Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  —[32+→  

ArribaAbajoActe segon

 

La mateixa decoraciò, sols que, en un cantò, hi haurá la taula disposada porque s'hi puga planxar.

 

Escena I

 

MIQUEL, BERNAT, BENET, QUICO y cinch ó sis noys.

 
 

(Lo primer adobant paraiguas. Lo segon assentat, ab una canya que la talla y ne fá fluviols. BENET, QUICO y los demès noys voltant á BERNAT, uns assentats á terra, altres al banch.)

 
BENET
¡Má, noy, per mí!
QUICO
¡Mel! Per mí.
BERNAT
Calléu, que per tots n'hi haurá.
MIQUEL
(Es mes criatura ell
que las que tè al sèu voltant.)
BERNAT
Ja us ho vaig dir; per cada hu 5
un fluviol, si féu bondat;
pero si'm dihéu avi vell,
ó avi Titas, ó Bernat
pescayre, com féu mòlts dias
que'm trovéu, á estudi anant, 10
vos farè un fart de catxetas,
y may mes me n'heuréu cap.
BENET
¡Es en Quico!
QUICO
¡Tú, embustero!
BENET
¡Mira!
QUICO
¡Tócam!
BENET

 (Tocantlo una mica ab lo dit.)  

Tè.
BERNAT
¡Vejam!
QUICO
Tócam mes.
BENET
Tè.
QUICO
Tè.
BERNAT
¡Caratsos!
15
—33→
vejám si't toco á n'al cap.
 

(Pega un cop ab la canya al cap de BENET.)

 
BENET
Ja veurás en'sent á fora.
QUICO
Espínyatelas.
BERNAT
¡Vejám!

 (Torna á amenassar ab la canya y los noys quedan quiets.) 

Ara femhi la llengüeta,
y tot seguít sonará. 20

 (Acaba'l fluviol y se posa á tocarlo.) 

Vaja, bè; ¿ho veyéu? ja sona.
BENET
¡Jo'l vull!
QUICO
¡Jo!
UN NOY
¡Jo!
BERNAT
¡Poch cridar!
De fluviols no mes n'hi ha tres,
y vosaltres sòu bastants.
Aquest pe'l primer que digui... 25
TOTS
¡Quícariquie!
BERNAT
¡Bah, bah, bah!

 (Desant los fluviols sòta d'ell.)  

De primer contém lo cuento
de Maria Salamiento,
y, en estánt llest, ja's veurá.
BENET
Primè'ls fluviols.
TOTS
¡Sí, sí, sí!
30
BERNAT
No, no, qu'aquest tè la mare
malalta, y m'ha dit sòn pare
qu'us tinguès un rato aquí.
MIQUEL
¡Vaja, vaja, gandulot!...
¡Aquí á jugá ab la criatura! 35
BERNAT
Miréu, noys, quina figura.
TOTS
¡Ji, Ji, Ji!
BENET
Sembla un ninot.
 

(MIQUEL pica una cosa del paraigua.)

 
BERNAT
Miréusel com pica.
MIQUEL
Sí.
BERNAT
Ara, ara.

 (Burlantsen.)  

MIQUEL
Sí, ara, ara.
BERNAT
¡Ara, ara!
BENET
¡Eh quina cara!
40
MIQUEL
Ara, ara.
BENET
¡Qu'ho fá per mí!
MIQUEL
Tú me las pagarás totas.
BERNAT

 (Als noys.) 

Giréus y no responguém.
 

(Los noys se giran d'esquena á MIQUEL, y BERNAT se disposa á contar lo cuento.)

 
Bè: ¿quín cuento contarém?
BERNAT
El de las quatre bruixotas. 45
MIQUEL
El d'un vell qu'era mòlt ase.
BERNAT
No us giréu; fá ballar monas,
y, si agafa las personas,
se las menja.
  —34→  
BENET
(Ho dirè á casa.)
BERNAT
¿Contém el del julivert? 50
BENET
¿Má, noy, sí, sí!
QUICO
¿Qu'es bonich?
BERNAT
Acosteuvos tots un xich.
 

(Tots s'acostan.)

 
(¡No he vist un vell mes capvert!)
BERNAT
-Una vegada era un rey
que sols tenia tres fillas: 55
l'una's deya Sivelleta,
l'altra, Rosa, y l'altra, Cinta.
Vetaquí qu'un dia'l rey
á la Sivelleta crida.
BENET
Ja'l sè: 'l de la Sivelleta. 60
BERNAT
Bè: si'l sabs, calla; no implica.
Vetaquí donchs que, cridantla,
aixís li díu de seguida:
-Sivelleta, Sivelleta,
la de la cara bonica, 65
avuy vindrá'l rey de Fransa
que s'ha de casá ab la Cinta.
La Sivelleta, al sentirho,
se'n vá d'allí tota trista,
y, un cop fora de la cambra, 70
lo rey á la Rosa crida.
BENET
Li díu lo mateix qu'á l'altra.
BERNAT
Donchs si ho sabs, calla; no implica.
Vetaquí donhs que, cridantla,
aixís li díu de seguida: 75
-Tú, Roseta, la Roseta,
la de la cara bonica;
avui vindrá'l rey de Fransa,
que s'ha de casá ab la Cinta.
La Roseta, ja al sentirho, 80
se'n vá d'allí tota trista,
y, un cop fora de la cambra,
lo rey á la Cinta crida.
BENET
Li díu que tè de casarse.
BERNAT
¡No vols callar, mala espina! 85
Vetaquí donchs que, cridantla,
aixís li díu de seguida:
-Tú Cinteta, la Cinteta,
la de la cara bonica,
pósat flors, que'l rey de Fransa 90
avui ab tú s'enmarida.
La Cinteta, ja, al sentirho,
d'alegría salta y brinca,
y en'sent fora de la cambra
á sas germanetas crida. 95
QUICO
¿Y qué ván dir las germanas?
BERNAT
¡Home, no veus que s'esplica!
Vetaquí donchs que, cridantlas
las veu mòlt lluny que fugian.
—35→
¡Germanetas, germanetas! 100
cridava trista la Cinta;
y ellas sempre caminant,
caminarás que camina.
Tant havian caminát
que quasi estavan rendidas, 105
quant veuhen un llumet ¡lluny!
que's mitj perdia de vista.
BENET
Ja veurás aquest llumet.
BERNAT
¡Vols callar!
QUICO
¡En tot se fica!
BERNAT
Vetaquí donchs que, veyentlo, 110
caminarás que camina,
fins que trovan un gran foch
al dessota d'un'alsina,
y una bruixa que s'hi escalfa
sentada en una cadira. 115
Ho diuhen tot á la bruixa,
demanantli ser bonicas,
perque mes qu'á sa germana
las estimi'l rey qu'estiman.
QUICO
¿Y qué'ls hi vá dir la bruixa? 120
BERNAT
¡Home, aixís, pica que pica!
Vetaquí donchs que, al sentirho,
las mata allí de seguida.
Desprès se'n vá á casa'l rey,
tira á n'al pou á la Cinta, 125
tots los sèus vestits se posa,
y'l rey se creu qu'es sa filla.
L'un li dú escarpins de plata,
l'altre, d'or, corona rica,
al cos dú una sivelleta, 130
al cap, rosas, y, al coll, cintas.
BENET
Ja veurás ara qué passa.
BERNAT
¡Vols callar!
QUICO
¡En tot se fica!
BERNAT
Vetaquí donchs que, matantlas,
lo rey de Fransa la estima. 135
Lo rey porta dos infants,
qu'á las doncellas volian;
y, quant la mala bruixota
ja ab lo rey anava á missa,
la punxa la Sivelleta, 140
li estreny fort lo coll la Cinta,
y la Rosa allí la mata
clavantli al cap una espina.
Tornan á ser tres primpcesas
Sivelleta, Rosa y Cinta, 145
y ab lo rey y'ls dos infants
se casan y sòn felissas.
BENET
Encara hi falta una cosa.
BERNAT
Y acabát, Amen Jesús,
—36→
á la porta n'hi ha un fus. 150
BENET
Pero...
QUICO
¡Fuig! Sempre fás nosa.
BERNAT
Calléu.
BENET
¡Ells!...
BERNAT
¡Calléu vos dich!
BENET
Es qu'es ell.
BERNAT
Siga quí siga.

