Las joyas de la Roser

Drama en tres actes y en vers

Serafi Pitarra

SENYOR: Presentat á Vostra Altesa por mon estimat amich lo distingit poeta En Dámaso Calvet, ocupantvos de mas pobres produccions dramáticas, m'alentareu ab paraulas las mes carinyosas y benevolents, lo que fou pera mi sumament honrós, atés lo coneixedor que sòu, com tothom sab, de nostra llengua y literatura, y lo amant que'n sòu.

No podia espressarvos millor mon agrahiment qu'oferintvos la dedicatoria d'una nova obra: la acceptareu; y d'allarvors ensá he guardat vostre nom com un escut contra'l qual s'espuntassen las enmatzinadas sagetas que ja fá temps se'm disparan, tant per mon poch mérit, com per haver comés lo crim de no pertányer á la societat de mútuas alabansas, fundada per alguns entusiastas de la renaixent literatura catalana.

Mès com lo vostre nom il-lustre fou de mí mòlt venerat desde l'instant que comprenguí quánt valia, no volguí esposarlo á compartir ab mí los desdenys de que sò estat objecte, pér part d'aquets alguns, qu'en vá pretenen encubertarse ab lo mantell august del geni, mentres no's valgan d'altres medis que disfamant baixament á sos compatricis...

La paródia, género admés en quasi totas las literaturas, fou lo que ab predilecció escullí, creyentme fer á las lletras catalanas un servey com qualsevol altre, suposat se necesita reunir tots los géneros pera tenir una literatura complerta, y que tant contribueix á la hermosura de la toya, la delicada rosa que la perfuma com la verda murtra de qu'está voltada.

Ab tot y aixó, ha passat desconegut lo mèu intent; y oblidant la essencia de la paródia, sòn fonament, sos fins, y tòt lo que   —7→   no's pot desconeixer quant se tè la pretensió de anomenarse literat, se m'han dirigit las mès apassionadas críticas y uns dictats que mès han perjudicat á sos autors qu'á mí, puig ben sabut es haverhi armas que deshonran mès á qui las maneja, qu'al qui reb son fatal colp.

¿Cóm podia donchs, Senyor, escríurer lo vostre il-lustre nom en la portada d'una d'aquellas obras tant verinosament insultadas? Preferí retardar un quant temps lo pler de ferho, y aixís ab més satisfacció veig avuy cumplert lo mèu bon desitj, estampantlo davant d'una que podrán criticar si'ls plau, mès no del tot menysprear, ja que pertany al género que mos mateixos detractors cultivan tan bè com sáben.

Tocant al llenguatge, es tant literari com pot esser en lo teatro; pera serho verament, fòra precís usar de paraulas no sempre ben conegudas del públich en general, y assó, Senyor, podria perjudicar la naturalitat escénica. Lo teatro es, á mon véurer, una il-lusió de la realitat: de conseqüent, quant mès aprop estigue d'aquesta, mès bon efecte deu produhir aquella.

Res mès, Senyor, me resta pera dirvos, sinó lo pregarvos me perdonéu per la estona qu'he motestat la vostra atenció, y donarvos las gracias per haver permés qu'un nom tant il-lustre com lo vostre, honri lo primer drama que de costums veritablement catalanas ha escrit

L'AUTOR.

  —8→  

PERSONATJES	ACTORS
ROSER.	D.ª FRANCISCA SOLER.
MATÈU.	D. JOSEPH VILLAHERMOSA.
BERNAT.	D. LLEÒ FONTOVA.
MELCIOR.	D. JOSEPH CLUCELLAS.
MIQUEL.	D. JOAN BERTBAN.
PAU.	D. FERNANDO PUICURIGUER.
MARTÍ.	D. MIQUEL LLIMONA.
ANDRÈU.	D. FRANCISCO PUIG.
QUICO.	UN NOY DE SIS ANYS.
BENET.	UN DE SET.
Pagesos, pagesas, noys y gent del poble.

 La acciò, en la vila d'Hostalrich, y durant la última guerra civil. 

  —9→  
 

Lo teatro representa una habitaciò baixa de casa de pagés; á la esquerra la finestra del pou; la galleda al peu, enganxada á la corda per la cadena; al mitj de las taulas una trapa alsada que deixa véurer la escala que baixa al celler: fruits penjats, eynas en un racò, una pastera, taula, cadiras, y, en un cantò, un banquet ab cargol por adovar paraiguas.

 

Escena I

ROSER, MATÈU, BERNAT.

(ROSER filant á l'un cantò; MATÈU trencant brancas de rama que vá tirant á un cabás, al altre, al fondo, BERNAT, á la pastera, passant farina, y cantant al compás del soroll que fá.)

BERNAT Dijo Dupont humillado á Castaños: Tomad vos la espada que en veinte y dos batallas ha triunfado.

MATÈU  (Ab veu de vell y tremolant; mès aixerit.)  Agradeced la fortuna 5 de que os batisteis con otros, que á batiros con nosotros no hubierais ganado una1.

BERNAT ¡Ah, ah, ah! ¿Fá qu'está bè?

MATÈU Mòlt bè qu'está.

BERNAT ¿Fá que sí? 10

ROSER Si'l voléu content així, canteuli aixó.

MATÈU Prou qu'ho sè: jo tambè; la veritat, —10→ en pensant en los gabatxos nos posem que ni borratxos, 15

(BERNAT deixa'l cedás, baixa al mitj del prosceni y diu.)

BERNAT ¡Trenta nou!

ROSER (¡Pobre Bernat!)

BERNAT Jo era á Manresa á ca'n Pere; quant nos vè'l de ca'l Poruch y'ns diu: -Minyons, cap al Bruch, que'n farém bona cassera. 20 Prenem tots las carrabinas: mòlts no'n tenian; bastons; y'ns amaguem pe'ls turons darrera róurers y alzinas. -Ja vènen, díu, endavant: 25 tothom preparát estava: eran dèu mil, y'ls manava lo sèu general, Chabran. Arriban: descarga: rroom... -¡Véntalshi escopetada! 30 -¡Au, que ván de retirada! -Vinga metrallada, y ¡boom! Baixan tots los somatents: -Aquest per mí, aquell per tú. ¡Ay pardon, pardon, muixú! 35 Ván quedá estesos vuitcents.

ROSER 'Sent tant pochs bè fereu prou.

MATÈU Sí, sí qu'á fé de cristiá...

BERNAT Y que ningú ho negará: jo sol, allí, trenta nou. 40 Brigadas á terra enteras ván caure en la serracina, y, per cada barretina, hi havia cent granaderas.

MATÈU Ab dos ó tres com aquellas 45 no'n tornavan á dar d'altres.

BERNAT Si tots ho fán com nosaltres, no queda un estanya-paellas. Y encara ara, ja ho veyéu; encara ara... si tornessen, 50 pot ser que se'n recordessen.

