Escena I
|
|
|
MIQUEL, BERNAT,
BENET, QUICO y cinch ó sis noys.
|
|
|
(Lo primer
adobant paraiguas. Lo segon assentat, ab una canya que la
talla y ne fá fluviols. BENET, QUICO y los demès
noys voltant á BERNAT, uns assentats á terra,
altres al banch.)
|
|
|
| BERNAT | | Calléu, que per tots n'hi
haurá. | |
|
|
| MIQUEL | | (Es mes criatura ell | | | que las que
tè al sèu voltant.) | |
|
|
| BERNAT | | Ja us ho vaig
dir; per cada hu | 5 | | un fluviol, si féu bondat; | | | pero si'm dihéu avi vell, | | | ó avi Titas,
ó Bernat | | | pescayre, com féu mòlts
dias | | | que'm trovéu, á estudi anant, | 10 | |
vos farè un fart de catxetas, | | | y may mes me n'heuréu
cap. | |
|
|
|
|
|
|
| BENET | (Tocantlo una mica ab lo dit.) | Tè. |
|
|
|
|
|
|
| BERNAT | ¡Caratsos!
| 15 | | |
—33→
| | vejám si't toco á n'al cap. | |
|
|
|
|
(Pega
un cop ab la canya al cap de BENET.)
|
| BENET | | Ja veurás
en'sent á fora. | |
|
|
|
| BERNAT |
¡Vejám!
| | (Torna á amenassar ab la canya y los noys quedan
quiets.) | | Ara femhi la llengüeta, | | | y tot seguít
sonará. | 20 | (Acaba'l fluviol y se posa á tocarlo.) | | Vaja, bè; ¿ho veyéu? ja sona. | |
|
|
|
|
|
| BERNAT | ¡Poch
cridar! | | | De fluviols no mes n'hi ha tres, | | | y vosaltres
sòu bastants. | | | Aquest pe'l primer que digui...
| 25 |
|
|
|
| BERNAT | ¡Bah,
bah, bah! | | (Desant los fluviols sòta d'ell.) | |
De primer contém lo cuento | | | de Maria Salamiento,
| | | y, en estánt llest, ja's veurá. | |
|
|
|
|
| BERNAT | | No, no, qu'aquest tè
la mare | | | malalta, y m'ha dit sòn pare | | | qu'us tinguès
un rato aquí. | |
|
|
| MIQUEL | | ¡Vaja, vaja, gandulot!...
| | | ¡Aquí á jugá ab la criatura! | 35 |
|
|
| BERNAT | |
Miréu, noys, quina figura. | |
|
|
|
|
|
|
(MIQUEL pica una cosa del paraigua.)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| BERNAT | (Als noys.) | | Giréus y no responguém.
| | |
(Los noys se giran d'esquena á MIQUEL, y
BERNAT se disposa á contar lo cuento.)
| | Bè: ¿quín cuento contarém? | |
|
|
| BERNAT | |
El de las quatre bruixotas. | 45 |
|
|
| MIQUEL | | El d'un vell qu'era
mòlt ase. | |
|
|
| BERNAT | | No us giréu; fá ballar
monas, | | | y, si agafa las personas, | | | se las menja.
|
|
|
|
—34→
|
|
| BERNAT | | ¿Contém el del
julivert? | 50 |
|
|
|
|
|
|
|
(Tots s'acostan.)
|
| | (¡No he vist un vell mes capvert!) | |
|
|
| BERNAT | |
-Una vegada era un rey | | | que sols tenia tres fillas:
| 55 | | l'una's deya Sivelleta, | | | l'altra, Rosa, y l'altra, Cinta.
