Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
IndiceSiguiente


Abajo

Las joyas de la Roser

Drama en tres actes y en vers

Serafi Pitarra



portada




ArribaAbajoAl il-lustrat príncep Williams Bonaparte Wyse

SENYOR: Presentat á Vostra Altesa por mon estimat amich lo distingit poeta En Dámaso Calvet, ocupantvos de mas pobres produccions dramáticas, m'alentareu ab paraulas las mes carinyosas y benevolents, lo que fou pera mi sumament honrós, atés lo coneixedor que sòu, com tothom sab, de nostra llengua y literatura, y lo amant que'n sòu.

No podia espressarvos millor mon agrahiment qu'oferintvos la dedicatoria d'una nova obra: la acceptareu; y d'allarvors ensá he guardat vostre nom com un escut contra'l qual s'espuntassen las enmatzinadas sagetas que ja fá temps se'm disparan, tant per mon poch mérit, com per haver comés lo crim de no pertányer á la societat de mútuas alabansas, fundada per alguns entusiastas de la renaixent literatura catalana.

Mès com lo vostre nom il-lustre fou de mí mòlt venerat desde l'instant que comprenguí quánt valia, no volguí esposarlo á compartir ab mí los desdenys de que sò estat objecte, pér part d'aquets alguns, qu'en vá pretenen encubertarse ab lo mantell august del geni, mentres no's valgan d'altres medis que disfamant baixament á sos compatricis...

La paródia, género admés en quasi totas las literaturas, fou lo que ab predilecció escullí, creyentme fer á las lletras catalanas un servey com qualsevol altre, suposat se necesita reunir tots los géneros pera tenir una literatura complerta, y que tant contribueix á la hermosura de la toya, la delicada rosa que la perfuma com la verda murtra de qu'está voltada.

Ab tot y aixó, ha passat desconegut lo mèu intent; y oblidant la essencia de la paródia, sòn fonament, sos fins, y tòt lo que   —7→   no's pot desconeixer quant se tè la pretensió de anomenarse literat, se m'han dirigit las mès apassionadas críticas y uns dictats que mès han perjudicat á sos autors qu'á mí, puig ben sabut es haverhi armas que deshonran mès á qui las maneja, qu'al qui reb son fatal colp.

¿Cóm podia donchs, Senyor, escríurer lo vostre il-lustre nom en la portada d'una d'aquellas obras tant verinosament insultadas? Preferí retardar un quant temps lo pler de ferho, y aixís ab més satisfacció veig avuy cumplert lo mèu bon desitj, estampantlo davant d'una que podrán criticar si'ls plau, mès no del tot menysprear, ja que pertany al género que mos mateixos detractors cultivan tan bè com sáben.

Tocant al llenguatge, es tant literari com pot esser en lo teatro; pera serho verament, fòra precís usar de paraulas no sempre ben conegudas del públich en general, y assó, Senyor, podria perjudicar la naturalitat escénica. Lo teatro es, á mon véurer, una il-lusió de la realitat: de conseqüent, quant mès aprop estigue d'aquesta, mès bon efecte deu produhir aquella.

Res mès, Senyor, me resta pera dirvos, sinó lo pregarvos me perdonéu per la estona qu'he motestat la vostra atenció, y donarvos las gracias per haver permés qu'un nom tant il-lustre com lo vostre, honri lo primer drama que de costums veritablement catalanas ha escrit

L'AUTOR.



  —8→  
REPARTIMENT

PERSONATJES
 
ACTORS
 
ROSER. D.ª FRANCISCA SOLER.
MATÈU. D. JOSEPH VILLAHERMOSA.
BERNAT. D. LLEÒ FONTOVA.
MELCIOR. D. JOSEPH CLUCELLAS.
MIQUEL. D. JOAN BERTBAN.
PAU. D. FERNANDO PUICURIGUER.
MARTÍ. D. MIQUEL LLIMONA.
ANDRÈU.D. FRANCISCO PUIG.
QUICO. UN NOY DE SIS ANYS.
BENET. UN DE SET.
Pagesos, pagesas, noys y gent del poble.

 La acciò, en la vila d'Hostalrich, y durant la última guerra civil





  —9→  

ArribaAbajoActe primer

 

Lo teatro representa una habitaciò baixa de casa de pagés; á la esquerra la finestra del pou; la galleda al peu, enganxada á la corda per la cadena; al mitj de las taulas una trapa alsada que deixa véurer la escala que baixa al celler: fruits penjats, eynas en un racò, una pastera, taula, cadiras, y, en un cantò, un banquet ab cargol por adovar paraiguas.

 

Escena I

 

ROSER, MATÈU, BERNAT.

 
 

(ROSER filant á l'un cantò; MATÈU trencant brancas de rama que vá tirant á un cabás, al altre, al fondo, BERNAT, á la pastera, passant farina, y cantant al compás del soroll que fá.)

 
BERNAT
Dijo Dupont humillado
á Castaños: Tomad vos
la espada que en veinte y dos
batallas ha triunfado.
MATÈU

 (Ab veu de vell y tremolant; mès aixerit.) 

Agradeced la fortuna 5
de que os batisteis con otros,
que á batiros con nosotros
no hubierais ganado una1.
BERNAT
¡Ah, ah, ah! ¿Fá qu'está bè?
MATÈU
Mòlt bè qu'está.
BERNAT
¿Fá que sí?
10
ROSER
Si'l voléu content així,
canteuli aixó.
MATÈU
Prou qu'ho sè:
jo tambè; la veritat,
—10→
en pensant en los gabatxos
nos posem que ni borratxos, 15
 

(BERNAT deixa'l cedás, baixa al mitj del prosceni y diu.)