MATÈU ¡No tornarán!

BERNAT (¡Ho fès Dèu!) ¡Malehits sian sos mostatxos!

ROSER A fé que bè'ls heu malehit.

BERNAT Fins los préssechs he aburrit 55 perque n'hi han de gabatxos.

MATÈU Donchs ab aixó fás mòlt mal: á França, com aquí al poble, hi ha francesos de cor noble que sòn honrats y com cal. 60 No perque aquells ván fè alló, han de ser dolents los d'ara.

—11→

BERNAT ¡Y me'ls vols defensá encara!

MATÈU No'ls defenso, qu'es aixó. ¿Per qué fossen vils aquells 65 es lley qu'als que de Girona vènen ensenyant la mona los hi escalfis los clatells?

BERNAT ¿Donchs per qué vènen aquí tot lo dia nyigo, nyigo? 70

MATÈU Perque sòn pobres.

BERNAT ¡Ah! ¡Amigo! Tambè'm ván fer pobre á mí.

MATÈU Pero mòlts cops buscas rahons, y jo sè pe'l noy de'n Sans que mòlts d'ells son italians. 75

BERNAT ¿Y que tè mès? ¡Sòn nacions! Jo quant no sòn espanyols ja'ls dich francesos... de veras: sols que n'hi ha de mil maneras, ¿cóm dirè? com los fasols. 80

MATÈU Bè; pero no ho fassis mès. ¿Veus, aquí, á n'en Miquel, ara?... N'hi díus unas á la cara...

BERNAT Sí senyor, perqu'es francés.

MATÈU ¡No es francés! Si es patuá. 85

BERNAT Si m'embrutas t'enmascaro. Dígali H.

MATÈU ¡Oh! ¡Y qu'es raro! que no s'hagi atansát ja!

ROSER (¡Tant de bo no tornès mès!)

MATÈU ¿Véus? Tú hi tens mòlta manía, 90 y ningú del mòn seria tant bon home com ell es. ¡Sempre tant treballador!... Ell es cap de duas collas d'aquets serradors de pollas, 95 y podria sè un senyor; pero ell, mentres ha pogut, abaix del riu á serrar; y ara que no hi pot baixar, perque está mal de salut 100 y li fán febres las aiguas, se'n vá á recorrer la vila, y encara guanya una pila adobant quatre paraiguas.

ROSER ¿Y ho trovéu bè 'sent tant rich? 105

BERNAT ¡Qu'ha de estar bè! Es un avaro.

MATÈU No, home, no: no sias raro. Y desprès qu'ell vè á Hostalrich; fá mòlt temps que posa á casa; y no está bè fer com féu 110 que cada punt disputéu, tractanvos de tonto y d'ase.

—12→

ROSER Si mòlts cops es per tavola. ¿Fá, Bernat?

BERNAT Y es clar que sí.

MATÈU Ríurer, no hi há res que dí, 115 ja'm plau bè la xerinola. Qu'aquí vos piquéu las crestas dientli qu'es millor la Espanya, que'ls mussiús sòn cosa estranya, y tot rahòns com aquestas, 120 mòlts cops me fán divertir y encara'm posan d'humor; pero, ¡tocarvos l'honor! la vritat, no ho puch sentir.

BERNAT Bè pegan ells á las monas 125 quant las vólen fer ballar.

MATÈU Bè; tú lo qu'has de mirar la honradés de las personas. Y desprès que tú no veus qu'assó pot portar rencors, 130 y jo li dech mòlls favors mès grossos que tú no't creus.

(S'ou la veu de MIQUEL al carrer que crida ab la entonaciò dels qu'adovan paraiguas, y com si lo que falta no s'hagués sentit.)

MIQUEL «...bá paraiguas parassúuu!

ROSER ¡Psit! Calléu, que ja es aquí.

BERNAT ¡Hem de ríurer! ¿Fá que si? 135

MATÈU Bè, pero, cuidado, tú.

Escena II

ROSER, MATÈU, BERNAT, MIQUEL.

(Parla lo catalá afrancesat. Vá ab bolet, una armilla ab mánegas de roba cusida á la mateixa, y paraiguas sota'l bras: mastega sempre una punta de puro; es xaparro, d'uns cinquanta anys, y roig.)

MIQUEL Bon dia.

MATÈU ¡Hola, Miquel!

BERNAT ¿Qué tal, muixú? ¿hem guanyat gaire?

MIQUEL ¡Hola: ¿ets tú, Bernat pescaire?

BERNAT ¿No ho veyéu, roig de mal pel? 140

MATÈU ¡Ay, ay, ay, ay! Ja hi sòm.

(MIQUEL, anant á deixar los paraigisas al cantò de ROSER, la mira un instant ficsament.)

ROSER (Me fá pò; ¡aquestas miradas!)

MIQUEL Ja sabs tú qu'altras vegadas...  (Com un rugall.)  ¡je! je! je!

BERNAT Aixó es lo brom: un pegat de pega al cap, 145 —13→ sofre á l'aigua, y així's cura.

MIQUEL Vés d'anarten, ulls de fura.

BERNAT Los francesos ja se sab...

MATÈU ¡Ay, ay, ay, ay!

BERNAT ¡Si han de viurer, ó insultá, ó aná ab la mona! 150

ROSER (¡No sè aixó quin gust los dòna!)

MATÈU ¡Ara sí que m'ha fet riurer!

(MIQUEL, trayent la pedra y la esca ha encés la punta.)

MIQUEL ¿Y qué féu los espanyols? La guitarra, lo pandero, lo porró, ballá'l bolero, 155 y atiparvos de fasols.

BERNAT ¡Ay burinot! ¡Y'ls francesos? Tocar l'orga, la marmota, lo cigarrot, la pipota, dir muixú, y ja estém entesos. 160

MIQUEL Sempre treu l'orga y las monas: veyéu lo que vá á buscar.

MATÈU Bè: es clá,'l que s'ha de mirar la honradés de las personas.

MIQUEL Vosaltres sí que féu toros, 165 tots bufons y ab una monya...

BERNAT ¡Aixó'ls andalussos, tronya!

MIQUEL ¿Y'ls andalussos sòn moros?

BERNAT No; pero tenen salero y póden portar patillas, 170 ensenyar las pantorrillas y ballar sempre'l bolero.

MIQUEL  (Marcat.)  Y fán toros.

BERNAT No'n sab d'altres.

MIQUEL ¡Vés quin gust! Donar molestias y matá á las pobras bestias. 175

BERNAT Por ço us vám matá á vosaltres.

MIQUEL Tè donarè un bon revès.

BERNAT Tú tócam; veurás com ballas.