 (Agafa un dels fluviols y, ensenyantlo als noys, díu.)  

Aquest al primer que diga:
Quícara...
TOTS
¡Quícaraquich!
155

 (Lo dòna á un, suposant qu'es el qu'ho ha dit primer.) 

BERNAT
Ho ha dít lo noy del Parrach.
BENET
¡Ara l'altre!

 (Alsant las mans.)  

BERNAT
Apoch,apoch.
Cócaro...

 (Ensenyant un altre fluviol.)  

TOTS
¡Cócarococh!

 (Dòna un altre fluviol al noy que se suposa qu'ara ho ha dit primer.)  

BERNAT
Cácara...
TOTS
¡Cácaracach!
 

(Dòna l'últim fluviol, y los noys qu'han quedát sense, ploran.)

 
BERNAT
¡Bó! ¡Ja ploréu! ¿Y per qué? 160
BENET
¡Perque jo'n vull!

 (Plorant.)  

BERNAT
¡Cosa estranya!
Vaja, res; durè un canya,
y per tots vos ne farè.

 (Se'n vá.) 

MIQUEL
(Ara'l farém enfadar.)
Noyets.
BENET
¿Qué mana?
 

(Tots s'hi acostan.)

 
MIQUEL
Escoltéu:
165
si alló d'ahir ti cridéu
vos dòn'quartos per jugar?
BENET
¡Au, cridemli!
QUICO
¡Ja está dit!
MIQUEL
Teníu, un quarto cada hu,

 (Los dòna.)  

que ja surt.
BENET

 (A QUICO.) 

Comensa tú.
170
MIQUEL
¿No veus qu'es massa petit?


Escena II

 

Los mateixos. BERNAT, ab una canya llarga.

 
BERNAT
¡Vaja!
NOYS
¡Avi vell!

 (Ab cantarella.) 

BERNAT
¡Y ara!
MIQUEL
¡Bah!
  —37→  
NOYS
¡Avi vell!
BERNAT
¡Ay si us atrapo!

 (Correntlos al darrera y dant cops de canya.) 

NOYS
¡Avi vell!

 (Se'n ván, fugint de BERNAT.) 

BERNAT
¡Acostat guapo!
MIQUEL
¡Si, si; ja'ls atrapará! 175
BERNAT
¿De qué riéu, ensenya-monas?
¿Pot sè us penséu que no ho sè?
MIQUEL
¿Qué?
BERNAT
Que vos los ho heu fet fè.
MIQUEL
¡Parléu millò á las personas!
BERNAT
Parlo com vos mereixéu. 180
¡Que n'hi féu de nosa á Espanya!
MIQUEL
¡Tú!
BERNAT
¡Tú!
MIQUEL
¡Tú!
BERNAT
(¡D'un cop de canya!)
 

(MIQUEL, quant se sent ferit en lo rostre, per la canya, se posa furiós, se tira sobre BERNAT, y l'agafa pe'l coll.)

 
MIQUEL
¡Ah!
BERNAT
¡Roser!

 (Com demanant aussili.) 



Escena III

 

Los mateixos, MELCIOR.

 
MELCIOR

 (Descompartintlos.)  

¡Miquel!
MIQUEL
¡Deixéu!
MELCIOR
¡Deixéu! ¡y quí es que m'ho díu!
MIQUEL
M'ha pegat un cop de canya. 185
BERNAT
Si tú no arribas m'escanya.
MELCIOR
¡Bè, Miquel, mòlt bè, vos lluhíu!
¡Maltractá un pobre vellet
qu'es pitjor qu'una criatura!
¿Y aixó es d'homes? ¿per ventura 190
pot ser home'l qu'aixó ha fet?
¿Per qué no m'ho féu á mí?
¿Per qué no ho féyau á n'ell,
á n'al Bruch, quant lo fusell
podia encara tení? 195
¡Ja us en hauriau guardát!
Si no li portéu afecte,
tingueuli al menos respecte
per los seus fets, per sa edat.
Penséu que, pe'l vostre afront, 200
va sè un, baix nostra bandera,
dels que ván fè torná enrrera
l'ecsércit de Napoleon.
Aquí, davant tanta bassanya,
nos treyém las barretinas: 205
—38→
¡Descubrius davant las ruinas
de la grandesa d'Espanya!
 

(Li agafa lo barret y li rebot á terra ab furia; MIQUEL roig de coratje.)

 
MIQUEL
¡Ah!
BERNAT
¡Ben fet!
MELCIOR
Així apendréu
de respectar.
MIQUEL

 (Amenassant.) 

¡Si surts fora!...
MELCIOR
¡Quant vos volguéu!
BERNAT
210

 (Quasi plora.) 

MIQUEL
(Jo'm venjarè.)

 (Se'n vá.)  



Escena IV

 

BERNAT, MELCIOR, MATÈU.

 
MATÈU
¡Qué cridéu!
MELCIOR
Ré; en Miquel qu'ab un xich mes
mata á n'al pobre Bernat.
MATÈU
¿Donchs es dir qu'hi has tornát?
¿Es dir que tú?...
BERNAT
¿Jo? Ell es.
215
MELCIOR
¿Y donchs quí comensaria?
MATÈU
Mes ja sabéu qu'es sagrada
l'hospitalitat donada
á un home, sia quí sia,
y'm sab mòlt greu que tots dos 220
sempre l'insultéu així.
BERNAT
Ell es quí m'insulta á mí.
MATÈU
No, no, ell no crech que ho fòs;
ets tú y ja passa de vici.
si t'ho tinch de torná á dí, 225
s'ha acabát: saltas d'aquí,
y á Barcelona, á l'hospici.
(Per forsa'l tinch de tractar
lo mateix qu'una criatura.)
 (A MELCIOR.)  Y tú tambè, ¡ja m'apura 230
tant renyí y tant disputar!
BERNAT
Donchs que vagi á ensenyar monas.
MATÈU
Doncas vejas de callar:
tú lo que tens de mirar,
la honradés de las personas. 235
Vaig á fer que'm digui'l qu'es,
y veurém quí tè rahó.

 (Se n'entra al quarto de MIQUEL.) 

MELCIOR
(Jo haig de treure aquest bribò.)

 (Se'n vá.) 

BERNAT
Anem pe'ls nostres quefers.

 (Mira bè á l'un cantó y al altre, pren lo cávach, y, sempre tement qu'algú'l vegi, se'n vá.)  


  —39→  

Escena V

 

ROSER, MELCIOR.

 
 

(Que surt ab un fogò de ferro de tres peus, ab foch y planxas, y lo posa aprop la taula.)