| | | Vetaquí qu'un dia'l rey | | | á la Sivelleta
crida. | |
|
|
| BENET | | Ja'l sè: 'l de la Sivelleta. | 60 |
|
|
| BERNAT | |
Bè: si'l sabs, calla; no implica. | | | Vetaquí
donchs que, cridantla, | | | aixís li díu de seguida:
| | | -Sivelleta, Sivelleta, | | | la de la cara bonica, | 65 | | avuy
vindrá'l rey de Fransa | | | que s'ha de casá
ab la Cinta. | | | La Sivelleta, al sentirho, | | | se'n vá
d'allí tota trista, | | | y, un cop fora de la cambra,
| 70 | | lo rey á la Rosa crida. | |
|
|
| BENET | | Li díu
lo mateix qu'á l'altra. | |
|
|
| BERNAT | | Donchs si ho sabs,
calla; no implica. | | | Vetaquí donhs que, cridantla,
| | | aixís li díu de seguida: | 75 | | -Tú,
Roseta, la Roseta, | | | la de la cara bonica; | | | avui vindrá'l
rey de Fransa, | | | que s'ha de casá ab la Cinta. | | | La Roseta, ja al sentirho, | 80 | | se'n vá d'allí
tota trista, | | | y, un cop fora de la cambra, | | | lo rey á
la Cinta crida. | |
|
|
| BENET | | Li díu que tè de casarse.
| |
|
|
| BERNAT | | ¡No vols callar, mala espina! | 85 | | Vetaquí
donchs que, cridantla, | | | aixís li díu de seguida:
| | | -Tú Cinteta, la Cinteta, | | | la de la cara bonica,
| | | pósat flors, que'l rey de Fransa | 90 | | avui ab tú
s'enmarida. | | | La Cinteta, ja, al sentirho, | | | d'alegría
salta y brinca, | | | y en'sent fora de la cambra | | | á
sas germanetas crida. | 95 |
|
|
| QUICO | | ¿Y qué ván
dir las germanas? | |
|
|
| BERNAT | | ¡Home, no veus que s'esplica!
| | | Vetaquí donchs que, cridantlas | | | las veu mòlt
lluny que fugian.
| | | |
—35→
| | ¡Germanetas, germanetas! | 100 | | cridava
trista la Cinta; | | | y ellas sempre caminant, | | | caminarás
que camina. | | | Tant havian caminát | | | que quasi estavan
rendidas, | 105 | | quant veuhen un llumet ¡lluny! | | | que's mitj
perdia de vista. | |
|
|
|
|
|
| BERNAT | | Vetaquí donchs que, veyentlo,
| 110 | | caminarás que camina, | | | fins que trovan un
gran foch | | | al dessota d'un'alsina, | | | y una bruixa que
s'hi escalfa | | | sentada en una cadira. | 115 | | Ho diuhen tot
á la bruixa, | | | demanantli ser bonicas, | | | perque
mes qu'á sa germana | | | las estimi'l rey qu'estiman.
| |
|
|
| QUICO | | ¿Y qué'ls hi vá dir la bruixa?
| 120 |
|
|
| BERNAT | | ¡Home, aixís, pica que pica! | | | Vetaquí
donchs que, al sentirho, | | | las mata allí de seguida.
| | | Desprès se'n vá á casa'l rey, | | |
tira á n'al pou á la Cinta, | 125 | | tots los
sèus vestits se posa, | | | y'l rey se creu qu'es sa
filla. | | | L'un li dú escarpins de plata, | | | l'altre,
d'or, corona rica, | | | al cos dú una sivelleta,
| 130 | | al cap, rosas, y, al coll, cintas. | |
|
|
|
|
|
| BERNAT | | Vetaquí donchs que, matantlas,
| | | lo rey de Fransa la estima. | 135 | | Lo rey porta dos infants,
| | | qu'á las doncellas volian; | | | y, quant la mala
bruixota | | | ja ab lo rey anava á missa, | | | la punxa
la Sivelleta, | 140 | | li estreny fort lo coll la Cinta, | | |
y la Rosa allí la mata | | | clavantli al cap una espina.
| | | Tornan á ser tres primpcesas | | | Sivelleta, Rosa
y Cinta, | 145 | | y ab lo rey y'ls dos infants | | | se casan y
sòn felissas. | |
|
|
| BENET | | Encara hi falta una cosa. | |
|
|
| BERNAT | | Y acabát, Amen Jesús,
| | | |
—36→
| | á la
porta n'hi ha un fus. | 150 |
|
|
|
|
|
|
|
|
| BERNAT | Siga
quí siga. | | (Agafa un dels fluviols y, ensenyantlo
als noys, díu.) | | Aquest al primer que diga: | | | Quícara...