ROSER De riallas vènen plorallas. ¿Ho veyéu aixó lo qu'es? 180

MATÈU Bè, y es clar: si us maltractéu... No la toquéu la persona.

MIQUEL Ell que'm diu que duch la mona.

BERNAT (Ara la tè y no s'ho veu.)

MIQUEL Sempre dihéu mal de la França, 185 y, si no sigués per ella no tindriau sino aurella.

BERNAT ¡Heu vist quina gent mes mansa!

MATÈU Calla, déixal dir; espera...

MIQUEL No tindriau estisoras, 190 ni gorros per las senyoras, ni l'indiana forastera, ni vestits á la pamela, ni modas, ni figurins, —14→ ni esmolets, ni bombons fins, 195 ni l'ast per rustir, ni tela...

MATÈU ¿Y bé; y qué?

MIQUEL Ni fondas bonas...

BERNAT Y bè, no ho tenim, y es clar.

MATÈU Vos lo qu'havéu de mirar, la honradés de las personas. 200

MIQUEL Bè; aixó si.

MATÈU ¿Donchs qué voléu?

BERNAT Y si cosas per l'estil n'hem fet aquí mes de mil. ¡Vés de qué vos alabéu!

MIQUEL ¿N'heu fet com las qu'he dit jo? 205

BERNAT ¡No n'hem de fer! Las cassolas ja sè que sòn espanyolas; lo llum de cuina, 'l porró...

MIQUEL ¡Si aquestas cosas res sòn!

BERNAT ¿Y qué sòn las qu'allí s'fán? 210

MATÈU (Bèn dit.)

MIQUEL Donchs una de gran. ¿Heu tingut un Napoleon?

BERNAT  (Sorprés.)  ¿Un napoleon?...

MIQUEL ¿Ahont es?

BERNAT  (Rient.)  ¡Psit!

MATÈU (¡Vejam!)

BERNAT ¡Jo t'asseguro! ¡¡Napoleon!!... Tenim un duro 215 qu'encara val un ral mes.

ROSER Y MATÈU ¡Ah, ah, ah!

MIQUEL ¡Ja us fá favor lo ser tant tontos y estranys!

ROSER ¡Sembla un somni; cent cet anys y encara estar tant d'humor! 220

MIQUEL Surtir del cas, es de ruch: lo cert es que no'n treus d'altres. ¿Quí hi ha mes qu'ell?

BERNAT ¿Quí? Nosaltres, que 'l vám aturá á n'al Bruch. Nosaltres, si, quatre gats 225 que vám deixar, de sorpresas, á las áligas francesas pitjor que pardals mullats. ¡Recordá aquell dia espanta! Jo sol, no mes, trenta nou: 230 ¡trenta nou! ¡Ah! Sols me cou lo quí'm falta per quaranta.

MIQUEL Si fòs vritat...

BERNAT Vés si ho es; y si ara tornan encara...

MIQUEL ¿Ara?

BERNAT Sí, ara, ara.

MIQUEL Sí, ara. 235

—15→

BERNAT  (Mofantse l'un del altre.)  Sí, ara, ara.

MIQUEL Sí.

BERNAT ¡Vès!

MIQUEL ¡Te dono una garrotada!

(MIQUEL alsa'l bastò pera pegar á BERNAT que tambè agafa un cávach y tremolant l'alsa. MATÈU deté á MIQUEL y ROSER á BERNAT.)

MATÈU ¡Miquel! ¡Bo! ¿Y ara, qué feu?

BERNAT ¡Si'm toca!

ROSER ¡Ay per'mor de Dèu!

Escena III

Los mateixos, PAU.

(Qu'apareix per la trapa ab un llum de cuina y una carabassa tapada. Porta esclops.)

PAU Ab aquest l'hem acabada. 240

MIQUEL Tè deixo; ab gent que fán toros no hi póden estar personas.  (Se n'vá.)

BERNAT ¡Ni jo ab gent que portan monas!  (Abaixa lo cávach, lo porta á son lloch y diu apart.)  (¡Si s'acosta prou vá d'oros!)

ROSER ¿Ho veyéu com s'ha armat brega? 245 Jo ja ho sè...

MATÈU Sí que's ressent.

BERNAT ¿Qué vols que sia una gent que fregeixen ab mantega?

(PAU, al mitj de la escena queda parat de lo que sent.)

PAU ¡Qué pot ser!...

MATÈU ¡Y á fé qu'ho feya! ¡Si no só jo al sèu costat!... 250

PAU ¿Que pot ser s'han barallát?

MATÈU ¿Qué n'has de fer?

PAU Bè; jo ho deya.

MATÈU ¿D'ahont vèns?

PAU D'abaix del celler.

MATÈU ¿Y á qué?

PAU A omplí'l carbassò.

MATÈU ¿Que no n'hi ha aquí al barraló? 255

PAU ¿Que no n'hi ha? No; es lo darrer.

MATÈU ¿L'heu acabat tot?

PAU Tot.

MATÈU ¡Tira! ¡Quín béurer! ¡No sè que féu!

BERNAT Y'l més estrany es que's beu, y mòlts cops un ni se'l mira. 260

PAU ¡Ah, ah, ah! ¡Vatua l'avi! Sempre'n tè alguna per dí.

MATÈU Mira, porta aixó d'aquí —16→  (Per la rama.)  á'n als bous.

PAU Bè; quant acabi de posar dreta la bòta. 265

MATÈU ¿Que pot ser ja es vuida?

PAU Y si. ¿No us he dit qu'es l'últim vi? Si fins hi ha 'l solatge á sòta.

MATÈU Bè, bè; vaja, dú aixó als bous.

PAU La bòta...

MATÈU Als bous de seguida. 270

BERNAT ¡Creu, home, un cop en la vida!

PAU Bè; ja hi vaig.

MATÈU Pero no't mous.   (PAU penja'l llum en una cadira, agafa lo cabás de rama, que será gros, y ja se'n vá cap á la porta d'un costat, quant, MATÈU li diu.)   ¡Ah! Tè'l llum; pórtal á fora, qu'aquí fá un fum del burdell si's bufa; apaga'l cremell. 275

(PAU se'n vá y lo torna á cridar MATÈU.)

(Posantli un morral plé sota'l bras; PAU se'n torna.)

BERNAT ¿Y la pala?  (Senyala que se la deixa.)

MATÈU ¡Pau! No ho veya.  (PAU torna endarrera de mala gana y murmurant.)   Tè; porta aixó aquí al costat.  (Li posa la pala sòta'l bras y ell queda tot aixarrancat y com embrassat per tants trastos.)

PAU ¿No vaig massa carregát?

MATÈU ¡No, home, no!

PAU  (Anantsen xano xano.)  ¡Bè!... Jo ho deya. 280

Escena IV

Los mateixos, fora en PAU.

BERNAT ¡No sè com no l'assarronas! ¡Vés quina calma d'anar!