 
ROSER
Mòlt bè; dèixal está aquí. 240
MELCIOR
Las planxas no sòn calentas:
ab aixó, Roser, t'assentas
y escolta lo que't vull dí.
ROSER
No, qu'haig de ruixar la roba.

 (ROSER desplega roba blanca, y, bebent glops d'aigua, la ruixa, com se fá abans de planxar.) 

MELCIOR
Donchs t'ho dirè estante dreta. 245
¡Ay, Roser, y qu'ets guapeta!
ROSER
¡Ja hi torném!
MELCIOR
¡Com qu'un ho trova!
ROSER
¿Qué't creus que no tinch mirall?
MELCIOR
Doncas pregúntali aixó
y't respondrá igual que jo, 250
si no es dolent lo cristall.
ROSER
Bè, bè, bè; deixemho correr
y vés que'm volias dí.
MELCIOR
Que ja estém llestos.
ROSER

 (Ab alegría inmensa.) 

¿Si?
MELCIOR

 (Tambè content.) 

Sí.
Fins he trepitjat la gorra; 255
he saltat... ¡no sè qu'he fet!
quant lo rector m'absolia
he tingut una alegría
que semblava mitj ximplet.
ROSER
¡Y donchs si't dòna un treball! 260
MELCIOR
¡Jo treball! Poch ne tinch por.
Diumenje á missa major,
nos tirarán trona avall.
ROSER
¿Y donchs, y si'ns fém un trench?
MELCIOR
¡Ah! Aixó sí... Sempre'n tens una. 265
ROSER
¿Y si't deixès á la lluna?...
MELCIOR
Fins' sent per broma m'ofench.
ROSER
No, no, Melcior, perdònam; jo t'estimo
y per tú n'es tant sols la mèu amor.
Jo veig la ditxa quant á tú m'arrimo, 270
com veig al fons del riu l'arena d'or.
¿Puch olvidar qu'heu consolát mas penas,
qu'en un mateix bressol nos han bressát,
que si, noy, tú jugavas ab mas trenas,
jo pentinava'l tèu cabell daurát? 275
¡May mes, Melcior, may mes! Si ho puch mereixer
t'estimo con un trist al bell consol;
—40→
com déu estimá'l pres la estreta reixa
per hont li entra lo pur raig del sol.
¿No recordas las nits d'estiu, passadas 280
sòta las albas qu'hi ha'prop del riu?
¿No't recordas que't deya mil vegadas,
que sols de ton amor lo mèu cor viu?
Donchs ara ho repeteixo... si... no falla;
t'estimarè, ab lo cor sempre fidel, 285
viva en la terra, morta en la mortalla,
y entre los ángels, si'ns trovem al cel.
MELCIOR
¡Aixis tambè per mi n'ets tú estimada!
Tè, las joyas...

 (Dantli una capseta.)  

ROSER
¡Las joyas! ¡Y es vritat!
MELCIOR
Si no val un tresor cad'arracada, 290
lo val l'amor qu'abans ja t'he donat.
 

(ROSER treu las arracadas y anells y s'ho mira.)

 
ROSER
¡Ay y qu'anirè bonica!
MELCIOR
Per ara pósat l'anell.
ROSER
¿Sabs? L'anell picapedrell...
MELCIOR
¡Qu'hi hem jugát quant èrats xica! 295
ROSER
¡Y que m'estimas, Melciò!
¡En aquets temps tant dolents!
ferme tú tant richs presents!
¡Vés quant déu costarte aixó!
MELCIOR
No'm costan ré y válen mòlt: 300
las vá regalá'l mèu pare

 (Trist.)  

á la meva podra mare.
ROSER
Ja es al cel.

 (Com volentlo distréurer.)  

MELCIOR
Es mon consol.
ROSER
Joyas sòn de gran valor,
venint de tant bonas mans: 305
mentres brillin sos diamants
será constant mon amor.
MELCIOR
Adèu donchs, que por tú'm moro,
ROSER
Adèu; las vaig á desar,
y torno prompte á planxar. 310
MELCIOR
¡Pensa en mí!
ROSER
¡Creu que t'anyoro!

 (Se'n ván un per cada cantò.)  



Escena VI

 

MATÈU, MIQUEL.

 
 

(MATÈU segueix á MIQUEL, volentlo convéncer.)

 
MIQUEL
Donchs jo vos dich que no'm quedo
ahont m'insultin com aquí.
MATÈU
¿Si vos no'm voléu sentí,
com voléu saber l'enredo? 315
Vos creyéu qu'es per malicia
—41→
que vos diuhen tot aixó...
MIQUEL
Clar qu'ho crech.
MATÈU
¿Veyéu? Donchs no.
Ell creu dírvosho ab justicia.
MIQUEL
¿Cóm ab justicia pot sè 320
si ell disputarho ha volgut?
MATÈU
Home, no siguéu tossut;
assentéus y escoltéu bè.

 (S'assentan.) 