 
BERNAT
¡Trenta nou!
ROSER
(¡Pobre Bernat!)
BERNAT
Jo era á Manresa á ca'n Pere;
quant nos vè'l de ca'l Poruch
y'ns diu: -Minyons, cap al Bruch,
que'n farém bona cassera. 20
Prenem tots las carrabinas:
mòlts no'n tenian; bastons;
y'ns amaguem pe'ls turons
darrera róurers y alzinas.
-Ja vènen, díu, endavant: 25
tothom preparát estava:
eran dèu mil, y'ls manava
lo sèu general, Chabran.
Arriban: descarga: rroom...
-¡Véntalshi escopetada! 30
-¡Au, que ván de retirada!
-Vinga metrallada, y ¡boom!
Baixan tots los somatents:
-Aquest per mí, aquell per tú.
¡Ay pardon, pardon, muixú! 35
Ván quedá estesos vuitcents.
ROSER
'Sent tant pochs bè fereu prou.
MATÈU
Sí, sí qu'á fé de cristiá...
BERNAT
Y que ningú ho negará:
jo sol, allí, trenta nou. 40
Brigadas á terra enteras
ván caure en la serracina,
y, per cada barretina,
hi havia cent granaderas.
MATÈU
Ab dos ó tres com aquellas 45
no'n tornavan á dar d'altres.
BERNAT
Si tots ho fán com nosaltres,
no queda un estanya-paellas.
Y encara ara, ja ho veyéu;
encara ara... si tornessen, 50
pot ser que se'n recordessen.
MATÈU
¡No tornarán!
BERNAT
(¡Ho fès Dèu!)
¡Malehits sian sos mostatxos!
ROSER
A fé que bè'ls heu malehit.
BERNAT
Fins los préssechs he aburrit 55
perque n'hi han de gabatxos.
MATÈU
Donchs ab aixó fás mòlt mal:
á França, com aquí al poble,
hi ha francesos de cor noble
que sòn honrats y com cal. 60
No perque aquells ván fè alló,
han de ser dolents los d'ara.
  —11→  
BERNAT
¡Y me'ls vols defensá encara!
MATÈU
No'ls defenso, qu'es aixó.
¿Per qué fossen vils aquells 65
es lley qu'als que de Girona
vènen ensenyant la mona
los hi escalfis los clatells?
BERNAT
¿Donchs per qué vènen aquí
tot lo dia nyigo, nyigo? 70
MATÈU
Perque sòn pobres.
BERNAT
¡Ah! ¡Amigo!
Tambè'm ván fer pobre á mí.
MATÈU
Pero mòlts cops buscas rahons,
y jo sè pe'l noy de'n Sans
que mòlts d'ells son italians. 75
BERNAT
¿Y que tè mès? ¡Sòn nacions!
Jo quant no sòn espanyols
ja'ls dich francesos... de veras:
sols que n'hi ha de mil maneras,
¿cóm dirè? com los fasols. 80
MATÈU
Bè; pero no ho fassis mès.
¿Veus, aquí, á n'en Miquel, ara?...
N'hi díus unas á la cara...
BERNAT
Sí senyor, perqu'es francés.
MATÈU
¡No es francés! Si es patuá. 85
BERNAT
Si m'embrutas t'enmascaro.
Dígali H.
MATÈU
¡Oh! ¡Y qu'es raro!
que no s'hagi atansát ja!
ROSER
(¡Tant de bo no tornès mès!)
MATÈU
¿Véus? Tú hi tens mòlta manía, 90
y ningú del mòn seria
tant bon home com ell es.
¡Sempre tant treballador!...
Ell es cap de duas collas
d'aquets serradors de pollas, 95
y podria sè un senyor;
pero ell, mentres ha pogut,
abaix del riu á serrar;
y ara que no hi pot baixar,
perque está mal de salut 100
y li fán febres las aiguas,
se'n vá á recorrer la vila,
y encara guanya una pila
adobant quatre paraiguas.
ROSER
¿Y ho trovéu bè 'sent tant rich? 105
BERNAT
¡Qu'ha de estar bè! Es un avaro.
MATÈU
No, home, no: no sias raro.
Y desprès qu'ell vè á Hostalrich;
fá mòlt temps que posa á casa;
y no está bè fer com féu 110
que cada punt disputéu,
tractanvos de tonto y d'ase.
  —12→  
ROSER
Si mòlts cops es per tavola.
¿Fá, Bernat?
BERNAT
Y es clar que sí.
MATÈU
Ríurer, no hi há res que dí, 115
ja'm plau bè la xerinola.
Qu'aquí vos piquéu las crestas
dientli qu'es millor la Espanya,
que'ls mussiús sòn cosa estranya,
y tot rahòns com aquestas, 120
mòlts cops me fán divertir
y encara'm posan d'humor;
pero, ¡tocarvos l'honor!
la vritat, no ho puch sentir.
BERNAT
Bè pegan ells á las monas 125
quant las vólen fer ballar.
MATÈU
Bè; tú lo qu'has de mirar
la honradés de las personas.
Y desprès que tú no veus
qu'assó pot portar rencors, 130
y jo li dech mòlls favors
mès grossos que tú no't creus.
 

(S'ou la veu de MIQUEL al carrer que crida ab la entonaciò dels qu'adovan paraiguas, y com si lo que falta no s'hagués sentit.)

 
MIQUEL
«...bá paraiguas parassúuu!
ROSER
¡Psit! Calléu, que ja es aquí.
BERNAT
¡Hem de ríurer! ¿Fá que si? 135
MATÈU
Bè, pero, cuidado, tú.


Escena II

 

ROSER, MATÈU, BERNAT, MIQUEL.

 
 

(Parla lo catalá afrancesat. Vá ab bolet, una armilla ab mánegas de roba cusida á la mateixa, y paraiguas sota'l bras: mastega sempre una punta de puro; es xaparro, d'uns cinquanta anys, y roig.)

 
MIQUEL
Bon dia.
MATÈU
¡Hola, Miquel!
BERNAT
¿Qué tal, muixú? ¿hem guanyat gaire?
MIQUEL
¡Hola: ¿ets tú, Bernat pescaire?
BERNAT
¿No ho veyéu, roig de mal pel? 140
MATÈU
¡Ay, ay, ay, ay! Ja hi sòm.
 

(MIQUEL, anant á deixar los paraigisas al cantò de ROSER, la mira un instant ficsament.)

 
ROSER
(Me fá pò; ¡aquestas miradas!)
MIQUEL
Ja sabs tú qu'altras vegadas...

 (Com un rugall.) 

¡je! je! je!
BERNAT
Aixó es lo brom:
un pegat de pega al cap, 145
—13→
sofre á l'aigua, y així's cura.
MIQUEL
Vés d'anarten, ulls de fura.
BERNAT
Los francesos ja se sab...
MATÈU
¡Ay, ay, ay, ay!
BERNAT
¡Si han de viurer,
ó insultá, ó aná ab la mona! 150
ROSER
(¡No sè aixó quin gust los dòna!)
MATÈU
¡Ara sí que m'ha fet riurer!
 

(MIQUEL, trayent la pedra y la esca ha encés la punta.)

 
MIQUEL
¿Y qué féu los espanyols?
La guitarra, lo pandero,
lo porró, ballá'l bolero, 155
y atiparvos de fasols.
BERNAT
¡Ay burinot! ¡Y'ls francesos?
Tocar l'orga, la marmota,
lo cigarrot, la pipota,
dir muixú, y ja estém entesos. 160
MIQUEL
Sempre treu l'orga y las monas:
veyéu lo que vá á buscar.
MATÈU
Bè: es clá,'l que s'ha de mirar
la honradés de las personas.
MIQUEL
Vosaltres sí que féu toros, 165
tots bufons y ab una monya...
BERNAT
¡Aixó'ls andalussos, tronya!
MIQUEL
¿Y'ls andalussos sòn moros?
BERNAT
No; pero tenen salero
y póden portar patillas, 170
ensenyar las pantorrillas
y ballar sempre'l bolero.
MIQUEL

 (Marcat.) 

