|
|
(22. Duet. MARTA i
FREDERIC.)
|
| MARTA |
| Fred, vine amb mi! |
|
| No hi tenen dret legal, |
|
| no t'has d'avergonyir |
|
| del teu sentit moral. |
|
| Fred, vine amb mi! |
|
|
|
| FREDERIC |
| Haig d'obeir! |
|
| avui et deixaré, |
|
| pensar-hi em fa estremir |
|
| p'rò el deure va primer, |
|
|
| -55- |
| he d'obeir. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| FREDERIC |
| Haig d'obeir! |
|
| Pensar-hi em fa estremir, |
|
| p'rò el deure és fet
així. |
|
| He d'obeir. |
|
|
|
| MARTA |
| No t'has d'avergonyir |
|
| pel fet d'estar-te aquí. |
|
| Queda't amb mi! |
|
|
|
|
|
(Duet. MARTA i
FREDERIC.)
|
| MARTA |
| No em deixis sola aquí, |
|
| que mai ho he suportat. |
|
| No tinc cap altre fi |
|
| que la felicitat! |
|
| La vida m'ha cantat |
|
| amb un encant diví |
|
| un cant d'enamorat: |
|
| «M'estima i és amb mi. |
|
| Fa-la, la, la, fa-la, la, la.» |
|
|
|
| FREDERIC |
| Jo et deixo aquesta nit |
|
| en un malson despert |
|
| el teu fat s'ha enfosquit |
|
| i el món és un desert, |
|
| que sempre et cantarà |
|
| com un retret mesquí: |
|
| «Qui sap si ha de tornar, |
|
|
| -56- |
| t'estima lluny d'aquí. |
|
| Fa-la, la, la, fa-la, la, la.» |
|
|
|
| FREDERIC |
| El 2050 ja tindré l'edat |
|
| i tornaré a buscar-te, pel cel t'ho
juro. |
|
|
|
|
|
| FREDERIC |
| Tu jura'm mentrestant que et mantindràs
sempre fidel. |
|
|
|
| MARTA |
| No em serà amarg, |
|
| t'ho juro pels meus morts, ningú em
tocarà un pèl. |
|
|
|
|
|
(Conjunt.)
|
|
| Aquí hi ha amor, del de debò |
|
| és plena d'aigua tota la cisterna, |
|
| serem fidels com ho és la flor, |
|
| i assaciarem la nostra set eterna. |
|
|
|
|
|
(23. Recitatiu. MARTA.)
|
| MARTA |
|
(Per poc
defalleix.)
|
| Cal ser valenta! Pels meus avantpassats, |
|
| que és dolç el vostre influx,
família d'ectoplasmes, |
|
| veniu tots amb mi, espectres i fantasmes, |
|
| que hem de lluitar i lluitarem plegats. |
|
|
|
|
|
(Entren els CIVILS, en fila
índia.)
|
| -57- |
| «CABO» i CIVILS |
| Si ens empaita algun perill |
|
|
Tarantarà, tarantarà! |
|
| i veiem que no és senzill |
|
|
Tarantarà! |
|
| amagar-nos en un clos |
|
|
Tarantarà, tarantarà! |
|
| per poder-hi fer de cos, |
|
|
Tarantarà! |
|
| doncs deixem de tremolar, |
|
|
Tarantarà, tarantarà! |
|
| i sabem aparentar |
|
|
Tarantarà! |
|
| el valor que deu tenir |
|
| tot el públic que hi ha aquí! |
|
| Vinga, doncs, canteu amb mi. |
|
|
(Repeteix l'estrofa anterior fent-se acompanyar pel
públic.)
|
| Tarantarà,
tarantarà-ra-ra-ra-ra! |
|
|
|
|
|
MARTA.- «Cabo», acosta't! El jove
Frederic us havia d'haver guiat a la mort i la glòria!
|
|
|
TOTS.- No trobem que sigui la millor manera
d'expressar-ho.
|
|
|
MARTA.- Tant és, no us hi guiarà,
perquè se n'ha entornat amb els seus antics associats.
|
|
|
TOTS.- Ha actuat vilment!
|
|
|
MARTA.- Aneu errats de comptes. No en sabeu res
de res. Ha actuat amb noblesa.
|
| -58- |
|
|
TOTS.- Ha actuat amb noblesa!
|
|
|
MARTA.- Si abans ja t'estimava amb tendresa, el
seu heroic sacrifici per salvar el sentit del deure me l'ha fet
estimar deu cops més. Ha acomplert el seu deure. Jo
compliré el meu. I vosaltres, el vostre.
|
|
|
(MARTA
surt.)
|
|
|
TOTS.- I tant!
|
|
|
«CABO».- Estic desconcertat.
|
|
|
TOTS.- No entenem res de res.