MATÈU Si; pero, 'l qu'has de mirar, la honradés de las personas.

BERNAT ¡Ah! Aixó si.

MATÈU Doncas j'has vist 285 com s'ha posát en Miquel.

BERNAT ¿No us ho dich? Roig de mal pel; jo me'n rich.

ROSER Donchs jo ho veig trist, perque, si ara't toca al cap...

MATÈU ¡Si que á fé't ben adobava! 290

BERNAT ¿Doncas per qué no ho probava? ¡Prou s'ho hauria ben trovat!

—17→

MATÈU Bè; pero...

BERNAT ¡Sòn malas puas! Lo que dich, aixó no ment: no creguéu res d'una gent 295 que's fán fer las truitas cruas.

MATÈU Bè; pero ja que s'hi enfada tú may mes n'hi parlis.

ROSER  (Aprobant lo de son pare.)  Si.

BERNAT Ja veurás, que torni aquí.

MATÈU J'ha estat la última vegada. 300

BERNAT ¡Jo!

MATÈU ¡Vaja!

BERNAT ¡Ca!

MATÈU ¡Com hi ha nèu! Jo t'ho mano.

BERNAT Tú ets un ase.

MATÈU Donchs corrent; surtme de casa.

ROSER Y BERNAT ¡Ah!

ROSER ¿Qu'heu dit?

BERNAT  (Ab amargura.)  ¡Mòlt bè, Matèu! Com ja per res puch serví, 305 me veus vell y'm fás agravi. ¡Qué n'hem de fer del pobr' avi! ¡Si'ns fá nosa, lluny d'aqui! N'estás cansát, no'm vols veure; me treus d'aprop de la noya, 310 y, sense l'arbre 'hont s'apoya, ben prompte's morirá l'eura. ¡Així's pagan tants afanys! ¡Quí voldrá al pobre vellet! ¡Morirè de fam y fret! 315 Matèu, ja tinch cent set anys. Jo vos he vist naixe á tots; vaig portá á bras al tèu pare, y á la tèva pobra mare vaig ensenyá'ls primers mots. 320 Jo, als tèus fillets, mòltas nits, he passejat, consolantlos, y'ls he fet callá ensenyantlos, per las parets, los titits. Jo he vist naixe á la Roser. 325 Jo la he vist rica y pubilla. Jo l'hi estimada com filla, y ella m'estima també. ¡Y ara que, com tú veus clar, la edat me pesa una pila, 330 puig no hi ha ningú en la vila que no hagi vist batejar; ara que tinch lo gran mal de espantarm'la fam y'l fret. sen'nirá 'l pobre vellet 335 á morí en un hospital!

—18→

ROSER ¡Matèu, Matèu! Detureulo, ó ab ell me'n vaig d'Hostalrich.

MATÈU ¡Bernat!  (Conmogut com ROSER.)

BERNAT ¿Qué?

MATÈU Lo que jo't dich me surt del cor.

ROSER   (A BERNAT.)  Escolteulo. 340

MATÈU M'has trovat de mal humor, y... sòn génits de personas. ¡Bernat!... ¡Vina!  (Obrintli los brassos y quasi plorant.)  ¿Me perdonas?

MATÈU Y ROSER ¡Ah!

BERNAT  (Abrassantlo.)  ¡'T perdono de tot cor!

MATÈU Me sò encegat y res veya. 345

ROSER ¡He patit lo que sab Dèu!

Escena V

Los mateixos, PAU.

PAU ¿Y aixó? ¿per qué us abrasséu?

MATÈU ¿Qué n'has de fer?

PAU Bè; jo ho deya.

MATÈU Deslliga'ls bous y á llaurá.

PAU ¡Pse! Ni un dia'm quedo á casa. 350

MATÈU ¡Correns y poch tocá l'ase!

PAU ¡Si es á Llinás fins demá!

MATÈU ¿Quí es á Llinás?

PAU ¡Home, 'l ruch! ¿si l'ha dut En Biel á fira, cóm lo puch tocar?

BERNAT  (Rient.)  ¡Vés!

MATÈU Mira 355 qu'aixó no tè such ni bruch.

ROSER ¿Y no sabs qu'es tocar l'ase?...

(En aquest moment se sent tocar lo timbal d'un piquet que figura passar pe'l carrer.)

MATÈU ¿Qu'es aixó?

BERNAT  (Anant á la porta á mirarho.)  ¡Hola! ¡La tropa!

ROSER ¡Altre cop!

MATÈU ¡Si qu'á fé'ns topa!

(BERNAT tè conversa ab una vehina que viu xich lluny de la casa.)

BERNAT ¿Ahònt díus que ván Tomasa? 360  (Desprès de haver fet las preguntas, para l'aurella.)

ROSER Y MATÈU ¿Qué diu?  (Ells dos y PAU s'hi acostan ab gran interés.)

BERNAT  (Als tres.)  Calléu. ¿De debó?  (A la de fora.)  Adeu siau.

—19→

PAU ¿Qué deya?

ROSER ¿Qu'es?

BERNAT Que s'han vist tres mil ó mès per la part de Raminyò.

(Baixan tots al prosceni, fora PAU, qu'ha anat á la taula, y trayent la ganiveta y un gran pá moreno ne talla una llesca, la doblega, la fica en un cistell quedantsen un trosset, que se'l menja, y se penja la carabassa.)

MATÈU ¡Que pesats y fastigosos! 365 Fá un quant temps que cada punt...

BERNAT No'ns los treyam del damunt.

ROSER ¡Ay sí! ¡Carlistas ditxosos!

PAU ¿Cóm podré cavar desprès si ara ja es d'alló mes tart? 370

MATÈU Vaja á llaurar.

BERNAT Cuyta, fart.

PAU Bè; jo ho deya...

MATÈU Calla y vès.  (PAU se'n vá, ROSER se recorda tot plegat d'una cosa y anant á la porta á cridar, diu.)  ¡Pau, oh Pau!

MATÈU ¿Qué li vols dí?

ROSER Si trovesses rovellons pórtan.

MATÈU  (En la taula.)  Vés quánts rosegons, 375 y se'n dú una llesca així.  (Llarga.)

BERNAT Y vá á llaurá ab los esclops, ¿no ho has vist? ¡lo poca pena!

MATÈU Bè, per çó ja hi ha mullena: avuy ha plogut tres cops. 380

ROSER Donchs ja deurá dú'ls bolets.

MATÈU No ho sè encara.

BERNAT Es massa aviát.

MATÈU ¿Veus? Aixó m'ha trastornát.

ROSER ¿Qué voléu dí?

MATÈU Aixó d'aquets. ¡Veyas quins trastorns mes grans! 385 Tots espanyols, y ab la guerra regá aixís ab sanch la terra.