Y fán toros.
BERNAT
No'n sab d'altres.
MIQUEL
¡Vés quin gust! Donar molestias
y matá á las pobras bestias. 175
BERNAT
Por ço us vám matá á vosaltres.
MIQUEL
Tè donarè un bon revès.
BERNAT
Tú tócam; veurás com ballas.
ROSER
De riallas vènen plorallas.
¿Ho veyéu aixó lo qu'es? 180
MATÈU
Bè, y es clar: si us maltractéu...
No la toquéu la persona.
MIQUEL
Ell que'm diu que duch la mona.
BERNAT
(Ara la tè y no s'ho veu.)
MIQUEL
Sempre dihéu mal de la França, 185
y, si no sigués per ella
no tindriau sino aurella.
BERNAT
¡Heu vist quina gent mes mansa!
MATÈU
Calla, déixal dir; espera...
MIQUEL
No tindriau estisoras, 190
ni gorros per las senyoras,
ni l'indiana forastera,
ni vestits á la pamela,
ni modas, ni figurins,
—14→
ni esmolets, ni bombons fins, 195
ni l'ast per rustir, ni tela...
MATÈU
¿Y bé; y qué?
MIQUEL
Ni fondas bonas...
BERNAT
Y bè, no ho tenim, y es clar.
MATÈU
Vos lo qu'havéu de mirar,
la honradés de las personas. 200
MIQUEL
Bè; aixó si.
MATÈU
¿Donchs qué voléu?
BERNAT
Y si cosas per l'estil
n'hem fet aquí mes de mil.
¡Vés de qué vos alabéu!
MIQUEL
¿N'heu fet com las qu'he dit jo? 205
BERNAT
¡No n'hem de fer! Las cassolas
ja sè que sòn espanyolas;
lo llum de cuina, 'l porró...
MIQUEL
¡Si aquestas cosas res sòn!
BERNAT
¿Y qué sòn las qu'allí s'fán? 210
MATÈU
(Bèn dit.)
MIQUEL
Donchs una de gran.
¿Heu tingut un Napoleon?
BERNAT

 (Sorprés.) 

¿Un napoleon?...
MIQUEL
¿Ahont es?
BERNAT

 (Rient.) 

¡Psit!
MATÈU
(¡Vejam!)
BERNAT
¡Jo t'asseguro!
¡¡Napoleon!!... Tenim un duro 215
qu'encara val un ral mes.
ROSER Y MATÈU
¡Ah, ah, ah!
MIQUEL
¡Ja us fá favor
lo ser tant tontos y estranys!
ROSER
¡Sembla un somni; cent cet anys
y encara estar tant d'humor! 220
MIQUEL
Surtir del cas, es de ruch:
lo cert es que no'n treus d'altres.
¿Quí hi ha mes qu'ell?
BERNAT
¿Quí? Nosaltres,
que 'l vám aturá á n'al Bruch.
Nosaltres, si, quatre gats 225
que vám deixar, de sorpresas,
á las áligas francesas
pitjor que pardals mullats.
¡Recordá aquell dia espanta!
Jo sol, no mes, trenta nou: 230
¡trenta nou! ¡Ah! Sols me cou
lo quí'm falta per quaranta.
MIQUEL
Si fòs vritat...
BERNAT
Vés si ho es;
y si ara tornan encara...
MIQUEL
¿Ara?
BERNAT
Sí, ara, ara.
MIQUEL
Sí, ara.
235
  —15→  
BERNAT

 (Mofantse l'un del altre.) 

Sí, ara, ara.
MIQUEL
Sí.
BERNAT
¡Vès!
MIQUEL
¡Te dono una garrotada!
 

(MIQUEL alsa'l bastò pera pegar á BERNAT que tambè agafa un cávach y tremolant l'alsa. MATÈU deté á MIQUEL y ROSER á BERNAT.)

 
MATÈU
¡Miquel! ¡Bo! ¿Y ara, qué feu?
BERNAT
¡Si'm toca!
ROSER
¡Ay per'mor de Dèu!


Escena III

 

Los mateixos, PAU.

 
 

(Qu'apareix per la trapa ab un llum de cuina y una carabassa tapada. Porta esclops.)

 
PAU
Ab aquest l'hem acabada. 240
MIQUEL
Tè deixo; ab gent que fán toros
no hi póden estar personas.

 (Se n'vá.) 

BERNAT
¡Ni jo ab gent que portan monas!

 (Abaixa lo cávach, lo porta á son lloch y diu apart.) 

(¡Si s'acosta prou vá d'oros!)
ROSER
¿Ho veyéu com s'ha armat brega? 245
Jo ja ho sè...
MATÈU
Sí que's ressent.
BERNAT
¿Qué vols que sia una gent
que fregeixen ab mantega?
 

(PAU, al mitj de la escena queda parat de lo que sent.)

 
PAU
¡Qué pot ser!...
MATÈU
¡Y á fé qu'ho feya!
¡Si no só jo al sèu costat!... 250
PAU
¿Que pot ser s'han barallát?
MATÈU
¿Qué n'has de fer?
PAU
Bè; jo ho deya.
MATÈU
¿D'ahont vèns?
PAU
D'abaix del celler.
MATÈU
¿Y á qué?
PAU
A omplí'l carbassò.
MATÈU
¿Que no n'hi ha aquí al barraló? 255
PAU
¿Que no n'hi ha? No; es lo darrer.
MATÈU
¿L'heu acabat tot?
PAU
Tot.
MATÈU
¡Tira!
¡Quín béurer! ¡No sè que féu!
BERNAT
Y'l més estrany es que's beu,
y mòlts cops un ni se'l mira. 260
PAU
¡Ah, ah, ah! ¡Vatua l'avi!
Sempre'n tè alguna per dí.
MATÈU
Mira, porta aixó d'aquí
—16→

 (Per la rama.) 

á'n als bous.
PAU
Bè; quant acabi
de posar dreta la bòta. 265
MATÈU
¿Que pot ser ja es vuida?
PAU
Y si.
¿No us he dit qu'es l'últim vi?
Si fins hi ha 'l solatge á sòta.
MATÈU
Bè, bè; vaja, dú aixó als bous.
PAU
La bòta...
MATÈU
Als bous de seguida.
270
BERNAT
¡Creu, home, un cop en la vida!
PAU
Bè; ja hi vaig.
MATÈU
Pero no't mous.
 

(PAU penja'l llum en una cadira, agafa lo cabás de rama, que será gros, y ja se'n vá cap á la porta d'un costat, quant, MATÈU li diu.)

 
¡Ah! Tè'l llum; pórtal á fora,
qu'aquí fá un fum del burdell
si's bufa; apaga'l cremell. 275
 

(PAU se'n vá y lo torna á cridar MATÈU.)

 
 

(Posantli un morral plé sota'l bras; PAU se'n torna.)

 
BERNAT
¿Y la pala?

 (Senyala que se la deixa.) 

MATÈU
¡Pau! No ho veya.

 (PAU torna endarrera de mala gana y murmurant.)  

Tè; porta aixó aquí al costat.

 (Li posa la pala sòta'l bras y ell queda tot aixarrancat y com embrassat per tants trastos.) 

PAU
¿No vaig massa carregát?
MATÈU
¡No, home, no!
PAU

 (Anantsen xano xano.) 

¡Bè!... Jo ho deya. 280


Escena IV

 

Los mateixos, fora en PAU.