-Quant váren alsá'ls francesos
l'últim siti de Girona, 325
plens de rabia y d'ira encesos,
ab un traidor d'aquí entesos,
nos ván dá una mala estona.
Era una nit mòlt tranquila;
silenciòs corria'l riu, 330
com perque dormís la vila,
y brillava, com estila,
la lluna, en los cels d'estíu.
Vivia aquí un rich pagés,
ab dona y filla, tan bonas 335
com bo un ángel del cel es.
Jo es lo que solch mirar mes:
la honradés de las personas.
Tenian un moso ó criat,
fidel com gos perdiguer, 340
tossut, com vell; pero honrat:
lo mosso's deya Bernat,
la filla's deya Roser.
Com tots los richs, compromesos
estavan aquí, ab la guerrá, 345
y, per temor dels francesos,
ab un comprador entesos,
se ván vendre'l tros de terra.
Tots los diners recullits,
ab mòltas joyas guardats, 350
y tots los papers escrits,
s'havian dút feya dos nits
á casa de uns hisendats,
puig se sab quí sentí un dia,
que, parlantne lo pagés, 355
diguè á sa esposa María:
-Si per desgracia moria,
tot alló ja sabs ahònt es.
Aixó al fi's vá aná oblidant,
y, una nit... ¡Nit horrorosa! 360
Estavam tots reposant,
quant, sentint estrépit gran,
veig una clarò assombrosa.
¡Nos aixequém tots sorpresos;
surto ab ánima tranquila; 365
veig flamas, morts per'quí estesos!...
Saquejavan los francesos
—42→
y'ns incendiavan la vila.
Quant se'n vá adoná, 'l castell
los vá treure á canonadas; 370
mes ja'l poble era un flagell,
creixent l'incendi, y ab ell
queyan casas á bandadas.
En una d'ellas, nos crida
un mosso desde'l balcò, 375
y, esposant la meva vida,
per entre l'foch, de seguida
me'n pujo á salvarlo jo.
¡No he vist res mes horroròs!
Lo pagés y sa mullè 380
morts allí abrassats los dos,
y, en un bressolet graciòs,
agonisant quasi bè,
una noyeta, sa filla,
que, enviantme tant dòls sonrís 385
com el qu'en los ángels brilla,
semblava dirme senzilla:
-¡Sálvam de que mori aixís!
Lo mosso allí, com clavat,
s'estava á la vora mèu, 390
l'incendi havia aumentát:
jo prou qu'hi havia entrat...
¡Surtir!... ¡No ho volia Dèu!
Ab ulls de rabia espurnant,
dret lo mosso estava allí: 395
la noya ab sonrís mirant,
jo ausili al cel demanant,
y'l foch venint cap á mí.
Totas las penas en una,
tots los horrors en compendi, 400
sens tení esperansa alguna,
y tapantnos ja la lluna
lo foch y'l fum del incendi.
Perduts la noya y tots dos,
me sento un impuls secret, 405
y dich: -¡Verge del Socòs!
Si del foch nos salvéu vos,
jo amparo aquest angelet!-
Dich, y, com de canonada,
remor sento al cap de poch: 410
fòu que la volta, esquerdada,
sobre la part incendiada
cayent, vá apagar lo foch.
MIQUEL
¡Bona sort váreu tení!
MATÈU
May queixarme de Dèu puch: 415
la noya's vá quedá ab mí,
y, lo mosso, vá fugí
á venjá'ls amos al Bruch.
Ab tot aixó al fi esplicát,
—43→
ja comprenéu que pot ser 420
aquest odi motivát:
-Lo mosso's deya Bernat,
la noya's deya Roser,
MIQUEL
¿Y'l diner?
MATÈU
Tot se vá pérdrer.
MIQUEL
¿Y era un patrimon i rich? 425
MATÈU
No tenint la noya, dot
li díu aquí'l poble tot:
-La pubilla d'Hostalrich.
MIQUEL
Mes no sè jo com pot sè...
MATÈU
Pot sè, perque'ls hisendáts 430
váren ser robats tambè,
y ells tenian lo dinè,
joyas y'ls papers guardats.
Aixís fòu com la pubilla
mes rica de tot Girona, 435
vinguè á ser pobre, y, senzilla,
viu ab mí, que l'am com filla
perque la má á mon fill dòna.
MIQUEL
¿Y la estiméu?
MATÈU
¡Si la estimo!
Com estimar mes no's pot. 440
Per darli un xiquet de dot
fins lo menjar m'escatimo,
y vull que, fentla ditxosa
l'amor del mèu fill fidel,
me beneheixi desde'l cel 445
sa mare qu'allí reposa.
...............................................
Quan't tip de matar francesos
torná en Bernat de la guerra,
per traballar en la terra 450
vám quedá ab ell compromesos.
Dos anys tenía llavoras
ella, y era tant bonica
ab sa cabellera rica,
y aquells ulls negres com mòras, 455
que jo hi estava encantat,
y en Bernat, que la estimava,
encantát la contemplava;
era'l goig d'aquest vehinát.
Lo sèu llavi de rubí, 460
sempre ab aquella rialleta,
semblava dirme, ¡pobreta!
-¡Gracias ¿Veus? T'ho pago així.
Y així's féu estimar tant,
que, quant feyna no tenia, 465
cada nit jo la adormia,
bressantla sempre y cantant.
En Melcior, de la edat d'ella,
tambè feya mòlt de goig.
—44→
Sempre l'hauriau vist roig, 470
¡encés com una rosella!
Mòlts cops junts s'endormiscavan,
perqu'en un bressol cabian,
y, si abrassats s'adormian,
fent petons se despertavan. 475
Aixís ván anar creixent,
y s'váren aná estimant,
y'l noy se vá anar fent gran,
y ella guapa's vá anar fent,
y, tal fòu aquest amor, 480
que, quant, al naixe En Rafel,
vá pujar ma esposa al cel,
entre'ls ¡ays! de son dolor,
me recordo que'm diguè:
-Sòn amor es pur y sant, 485
t'ho demano en est instant:
casa'l noy ab la Roser.
Tant grabada en ma memoria
sa voluntat vá quedar
que, desprès de mòlt resar 490
perque Dèu li obrís la gloria,
quant morta d'allí la treyan,
me semblá, al passar la porta,
que sos llabis, 'sent ja morta:
-¡Uneixlos! encara'm deyan. 495

 (Plora.)  

Desprès sabéu lo demes:
creixent, mes s'han estimát,
y ells dos, y jo, y en Bernat,
que no'ns ha deixát may mes,
serém tots junts tant ditxosos, 500
mentre'ls morts á n'al cel preguin,
qu'estarán, quants nos coneguin,
de nostra ditxa envejosos.
MIQUEL
¿Tant mateix donchs la caséu?
MATÈU
Si; demá crech qu'es lo dia. 505
MIQUEL
¡¡Demá havéu dit!! ¡¡Qué dihéu!!

 (No podent evitar un impuls.)  

MATÈU
Bè, ¿Per qué? ¿Que us esclaméu?
MIQUEL
¡Ah! No; res... com no ho sabia...

 (Com volent, ab indiferencia afectada, dissimular la sorpresa que li ha causát la nova.)  

MATÈU
Y á las bodas vindréu vos:
ab aixó, tot s'ha acabát; 510
si us fá ré, com si no fòs,
ell ja es vell y es reganyòs.
¿No ho veyéu? ¡Pobre Bernát!
Desprès... lo noy... la Roser...
es clar... com pobrets los cou 515
pensant lo mal que'ls váu fer
vos tenen odi tambè;

 (MIQUEL está dístret.) 

mes ja'ls he parlat... y... prou.
—45→
¿Que no voléu contestarme?
MIQUEL
¡Ja qu'ho voléu... dich que sí! 520
MATÈU
No us n'aniréu fins pe'l Carme.
¡Cóm s'enten! ¡Oh cá! ¡Deixarme
en una diada així!
MIQUEL
Com no sè en qué'ls tinch ofesos...
MATÈU
Y bè, caps que no hi ha res: 525
perque'ns ván fè alló'ls francesos,
per ells, tots hi ván compresos,
y es ja dolent quí es francés.
MIQUEL
Si fins sembla que'ls estranya
qu'un francés siga persona. 530
MATÈU
Es la rabia que'ls enganya:
á Fransa, com aquí á Espanya,
hi haurá gent dolenta y bona.


Escena VII

 

MATÈU, MIQUEL, ROSER.

 
 

(Que surt ab duas planxas y las posa á n'al fogò.)

 
MATÈU
Hola, noya, ¿ja planxém?
ROSER
Las camisas de'n Melcior. 535
MATÈU
Així m'agrada; millor
MIQUEL
(Assentemnos y esperém.)
 

(ROSER ha desplegát una camisa y comensa á ferhi los plechs del davant.)

 
MATÈU

 (Content.) 

¡Ara veyéu lo meu fill,
si á tú no t'hagués trovát,
si aniria així planxat! 540
ROSER
¿Per qué no?
MATÈU

 (Mirant lo que fá.) 

No hi ha perill.
¡Quín plech li fás mes estret!
ROSER
¡Oh! Vull que vagi elegant.
MATÈU
¡Vaya quín talent mes gran! 545
Quant hi penso quedo fret.
Sols n'hi vá ensenyar dos dias,
la muller del capitá
qu'aquí casa's va allotjá...
¡Y á fé que tú no'n sabias! 550
ROSER
Si aixó ho aprén qualsevol.
MATÈU
Donchs jo ho vaig voler probar,
y me vaig socarrimar
lo pit, que dava condol.
ROSER
Si la planxa no era al punt... 555
MATÈU
Així'l midò no'm fá nosa;
quant jo vull planxá una cosa,

 (Fentho ab lo mocador.)  

plego y m'hi assento damunt.
ROSER
¡Ja, ja, ja! Sempre'm féu ríurer.
  —46→  
MATÈU
¿Y qué sabs mes dels facciosos? 560
ROSER
Així mateix.
MATÈU
¡Fastigósos!
ROSER
Ja ho podéu dí: aixó no es víurer.
MATÈU
Es clar, dona, perqu'encara
que aquí no'ns fassin cap mal,
¿Qué fán baix del arrabal? 565
¿A qué vè l'estarshi ara?
ROSER
¿Qué hi faréu?
MATÈU
Si. Ja tens rahó;
vaig á dú aigua á la fornada.