|
|
|
«CABO».- Ara, que si ha actuat en
nom del deure...
|
|
|
TOTS.- Això ho canvia tot, és
clar. Però continuem sense entendre res de res.
|
|
|
«CABO».- És igual, la nostra
missió és ben clara. Ens hem d'espavilar per capturar
els pirates un per un. És ben empipador haver de ser els
agents que privin aquestes criatures esgarriades de la llibertat
per tots tan estimada, però hi havíem d'haver pensat
abans de jurar el tricorni.
|
|
|
TOTS.- I tant!
|
|
|
«CABO».- Ara ja hem fet salat!
|
|
|
TOTS.- Salat.
|
|
|
(24. Cançó. «CABO».)
|
| «CABO» |
| Quan un lladre no comet cap
lladrocini, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| o madura robatoris i altres plans, |
|
|
|
|
| -59- |
| «CABO» |
| pot tenir un comportament tan rectilini, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| com el nostre o el dels nostres consemblants. |
|
|
|
|
| «CABO» |
| Quan clavem per deure quatre garrotades, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| sempre ens costa reprimir els bons
sentiments, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| El tricorni de civil és dur a vegades, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| quan, de nit, som el flagell dels
delinqüents. |
|
|
|
| TOTS |
| Ah, sempre ens costa reprimir els bons
sentiments, |
|
sentiments,
|
|
| quan, de nit, som el flagell dels
delinqüents. |
|
|
|
| «CABO» |
| Quan un pobre atracador no desembeina, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| quan no escorxa, per ofici, l'assassí, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| pot matar el seu temps de lleure amb una
feina |
|
|
|
|
| «CABO» |
| com podar i tallar les flors del seu
jardí, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| Si un malvat no pot anar a ganivetades, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| pren la lluna o fa l'amor com l'altra gent, |
|
|
|
|
| «CABO» |
| El tricorni de civil és dur a vegades, |
|
|
| -60- |
|
|
| «CABO» |
| quan, de nit, som el flagell del
delinqüent. |
|
|
|
| TOTS |
| Ah, sempre ens costa reprimir un bon
sentiment, |
|
sentiment,
|
|
| quan, de nit, som el flagell del
delinqüent. |
|
|
|
|
|
(25. Cor de PIRATES.)
|
|
|
(Lluny.)
|
| PIRATES |
| Som una quadrilla de pirats |
|
| cansada de no cobrar rescats, |
|
| que escala de nit per aquests terrats |
|
| i no pas per fer xerinola. |
|
|
|
| «CABO» |
| Xt, xt, els sento a les escalinates, |
|
| amb passes lleus, s'acosten els pirates. |
|
|
|
|
|
(El cor de PIRATES, més a
prop.)
|
| PIRATES |
| Avui no hem vingut a raptar i robar |
|
| sinó que portem un altre pla |
|
| només l'hem vingut a castigar |
|
| perquè ell ens va dir una trola. |
|
|
|
|
|
| PIRATES |
|
(Des de fora.)
|
| castigar. |
|
| Només l'hem vingut a... |
|
|
|
|
|
| TOTS |
| Només l'hem/l'han vingut a castigar, |
|
| perquè ell ens va dir una trola. |
|
|
|
| -61- |
| «CABO» |
| Estan armats fins a les dents, |
|
| el nostre pla és fugir... corrents. |
|
|
|
|
|
(Els CIVILS surten
corrents. Mentre ho fan, els PIRATES apareixen a les finestres en
ruïnes. Entren amb cautela i van cap al davant de l'escenari.
SAM va carregat amb eines
de lladregot de pisos, pistoles, etc.)
|
|
|
(26. Cor. PIRATES.)
|
|
|
(Molt fort.)
|
| PIRATES |
| Furtius com gats |
|
| venim cap al casal, |
|
| tots som casats |
|
| silenci sepulcral. |
|
| No piula el poll |
|
| la mosca no se sent, |
|
| ni un sol soroll, |
|
| no hi ha remor de gent. |
|
|
|
| CIVILS |
|
(Pianissimo.)
|
| Tarantarà, tarantarà! |
|
|
|
| PIRATES |
| Furtivament anem venint |
|
| cap al casal que està dormint. |
|
| Som gent que estima el mar, |
|
| p'rò algunes vegades, |
|
| si estem tips d'onades, |
|
| hi ha algú que ho paga car, |
|
| i avui toca a aquesta llar! |
|
|
|
| CIVILS |
|
(Pianissimo.)
|
| Tarantarà, tarantarà! |
|
|
|
| -62- |
| SAM |
|
(Reparteix eines entre els membres
de la seva banda.)