|
|
|
| TOTS | ¡Quícaraquich!
| 155 | (Lo dòna á un, suposant qu'es el qu'ho
ha dit primer.) |
|
|
| BERNAT | | Ho ha dít lo noy del Parrach.
| |
|
|
| BENET | | ¡Ara l'altre! | (Alsant las mans.) |
|
|
| BERNAT | Apoch,apoch.
| | | Cócaro... | (Ensenyant un altre fluviol.) |
|
|
| TOTS |
¡Cócarococh!
| | (Dòna un altre fluviol al noy que se suposa qu'ara
ho ha dit primer.) |
|
|
|
|
|
|
(Dòna l'últim fluviol, y los noys qu'han
quedát sense, ploran.)
|
| BERNAT | | ¡Bó! ¡Ja ploréu!
¿Y per qué? | 160 |
|
|
| BENET | | ¡Perque jo'n vull! | (Plorant.)
|
|
|
| BERNAT | ¡Cosa
estranya! | | | Vaja, res; durè un canya, | | | y per tots
vos ne farè. | | (Se'n vá.) |
|
|
| MIQUEL | |
(Ara'l farém enfadar.) | | | Noyets. |
|
|
|
|
|
(Tots s'hi acostan.)
|
| MIQUEL | Escoltéu:
| 165 | | si alló d'ahir ti cridéu | | | vos dòn'quartos
per jugar? | |
|
|
|
|
| MIQUEL | | Teníu, un quarto cada hu,
| | (Los dòna.) | | que ja surt. |
|
|
| BENET | (A QUICO.) | Comensa
tú. | 170 |
|
|
| MIQUEL | | ¿No veus qu'es massa petit? | |
|
|
Escena V
|
|
|
ROSER, MELCIOR.
|
|
|
(Que surt ab un
fogò de ferro de tres peus, ab foch y planxas, y lo
posa aprop la taula.)
|
| ROSER | | Mòlt bè;
dèixal está aquí. | 240 |
|
|
| MELCIOR | | Las planxas
no sòn calentas: | | | ab aixó, Roser, t'assentas
| | | y escolta lo que't vull dí. | |
|
|
| ROSER | | No, qu'haig
de ruixar la roba. | | (ROSER desplega roba blanca, y, bebent
glops d'aigua, la ruixa, com se fá abans de planxar.) |
|
|
| MELCIOR | | Donchs t'ho dirè estante dreta. | 245 | | ¡Ay,
Roser, y qu'ets guapeta! | |
|
|
|
|
| ROSER | | ¿Qué't creus que no tinch
mirall? | |
|
|
| MELCIOR | | Doncas pregúntali aixó | | | y't respondrá igual que jo, | 250 | | si no es dolent
lo cristall. | |
|
|
| ROSER | | Bè, bè, bè; deixemho
correr | | | y vés que'm volias dí. | |
|
|
|
| ROSER | (Ab alegría inmensa.) |
¿Si? |
|
|
| MELCIOR | (Tambè content.) | Sí.
| | | Fins he trepitjat la gorra; | 255 | | he saltat... ¡no sè
qu'he fet! | | | quant lo rector m'absolia | | | he tingut una
alegría | | | que semblava mitj ximplet. | |
|
|
| ROSER | | ¡Y donchs
si't dòna un treball! | 260 |
|
|
| MELCIOR | | ¡Jo treball! Poch
ne tinch por. | | | Diumenje á missa major, | | | nos tirarán
trona avall. | |
|
|
| ROSER | | ¿Y donchs, y si'ns fém un trench?
| |
|
|
| MELCIOR | | ¡Ah! Aixó sí... Sempre'n tens una.