ROSER ¡Oh! ¡Y germans contra germans!

BERNAT Lo que dich: fossen gabatxos.

MATÈU Ni tampoch. ¿No sòn personas? 390

BERNAT Bè; pero fán ballar monas.

MATÈU Vaja, no siguém tant matxos. Tots nos havém d'estimar, sòm germans.

BERNAT Aixó corrent.

MATÈU Y no'l partit de la gent, 395 la honradès tens de mirar. ¡Vés quanta guerra per re, y quanta gent s'ha destruít:... Creume á mí: 'l millor partit —20→ es que tot quedi sencé. 400

BERNAT Ben mirat tens mòlta rahò; pero veyas... ¿Cóm ho evitas?

MATÈU Aixó'm dol.

BERNAT ¿Qué'm necessitas?

MATÈU Si has passat... per ara no. Mes per çó no tardis gayre. 405

BERNAT Ca; si vaig aquí dessota.

ROSER ¡Bernat!

BERNAT ¿Qué?

ROSER  (Mitj rient.)  Home, la gota.

BERNAT Si; 'm déu haver pres un ayre.

MATÈU Donchs tè déu péndrer tot l'any, perque't cau sempre.

BERNAT ¡Oy que no! 410

ROSER ¡No teniu lo mocador!

BERNAT Tens rahó... ¡Ay, ay!... ¡Qu'estrany!

MATÈU ¡Ja es perdut!

ROSER Teníu lo mèu.  (ROSER se treu un mocador de quadros, de la butxaca, aixuga á BERNAT com á una criatura, y li fica algun cabell que li surt, á dintre la gorra.)  Ara no'l perdéu fent bulla.

MATÈU Apúntali ab una agulla. 415

ROSER Ja ho faig; mòlt bè, vaja, anéu.

BERNAT ¡Si't vegesses qu'ets bonica!

ROSER ¡Fugíu!

BERNAT ¿Eh, Matèu, quín cor?

MATÈU ¡Sí!

BERNAT (Qué fá Nostre Senyor que no la deixa ser rica?) 420

ROSER ¡Pobret; en aquesta edat cóm se torna á ser criatura!

MATÈU Pero ell trempat; res l'apura.

ROSER Cuidado á cáurer, Bernat.

BERNAT No tingas por.

(Mentrestant BERNAT se n'ha anat cap al fondo; y, veyent que no miran, despenja un cávach, se'l posa á coll y vá cantant per lo baix; los altres l'observan atentament, fins que ha desaparegut, dient.)

MATÈU Mira. ¿Veus? 425

ROSER Si.

MATÈU Repara.

ROSER  (Estrauyantsen.)  ¡Si!

MATÈU ¿Ho veus ara? Se gira; tomba la cara.  (Ho fán los dos.)

(BERNAT, quant ha agafat l'eyna, se gira, y, veyent que ningú'l veu, y com tement que'l vegin, se en vá.)

ROSER ¿Ja es fora?  (No gosantse á girar.)

MATÈU Sí. Vés si ho creus.

  —21→  

Escena VI

ROSER, MATÈU.

ROSER ¡M'he quedat, á fé, parada!

MATÈU Donchs aixó ho fá cada dia; 430 á certa hora qu'ell ja tria, se'n vá aixís á la esquitllada.

ROSER ¿Y dihéu qu'aixó ho fá ja d'anys?

MATÈU ¡Jo ho crech!

ROSER ¡Sí que'm fá estranyesa!

MATÈU Es la mateixa vellesa 435 que dòna acudits estranys.

ROSER Doncas jo procuraria mirar si ho puch descubrir.

MATÈU Fins un dia'l vaig seguir; pero crech qu'ell ja ho temia, 440 perque, quant tot sol se'n vá tarda á tornar mòlta estona, y aquell dia á ca'la Pona se'm gira y torna d'allá.

ROSER ¿Y sempre ab lo cávach?

MATÈU ¡Bah! 445 no tingas por que se'l deixi; jo, sense que ell ho coneixi, l'observo mòlt, y ¿qué fá? Veurás que mira pot ser que no hi hagi aquí ningú; 450 lo despenja, se l'endú, y se'n vá cap al carrer.

ROSER ¿Donchs cóm es que devant d'altres ho ha fet ara? ¿Qué no ho veya?

MATÈU Ha sigut perque ell se creya 455 qu'estavam distrets nosaltres. Jo si ho sè, es que l'he atrapat sense qu'ell se n'adonés, y ab dotze anys que ja ho fá, ó mes, tant sols jo me n'he adonat. 460

ROSER ¿Donchs creuréu que á mí'm mareja?

MATÈU ¿Lo qué?

ROSER Aixó... ¡No sé que'm digui!

MATÈU ¡Cá, pobret! ¿Qué vols que sigui? Qu'es vell y ja repapieja.

  —22→  

Escena VII

ROSER, MATÈU, MELCIOR.

MELCIOR  (Ab lo cávach y un cistellet que deixa al entrar.)  ¡Pare!  (Besantli la má ab respecte.)

MATÈU Dèu tè fassa bo. 465

MELCIOR Dèu tè guart Roser...

ROSER Bon dia.

MELCIOR ¿M'has anyorat?  (Apart á ROSER rápit.)

ROSER  (Sonrient y ab carinyo.)  ¡Jo diria!

MATÈU ¿Y donchs, noy, qué sabs d'aixó?

MELCIOR Que'ls carlistas ja s'acostan.

MATÈU ¿Pero sòn mòlts?

MELCIOR Díu que sí; 470 uns quatre mil.

MATÈU  (No creyentho.)  ¡Fuig d'aquí!

MELCIOR Ho han dit dos que fins hi apostan. Per çó la tropa del poble se'n puja tota al castell.

MATÈU ¿Y'ns deixan sols? ¡Com hi ha n'ell!... 475

MELCIOR Si'ls carlistas son lo doble fòra matar gent en vá.

MATÈU ¿Pero y si entran en la vila?

ROSER ¡Dèu mèu!  (Espantada.)

MELCIOR Estigas tranquila, á n'aquí ningú entrará. 480 ¿No veyéu que, si pujessen, lo castell ab los canons?...

MATÈU Tens rahò.

MELCIOR ¡Cá! No hi ha cansons. ¡Pobres d'ells qu'ho intentessen!

MATÈU ¿Y ara que'ls veuhen venir, 485 cóm es que ja no'ls hi tiran?

MELCIOR Es imposible: s'ho miran y ni un ne póden ferir, perque ells, segons per' quí's diu, per un qu'ha vingut de Breda, 490 ván per díns la salzereda sempre á la vora del riu.

MATÈU ¿Es dir, vaja: á traiciò?

MELCIOR Es clar, perque d'aquest modo nos póden causá incomodo, 495 y ells están sota canò.