 
BERNAT
¡No sè com no l'assarronas!
¡Vés quina calma d'anar!
MATÈU
Si; pero, 'l qu'has de mirar,
la honradés de las personas.
BERNAT
¡Ah! Aixó si.
MATÈU
Doncas j'has vist
285
com s'ha posát en Miquel.
BERNAT
¿No us ho dich? Roig de mal pel;
jo me'n rich.
ROSER
Donchs jo ho veig trist,
perque, si ara't toca al cap...
MATÈU
¡Si que á fé't ben adobava! 290
BERNAT
¿Doncas per qué no ho probava?
¡Prou s'ho hauria ben trovat!
  —17→  
MATÈU
Bè; pero...
BERNAT
¡Sòn malas puas!
Lo que dich, aixó no ment:
no creguéu res d'una gent 295
que's fán fer las truitas cruas.
MATÈU
Bè; pero ja que s'hi enfada
tú may mes n'hi parlis.
ROSER

 (Aprobant lo de son pare.) 

Si.
BERNAT
Ja veurás, que torni aquí.
MATÈU
J'ha estat la última vegada. 300
BERNAT
¡Jo!
MATÈU
¡Vaja!
BERNAT
¡Ca!
MATÈU
¡Com hi ha nèu!
Jo t'ho mano.
BERNAT
Tú ets un ase.
MATÈU
Donchs corrent; surtme de casa.
ROSER Y BERNAT
¡Ah!
ROSER
¿Qu'heu dit?
BERNAT

 (Ab amargura.) 

¡Mòlt bè, Matèu!
Com ja per res puch serví, 305
me veus vell y'm fás agravi.
¡Qué n'hem de fer del pobr' avi!
¡Si'ns fá nosa, lluny d'aqui!
N'estás cansát, no'm vols veure;
me treus d'aprop de la noya, 310
y, sense l'arbre 'hont s'apoya,
ben prompte's morirá l'eura.
¡Així's pagan tants afanys!
¡Quí voldrá al pobre vellet!
¡Morirè de fam y fret! 315
Matèu, ja tinch cent set anys.
Jo vos he vist naixe á tots;
vaig portá á bras al tèu pare,
y á la tèva pobra mare
vaig ensenyá'ls primers mots. 320
Jo, als tèus fillets, mòltas nits,
he passejat, consolantlos,
y'ls he fet callá ensenyantlos,
per las parets, los titits.
Jo he vist naixe á la Roser. 325
Jo la he vist rica y pubilla.
Jo l'hi estimada com filla,
y ella m'estima també.
¡Y ara que, com tú veus clar,
la edat me pesa una pila, 330
puig no hi ha ningú en la vila
que no hagi vist batejar;
ara que tinch lo gran mal
de espantarm'la fam y'l fret.
sen'nirá 'l pobre vellet 335
á morí en un hospital!
  —18→  
ROSER
¡Matèu, Matèu! Detureulo,
ó ab ell me'n vaig d'Hostalrich.
MATÈU
¡Bernat!

 (Conmogut com ROSER.) 

BERNAT
¿Qué?
MATÈU
Lo que jo't dich
me surt del cor.
ROSER

  (A BERNAT.) 

Escolteulo.
340
MATÈU
M'has trovat de mal humor,
y... sòn génits de personas.
¡Bernat!... ¡Vina!

 (Obrintli los brassos y quasi plorant.) 

¿Me perdonas?
MATÈU Y ROSER
¡Ah!
BERNAT

 (Abrassantlo.) 

¡'T perdono de tot cor!
MATÈU
Me sò encegat y res veya. 345
ROSER
¡He patit lo que sab Dèu!


Escena V

 

Los mateixos, PAU.

 
PAU
¿Y aixó? ¿per qué us abrasséu?
MATÈU
¿Qué n'has de fer?
PAU
Bè; jo ho deya.
MATÈU
Deslliga'ls bous y á llaurá.
PAU
¡Pse! Ni un dia'm quedo á casa. 350
MATÈU
¡Correns y poch tocá l'ase!
PAU
¡Si es á Llinás fins demá!
MATÈU
¿Quí es á Llinás?
PAU
¡Home, 'l ruch!
¿si l'ha dut En Biel á fira,
cóm lo puch tocar?
BERNAT

 (Rient.) 

¡Vés!
MATÈU
Mira
355
qu'aixó no tè such ni bruch.
ROSER
¿Y no sabs qu'es tocar l'ase?...
 

(En aquest moment se sent tocar lo timbal d'un piquet que figura passar pe'l carrer.)

 
MATÈU
¿Qu'es aixó?
BERNAT

 (Anant á la porta á mirarho.) 

¡Hola! ¡La tropa!
ROSER
¡Altre cop!
MATÈU
¡Si qu'á fé'ns topa!
 

(BERNAT tè conversa ab una vehina que viu xich lluny de la casa.)

 
BERNAT
¿Ahònt díus que ván Tomasa? 360

 (Desprès de haver fet las preguntas, para l'aurella.) 

ROSER Y MATÈU
¿Qué diu?

 (Ells dos y PAU s'hi acostan ab gran interés.) 

BERNAT

 (Als tres.) 

Calléu. ¿De debó?

 (A la de fora.) 

Adeu siau.
  —19→  
PAU
¿Qué deya?
ROSER
¿Qu'es?
BERNAT
Que s'han vist tres mil ó mès
per la part de Raminyò.
 

(Baixan tots al prosceni, fora PAU, qu'ha anat á la taula, y trayent la ganiveta y un gran pá moreno ne talla una llesca, la doblega, la fica en un cistell quedantsen un trosset, que se'l menja, y se penja la carabassa.)

 
MATÈU
¡Que pesats y fastigosos! 365
Fá un quant temps que cada punt...
BERNAT
No'ns los treyam del damunt.
ROSER
¡Ay sí! ¡Carlistas ditxosos!
PAU
¿Cóm podré cavar desprès
si ara ja es d'alló mes tart? 370
MATÈU
Vaja á llaurar.
BERNAT
Cuyta, fart.
PAU
Bè; jo ho deya...
MATÈU
Calla y vès.

 (PAU se'n vá, ROSER se recorda tot plegat d'una cosa y anant á la porta á cridar, diu.) 

¡Pau, oh Pau!
MATÈU
¿Qué li vols dí?
ROSER
Si trovesses rovellons
pórtan.
MATÈU

 (En la taula.) 

Vés quánts rosegons,
375
y se'n dú una llesca així.

 (Llarga.) 

