masoliver i les Biennals Hispanoamericanes: enigmes i matisos d'un punt d'inflexió», Quaderns de Vallençana, 4 (abril de 2011), pp. 62-69.
  • MOIX, Llàtzer y Sergio VILA-SANJUÁN, «Fallece Juan Ramón Masoliver, decano de la crítica literaria», La Vanguardia, (8 de abril de 1997), p. 43.
  • MOLAS, Joaquim, La literatura catalana d'avantguarda 1916-1938, Barcelona, Antoni Bosch Editor, 1983.
  • MOLAS, Joaquim, «Masoliver i les avantguardes», en VARIOS AUTORES, Juan Ramón Masoliver: 60 años de creación, crítica y traducción literarias, Cuadernos de estudio y Cultura de la Asociación Colegial de Escritores de Cataluña, 4 (abril de 1990), pp. 27-31.
  • MOLAS, Joaquim (ed.), Manifestos d'avantguarda. Antologia, Barcelona, Edicions 62, 1995.
  • MOLINA, César Antonio, «Las primeras traducciones españolas del Ulises», Pueblo/Viernes literario, (5 de febrero de 1981), p. 8.
  • MONTANYÀ, Lluís, «Panorama», L'Amic de les Arts, 16 (31 de julio de 1927), pp. 54-56.
  • MONTANYÀ, Lluís, «Panorama», L'Amic de les Arts, 29 (31 de octubre de 1928), pp. 226-227.
  • MORET, Xavier, «Juan Ramón Masoliver: "Jo era una merda de nen de 20 anys quan vaig conèixer Joyce a París"», Quadern/El País, (9 de marzo de 1995), pp. 4-5.
  • MUNNÉ, Antoni, «Pound en Rapallo. Entrevista con Juan Ramón Masoliver», Quimera, (13 de noviembre de 1985), pp. 39-41.
  • MUÑOZ DE IMBERT, Sílvia, «El VIIIè Saló d'octubre dins la III Biennal Hispanoamericana. Víctor d'Imbert i Joan Ramón Masoliver», Quaderns de Vallençana, 4 (abril de 2011), pp. 70-79.
  • NAVAS, Alina y Chiara SINATRA, «Juan Ramón Masoliver, un mediatore culturale tra Spagna e Italia», Diacritica, fasc. 16, 25 de agosto de 2017, en http://diacritica.it/traduzione-e-inediti/juan-ramon-masoliver-un-mediatore-culturale-tra-spagna-e-italia.html. Última consulta: 7 de noviembre de 2020.
  • OLANO, Ramon [José Miguel Pérez Corrales], «Max Ernst en Canarias», Jornada Literaria, (29 de junio de 1985), p. 12.
  • OLIVELLA, F., «"Un perro andaluz", per segona vegada a Vilafranca», Tothom, 23 de agosto de 1969, p. 11.
  • ORTEGA y GASSET, José, La deshumanización del arte, edición de Paulino Garagorri, Madrid, Alianza Editorial, 2009 (17.ª ed.; 1.ª ed. de 1981).
  • OSUNA, Rafael, Las revistas del 27, Valencia, Pre-Textos, 1993.
  • OSUNA, Rafael, Revistas de la vanguardia española, Sevilla, Renacimiento, 2005.
  • OSUNA, Rafael, Hemeroteca literaria española (1924-1931), Sevilla, Renacimiento, 2007.
  • PASTOR, Lluís, «Juan Ramón Masoliver: "Se utiliza la cultura como una bufanda para que no nos resfriemos"», El Ciervo, 529 (abril de 1995), pp. 27-29.
  • PANYELLA, Vinyet, «Els joves intel·lectuals catalans dels anys trenta», Quaderns de Vallençana, 2, (noviembre de 2004), 20-27.
  • PELLEGRINI, Aldo, Antología de la Poesía Surrealista, Barcelona/Buenos Aires, Editorial Argonauta, 1981, 2.ª ed.
  • PÉREZ CORRALES, José Miguel, «Surrealismo en España. Las cosas en su sitio», Jornada Literaria, (5 de octubre de 1985), p. 12.
  • PÉREZ FERRERO, Miguel, «Films de vanguardia», La Gaceta Literaria, 11 (1 de junio de 1927), p. 8.
  • PI SUÑER, A[ugusto], «Scientistes o científics?», La Gaceta Literaria, 1 (1 de enero de 1927), p. 3.
  • PONS, Agustí, «Joan Ramón Masoliver, la passió per la Cultura», Avui, (9 d'abril de 1997), p. 44.
  • POUND, Ezra, Cantares Completos, versión directa de José Vázquez Amaral, México, Joaquín Mortiz, 1975.
  • POUND, Ezra, Canti Postumi, edición de Massimo Bacigalupo, Milán, Mondadori, 2002.
  • POUND, Ezra, «Juan Ramón se ha desinflado e Ivan S. se dedica a la agricultura», Quaderns de Vallençana, 2 (noviembre de 2004), p. 131.
  • POUND, Ezra, «Cartes d'Ezra Pound a Juan Ramón Masoliver», Quaderns de Vallençana, 2 (noviembre de 2004), pp. 128-130.