| 265 |
|
|
| ROSER | | ¿Y si't deixès á la lluna?... | |
|
|
| MELCIOR | | Fins' sent per broma m'ofench. | |
|
|
| ROSER | | No, no, Melcior,
perdònam; jo t'estimo | | | y per tú n'es tant
sols la mèu amor. | | | Jo veig la ditxa quant á
tú m'arrimo, | 270 | | com veig al fons del riu l'arena
d'or. | | | ¿Puch olvidar qu'heu consolát mas penas,
| | | qu'en un mateix bressol nos han bressát, | | | que
si, noy, tú jugavas ab mas trenas, | | | jo pentinava'l
tèu cabell daurát? | 275 | | ¡May mes, Melcior,
may mes! Si ho puch mereixer | | | t'estimo con un trist al
bell consol;
| | | |
—40→
| | com déu estimá'l pres la estreta
reixa | | | per hont li entra lo pur raig del sol. | | | ¿No recordas
las nits d'estiu, passadas | 280 | | sòta las albas qu'hi
ha'prop del riu? | | | ¿No't recordas que't deya mil vegadas,
| | | que sols de ton amor lo mèu cor viu? | | | Donchs
ara ho repeteixo... si... no falla; | | | t'estimarè,
ab lo cor sempre fidel, | 285 | | viva en la terra, morta en
la mortalla, | | | y entre los ángels, si'ns trovem al
cel. | |
|
|
| MELCIOR | | ¡Aixis tambè per mi n'ets tú
estimada! | | | Tè, las joyas... | (Dantli una capseta.)
|
|
|
| ROSER | ¡Las
joyas! ¡Y es vritat! | |
|
|
| MELCIOR | | Si no val un tresor cad'arracada,
| 290 | | lo val l'amor qu'abans ja t'he donat. | |
|
|
|
|
(ROSER treu
las arracadas y anells y s'ho mira.)
|
|
|
| ROSER | | ¿Sabs?
L'anell picapedrell... | |
|
|
| MELCIOR | | ¡Qu'hi hem jugát
quant èrats xica! | 295 |
|
|
| ROSER | | ¡Y que m'estimas, Melciò!
| | | ¡En aquets temps tant dolents! | | | ferme tú tant
richs presents! | | | ¡Vés quant déu costarte
aixó! | |
|
|
| MELCIOR | | No'm costan ré y válen
mòlt: | 300 | | las vá regalá'l mèu
pare | | (Trist.) | | á la meva podra mare. | |
|
|
| ROSER | | Ja
es al cel. | (Com volentlo distréurer.) |
|
|
|
| ROSER | | Joyas sòn de gran valor, | | | venint
de tant bonas mans: | 305 | | mentres brillin sos diamants | | | será constant mon amor. | |
|
|
| MELCIOR | | Adèu donchs,
que por tú'm moro, | |
|
|
| ROSER | | Adèu; las vaig á
desar, | | | y torno prompte á planxar. | 310 |
|
|
|
| ROSER | ¡Creu
que t'anyoro! | | (Se'n ván un per cada cantò.)
|
|
|
Escena VI
|
|
|
MATÈU, MIQUEL.
|
|
|
(MATÈU segueix á MIQUEL, volentlo
convéncer.)
|
| MIQUEL | | Donchs jo vos dich que
no'm quedo | | | ahont m'insultin com aquí. | |
|
|
| MATÈU | |
¿Si vos no'm voléu sentí, | | | com voléu
saber l'enredo? | 315 | | Vos creyéu qu'es per malicia
| | | |
—41→
| | que vos diuhen tot aixó... | |
|
|
|
| MATÈU | ¿Veyéu?
Donchs no. | | | Ell creu dírvosho ab justicia. | |
|
|
| MIQUEL | |
¿Cóm ab justicia pot sè | 320 | | si ell disputarho
ha volgut? | |
|
|
| MATÈU | | Home, no siguéu tossut;
| | | assentéus y escoltéu bè.
| | (S'assentan.) | | -Quant váren alsá'ls francesos | | | l'últim
siti de Girona, | 325 | | plens de rabia y d'ira encesos, | | |
ab un traidor d'aquí entesos, | | | nos ván dá
una mala estona. | | | Era una nit mòlt tranquila; | | | silenciòs corria'l riu, | 330 | | com perque dormís
la vila, | | | y brillava, com estila, | | | la lluna, en los cels
d'estíu. | | | Vivia aquí un rich pagés,
| | | ab dona y filla, tan bonas | 335 | | com bo un ángel
del cel es. | | | Jo es lo que solch mirar mes: | | | la honradés
de las personas. | | | Tenian un moso ó criat, | | | fidel
com gos perdiguer, | 340 | | tossut, com vell; pero honrat:
| | | lo mosso's deya Bernat, | | | la filla's deya Roser. | | | Com
tots los richs, compromesos | | | estavan aquí, ab la
guerrá, | 345 | | y, per temor dels francesos, | | | ab un
comprador entesos, | | | se ván vendre'l tros de terra.