 (Se'n vá emportantsen la galleda.)  



Escena VIII

 

ROSER, MIQUEL.

 
MIQUEL
(¡Acabém d'una vegada!)
ROSER
(¡Quedo ab ell sola! Millò.) 570
MIQUEL
Roser, tú sabs que per'vuy
t'he demanát una cita.
ROSER
Ja estem sols; ¿qué's necessita?
MIQUEL
Massa sabs tú lo que vull.
Vull una dolsa esperansa, 575
que ab afany busco fá dias,
y de goig rich me farias
con ho es d'or lo rey de Fransa.
Vull un sí. Si; una resposta
qu'obri'l pany de mas cadenas; 580
si, qu'á n'al cor costa penas,
y á n'als ulls llágrimas costa.
Vull possehir lo tèu amor,
per mes que sè que't molesto:
tenir en ta ánima un puesto 585
perque m'hi guardis lo cor.
ROSER
(¡May l'havia vist aixi!)
MIQUEL
Tú tens pietat, conciencia,
y ets lo jutge, la sentencia
com un reo espero aquí. 590
ROSER
Miquel, avuy fá quatr'anys
qu'á casa váreu entrar;
amor me váu demanar,
y jo us vaig dar desenganys.
Ha seguít aquest amor 595
y, de casa no us he tret,
perque sè lo bè qu'heu fet
sempre á n'al mèu protector.
Per ço, Miquel, he sufert
que'm vinguesseu cada dia, 600
—47→
á insultar ab la manía
que vos escáu poch, per cert.
Per çó, y mes perqu'en Melciò
no entenguès vostre deliri,
he sufert lo cruel martiri 605
que m'heu dat sens compassiò.
Mes, al fi, arriba á punt tal,
perseguintme vos encara,
que, lo que us vaig á dir ara,
escoltéu, Miquel, formal. 610
Orfana vaig quedar jo.
En Matèu, piadòs y humá,
de pare'm féu, y un germá
vá donarme ab en Melciò.
Junts hem crescut y hem jugat; 615
ja xichs, per aquestas eras,
lo vent nostras cabelleras
barrejava enjugassát,
jo sentia sòn dolor
com si tinguès sos sentits, 620
y eram encara petits
que ja era gran nostr'amor.
Ell ab món plaer gosava
com si mòs sentits tinguès,
y sòn cor, de noy no mes, 625
com un cor d'home estimava.
No podiam esplicarnos,
pe'ls pochs anys, lo que sentiam,
nos voliam... y voliam
estimarns'... per estimarnos, 630
fins qu'en Matèu, una nit
de cel seré y brillant lluna,
sens dirnos paraula alguna
y palpitantli lo pit,
dintre d'hont lo trist cor sèu, 635
d'amargura apurá'l calzer,
nos portá dessota un sálzer
ahont encara hi ha una creu.
Nos féu agenollá als dos,
mentres ell s'agenollava, 640
y la lluna penetrava
entre'l fullatge frondòs.
En Melciò'm inirava á mí,
jo á n'ell, com tota aturdida,
quant, en Matèu, de seguida: 645
-¡Fills mèus, díu, veníu aquí.
Al morir aquesta santa
me demaná, que, ditxosos,
en'sent grans fosseu esposos;
concediuli ditxa tanta, 650
vostre amor jureuli ab mí!
Y, sens saber per qué ho feyan,
—48→
los nostres llabis... sí, deyan,
y'ls nostres cors deyan sí.
Aixó, de xichs, nos féu grans; 655
aixó'ns treguè'l vel del cor,
y's vegè que nostr'amor
ja no era amor de germans.
¡Y ara queja un home ell es!...
MIQUEL
(¡Quí tal escarni soporta!) 660
ROSER
¡Ara, Miquel, primer morta,
que ser jo de ningú mes!
MIQUEL
Joyas, riquesas tè dòna,
á mes d'amor, mòn amor.
ROSER
¡Ni que vos m'umplisseu d'or, 665
la catedral d'Girona!
MIQUEL
Lluhirás en festas y balls;
desitjar tant sols te toca.
ROSER
Ma constancia es una roca,
que s'hi espuntan tots los malls. 670
MIQUEL
La teva calma recobra,
y creu, puig sabs que jo ho sè
qu'es pobre en Matèu, Rosè,
y que'n Melcior tambè es pobre;
si no las tinguès d'abans 675
ni sols joyas te daria.
ROSER
Mas llágrimas d'alegría
fóran mos millors diamants.
MIQUEL
Pensa bè'l qu'es ta promesa;
que, casada, tindrás fills, 680
y ab disgustos, y'ls perills
que sol portar la pobresa,
horas vindrán que'l dolor
fará eternas.
ROSER
No pot ésser.
Las horas passan depressa, 685
gelosas de nostre amor;
y acabem, que ja pe'ls dos
poch allargar convindria.
¡Si en Melciò aixó may sabia!
¡Ay de mí, d'ell, y de vos! 690
Si no insistíu, callarè;
mes, si res tornéu á dirme,
jo no déch ja contenirme
y á n'en Melciò ho contarè.
Ell tè drets sobre'l mèu cor 695
que glateix per sa ternura,
y tant sols per sa ventura
mataria aquest amor.
MIQUEL
¿Fins aixó per ell?
ROSER

 (Ab grandesa.) 

¡Oh! Sí.
Res mes mon amor desistja. 700
Si en un'altra ell veu mes ditxa,
jo dirè: -Cor, mor, aquí.

 (Al pit.)  

—49→
Per ell y per en Matèu,
l'amor, la ditxa, la vida...
¡Aixís poguès de seguida 705
probárlosho l'amor mèu!
MIQUEL
Jo sè bè'l qu'es gratitut,
y qu'ho sè no tinch de dirte;
mes ells, quant ván protegirte
no ván tenir tal virtut. 710
Tú has pagat ja treballant
l'haverte aquí recullit.
ROSER
(¡Cor que veu tant lo petit,
cóm pot compendrer lo gran!)
MIQUEL
¿Acceptas donchs mon amor? 715
ROSER
¡Vos ho demano, Miquel,
per la mare qu'es al cel!
Deixeume estar, per favor.
MIQUEL
¡Trossejas així ab tas arts,
mon cor y la ditxa mia! 720
¿Si mon cor es tèu ¡m'aymía!
si es tot tèu, per qué'n fás parts?
ROSER
Aparteuvos, me féu pò.

 (Ell, com cegat, se vá acostant cap á ella que fuig horrorisada.)  

MIQUEL
Dígam que ja no ets ingrata.
ROSER
¡Apartéu!
MIQUEL
¡L'amor me mata!
725
¿Vols ser ma esposa?
ROSER
¡No! ¡No!
MIQUEL
¡Donchs bè!...
ROSER

 (Espantada.) 

¡Oh! ¡Pobra de mí!
MIQUEL
¡En vá fuges!
ROSER
¡Donchs deixeume!
¡Verge del Carme, ampareume!
 

(Fuig de MIQUEL, quant al veurers'en l'últim apuro y topant ab lo fogó, ahont hi ha las planxas, n'agafa una y la posa devant de la cara de MIQUEL que retrocedeix, al temps que per una porta del foro apareix MATÈU, y per l'altra BERNAT; MATÈU dú una galleda d'aigua. BERNAT s'adelanta fins á posarse al costat de MIQUEL, sens qu'aquest se n'adoni.)