|
| Té, pren el rossinyol; i tu, agafa el
palanquí, |
|
| l'espanyaportes es maneja així. |
|
| Llanternes sordes pels més babaus, |
|
| teniu, navalles, antifaços i manats de
claus. |
|
|
|
|
|
(Entren el REI,
FREDERIC i RUTH.)
|
| PIRATES |
|
(Fortissimo.)
|
| Furtius com gats, etc. |
|
|
|
|
|
|
|
(27. Recitatiu.)
|
| FREDERIC |
| Xt, xt, a callar! Algú ha encès un
llumí! |
|
| Ja arriba el mariscal, sortim d'aquí! |
|
|
|
| PIRATES |
| Sí, sí, arriba el mariscal! |
|
|
|
|
|
(Els PIRATES
s'amaguen. Surten el REI,
FREDERIC i RUTH.)
|
| CIVILS |
| Sí, sí, arriba el mariscal! |
|
|
|
| MARISCAL |
| Sí, sí, arriba el mariscal! |
|
|
(Solo. MARISCAL.)
|
| Atabalat pel greu neguit |
|
| de ser tan mentider, |
|
| donava voltes al meu llit |
|
| i no em trobava bé. |
|
| No pot dormir qui no està en pau, |
|
|
| -63- |
| el cuc se li remou, |
|
| sentia com un lleu rau-rau, |
|
| un mínim enrenou. |
|
|
|
PIRATES i
CIVILS |
| Un mínim enrenou! Ha, ha! |
|
|
|
| MARISCAL |
| Tot està quiet |
|
| com un secret, |
|
| se'm calma l'esperit. |
|
| Si no he somiat, |
|
| deu haver estat |
|
| la brisa de la nit. |
|
|
|
|
|
(28. Balada. MARISCAL.)
|
| MARISCAL |
| Arrancant-se la camisa, |
|
| del cosset diví, |
|
| despullada ve la brisa |
|
| juga pel jardí. |
|
|
|
|
| MARISCAL |
| Jo, que no me la mereixo, |
|
| enardit d'amor, |
|
| ben trempat la persegueixo |
|
| sense cap pudor. |
|
|
|
CIVILS i
PIRATES |
| Ell, que està enardit d'amor, |
|
| la segueix, no té pudor. |
|
| Brisa, brisa, pobra brisa |
|
| va calent i per tu frisa, |
|
| p'rò allà baix, a prop del riu |
|
| hi ha un pollancre que et somriu. |
|
|
|
| MARISCAL |
| Jo t'empaito sense treva, |
|
|
| -64- |
| p'rò has fugit de mi, |
|
| el pollancre et vol fer seva, |
|
| ell et fa estremir. |
|
|
|
|
| MARISCAL |
| El pollancre és jove i maco |
|
| i t'abraça fort, |
|
| jo només sóc un
vellaco |
|
| que ja va de tort. |
|
|
|
CIVILS i
PIRATES |
| El pollancre és jove i fort, |
|
| i la brisa no té cor, |
|
| et fa banyes amb un arbre |
|
| pobre iaio, no ets de marbre. |
|
| No et refiïs mai del vent |
|
| de la brisa de ponent. |
|
|
|
|
|
(Entren les filles del MARISCAL, amb MARTA al capdavant, amb camisa i gorra
de dormir. Porten espelmes enceses. El MARISCAL, que s'havia quasi despullat
perseguint la brisa, es torna a posar el batí
cuita-corrents, mig escorregut.)
|
| NOIES |
| Què passa aquí, què passa
allà, oh pare nostre què ha passat? |
|
| No veus que és més de mitjanit,
què hi fas aquí mig despullat? |
|
| Meticulós i primmirat, te'n vas al llit
quan són les nou, |
|
| què hi fas aquí quan és tan
tard, au, vés al llit que ja n'hi ha prou. |
|
| Potser la brisa de la nit amb la calor t'ha
despertat? |
|
| No veus que és més de mitjanit,
què hi fas aquí mig despullat? |
|
|
|
| -65- |
|
|
(Entren el REI,
SAM i FREDERIC.)
|
| REI |
| Endavant, valents, i agafeu el Mariscal. |
|
| Ja és nostre! |
|
|
|
|
|
(L'agafen.)
|
| NOIES |
| Els pirates, els pirates, oh,
desgràcia! |
|
|
|
| PIRATES |
|
(Apareixen de
cop.)
|
| Sí, sí, els pirates, quina
gràcia! |
|
|
|
| MARISCAL |
| En Frederic! Que bé, quina
gràcia! |
|
| Vés amb els teus i lluita amb
eficàcia! |
|
|
|
|
|
| FREDERIC |
|
Preciosa Marta,
|
|
| jo vull p'rò no puc, no puc pas
salvar-te. |
|
|
|
| PIRATES |
| Et diu la v'ritat, no pot pas salvar-te. |
|
|
|
| REI |
| Aquell malvat |
|
| abús de confiança, |
|
| ja hem castigat, |
|
| és dolça la venjança. |
|
| Si vas ser vil |
|
| per dir una gran mentida, |
|
| pots ser viril |
|
| quan et prenguem la vida. |
|
|
|
| MARTA |
|
(Furiosa.)