| | | Tots los diners recullits, | | | ab mòltas joyas guardats,
| 350 | | y tots los papers escrits, | | | s'havian dút feya
dos nits | | | á casa de uns hisendats, | | | puig se sab
quí sentí un dia, | | | que, parlantne lo pagés,
| 355 | | diguè á sa esposa María: | | | -Si
per desgracia moria, | | | tot alló ja sabs ahònt
es. | | | Aixó al fi's vá aná oblidant,
| | | y, una nit... ¡Nit horrorosa! | 360 | | Estavam tots reposant,
| | | quant, sentint estrépit gran, | | | veig una clarò
assombrosa. | | | ¡Nos aixequém tots sorpresos; | | | surto
ab ánima tranquila; | 365 | | veig flamas, morts per'quí
estesos!... | | | Saquejavan los francesos
| | | |
—42→
| | y'ns incendiavan
la vila. | | | Quant se'n vá adoná, 'l castell
| | | los vá treure á canonadas; | 370 | | mes ja'l
poble era un flagell, | | | creixent l'incendi, y ab ell | | |
queyan casas á bandadas. | | | En una d'ellas, nos crida
| | | un mosso desde'l balcò, | 375 | | y, esposant la meva
vida, | | | per entre l'foch, de seguida | | | me'n pujo á
salvarlo jo. | | | ¡No he vist res mes horroròs! | | | Lo
pagés y sa mullè | 380 | | morts allí abrassats
los dos, | | | y, en un bressolet graciòs, | | | agonisant
quasi bè, | | | una noyeta, sa filla, | | | que, enviantme
tant dòls sonrís | 385 | | com el qu'en los ángels
brilla, | | | semblava dirme senzilla: | | | -¡Sálvam de
que mori aixís! | | | Lo mosso allí, com clavat,
| | | s'estava á la vora mèu, | 390 | | l'incendi
havia aumentát: | | | jo prou qu'hi havia entrat...
| | | ¡Surtir!... ¡No ho volia Dèu! | | | Ab ulls de rabia
espurnant, | | | dret lo mosso estava allí: | 395 | | la
noya ab sonrís mirant, | | | jo ausili al cel demanant,
| | | y'l foch venint cap á mí. | | | Totas las penas
en una, | | | tots los horrors en compendi, | 400 | | sens tení
esperansa alguna, | | | y tapantnos ja la lluna | | | lo foch y'l
fum del incendi. | | | Perduts la noya y tots dos, | | | me sento
un impuls secret, | 405 | | y dich: -¡Verge del Socòs!
| | | Si del foch nos salvéu vos, | | | jo amparo aquest
angelet!- | | | Dich, y, com de canonada, | | | remor sento al
cap de poch: | 410 | | fòu que la volta, esquerdada,
| | | sobre la part incendiada | | | cayent, vá apagar lo
foch. | |
|
|
|
| MATÈU | |
May queixarme de Dèu puch: | 415 | | la noya's vá
quedá ab mí, | | | y, lo mosso, vá fugí
| | | á venjá'ls amos al Bruch. | | | Ab tot aixó
al fi esplicát,
| | | |
—43→
| | ja comprenéu que pot ser
| 420 | | aquest odi motivát: | | | -Lo mosso's deya Bernat,
| | | la noya's deya Roser, | |
|
|
|
|
| MIQUEL | | ¿Y era un patrimon
i rich? | 425 |
|
|
| MATÈU | | No tenint la noya, dot | | | li díu
aquí'l poble tot: | | | -La pubilla d'Hostalrich. | |
|
|
| MIQUEL | |
Mes no sè jo com pot sè... | |
|
|
| MATÈU | | Pot
sè, perque'ls hisendáts | 430 | | váren
ser robats tambè, | | | y ells tenian lo dinè,
| | | joyas y'ls papers guardats. | | | Aixís fòu
com la pubilla | | | mes rica de tot Girona, | 435 | | vinguè
á ser pobre, y, senzilla, | | | viu ab mí, que
l'am com filla | | | perque la má á mon fill dòna.