MATÈU ¡Qu'un no puga estar may quiet!

ROSER ¡Ay Melciò!  (Espantada agafantse ab ell.)

MELCIOR Estigas tranquila, dona; si entran en la vila sols será en l'arrabalet. 500

ROSER ¡Ay, Dèu Mèu, ditxosa guerra!

—23→

MATÈU ¡Y pensar qu'un hi tè un fill!

MELCIOR ¡Oh! Bè, ell ray, no hi ha perill! Es valent y res l'aterra; per çò vá pendre'l fusell. 505

MATÈU ¡Per çó temo qu'algun dia!... ¡No hi vull pensar!... Si ell moria jo'm moría desprès d'ell.

ROSER ¡No penséu ara en aixó!

MELCIOR Jo bè ho sè, bè m'es germá... 510 pero Dèu l'ajudará; y, sino, vos quedo jo. ¿No us estimo?

MATÈU Si; ja ho sè.

MELCIOR ¿Donchs per qué entristirvos ara?

MATÈU Perque tè lo cor un pare 515 en tants trossos com fills tè. ¡Y si en la guerra ell se'm mort. encara que'm quedis tú, si ell morint mitj cor se'n dú, cóm puch jo viure ab mitj cor! 520

ROSER (¡Quín amor que'ls tè mès gran!)

MELCIOR Estéu trist, y al millor dia...

MATÈU ¿Cóm vols que tinga alegria si sabs qu'us estimo tant?

ROSER Olvidantho, com díu l'avi. 525

MATÈU No puch: mòlts cops penso: -A viurer, y ho faig, y hasta arribo á riurer; pero no'm passa del llabi.

ROSER (¡Pobr' home!)

MATÈU ¡Y ells als perills!... ¡Y bè ho sab que jo pateixo!.... 530 ¡Qué tart, qué tart lo coneixo!

ROSER ¡Pare!

MATÈU ¡Qu'ingrats sòn los fills!

MELCIOR Es que vos no sabéu, pare, coneixent sols la virtut, lo foch que la juventut 535 dins del cor encés tè ara. Es que'l temps ja us ha gelat, y estrany no es que'l gel no entengui qu'així'l cor d'un jove encengui un sol crit de llibertat. 540 Lo mèu germá, ¿qué us ha fet? del pagés ha deixat l'eyna, y ara defensa una Reyna que de sè esclaus nos ha tret. ¡Ditxós ell! ¡Bon espanyol! 545 ¡Jo poguès! mes no ho puch fer. Ni puch deixá á la Roser, ni vos puch deixá á vos sol. Pero si es cert, com vos dihéu, que lo cor se fá en tants trossos 550 —24→ com objectes carinyosos per estimar dòna Dèu; tambè es cert que vos puch dí que, sens móurerm d'esta terra, tinch jo mitj cor á la guerra 555 y l'altre mitj cor aquí.  (Ab entusiasme é indicant qu'es per ells dos.)

MATÈU Per çó es que jo t'agraheixo lo sacrifici que fás; de tú no me'n queixo pas: d'ell, que se n'ha anat, me queixo. 560

MELCIOR ¿No veyéu qu'ell es mes jove? S'ha entusiasmat y ademès...

MATÈU ¿Y si una bala'l toquès?

MELCIOR ¿Y si guanya y un grau trova?

MATÈU Dèu ho vulgui.

MELCIOR Si. Ho voldrá; 565 y, si'ns vè un trastorn tant gros, vos quedem nosaltres dos: la Rosè us consolará.

ROSER Ho farè, y no crech pagar lo que vos heu fet per mí. 570

MATÈU Sí, Roser, ja ho crech així.

ROSER Y no ho vulguéu may dubtar.

MATÈU Donchs parlêm d'un'altra cosa. ¿Cóm estém dé casament?

MELCIOR Quant estigui tot corrent. 575

MATÈU Es que, solters, ja'm féu nosa. ¡Quín dimontri de casori! ¿Qué us falta?

MELCIOR  (No sabent qué dir.)  Res; la partida...

ROSER Melcior, per cada mentida hi ha set anys de purgatori. 580

MATÈU ¿Donchs qu'hi ha algun embolich?

ROSER Bè, per çó no es res de mal. ¿Vols que li diga?  (Aixó mòlt jugat.)

MELCIOR No cal.

ROSER ¿Ho dich?

MELCIOR No vull.

ROSER Donchs ho dich.

MATÈU ¡Vaja, aixó ja desatina! 585

ROSER Donchs la vritat, net y clar: que s'ha anat á examinar y no sab gens de doctrina.

MATÈU ¡Psit! ¿Y no tè'n dònas pena? ¡Un minyò com un sant Pau!... 590

MELCIOR Es qu'hi ha cosas qu'un no hi cau.

MATÈU Es clar, tirantho á la esquena. ¿Qué juguém que ré'n sabs dí?

MELCIOR ¡Qué no'n sè res! ¡Vaja!

MATÈU ¡Oh cá!

MELCIOR ¡Si fins sè quants Dèus hi ha! 595

—25→

ROSER ¡Ah, ah!  (Rient.)

MELCIOR 'L rector que...

ROSER ¡Ji! ¡ji!

MELCIOR Ell qu'en faltanthi una coma ja's creu que no la sabrè. ¡Vés! ¡Perque no sé ben bè las darrerías del home. 600

ROSER La estudiesses com t'ho prego.

MATÈU Si ell la doctrina's mirava...

ROSER Antes d'ahir la estudiava tot cantant l'himne de Riego.

MATÈU ¿Veus? vetaquí lo que féu: 605 no reséu, féu los tabals, y desprès, los lliberals, si un vos díu negre, us creméu. ¿Què vá qu'avuy tot fent bulla no has ohit missa? La vritat. 610

ROSER ¡Vaya, no hi ha d'havé anat!

MATÈU ¿De quín coló es la casulla?

MELCIOR Bermella.

(MATÈU ab la mirada ho pregunta á ROSER, perque ell no ho recorda.)

ROSER  (Contestantli.)  Si.

MATÈU  (Recordantsen.)  Així ho dèus fer; á mi eneara'm feya por...

MELCIOR (Hi endevinat lo color: 615 fòra bo per tintorer.)

MATÈU Me plau darte algun aixample, perque bè á ton gust estigas; pero tampoch vull que sigas tant de la mánega ample. 620 A missa no hi faltis may.

ROSER No hi falta pas quant n'es dia.

MATÈU Y quant no n' es. ¡Jo diria!

ROSER Bè; no tinguéu pò; aixó ray.

MATÈU ¡Ni doctrina! La Roser 625 la sab fins al cap de vall.

MELCIOR ¡Ella! Com un papagall.

MATÈU Donchs així es com tè de ser.

ROSER En un quart vaig estar llesta. M'escolta bè, pren un polvo, 630 me fá així, y: Ego te absolvo, fins al dia de la festa.