  • POUND, Ezra, Il Mare, edición y versión de René Palacio Moré, Córdoba, Berenice, 2006.
  • POUNDS, Wayne, «Hacia el vórtice de Rapallo», Quaderns de Vallençana, 2 (noviembre de 2004), pp. 116-119. Traducción de Juan Antonio Masoliver Ródenas.
  • POUNDS, Wayne, «Toward the Rapallo Vortex. Il Mare. Supplemento Letterario. 1932-1933», en http://aoyama.academia.edu/WaynePounds/Papers/157260/Toward-the-Rapallo-Vortex---Il-Mare--Supplemento-Letterario---1932-1933.
  • RAMOS ORTEGA, Manuel J. (ed.), Revistas literarias españolas del siglo XX (1919-1975), Madrid, Ollero y Ramos, 2005, 3 volúmenes.
  • REDMAN, Tim, Ezra Pound and Italian Fascism, Cambridge, Cambridge University Press, 1991.
  • RIDRUEJO, Dionisio, Casi unas memorias, Barcelona, Planeta, 1976.
  • RIERA, Ignasi, Los catalanes de Franco, Barcelona, Plaza & Janés, 1999.
  • RÓDENAS DE MOYA, Domingo, «Los vasos comunicantes de la radicalidad de la vanguardia y el fascismo», Quaderns de Vallençana, 1 (junio de 2003), pp. 26-33.
  • RODRIGO, Antonina, García Lorca en Cataluña, Barcelona, Planeta, 1975.
  • RODRIGO, Antonina, «Federico García Lorca y Margarita Xirgu. Teatro y Compromiso», en MONEGAL, Antonio y José María MICÓ (eds.), Federico García Lorca i Catalunya, Barcelona, Institut Universitari de Cultura, Universitat Pompeu Fabra, Diputació de Barcelona, Àrea de Cultura, 2000, pp. 33-49.
  • SABATÉ MILL, Antoni, «La vila honora el Dr. Trens», en De prop i de lluny. La vila i alguna gent, Vilafranca del Penedès, Edicions El 3 de Vuit, 1994, vol. I, pp. 217-224.
  • SÁNCHEZ RODRÍGUEZ, Alfonso, «Juan Ramón Masoliver, el último vanguardista», Ínsula, 595-596 (julio-agosto de 1996), pp. 13-16.
  • SANTOS, Dámaso, Conversaciones con Díaz-Plaja, Madrid, Magisterio Español, 1972.
  • SANTOS TORROELLA, Rafael, «Darío Carmona y "Hèlix"», ABC de las artes, (29 de enero de 1993), p. 33.
  • SELLES RIGAT, Narcís, «La revista "Víctors. Art, cultura i política en la Girona republicana"», Locus amoenus, 3 (1997), pp. 195-214.
  • SELVA ROCA DE TOGORES, Enrique, «Gecé: una aventura intelectual», Quaderns de Vallençana, 2 (noviembre de 2004), pp. 54-67.
  • SENTÍS, Carles, L'Instant abans del 36, prólogo y selección a cargo de Julià Guillamón, Barcelona, La Campana, 2004.
  • SINTES, Marçal, «Hèlix, gallardet de joventut», El 3 de nou. Revista mensual de l'Alt i Baix Penedès, 8 (mayo de 1988), pp. 11-15.
  • SOLÉ i BORDES, Joan, «Una edició facsímil poc aprofitada, "hèlix" (1929-1930)», Revista del Penedès. Publicació de l'Institut d'Estudis Penedesencs, 15 (verano de 2007), pp. 74-77.
  • SOLÉ i BORDES, Joan, «"Un chien andalou", cinquanta anys o ara mateix», La Voz del Penedès, (1 de abril de 1978), p. 9.
  • SORIA OLMEDO, Andrés, «La Oda a Salvador Dalí», en VARIOS AUTORES, Ola Pepín! Dalí, Lorca y Buñuel en la Residencia de Estudiantes, Madrid, Publicaciones de la Residencia de Estudiantes/Fundació Caixa de Catalunya, 2007, pp. 177-211.
  • SUBIRÀS i PUGIBET, Marçal, «J. V. Foix i l'avantguardisme», Quaderns de Vallençana, 1 (junio de 2003), pp. 66-71.
  • THOMÀS, Joan M., Falange, guerra civil, franquisme. F. E. T. y de las J. O. N. S. de Barcelona en els primers anys de règim franquista, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992.
  • VALLS, Fernando, «Hablando con Masoliver», Cuadernos de traducción e interpretación, 2 (1983), pp. 163-175.
  • VALLS, Fernando, «Las interpretaciones de Masoliver», La Vanguardia, (4 de junio de 1985), p. 62.
  • VARIOS AUTORES, L'Indice. Almanacco critico delle lettere italiane. L'annata letteraria 1931-32, Génova, Marsano, 1932.
  • VENTALLÓ, Joaquim, Los intelectuales castellanos y Cataluña. Tres fechas históricas: 1924, 1927 y 1930, Barcelona, Galba Edicions, 1977.
  • YORK TINDALL, Willian, A Reader's Guide to "Finnegans Wake", Londres, Thames and Hudson, 1969.

Subir