| |
|
|
|
| MATÈU | ¡Si
la estimo! | | | Com estimar mes no's pot. | 440 | | Per darli un
xiquet de dot | | | fins lo menjar m'escatimo, | | | y vull que,
fentla ditxosa | | | l'amor del mèu fill fidel, | | | me
beneheixi desde'l cel | 445 | | sa mare qu'allí reposa.
| | | ............................................... | | | Quan't
tip de matar francesos | | | torná en Bernat de la guerra,
| | | per traballar en la terra | 450 | | vám quedá
ab ell compromesos. | | | Dos anys tenía llavoras | | |
ella, y era tant bonica | | | ab sa cabellera rica, | | | y aquells
ulls negres com mòras, | 455 | | que jo hi estava encantat,
| | | y en Bernat, que la estimava, | | | encantát la contemplava;
| | | era'l goig d'aquest vehinát. | | | Lo sèu llavi
de rubí, | 460 | | sempre ab aquella rialleta, | | | semblava
dirme, ¡pobreta! | | | -¡Gracias ¿Veus? T'ho pago així.
| | | Y així's féu estimar tant, | | | que, quant
feyna no tenia, | 465 | | cada nit jo la adormia, | | | bressantla
sempre y cantant. | | | En Melcior, de la edat d'ella, | | | tambè
feya mòlt de goig.
| | | |
—44→
| | Sempre l'hauriau vist roig,
| 470 | | ¡encés com una rosella! | | | Mòlts cops
junts s'endormiscavan, | | | perqu'en un bressol cabian, | | |
y, si abrassats s'adormian, | | | fent petons se despertavan.
| 475 | | Aixís ván anar creixent, | | | y s'váren
aná estimant, | | | y'l noy se vá anar fent gran,
| | | y ella guapa's vá anar fent, | | | y, tal fòu
aquest amor, | 480 | | que, quant, al naixe En Rafel, | | | vá
pujar ma esposa al cel, | | | entre'ls ¡ays! de son dolor,
| | | me recordo que'm diguè: | | | -Sòn amor es pur
y sant, | 485 | | t'ho demano en est instant: | | | casa'l noy ab
la Roser. | | | Tant grabada en ma memoria | | | sa voluntat vá
quedar | | | que, desprès de mòlt resar | 490 | |
perque Dèu li obrís la gloria, | | | quant morta
d'allí la treyan, | | | me semblá, al passar la
porta, | | | que sos llabis, 'sent ja morta: | | | -¡Uneixlos!
encara'm deyan. | 495 | (Plora.) | | Desprès sabéu
lo demes: | | | creixent, mes s'han estimát, | | | y ells
dos, y jo, y en Bernat, | | | que no'ns ha deixát may
mes, | | | serém tots junts tant ditxosos, | 500 | | mentre'ls
morts á n'al cel preguin, | | | qu'estarán, quants
nos coneguin, | | | de nostra ditxa envejosos. | |
|
|
| MIQUEL | | ¿Tant
mateix donchs la caséu? | |
|
|
| MATÈU | | Si; demá
crech qu'es lo dia. | 505 |
|
|
| MIQUEL | | ¡¡Demá havéu
dit!! ¡¡Qué dihéu!! | | (No podent evitar un
impuls.) |
|
|
| MATÈU | | Bè, ¿Per qué? ¿Que
us esclaméu? | |
|
|
| MIQUEL | | ¡Ah! No; res... com no ho sabia...
| | (Com volent, ab indiferencia afectada, dissimular la
sorpresa que li ha causát la nova.) |
|
|
| MATÈU | |
Y á las bodas vindréu vos: | | | ab aixó,
tot s'ha acabát; | 510 | | si us fá ré,
com si no fòs, | | | ell ja es vell y es reganyòs.