MATÈU ¡Ja ho veus!

MELCIOR Si: la sab de cor.

MATÈU ¿Com s'arregla? ¿No t'amohina?

MELCIOR Ré, en' sent l'hora de doctrina 635 anirè á casa'l rector.

MATÈU ¿A doctrina? ¡Qu'es estrany! ¡Si no n'es temps!

MELCIOR Bè ho sè prou.

ROSER Es qu'ara aquest rector nou —26→ la vol ensenyar tot l'any. 640

MATÈU ¿Vejam donchs com te despertas?  (A ROSER.)  Li ensenyas tú que'n sabs ja y aixís aviát l'apendrá.

ROSER Si; fins á las escubertas.

MATÈU Y, un cop estiguéu entesos, 645 de seguida la casaca; no vull sentir mes matraca, ni vigilar mes promesos.

ROSER ¿Y estéu content?

MATÈU Ja ho espero; com un per nèts desatina... 650

MELCIOR Si es una noya, Cristina, y, si es un noy, Baldomero.

ROSER  (Avergonyida.)  ¡Y bè prou qu'hi haurá estonas per pensarhi!

MATÈU ¡Y sino... res!... Lo nom sí que... la honradés 655 cerco jo de las personas. Jo'l que vull, que estiguéu bè sense dáus motiu d'agravi, y si acás arribo á sè avi, jo ja sè'l que tinch de fè. 660 Palma, mona y tot aixó que pe'ls padrins ja sòn lleys.

MELCIOR Y alló de posar pe'ls reys la sabateta al balcò.

MATÈU Tots nos hi hem de divertir: 665 y lo dia de la boda vull ferho tot á la moda: ja veurás cóm m'haig de lluhir.

MELCIOR Vejam donchs lo que faréu.

MATÈU ¿Qué farè? Tot lo que puga: 670 confits de matafaluga, borregos de Cardedéu, y fins xocolate y tot.

ROSER ¿Y tot per mí?

MATÈU Per tú, filla.

MELCIOR  (Ab amor inmens.)  ¡Tot per tú!

MATÈU Per la pubilla. 675

ROSER  (Ab tristesa.)  ¡La pubilla sense dot!

MATÈU Si es ab dot ó no, no ho dich; pero es cert, siga com siga, que ningú hi ha que no't diga: La pubilla d'Hostalrich. 680

MELCIOR ¡Pare!

MATÈU ¿Qué?

MELCIOR Que la entristíu.

MATÈU ¡Ay! Tèns rahò, re, la alegría... ¡Ni lo que'm deya sabia!  (Se'n vá.)