BERNAT
Y vá á llaurá ab los esclops,
¿no ho has vist? ¡lo poca pena!
MATÈU
Bè, per çó ja hi ha mullena:
avuy ha plogut tres cops. 380
ROSER
Donchs ja deurá dú'ls bolets.
MATÈU
No ho sè encara.
BERNAT
Es massa aviát.
MATÈU
¿Veus? Aixó m'ha trastornát.
ROSER
¿Qué voléu dí?
MATÈU
Aixó d'aquets.
¡Veyas quins trastorns mes grans! 385
Tots espanyols, y ab la guerra
regá aixís ab sanch la terra.
ROSER
¡Oh! ¡Y germans contra germans!
BERNAT
Lo que dich: fossen gabatxos.
MATÈU
Ni tampoch. ¿No sòn personas? 390
BERNAT
Bè; pero fán ballar monas.
MATÈU
Vaja, no siguém tant matxos.
Tots nos havém d'estimar,
sòm germans.
BERNAT
Aixó corrent.
MATÈU
Y no'l partit de la gent, 395
la honradès tens de mirar.
¡Vés quanta guerra per re,
y quanta gent s'ha destruít:...
Creume á mí: 'l millor partit
—20→
es que tot quedi sencé. 400
BERNAT
Ben mirat tens mòlta rahò;
pero veyas... ¿Cóm ho evitas?
MATÈU
Aixó'm dol.
BERNAT
¿Qué'm necessitas?
MATÈU
Si has passat... per ara no.
Mes per çó no tardis gayre. 405
BERNAT
Ca; si vaig aquí dessota.
ROSER
¡Bernat!
BERNAT
¿Qué?
ROSER

 (Mitj rient.) 

Home, la gota.
BERNAT
Si; 'm déu haver pres un ayre.
MATÈU
Donchs tè déu péndrer tot l'any,
perque't cau sempre.
BERNAT
¡Oy que no!
410
ROSER
¡No teniu lo mocador!
BERNAT
Tens rahó... ¡Ay, ay!... ¡Qu'estrany!
MATÈU
¡Ja es perdut!
ROSER
Teníu lo mèu.

 (ROSER se treu un mocador de quadros, de la butxaca, aixuga á BERNAT com á una criatura, y li fica algun cabell que li surt, á dintre la gorra.) 

Ara no'l perdéu fent bulla.
MATÈU
Apúntali ab una agulla. 415
ROSER
Ja ho faig; mòlt bè, vaja, anéu.
BERNAT
¡Si't vegesses qu'ets bonica!
ROSER
¡Fugíu!
BERNAT
¿Eh, Matèu, quín cor?
MATÈU
¡Sí!
BERNAT
(Qué fá Nostre Senyor
que no la deixa ser rica?) 420
ROSER
¡Pobret; en aquesta edat
cóm se torna á ser criatura!
MATÈU
Pero ell trempat; res l'apura.
ROSER
Cuidado á cáurer, Bernat.
BERNAT
No tingas por.
 

(Mentrestant BERNAT se n'ha anat cap al fondo; y, veyent que no miran, despenja un cávach, se'l posa á coll y vá cantant per lo baix; los altres l'observan atentament, fins que ha desaparegut, dient.)

 
MATÈU
Mira. ¿Veus?
425
ROSER
Si.
MATÈU
Repara.
ROSER

 (Estrauyantsen.) 

¡Si!
MATÈU
¿Ho veus ara?
Se gira; tomba la cara.

 (Ho fán los dos.) 

 

(BERNAT, quant ha agafat l'eyna, se gira, y, veyent que ningú'l veu, y com tement que'l vegin, se en vá.)

 
ROSER
¿Ja es fora?

 (No gosantse á girar.) 

MATÈU
Sí. Vés si ho creus.

  —21→  

Escena VI

 

ROSER, MATÈU.

 
ROSER
¡M'he quedat, á fé, parada!
MATÈU
Donchs aixó ho fá cada dia; 430
á certa hora qu'ell ja tria,
se'n vá aixís á la esquitllada.
ROSER
¿Y dihéu qu'aixó ho fá ja d'anys?
MATÈU
¡Jo ho crech!
ROSER
¡Sí que'm fá estranyesa!
MATÈU
Es la mateixa vellesa 435
que dòna acudits estranys.
ROSER
Doncas jo procuraria
mirar si ho puch descubrir.
MATÈU
Fins un dia'l vaig seguir;
pero crech qu'ell ja ho temia, 440
perque, quant tot sol se'n vá
tarda á tornar mòlta estona,
y aquell dia á ca'la Pona
se'm gira y torna d'allá.
ROSER
¿Y sempre ab lo cávach?
MATÈU
¡Bah!
445
no tingas por que se'l deixi;
jo, sense que ell ho coneixi,
l'observo mòlt, y ¿qué fá?
Veurás que mira pot ser
que no hi hagi aquí ningú; 450
lo despenja, se l'endú,
y se'n vá cap al carrer.
ROSER
¿Donchs cóm es que devant d'altres
ho ha fet ara? ¿Qué no ho veya?
MATÈU
Ha sigut perque ell se creya 455
qu'estavam distrets nosaltres.
Jo si ho sè, es que l'he atrapat
sense qu'ell se n'adonés,
y ab dotze anys que ja ho fá, ó mes,
tant sols jo me n'he adonat. 460
ROSER
¿Donchs creuréu que á mí'm mareja?
MATÈU
¿Lo qué?
ROSER
Aixó... ¡No sé que'm digui!
MATÈU
¡Cá, pobret! ¿Qué vols que sigui?
Qu'es vell y ja repapieja.

  —22→  

Escena VII

 

ROSER, MATÈU, MELCIOR.

 
MELCIOR

 (Ab lo cávach y un cistellet que deixa al entrar.) 

¡Pare!

 (Besantli la má ab respecte.) 

MATÈU
Dèu tè fassa bo.
465
MELCIOR
Dèu tè guart Roser...
ROSER
Bon dia.
MELCIOR
¿M'has anyorat?

 (Apart á ROSER rápit.) 

ROSER

 (Sonrient y ab carinyo.) 

¡Jo diria!
MATÈU
¿Y donchs, noy, qué sabs d'aixó?
MELCIOR
Que'ls carlistas ja s'acostan.
MATÈU
¿Pero sòn mòlts?
MELCIOR
Díu que sí;
470
uns quatre mil.
MATÈU

 (No creyentho.) 

¡Fuig d'aquí!
MELCIOR
Ho han dit dos que fins hi apostan.
Per çó la tropa del poble
se'n puja tota al castell.
MATÈU
¿Y'ns deixan sols? ¡Com hi ha n'ell!... 475
MELCIOR
Si'ls carlistas son lo doble
fòra matar gent en vá.
MATÈU
¿Pero y si entran en la vila?
ROSER
¡Dèu mèu!

 (Espantada.) 

MELCIOR
Estigas tranquila,
á n'aquí ningú entrará. 480
¿No veyéu que, si pujessen,
lo castell ab los canons?...
MATÈU
Tens rahò.
MELCIOR
¡Cá! No hi ha cansons.
¡Pobres d'ells qu'ho intentessen!
MATÈU
¿Y ara que'ls veuhen venir, 485
cóm es que ja no'ls hi tiran?
MELCIOR
Es imposible: s'ho miran
y ni un ne póden ferir,
perque ells, segons per' quí's diu,
per un qu'ha vingut de Breda, 490
ván per díns la salzereda
sempre á la vora del riu.
MATÈU
¿Es dir, vaja: á traiciò?
MELCIOR
Es clar, perque d'aquest modo
nos póden causá incomodo, 495
y ells están sota canò.
MATÈU
¡Qu'un no puga estar may quiet!
ROSER
¡Ay Melciò!