 
ROSER
¡Alto!
MATÈU
¡Ah!

 (Assombrat en lo foro.) 

MIQUEL

 (Avergonyit.) 

¡Oh!

 (Al véurer á MATÈU.) 

 

(Vol fugir per l'altre costat y se trova ab BERNAT que l'amenassa ab lo cávach alt.)

 
BERNAT
¡Alto aquí!
730
 

(Desprès d'una pausa, ROSER, abaixa la planxa y cau abatuda en una cadira.)

 
¡Sembla qu'us hi atrapem!
¿Així adobéu lo paraigua?
 

(MATÈU s'adelanta dos passos ab la galleda.)

 
MATÈU
Bernat.
  —50→  
BERNAT
¡Hola! ¿Portas aigua?
Arrúixal y'l planxarém.
 

(MIQUEL confòs y ab lo cap baix no tè paraula per tornar.)

 
 

(MATÈU baixa, y, desprès de una pausa, díu.)

 
MATÈU
¡Bernat, vèsten!
BERNAT
¡Cá haig de fè!
735
MATÈU
¡Vèsten, dich!
BERNAT
(¡Grandíssim juèu!)
MATÈU
Tú tambè, Roser.
ROSER
(¡Dèu mèu!
¡Que may se pugui estar bè!)

 (Se'n vá.) 

 

(MATÈU, tot plegat, recorda, crida á BERNAT, y, dantli una clau, díu.)

 
MATÈU
Bernat; á dins del calaix
primer de la caleixera 740
de dalt, hi ha una cartera;
treula, y báixala aquí baix.
 

(BERNAT, en lloch d'escoltar, s'ha estát sempre mirant ab rábia á MIQUEL.)

 
BERNAT
¡Lo gran tuno! ¡Perque es rich!...
MATÈU
La cartera, que t'espero.
BERNAT
¡Grandíssim pillo, embustero! 745
 

(BERNAT, no podentse contenir, se vá á tirar sobre MIQUEL, quant, MATÈU, ab un crit imponent, lo detura.)

 
MATÈU
¡Bernat! La cartera, dich.
 

(BERNAT, enterament dominát, pren la clau que novament li presenta MATÈU, y se'n vá mirant á MIQUEL.)

 


Escena X

 

MATÈU, MIQUEL.

 
MATÈU
¡Es dir que fins l'amistat

 (Desprès de pausa.) 

en lo mòn tambè's mentida!
¿Qué es vritat donchs, en la vida,
si lo mes sant no es vritat? 750
Cert com hi ha un cel vos ho dich;
tot lo que passa lamento;
mes, Miquel, lo que mes sento,
es perdre així un altre amich.
Vos mateix podéu pararvos 755
en si lo qu'heu fet es mengua,
quant vostra mateixa llengua
no vol surtí á defensarvos.
Per delicte tan odiòs
ni una paraula vos dòna, 760
que, fins en vostra persona,
tot es mes digne que vos.

 (Páusa.)  

Jo era rich, quant fá quatr'anys,
váu venir á estar aquí,
—51→
Miquel, ¡quí havia de dí 765
que'm dèsseu tals desenganys!
Vos vaig posar prompte amor,
lligat d'amich ab los llassos,
qu'á quí jo obro los mèus brassos,
tambè li obro lo mèu cor. 770
Malas cullitas, la guerra,
los pagos crescuts de sobra
y trastorns, m'han fet tant pobre
com l'últim d'aquesta terra.
Vos sòu rich, qu'es un eccès, 775
y'm váu dir: -Per ajudarvos,
tants diners penso deixarvos,
y me'ls tornaréu desprès.-
Vaig acceptar, y aixó empeny
ma honra á sa sepultura, 780
Miquel, ¡ma honra! mes pura
que'ls flochs de nèu del Monseny.
Sols compravau aquest'honra,
quant me'ls váreu dá aquell dia,
pensant... ¡qu'aixís callaria 785
quant sapiguès ma deshonra!...

 (Ab despreci.) 



Escena XI

 

MATÈU, MIQUEL, BERNAT.

 
 

(Que baixa fins al prosceni ab una cartera, que MATÈU li pren, y dantla á MIQUEL, diu.)

 
MATÈU
Teníu; prenéu aquest or,

 (Ab llástima.)  

qu'á fé, Miquel, sòu ben pobre;
tot lo qu'en diner vos sobra,
veig que vos falta de cor. 790
Ni mereixéu l'odi mèu.
Anéu; res mes tinch que dirvos.

 (MIQUEL vol parlar, y MATÈU lo deté.) 

No, Miquel, no vull sentirvos.
¡Aneusen ja en nom de Dèu!
 

(MIQUEL se'n vá confòs, MATÈU lo vá seguint ab la vista, y, aixís qu'ha desaparegút, dóna espansiò á sòn sentiment.)

 


Escena XII

 

MATÈU, BERNAT, ROSER.

 
BERNAT
(¡Arri allá á fer ballar monas!) 795

 (Ab rábia, seguint á MIQUEL.) 

ROSER
¡Matèu!

 (Entrant y aconsolantlo.)  

  —52→  
BERNAT
Ja veus aixó'l qu'es.
MATÈU
¡Jo, qu'es lo que miro mes,
la honradés de las personas!
ROSER
Olvideuho.
MATÈU
¡Ay, no, Rosè!
¡Es que ja li duya afecte! 800
BERNAT
Aquest es lo tèu defecte;
creure á tots homes de bè.
MATÈU
Si... ¡Sòn cops que may s'esborran!
BERNAT
Donchs á mí'm posan d'humor.
MATÈU
Jo li havia obert lo cor. 805
¡Quíns homes, quíns homes córren!
¡Ferse amichs, y, quant ja ho sòn,
véndrerns'ab tant mala manya.
BERNAT
Així es com ván guanyá Espanya
las tropas de Napoleon. 810
ROSER
¡Matèu, per l'amor de Dèu!
¿Qué'm voléu fer plorá á mí?
MATÈU
Tens rahò, sí, cert; vina aquí,
ja he sentit l'afecte tèu.
ROSER
Y creguéu, Matèu, qu'es cert. 815
BERNAT
¡Qué ditxòs será'n Melció!
MATÈU
No li diguéu res de aixó:
si ho sab, lo mata y's pert.


Escena XIII

 

Los mateixos, MELCIOR.

 
MELCIOR
¡Pare!
MATÈU
¿Qué?
BERNAT
Tè; ja es aquí.
ROSER
Melcior.
MELCIOR
No sè qu'ha passat,
820
que vè ara en Pau tot depressa
dient qu'ab vos ha de parlar.
MATÈU
Si qu'es estrany.
ROSER
¿Donchs qué passa?
BERNAT
¿Tú no li has preguntát?...
MELCIOR
Jo, quant l'he vist que corria, 825
lo volia fer parar,
pero ell ¡cá! de cap manera:
-Vina á casa y ho sabrás.
Y veniam, quant l'alcalde
me'l topa á n'al carrer gran, 830
l'atura, y ara s'enrahonan,
mentres jo us vinch á avisar.
MATÈU
¡No sigui alguna desgracia!
ROSER
¡Ay! ¡M'ha agafát un esglay!
BERNAT
(¡Vejam lo qu'es!)
  —53→  
MATÈU
(¿Qué déu esser?)
835
MELCIOR
(¡Qué podrá ser!)
ROSER
(¡Qué será!)


Escena XIV

 

Los mateixos, PAU.