MELCIOR De content ni sab qué's díu. 685

  —27→  

Escena VIII
ROSER, MELCIOR.
ROSER ¡Pobre Matèu, y qu'es bo!
MELCIOR ¡Ah, Roser, qué t'he portat!
ROSER ¿Qué?  (Ell amagantse'l cistell á la esquena.)
MELCIOR ¡Endevínau!
ROSER Y aviát: cireras de arbòs.
MELCIOR ¡Cá!
ROSER ¿No? ¿Potsè has cassat aucellets? 690
MELCIOR ¡Qu'es estrany! ¿Y no hi atinas?
ROSER ¿Terra per las clavellinas?
MELCIOR ¡May ho dirias! Bolets.
ROSER ¡Ay Dèu mèu! ¡Qué'm fás contenta!  (Ell li presenta lo cistell y ella l'examina.)
MELCIOR Sòn los primers.
ROSER ¡Que bufons! 695 ¡Oh! ¡Y quasi tot rovellons!
MELCIOR Y millors ningú'ls presenta.
ROSER ¡Tant bonichs, tant bermellets!... T'ho ha dit lo cor.
MELCIOR ¡Bon favor!
ROSER Es que...
MELCIOR ¡Fuig; veyas si'l cor 700 me parlará de bolets! Lo cor me díu que m'estimas.
ROSER ¡Si t'arrimas!
MELCIOR (¡Que li escáu!) Vaja, riu mes.
ROSER ¡Lo babau!
MELCIOR ¡Si sembla que m'ho escatimas! 705
ROSER Veyas si es casualitat, qu'he dit á n'En Pau fá poch que'n portès...
MELCIOR ¡Si, vaya un soch! ¡Estích cert que n'hi ha pensat!
ROSER ¿Y tú? ¿Has pensát mòlt en mí? 710
MELCIOR Si siguesses una historia ja't sabria de memoria. ¡Veyas si hi penso!
ROSER ¡Vols dí!
MELCIOR Dins del cor tú hi estás sola.
ROSER ¡Oh! Y no hi vull cap rellogada. 715
MELCIOR Sola, y fins t'hi tinch grabada.
ROSER ¡No he tingut pas la verola!
MELCIOR ¡Veus! ¿Cóm no't tinch d'estimar, —28→ si't veig sempre tant xamosa?
ROSER ¡Aquesta sí qu'es graciosa! 720
MELCIOR Per tot me vèns á trovar. Quant vaig al hort, surt lo sol, y, encara no obro la tanca, ja'm recorda lo qu'ets blanca la floreta del fayol. 725 Si rosada hi brilla encara, cada flò'l cor se'm endú, perque'm recordan á tú quant ploras la teva mare. Desprès trovo al cirerer, 730 y, obrintne una cirereta, me recorda ta boqueta, lo tèu llavi rialler. Vé'l rosè, y... ¡per rosas ray! quant lo vent, deixantlas nuas, 735 me díu que'n tèns tú sols duas, pero no's desfullan may. Veig despres per tot arrèu claras ayguas, del riu sòn, y'm semblan lo plor del mòn 740 que plora perque no't veu.
ROSER ¡Que bè que parlas d'amor! ¿Tot aixó surt del tèu cap?
MELCIOR Sí; però lo cap ho sab perque li díu baix lo cor. 745
ROSER Donchs á mi tambè'm díu cosas; y, si tè'n vás una festa veurás que ja per ginesta, cambío las mevas rosas. ¿Tè recordas d'un colom 750 que'ls fills li vám agafar un matí que vám anar à la font del Masbusom? ¡Ay pobre colomet blanch! Havia anat á beure al riu 755 y quant torná á lo sèu niu, trová sols pallas y fanch. Tè recordas, quant no'ls veya. ¡Quín patir! ¡Quíns crits!
MELCIOR ¡Pobrets!
ROSER ¿Sabs que hi vám torná'ls fillets 760 de tanta pena que'ns feya? Donchs aixís si jo podia ensenyá'l que'm desespera, que té'n vagis tú algun dia, de llástima que't faria, 765 tornarias endarrera.
MELCIOR ¡Sò lo mès ditxòs del mòn!
ROSER ¡Y jo sò la mes ditxosa!
MELCIOR ¡Ay Roser, qué n'ets de hermosa!
—29→
ROSER ¡Que t'estimo!
MELCIOR ¿Fins ahont? 770
ROSER No s'esplica; aixó se sent.
MELCIOR Fins al cel. ¿Eh, que m'hi arrimo?
ROSER No; fins allá ahont jo t'estimo, no hi arriba'l pensament.
MELCIOR Lo mateix tè dich de cor. 775
ROSER Donchs, si es cert que't desatina, ¿cóm no aprens mes de doctrina per sè aviát lo mèu senyor?
MELCIOR Perque... jo no sè que'm fassi: ho voldria y no ho voldria; 780 quant mes 'prop es l'alegría, mes aprop s'es de que passi.
ROSER Pero, home, ¿y donchs qu'hem de fè? ¡Ara sí que ja m'hi enfado!
MELCIOR Vaja, no'n passis cuidado; 785 sens falta avuy hi anirè.
ROSER Vejam.
MELCIOR Y l'avi?
ROSER Ja es fora; y avuy altre cop disputa.
MELCIOR ¡Prou qu'ho penso; si hi disfruta!
ROSER Ha durat 'prop de mitj' hora. 790
MELCIOR ¿Y l'ha ben sabateját?
ROSER ¡Pots pensar, pobre Miquel!
MELCIOR ¡Pobre! ¡Que se'n vagi al cel! ¡No'l puch véurer!
ROSER ¡Qué t'ha dat!
MELCIOR ¡Res; tè dòna unas miradas! 795
ROSER (¡Pot ser sí que sab!... Dèu mèu!) ¿Qué tens zelos?
MELCIOR ¡Oh! ¡Es juéu! Ja t'ho he dit altras vegadas.
ROSER ¡Bè, bè, plaga; fuig d'aquí!
MELCIOR  (Reparantli en l'aurella.)   ¿Qu'es aixó?
ROSER ¡Qué!
MELCIOR L'arracada, 800 que la tens desenganxada.
ROSER  (Ab carinyo.)   ¿Me la vols clourer?  (Se li ha obert la arracada y ell li vol cloure, y no sabentho fer, ella diu.)   No; així.  (Ell li vá á clóurer, pero de repent, extasiát tenintli la má en la orella y la cara aprop, díu.)
MELCIOR ¡Qué n'ets de maca!
ROSER ¿Sí?
MELCIOR ¡Mòlt!
ROSER ¿Donchs es á dir que t'agrado?
MELCIOR ¡¡Si m'a...!!  (No podentse contenir li fá un patò, no en la cara d'ella, sino fent lo soroll ab los llabis.)
—30→
ROSER  (Carinyo.)  ¡Ey, Melcior! ¡Cuidado! 805
MELCIOR ¡Tonta!  (Volent dír: Vés si ho faria.)
ROSER Cuyta.
MELCIOR (Vol y dol.)  (En lloch deposarli l'arracada, la treu y se l'amaga dins la má closa.)   (Vejam si ho sent.) Bè.
ROSER ¿Ja está?
MELCIOR Sí.  (Fugint cap á un cantò.)
(ROSER se posa la má en la orella, y, al trovarse sens arracada, se sorpren.)
ROSER ¡Ay, ay! ¿donchs qu'ha caygut?  (La busca per terra.)
MELCIOR ¡Ja, ja, ja!
ROSER ¿De qué has rigut?  (Hi corre y li agafa lo puny clós.)  ¡Si la tens aquí á la má! 810
(MELCIOR fuig d'ella posantse en un cantò de la taula qu'estará devant del quarto de MIQUEL.)
MELCIOR Mira.
	(Ensenyantli alta.)
ROSER ¡Vaja, dòmla!
MELCIOR Tè.
(ROSER hi vá, pero al arribar á l'un cantò de taula ell se n'hi vá á l'altre, y així ván rodant la taula y corrent fins que s'indiqui que parin.)
ROSER ¡Vaja, home!
MELCIOR Tè.
ROSER Bè... Está clar; aixís me fás bobejar. ¡Si t'agafo!
MELCIOR ¡Cá has de fè!

Escena IX

ROSER, MELCIOR, MIQUEL.

(Los dos ván rodant la taula fins que, al surtir MIQUEL, MELCIOR s'hi entrabanca, MIQUEL fá un gran crit, y tots quedan parats.)

MIQUEL ¡Ay!  (Agafantse la cama.)

ROSER ¿Qu'has fet?

MIQUEL ¡Brigant!

MELCIOR ¡Mirar! 815

MIQUEL Tot justament á la cama que hi tinch lo dolor.

MELCIOR  (Com disculpantse.)   ¡Bè, home!

ROSER ¿Veus? vetaquí lo fer broma? dòm dòm l'arracada.  (Ell li dòna, y ella se la posa clouhentsela tota sola.)

MIQUEL ¡Infame!...

—31→

MELCIOR Bè: per ço no maltractéu, 820 que jo no volia ferho.

MIQUEL ¡Que no volia! (¡Embustero!)

MELCIOR (No'l puch véurer.)

Escena X

Los mateixos, MATÈU, y, al fi, BERNAT.

MATÈU  (Entra esparverat.)  ¿Ja ho sabéu?

MELCIOR ¿Qué?

MATÈU Sòn aquí, y una pila.

ROSER ¿Quí?

MATÈU 'Ls carlistas.

MIQUEL ¿De debó? 825

(S'ou un toch de corneta prolongat y lluny.)

MELCIOR ¡Oh! No tinguéu por per çó; no pujarán á la vila.

(Passan pagesos armats y donas, depressa.)

ROSER ¿Qu'es aixó?

MELCIOR Está mòlt ben fet: com no se las veuhen bonas, los pagesos y las donas 830 fujen del arrebalet.

(Vá á la porta del fondo á mirar ab MATÈU: mentrestant MIQUEL, desprès de mirar que ningú l'escolti, s'acosta á ROSER, y dantli una mirada penetrant, li diu baix.)

MIQUEL Ayuy tinch de véurert'. ¿Eh?

(ROSER mira ab odi á MIQUEL, pero's repensa y de repent díu, com accedint.)

ROSER Bè.

(MIQUEL dissimulant se posa á adobar paraiguas.)

MATÈU ¡Vaja, aixó desatina!

(En aquest moment passa per devant la porta un escolanet ab una canya y tocant á doctrina seguit de una pila de quitxalla.)

MELCIOR Adèu, me'n vaig á doctrina.

(Se'n va darrera del escolanet: ROSER se posa á filar, y quant ja está tot quiet entra BERNAT, desprès d'un moment de pausa deixa anar lo cávach ab abatiment, y díu, sens que ningú ho noti.)

BERNAT ¡Lo mateix de sempre!... Ré. 835