 (Espantada agafantse ab ell.) 

MELCIOR
Estigas tranquila,
dona; si entran en la vila
sols será en l'arrabalet. 500
ROSER
¡Ay, Dèu Mèu, ditxosa guerra!
  —23→  
MATÈU
¡Y pensar qu'un hi tè un fill!
MELCIOR
¡Oh! Bè, ell ray, no hi ha perill!
Es valent y res l'aterra;
per çò vá pendre'l fusell. 505
MATÈU
¡Per çó temo qu'algun dia!...
¡No hi vull pensar!... Si ell moria
jo'm moría desprès d'ell.
ROSER
¡No penséu ara en aixó!
MELCIOR
Jo bè ho sè, bè m'es germá... 510
pero Dèu l'ajudará;
y, sino, vos quedo jo.
¿No us estimo?
MATÈU
Si; ja ho sè.
MELCIOR
¿Donchs per qué entristirvos ara?
MATÈU
Perque tè lo cor un pare 515
en tants trossos com fills tè.
¡Y si en la guerra ell se'm mort.
encara que'm quedis tú,
si ell morint mitj cor se'n dú,
cóm puch jo viure ab mitj cor! 520
ROSER
(¡Quín amor que'ls tè mès gran!)
MELCIOR
Estéu trist, y al millor dia...
MATÈU
¿Cóm vols que tinga alegria
si sabs qu'us estimo tant?
ROSER
Olvidantho, com díu l'avi. 525
MATÈU
No puch: mòlts cops penso: -A viurer,
y ho faig, y hasta arribo á riurer;
pero no'm passa del llabi.
ROSER
(¡Pobr' home!)
MATÈU
¡Y ells als perills!...
¡Y bè ho sab que jo pateixo!.... 530
¡Qué tart, qué tart lo coneixo!
ROSER
¡Pare!
MATÈU
¡Qu'ingrats sòn los fills!
MELCIOR
Es que vos no sabéu, pare,
coneixent sols la virtut,
lo foch que la juventut 535
dins del cor encés tè ara.
Es que'l temps ja us ha gelat,
y estrany no es que'l gel no entengui
qu'així'l cor d'un jove encengui
un sol crit de llibertat. 540
Lo mèu germá, ¿qué us ha fet?
del pagés ha deixat l'eyna,
y ara defensa una Reyna
que de sè esclaus nos ha tret.
¡Ditxós ell! ¡Bon espanyol! 545
¡Jo poguès! mes no ho puch fer.
Ni puch deixá á la Roser,
ni vos puch deixá á vos sol.
Pero si es cert, com vos dihéu,
que lo cor se fá en tants trossos 550
—24→
com objectes carinyosos
per estimar dòna Dèu;
tambè es cert que vos puch dí
que, sens móurerm d'esta terra,
tinch jo mitj cor á la guerra 555
y l'altre mitj cor aquí.

 (Ab entusiasme é indicant qu'es per ells dos.) 

MATÈU
Per çó es que jo t'agraheixo
lo sacrifici que fás;
de tú no me'n queixo pas:
d'ell, que se n'ha anat, me queixo. 560
MELCIOR
¿No veyéu qu'ell es mes jove?
S'ha entusiasmat y ademès...
MATÈU
¿Y si una bala'l toquès?
MELCIOR
¿Y si guanya y un grau trova?
MATÈU
Dèu ho vulgui.
MELCIOR
Si. Ho voldrá;
565
y, si'ns vè un trastorn tant gros,
vos quedem nosaltres dos:
la Rosè us consolará.
ROSER
Ho farè, y no crech pagar
lo que vos heu fet per mí. 570
MATÈU
Sí, Roser, ja ho crech així.
ROSER
Y no ho vulguéu may dubtar.
MATÈU
Donchs parlêm d'un'altra cosa.
¿Cóm estém dé casament?
MELCIOR
Quant estigui tot corrent. 575
MATÈU
Es que, solters, ja'm féu nosa.
¡Quín dimontri de casori!
¿Qué us falta?
MELCIOR

 (No sabent qué dir.) 

Res; la partida...
ROSER
Melcior, per cada mentida
hi ha set anys de purgatori. 580
MATÈU
¿Donchs qu'hi ha algun embolich?
ROSER
Bè, per çó no es res de mal.
¿Vols que li diga?

 (Aixó mòlt jugat.) 

MELCIOR
No cal.
ROSER
¿Ho dich?
MELCIOR
No vull.
ROSER
Donchs ho dich.
MATÈU
¡Vaja, aixó ja desatina! 585
ROSER
Donchs la vritat, net y clar:
que s'ha anat á examinar
y no sab gens de doctrina.
MATÈU
¡Psit! ¿Y no tè'n dònas pena?
¡Un minyò com un sant Pau!... 590
MELCIOR
Es qu'hi ha cosas qu'un no hi cau.
MATÈU
Es clar, tirantho á la esquena.
¿Qué juguém que ré'n sabs dí?
MELCIOR
¡Qué no'n sè res! ¡Vaja!
MATÈU
¡Oh cá!
MELCIOR
¡Si fins sè quants Dèus hi ha! 595
  —25→  
ROSER
¡Ah, ah!

 (Rient.) 

MELCIOR
'L rector que...
ROSER
¡Ji! ¡ji!
MELCIOR
Ell qu'en faltanthi una coma
ja's creu que no la sabrè.
¡Vés! ¡Perque no sé ben bè
las darrerías del home. 600
ROSER
La estudiesses com t'ho prego.
MATÈU
Si ell la doctrina's mirava...
ROSER
Antes d'ahir la estudiava
tot cantant l'himne de Riego.
MATÈU
¿Veus? vetaquí lo que féu: 605
no reséu, féu los tabals,
y desprès, los lliberals,
si un vos díu negre, us creméu.
¿Què vá qu'avuy tot fent bulla
no has ohit missa? La vritat. 610
ROSER
¡Vaya, no hi ha d'havé anat!
MATÈU
¿De quín coló es la casulla?
MELCIOR
Bermella.
 

(MATÈU ab la mirada ho pregunta á ROSER, perque ell no ho recorda.)

 
ROSER

 (Contestantli.) 

Si.
MATÈU

 (Recordantsen.) 

Així ho dèus fer;
á mi eneara'm feya por...
MELCIOR
(Hi endevinat lo color: 615
fòra bo per tintorer.)
MATÈU
Me plau darte algun aixample,
perque bè á ton gust estigas;
pero tampoch vull que sigas
tant de la mánega ample. 620
A missa no hi faltis may.
ROSER
No hi falta pas quant n'es dia.
MATÈU
Y quant no n' es. ¡Jo diria!
ROSER
Bè; no tinguéu pò; aixó ray.
MATÈU
¡Ni doctrina! La Roser 625
la sab fins al cap de vall.
MELCIOR
¡Ella! Com un papagall.
MATÈU
Donchs així es com tè de ser.
ROSER
En un quart vaig estar llesta.
M'escolta bè, pren un polvo, 630
me fá així, y: Ego te absolvo,
fins al dia de la festa.
MATÈU
¡Ja ho veus!
MELCIOR
Si: la sab de cor.
MATÈU
¿Com s'arregla? ¿No t'amohina?
MELCIOR
Ré, en' sent l'hora de doctrina 635
anirè á casa'l rector.
MATÈU
¿A doctrina? ¡Qu'es estrany!
¡Si no n'es temps!
MELCIOR
Bè ho sè prou.
ROSER
Es qu'ara aquest rector nou
—26→
la vol ensenyar tot l'any. 640
MATÈU
¿Vejam donchs com te despertas?