 
PAU
¡Ay gracias á Dèu qu'arribo!
 

(Cau afadigát en una cadira; tots lo rodejan; los primers versos no'ls podrá dir de cansát.)

 
BERNAT
¿Qué?
ROSER
¿Qu'es?
MELCIOR
¿Qué hi ha?
MATÈU
Digas, Pau.
PAU
Deixaume reposá un rato:
¡Estich que no puch bufar! 840
BERNAT
¿Ja has pensát en los bolets?
MATÈU
¿Hónt surts ab bolets?
ROSER

 (Impacient.)  

¡Oh y tal!
PAU
¿Bolets deyas?
MATÈU

 (Impacient.) 

Dèixau córrer.
PAU
Quasi de tot he portat:
castanyas, natas, bolets, 845
pinyas...
BERNAT
¡Sí! ¿Hònt ho has deixat?
MELCIOR
¿Y'l dú aixó tè res que véurer?
PAU
¡Bah! De durho'm ve'l mèu mal.
BERNAT
Vaja doncas, ¿ahònt ho portas?
MATÈU
Cuita prompte.
ROSER
¡Que pesát!
850
PAU
Las natas aquí á las galtas,
los bolets mes endetrás,
las pinyas aquí á n'als nassos,
y, las castanyas, al cap.
BERNAT
¡Quant jo vos dich qu'es un ximple! 855
MELCIOR
¡Y mes aquell que'n fá cas!
PAU
Bè: jo ho deya.
MELCIOR
¡Vès al diable!
 

(Tots se'n ván.)

 
PAU
Donchs veuréu que jo era abaix...
MATÈU
Bè; ¿qu'has de dí alguna cosa?
PAU
¿Qué no ho sentíu?
BERNAT
¡Aah!
 

(Tots tornan.)

 
ROSER
¡Vejám!
860
PAU
Com vos m'heu manat, fá estona,
he baixat á llaurá al camp,
y, encara jo no tenia
los bous del tot apariáts,
quant me sento aquí á la espatlla 865
una gran manarra. -¿Qu'hi ha?
—54→
Me giro, y ¡veig un carlista!...
¡Quín homenarro mes alt!
Tot rabiòs, cara farrenya,
y uns bigotarros d'un pam. 870
Aquí al costat la espassarra,
un gecot pelut y gran,
fet de gos de Terranova,
espuelas y boyna al cap.
BERNAT
¿Y donchs que la durá als peus? 875
PAU
¡Bè; jo bo deya!
MATÈU
Bè; está clar.
¡Sempre'l havéu d'interromprer!
ROSER
¡Oh y tal! Cuita; esplícat, Pau.
PAU
Jo, tot seguit que l'he vist,
m'he posat á tremolar; 880
y ell, ab una gran veuarra,
qu'encara'm dura l'esglay,
diu: -Mira, busca á ton amo;
aquest paper li darás,

 (Lo dòna.)  

y, si acás no ho volguès créurer, 885
pensant qu'es sols un engany,
que tú ho has vist podrás dirli.
MATÈU
¿Y quí era?
ROSER
Cuita.
MELCIOR
Endavant.
MATÈU
(¡Dèu mèu, lo que'l cor me diu
féu que no sia vritat!) 890
PAU
Allavoras de seguida
fá un crit, y, lligat de mans,
me presentan un cristino
que...

 (No podent dirho d'emoció.)  

MELCIOR
¿Qué?

 (Tots gran ansietat.)  

ROSER
Cuita.
MATÈU
Acaba aviát.
PAU
¡Qu'era!...
ROSER
¿No veus que pateixen?
895
PAU
¡En Rafel, lo tèu germá!

 (Esfors.)  

TOTS
¡Ah!

 (Horrorisáts.)  

MATÈU
(¡No ment lo cor d'un pare!)
ROSER
(¡Quant mes penas s'han juntat!)
MELCIOR
(¡S'ha vist may tanta desgracia!)
BERNAT
(¡Dèu mèu, quín trastorn mes gran!) 900

 (BERNAT plora; pausa; PAU al mitj.) 

PAU
De seguida que m'ha vist,
m'ha dit: -¿No'm coneixes, Pau?-
Jo me li he tirat á sobre,
y, un cop ab ell abrassát,
los ha costat tant de tréurerm', 905
que, per poderho lograr,
á cops de sabre y culata
m'han deixát que tot sò un blau.
-¡Cobarts! ha cridat al véureu
—55→
en Rafel; ¡deixeulo estar! 910
Jo l'he mirát... y li queyan
las llágrimas cara avall.
Al fi, aixugantse los ulls:
-Dú aixó al pare, m'ha dit, Pau,
y aquí espero la resposta! 915
MELCIOR
¡Germá mèu!
MATÈU
¡Fill desgraciát!
ROSER
¡Encara no heu vist la carta,
Matèu, encaral!... ¡Quí sab!
MATÈU
¡Qu'ha de dur, sino desgracias!
ROSER
Dèu no desampara may. 920
MATÈU
Llegeix, Melcior.

 (Dantli la carta.) 

ROSER
(¡Ay! ¡Dèu vulga
qu'un bon remey puga dar!)
 

(MELCIOR se posa al mitj y vá llegint la carta, creixent per graus.)

 
MELCIOR
«Pare mèu: fent mon deber
y batentme d'avansada,
una partida emboscada 925
m'ha fet avuy presoner.
L'enemich, ab son mal cor,
m'ha dit que vá á fusellarme,
si no dono, per salvarme,
doscentas unsas en or..,» 930
MATÈU
¡Dèu mèu! ¡Dèu mèu!
ROSER
¡Desgraciát!
MELCIOR
¡Cobarts, cobarts! ¡Assessinos!
¡Quant han fet aixó'ls cristinos!
ROSER
Llegeix, si no has acabát.
MELCIOR
«Teníu de temps sols sis horas 935
si voléu salvarme, pare...»
MATÈU
¡¡Si vull, diu!!
ROSER
¡¡Y ho dubta encara!!
MATÈU
¡Com ploro jo, tú no'm ploras!
MELCIOR
«Sentiréu, quant tocarán
las sis, una canonada: 940
si mitja hora n'es passada,
la segona tirarán;
y si á la que fá déu
lo diner sens cap perill
no tenen, los vostre fill 945
sols en lo cel trovaréu.
 

(Pausa: gran abatiment en tots.)

 
MATÈU
¿María, tú que li ets mare
y ets á n'al cel, qu'hem de fer?
ROSER
Salvarlo.
MATÈU
¿Mes cóm pot ser?
MELCIOR
¡¡Y aixó pregunta'l mèu pare!! 950
Véndrer lo camp.
MATÈU
Ja es venut.
MELCIOR
Aquesta casa...
  —56→  
MATÈU
Es venuda.
MELCIOR
¡¡Que dihéu!!

 (Sorpresa general.)  

MATÈU
Ma hisenda es perduda:
dírvosho may he volgut.
Nos ha arruinát tanta guerra: 955
sorprés, no sabent qué fer,
vaig vendre, y paguém lloguer
de casa y del tros de terra.
MELCIOR
¡Y no'ns ho haviau dit may!
MATÈU
Per no darvos pena dihentho. 960
ROSER
(¡Tant qu'haurá patit ell fentho,
y no llansar ni un sol ay!)
MELCIOR
Allavoras no hi ha mes:
á veurér los richs del poble;
tots ells tenen lo cor noble 965
y tornarém ab dinès.
MATÈU
¡Ay! ¡Ja m'ha sentit ta mare
y desde'l cel t'aconsella!
MELCIOR
Tú, Bernát, á ca l'Abella.
Vos á casa en Roure, pare. 970
Tú, Rosè, al senyor Rector,
En Pau, á ca'l senyò alcalde.
 