|
| Ha de morir privat d'extremunció? |
|
|
|
|
| MARTA |
| El mariscal no té cap defensor? |
|
|
|
|
| CIVILS |
|
(Apareixen de cop.)
|
| Sí, som aquí, estàvem
amagats! |
|
|
|
|
| CIVILS |
| P'rò no era pas per por. |
|
Pirates, l'heu cagat!
|
|
|
|
|
| -66- |
|
|
(Hi ha lluita entre els PIRATES i els CIVILS. Finalment, els CIVILS són vençuts i
queden estesos per terra, amb els PIRATES, que porten les espases a la
mà, al damunt.)
|
|
|
| COR DE CIVILS i PIRATES |
| El nostre/vostre triomf és merescut, |
|
| la llei i l'ordre han perdut, |
|
| mai cap pirata ha estat detingut |
|
| no paguem aquest vil tribut. |
|
|
|
| «CABO» |
| Aquest breu avantatge de guanyar, |
|
| no cal patir, que no els hi durarà. |
|
|
|
| REI |
| No us feu els orfes, que el truc ja no ens
va. |
|
|
|
| «CABO» |
| P'rò si ens mateu amb un gest
repugnant, |
|
| els nostres pobres fills, digueu-me, què
seran? |
|
|
|
| REI |
|
(Desconcertat.)
|
| Els vostres fills? |
|
|
|
| CIVILS |
| Què seran? |
|
| Els nostres pobres fills, digueu-nos, què
seran? |
|
|
|
| REI |
|
(Mentre els PIRATES, decebuts, entreguen les
armes.)
|
| Ja l'hem fotut, seran uns orfenets. |
|
| Més val que ens rendim, en nom dels vostres
drets. |
|
|
|
| CIVILS |
| Sí, sí, més val que us
rendiu, en nom del dret. |
|
|
|
| NOIES |
| Sí, sí, doncs us rendiu, etc. |
|
|
|
|
|
(Els CIVILS agafen
els PIRATES pel
ganyot.)
|
| MARISCAL |
| Poseu-los tots de cara a la paret. |
|
|
|
|
|
(RUTH entra amb
una ampolla d'on treu un pergamí.)
|
| RUTH |
|
(Assenyala el REI.)
|
| Un moment! |
|
|
| -67- |
| Davant d'aquest, traieu-vos el barret. |
|
| Aquí diu que ell és el noble hereu
d'aquest indret. |
|
| Ell era un nàufrag noble i orfenet, |
|
| va ser salvat, quan era un patufet, |
|
| per un pirata que el va fer grumet. |
|
|
|
| NOIES |
| Va ser salvat, i el van fer grumet. |
|
|
|
| MARISCAL |
| Jo reconec, per l'or del collaret, |
|
| que ell és el noble hereu perdut fa temps,
el comte d'Ullastret. |
|
|
|
|
|
(Recitatiu. MARISCAL.)
|
| MARISCAL |
| Doncs que em perdoni l'ex-pirata rei, |
|
| aquest casal és seu, ho diu la llei, |
|
| les meves filles són part d'aquesta
llar, |
|
| caseu-les totes i aneu a fer la mar. |
|
|
|
|
|
(Primer final.)
|
| RUTH |
| Així hem aconseguit, purificant les nostres
ànimes, |
|
| passar de ser pirates a ser persones molt
equànimes. |
|
|
|
| REI |
| Comptat i debatut, hem posseït raons
unànimes |
|
| per ennoblir els pirates tot unint les nostres
ànimes. |
|
|
|
| MARTA |
| Demà al matí ben d'hora patirem uns
tremolors exànimes. |
|
|
|
| FREDERIC |
| Serà quan ens casem amb les donzelles
pusil·lànimes. |
|
|
|
| «CABO» |
| Nosaltres omplirem els nostres vells tricornis de
confits, |
|
|
| -68- |
| perquè us els 'neu menjant i us durin
més de mil i una nits. |
|
|
|
| COR |
| Tots esperem que us durin moltes més de mil
i una nits. |
|
|
|
| MARISCAL |
| Jo sóc un estrateg més llest que el
gran Zumalacàrregui, |
|
| serà per mi el casal i no hi haurà
pas qui se'm càrregui, |
|
| hauré casat les filles amb les bodes
més modèliques, |
|
| i m'he quedat la tata de les tetes
psicodèliques. |
|
|
|
|
|