 (A ROSER.) 

Li ensenyas tú que'n sabs ja
y aixís aviát l'apendrá.
ROSER
Si; fins á las escubertas.
MATÈU
Y, un cop estiguéu entesos, 645
de seguida la casaca;
no vull sentir mes matraca,
ni vigilar mes promesos.
ROSER
¿Y estéu content?
MATÈU
Ja ho espero;
com un per nèts desatina... 650
MELCIOR
Si es una noya, Cristina,
y, si es un noy, Baldomero.
ROSER

 (Avergonyida.) 

¡Y bè prou qu'hi haurá estonas
per pensarhi!
MATÈU
¡Y sino... res!...
Lo nom sí que... la honradés 655
cerco jo de las personas.
Jo'l que vull, que estiguéu bè
sense dáus motiu d'agravi,
y si acás arribo á sè avi,
jo ja sè'l que tinch de fè. 660
Palma, mona y tot aixó
que pe'ls padrins ja sòn lleys.
MELCIOR
Y alló de posar pe'ls reys
la sabateta al balcò.
MATÈU
Tots nos hi hem de divertir: 665
y lo dia de la boda
vull ferho tot á la moda:
ja veurás cóm m'haig de lluhir.
MELCIOR
Vejam donchs lo que faréu.
MATÈU
¿Qué farè? Tot lo que puga: 670
confits de matafaluga,
borregos de Cardedéu,
y fins xocolate y tot.
ROSER
¿Y tot per mí?
MATÈU
Per tú, filla.
MELCIOR

 (Ab amor inmens.) 

¡Tot per tú!
MATÈU
Per la pubilla.
675
ROSER

 (Ab tristesa.) 

¡La pubilla sense dot!
MATÈU
Si es ab dot ó no, no ho dich;
pero es cert, siga com siga,
que ningú hi ha que no't diga:
La pubilla d'Hostalrich. 680
MELCIOR
¡Pare!
MATÈU
¿Qué?
MELCIOR
Que la entristíu.
MATÈU
¡Ay! Tèns rahò, re, la alegría...
¡Ni lo que'm deya sabia!
 (Se'n vá.) 
MELCIOR
De content ni sab qué's díu. 685

  —27→  

Escena VIII

 

ROSER, MELCIOR.

 
ROSER
¡Pobre Matèu, y qu'es bo!
MELCIOR
¡Ah, Roser, qué t'he portat!
ROSER
¿Qué?

 (Ell amagantse'l cistell á la esquena.) 

MELCIOR
¡Endevínau!
ROSER
Y aviát:
cireras de arbòs.
MELCIOR
¡Cá!
ROSER
¿No?
¿Potsè has cassat aucellets? 690
MELCIOR
¡Qu'es estrany! ¿Y no hi atinas?
ROSER
¿Terra per las clavellinas?
MELCIOR
¡May ho dirias! Bolets.
ROSER
¡Ay Dèu mèu! ¡Qué'm fás contenta!

 (Ell li presenta lo cistell y ella l'examina.)  

MELCIOR
Sòn los primers.
ROSER
¡Que bufons!
695
¡Oh! ¡Y quasi tot rovellons!
MELCIOR
Y millors ningú'ls presenta.
ROSER
¡Tant bonichs, tant bermellets!...
T'ho ha dit lo cor.
MELCIOR
¡Bon favor!
ROSER
Es que...
MELCIOR
¡Fuig; veyas si'l cor
700
me parlará de bolets!
Lo cor me díu que m'estimas.
ROSER
¡Si t'arrimas!
MELCIOR
(¡Que li escáu!)
Vaja, riu mes.
ROSER
¡Lo babau!
MELCIOR
¡Si sembla que m'ho escatimas! 705
ROSER
Veyas si es casualitat,
qu'he dit á n'En Pau fá poch
que'n portès...
MELCIOR
¡Si, vaya un soch!
¡Estích cert que n'hi ha pensat!
ROSER
¿Y tú? ¿Has pensát mòlt en mí? 710
MELCIOR
Si siguesses una historia
ja't sabria de memoria.
¡Veyas si hi penso!
ROSER
¡Vols dí!
MELCIOR
Dins del cor tú hi estás sola.
ROSER
¡Oh! Y no hi vull cap rellogada. 715
MELCIOR
Sola, y fins t'hi tinch grabada.
ROSER
¡No he tingut pas la verola!
MELCIOR
¡Veus! ¿Cóm no't tinch d'estimar,
—28→
si't veig sempre tant xamosa?
ROSER
¡Aquesta sí qu'es graciosa! 720
MELCIOR
Per tot me vèns á trovar.
Quant vaig al hort, surt lo sol,
y, encara no obro la tanca,
ja'm recorda lo qu'ets blanca
la floreta del fayol. 725
Si rosada hi brilla encara,
cada flò'l cor se'm endú,
perque'm recordan á tú
quant ploras la teva mare.
Desprès trovo al cirerer, 730
y, obrintne una cirereta,
me recorda ta boqueta,
lo tèu llavi rialler.
Vé'l rosè, y... ¡per rosas ray!
quant lo vent, deixantlas nuas, 735
me díu que'n tèns tú sols duas,
pero no's desfullan may.
Veig despres per tot arrèu
claras ayguas, del riu sòn,
y'm semblan lo plor del mòn 740
que plora perque no't veu.
ROSER
¡Que bè que parlas d'amor!
¿Tot aixó surt del tèu cap?
MELCIOR
Sí; però lo cap ho sab
perque li díu baix lo cor. 745
ROSER
Donchs á mi tambè'm díu cosas;
y, si tè'n vás una festa
veurás que ja per ginesta,
cambío las mevas rosas.
¿Tè recordas d'un colom 750
que'ls fills li vám agafar
un matí que vám anar
à la font del Masbusom?
¡Ay pobre colomet blanch!
Havia anat á beure al riu 755
y quant torná á lo sèu niu,
trová sols pallas y fanch.
Tè recordas, quant no'ls veya.
¡Quín patir! ¡Quíns crits!
MELCIOR
¡Pobrets!
ROSER
¿Sabs que hi vám torná'ls fillets 760
de tanta pena que'ns feya?
Donchs aixís si jo podia
ensenyá'l que'm desespera,
que té'n vagis tú algun dia,
de llástima que't faria, 765
tornarias endarrera.
MELCIOR
¡Sò lo mès ditxòs del mòn!
ROSER
¡Y jo sò la mes ditxosa!
MELCIOR
¡Ay Roser, qué n'ets de hermosa!
  —29→  
ROSER
¡Que t'estimo!
MELCIOR
¿Fins ahont?
770
ROSER
No s'esplica; aixó se sent.
MELCIOR
Fins al cel. ¿Eh, que m'hi arrimo?
ROSER
No; fins allá ahont jo t'estimo,
no hi arriba'l pensament.
MELCIOR
Lo mateix tè dich de cor. 775
ROSER
Donchs, si es cert que't desatina,
¿cóm no aprens mes de doctrina
per sè aviát lo mèu senyor?
MELCIOR
Perque... jo no sè que'm fassi:
ho voldria y no ho voldria; 780
quant mes 'prop es l'alegría,
mes aprop s'es de que passi.
ROSER
Pero, home, ¿y donchs qu'hem de fè?
¡Ara sí que ja m'hi enfado!
MELCIOR
Vaja, no'n passis cuidado; 785
sens falta avuy hi anirè.
ROSER
Vejam.
MELCIOR
Y l'avi?
ROSER
Ja es fora;
y avuy altre cop disputa.
MELCIOR
¡Prou qu'ho penso; si hi disfruta!
ROSER
Ha durat 'prop de mitj' hora. 790
MELCIOR
¿Y l'ha ben sabateját?
ROSER
¡Pots pensar, pobre Miquel!
MELCIOR
¡Pobre! ¡Que se'n vagi al cel!
¡No'l puch véurer!
ROSER
¡Qué t'ha dat!
MELCIOR
¡Res; tè dòna unas miradas! 795
ROSER
(¡Pot ser sí que sab!... Dèu mèu!)
¿Qué tens zelos?
MELCIOR
¡Oh! ¡Es juéu!
Ja t'ho he dit altras vegadas.
ROSER
¡Bè, bè, plaga; fuig d'aquí!
MELCIOR