(Tots indican gust de ferho.)

 
ROSER
¡Dèu vulga no sia en balde!
MATÈU
Ja lo cor me díu que no.
MELCIOR
Agenolleuvos, preguéu. 975
Si algú cobráu no confía,
traballant de nit y dia
diguéu que'l hi tornaréu.
De ca'l senyò alcalde tú
porta aquí'ls mossos armats, 980
perque los diners juntats
algú d'ells pugui aná á dú.
¡Valor pare!
MATÈU

 (Entussiasme.) 

¡De seguida!
MELCIOR
¡Vos guiará la meva mare!

 (Se'n vá per una porta.) 

MATÈU
¡Que vols que no fassi un pare 985
per salvar d'un fill la vida!

 (Se'n vá per l'altra.) 



Escena XV

 

PAU, BERNAT, ROSER.

 
 

(Pausa solemne: PAU ha quedat com alelat; BERNAT y ROSER pensant profondament.)

 
ROSER
Espèrat, sí; prompte torno,
y has d'anar á un puesto, Pau.
 

(ROSER se'n vá per un costat en lo moment en que tornant en si de sa abstracciò BERNAT, tambè s'acosta á PAU, y díu.)

 
  —57→  
BERNAT
Pau, espèrat una estona,
y lo que't diga farás. 990
 

(BERNAT s'en vá per l'altre costat de ROSER, mentres aquesta ja torna á surtir ab las joyas. S'ou lluny lo crit d'adobar parayguas.)

 
ROSER
Pau; qu'es usurè en Miquel
crech que fá temps que ja ho sabs;
pórtali aquestas joyas
que'n Melcior avuy m'ha dat.
Demá sa estimada esposa 995
las havia de portar:
lo cel no ho vol; que t'en donga
tot lo que t'en puga dar.
Tot aixó de mes tindrém
per pagar aquest rescát. 1000
¡Pobre en Matèu!... Per miseria
no s'ho havia venut may...
¡Recort trist d'aquella santa
que entre'ls ángels déu estar!...
Mes, venentlas, son fill salvo, 1005
y, per un fill, tot se fá.
¡Mare d'ell y mare meva
¡Perdónam, ja qu'aixó sabs!

 (Lo plor la ofega; entrega la capsa á PAU, se'n vá, torna endarrera, y díu.)  

¡Ah! ¡Per última vegada,
déixamelas, Pau, besar! 1010

 (Se'n vá.)  



Escena XVI

 

PAU, BERNAT.

 
BERNAT
Pau, qu'es usurè en Miquel
crech que fá temps que ja ho sabs.
Pórtali aquesta creu meva,

 (Li dóna.)  

que jo en lo Bruch vaig guanyar.
No es mon rey quí me l'ha dada: 1015
del pit d'aquell comandant
jo mateix en la batalla
valent la vaig arrancar,
donantli en cambi una bala,
que'l tombá abaix d'un barranch. 1020
Tot aixó tindrém de mes
per pagar aquest rescát.
¡Recort sant d'aquella guerra,
qu'al francés féu tremolar!
M'he vist pobre... per miseria 1025
no me l'he venuda may.
Mes, venentla, son fill salvo,
y, per un fill, tot se fá.
—58→
¡Perdònam, patria! La deixo;
mes per una causa gran. 1030
 

(PAU se'n vá; BERNAT queda plorant, y quant lo primer vá quasi á passar la porta, BERNAT díu.)

 
BERNAT
¡Pau!... per última vegada,
déixamela al menys besar.

 (La besa. PAU se'n vá, emportantsela.) 

BERNAT
¡Féu, Dèu mèu, qu'al menys la guardi,
y que may la xafi un mall!

 (S'assenta.)  



Escena XVII

 

BERNAT, MELCIOR, MATÈU, ROSER.

 
 

(MELCIOR entra sens véurer á BERNAT, y diu ab dolor.)

 
MELCIOR
-¡Impossible! -tots me diuhen; 1035
tambè están quasi arruinats;
tambè, pe'ls trastorns passats,
ab miseria quasi viuhen.
 

(S'assenta; mentrestant BERNAT se reanima, y, desprès de mirar que no'l vegi ningú, pren lo cávach, y se'n vá, quant entra per l'altra porta MATÈU fent igual joch que sòn fill.)

 
MATÈU
¡No pot ser; no hi ha esperansa;
tans trastorns y tanta guerra 1040
han empobrit esta terra:
ningu'n tè, y lo temps avansa!
 

(Y s'assenta á l'altre costat de MELCIOR sens véurer's l'un á l'altre, quant entra ROSER, abatuda, y, fent lo mateix joch, díu.)

 
ROSER
¡Ja la pietát es mentida!
¡Gastan per guerra un tresor,
y no's trova un grapat d'or, 1045
pera salvar una vida!

 (Pausa.) 

MATÈU
(¡Si en Melcior mes ditxòs fòs!)
ROSER
(Si en Matèu...)

 (S'alsa cada hú á son vers.) 

MELCIOR
(Si la Rosè.)
 

(Al girarse, los tres se trovan sorpressos.)

 
MATÈU
¡Filla!
MELCIOR
¡Pare!
ROSER
¡Matèu!
 

(L'un pregunta á l'altre lo resultat de l'anada; pero tots temen una resposta cruel, y prefereixen no sentirla.)

 
MATÈU
Ré...
¿Y tú?

 (A ROSER.) 

ROSER
¿Y vos?
MATÈU
¿Y tú?
MELCIOR
¿Y vos?
1050
MATÈU
¡Ni una esperansa! ¡Dèu mèu!
MELCIOR
¡Ni una esperansa! ¡¡Cor!!
  —59→  
ROSER

 (Com dient que li será un consol.) 

¡Plora!
 

(Tocan las sis.)

 
TOTS
¡Ah!
MELCIOR
¡Las sis!
ROSER
¡Ah! ¡L'hora!
MATÈU
¡L'hora!
(¡Ay lo cor, quín fret de nèu!)
¡Fill mèu, fill mèu! ¡Del mèu cor, 1055

 (Anant á cridar á la finestra com si'l vegès.)  

la joya mes estimada!
 

(Canonada.)

 
TOTS
¡Ah!
 

(Cayent agenollada ROSER y com invocant al cel; MATÈU en una cadira, presa d'un plor que aconsola MELCIOR, sufrint amargament.)

 
ROSER
(¡Oh Dèu mèu! ¡La canonada!
¡Tèn pietat de son dolor!)


Escena XVIII

 

Los mateixos, BERNAT, qu'entra rebatent lo cávach.

 
BERNAT
(¡Lo mateix de sempre! Ré.)
MELCIOR
¡Que's mor, Bernat, vina tú! 1060
 

(Diuho MELCIOR al véurer que MATÈU ha caigút en terra. BERNAT y ROSER hi córren quant s'ou lo cant de MIQUEL.)

 
MIQUEL

 (Fora.)  

¡Paraiguas y parassú...!
 

(Al sentirho ROSER, s'aixeca, y, ab decisió heroica, diu.)

 
ROSER
¡¡¡¡Ah!!!
BERNAT
¡Matèu!
ROSER
(¡¡Jo'ls salvarè!!)
  —60→  


 
 
FI DEL ACTE SEGON