 (Reparantli en l'aurella.)  

¿Qu'es aixó?
ROSER
¡Qué!
MELCIOR
L'arracada,
800
que la tens desenganxada.
ROSER

 (Ab carinyo.)  

¿Me la vols clourer?

 (Se li ha obert la arracada y ell li vol cloure, y no sabentho fer, ella diu.)  

No; així.

 (Ell li vá á clóurer, pero de repent, extasiát tenintli la má en la orella y la cara aprop, díu.)  

MELCIOR
¡Qué n'ets de maca!
ROSER
¿Sí?
MELCIOR
¡Mòlt!
ROSER
¿Donchs es á dir que t'agrado?
MELCIOR
¡¡Si m'a...!!

 (No podentse contenir li fá un patò, no en la cara d'ella, sino fent lo soroll ab los llabis.) 

  —30→  
ROSER

 (Carinyo.) 

¡Ey, Melcior! ¡Cuidado!
805
MELCIOR
¡Tonta!

 (Volent dír: Vés si ho faria.)  

ROSER
Cuyta.
MELCIOR
(Vol y dol.)

 (En lloch deposarli l'arracada, la treu y se l'amaga dins la má closa.)  

(Vejam si ho sent.) Bè.
ROSER
¿Ja está?
MELCIOR
Sí.

 (Fugint cap á un cantò.)  

 

(ROSER se posa la má en la orella, y, al trovarse sens arracada, se sorpren.)

 
ROSER
¡Ay, ay! ¿donchs qu'ha caygut?

 (La busca per terra.)  

MELCIOR
¡Ja, ja, ja!
ROSER
¿De qué has rigut?

 (Hi corre y li agafa lo puny clós.) 

¡Si la tens aquí á la má! 810
 

(MELCIOR fuig d'ella posantse en un cantò de la taula qu'estará devant del quarto de MIQUEL.)

 
MELCIOR
Mira.
 

 (Ensenyantli alta.) 

ROSER
¡Vaja, dòmla!
MELCIOR
Tè.
 

(ROSER hi vá, pero al arribar á l'un cantò de taula ell se n'hi vá á l'altre, y així ván rodant la taula y corrent fins que s'indiqui que parin.)

 
ROSER
¡Vaja, home!
MELCIOR
Tè.
ROSER
Bè... Está clar;
aixís me fás bobejar.
¡Si t'agafo!
MELCIOR
¡Cá has de fè!


Escena IX

 

ROSER, MELCIOR, MIQUEL.

 
 

(Los dos ván rodant la taula fins que, al surtir MIQUEL, MELCIOR s'hi entrabanca, MIQUEL fá un gran crit, y tots quedan parats.)

 
MIQUEL
¡Ay!

 (Agafantse la cama.) 

ROSER
¿Qu'has fet?
MIQUEL
¡Brigant!
MELCIOR
¡Mirar!
815
MIQUEL
Tot justament á la cama
que hi tinch lo dolor.
MELCIOR

 (Com disculpantse.)  

¡Bè, home!
ROSER
¿Veus? vetaquí lo fer broma?
dòm dòm l'arracada.

 (Ell li dòna, y ella se la posa clouhentsela tota sola.)  

MIQUEL
¡Infame!...
  —31→  
MELCIOR
Bè: per ço no maltractéu, 820
que jo no volia ferho.
MIQUEL
¡Que no volia! (¡Embustero!)
MELCIOR
(No'l puch véurer.)


Escena X

 

Los mateixos, MATÈU, y, al fi, BERNAT.

 
MATÈU

 (Entra esparverat.) 

¿Ja ho sabéu?
MELCIOR
¿Qué?
MATÈU
Sòn aquí, y una pila.
ROSER
¿Quí?
MATÈU
'Ls carlistas.
MIQUEL
¿De debó?
825
 

(S'ou un toch de corneta prolongat y lluny.)

 
MELCIOR
¡Oh! No tinguéu por per çó;
no pujarán á la vila.
 

(Passan pagesos armats y donas, depressa.)

 
ROSER
¿Qu'es aixó?
MELCIOR
Está mòlt ben fet:
com no se las veuhen bonas,
los pagesos y las donas 830
fujen del arrebalet.
 

(Vá á la porta del fondo á mirar ab MATÈU: mentrestant MIQUEL, desprès de mirar que ningú l'escolti, s'acosta á ROSER, y dantli una mirada penetrant, li diu baix.)

 
MIQUEL
Ayuy tinch de véurert'. ¿Eh?
 

(ROSER mira ab odi á MIQUEL, pero's repensa y de repent díu, com accedint.)

 
ROSER
Bè.
 

(MIQUEL dissimulant se posa á adobar paraiguas.)

 
MATÈU
¡Vaja, aixó desatina!
 

(En aquest moment passa per devant la porta un escolanet ab una canya y tocant á doctrina seguit de una pila de quitxalla.)

 
MELCIOR
Adèu, me'n vaig á doctrina.
 

(Se'n va darrera del escolanet: ROSER se posa á filar, y quant ja está tot quiet entra BERNAT, desprès d'un moment de pausa deixa anar lo cávach ab abatiment, y díu, sens que ningú ho noti.)

 
BERNAT
¡Lo mateix de sempre!... Ré.835


 
 
FI DEL PRIMER ACTE
 
 


IndiceSiguiente