| | | ¿No ho veyéu? ¡Pobre Bernát! | | | Desprès...
lo noy... la Roser... | | | es clar... com pobrets los cou
| 515 | | pensant lo mal que'ls váu fer | | | vos tenen odi tambè;
| | (MIQUEL está dístret.) | | mes ja'ls he parlat...
y... prou.
| | | |
—45→
| | ¿Que no voléu contestarme? | |
|
|
| MIQUEL | |
¡Ja qu'ho voléu... dich que sí! | 520 |
|
|
| MATÈU | |
No us n'aniréu fins pe'l Carme. | | | ¡Cóm s'enten!
¡Oh cá! ¡Deixarme | | | en una diada així! | |
|
|
| MIQUEL | |
Com no sè en qué'ls tinch ofesos... | |
|
|
| MATÈU | |
Y bè, caps que no hi ha res: | 525 | | perque'ns ván
fè alló'ls francesos, | | | per ells, tots hi
ván compresos, | | | y es ja dolent quí es francés.
| |
|
|
| MIQUEL | | Si fins sembla que'ls estranya | | | qu'un francés
siga persona. | 530 |
|
|
| MATÈU | | Es la rabia que'ls enganya:
| | | á Fransa, com aquí á Espanya, | | |
hi haurá gent dolenta y bona. | |
|
|
Escena
VII
|
|
|
MATÈU, MIQUEL, ROSER.
|
|
|
(Que surt
ab duas planxas y las posa á n'al fogò.)
|
|
| ROSER | | Las
camisas de'n Melcior. | 535 |
|
|
|
|
|
|
(ROSER ha desplegát una camisa y comensa á
ferhi los plechs del davant.)
|
| MATÈU | (Content.) | | ¡Ara veyéu lo meu fill, | | | si á tú
no t'hagués trovát, | | | si aniria així
planxat! | 540 |
|
|
|
| MATÈU | (Mirant
lo que fá.) | | No hi ha perill. | | | ¡Quín plech
li fás mes estret! | |
|
|
| ROSER | | ¡Oh! Vull que vagi elegant.
| |
|
|
| MATÈU | | ¡Vaya quín talent mes gran! | 545 | | Quant
hi penso quedo fret. | | | Sols n'hi vá ensenyar dos
dias, | | | la muller del capitá | | | qu'aquí casa's
va allotjá... | | | ¡Y á fé que tú
no'n sabias! | 550 |
|
|
| ROSER | | Si aixó ho aprén qualsevol.
| |
|
|
| MATÈU | | Donchs jo ho vaig voler probar, | | | y me
vaig socarrimar | | | lo pit, que dava condol. | |
|
|
| ROSER | | Si la
planxa no era al punt... | 555 |
|
|
| MATÈU | | Així'l midò
no'm fá nosa; | | | quant jo vull planxá una
cosa, | | (Fentho ab lo mocador.) | | plego y m'hi assento
damunt. | |
|
|
| ROSER | | ¡Ja, ja, ja! Sempre'm féu ríurer.
| |
|
|
|
—46→
|
| MATÈU | | ¿Y qué sabs mes dels facciosos? | 560 |
|
|
|
|
| ROSER | | Ja ho podéu dí: aixó no es
víurer. | |
|
|
| MATÈU | | Es clar, dona, perqu'encara
| | | que aquí no'ns fassin cap mal, | | | ¿Qué fán
baix del arrabal? | 565 | | ¿A qué vè l'estarshi ara?
| |
|
|
|
| MATÈU | Si.
Ja tens rahó; | | | vaig á dú aigua á
la fornada. | | (Se'n vá emportantsen la galleda.)
|
|
|
Escena VIII
|
|
|
ROSER, MIQUEL.
|
|
| ROSER | | (¡Quedo ab
ell sola! Millò.) | 570 |
|
|
| MIQUEL | | Roser, tú sabs que
per'vuy | | | t'he demanát una cita. | |
|
|
| ROSER | | Ja estem
sols; ¿qué's necessita? | |
|
|
| MIQUEL | | Massa sabs tú
lo que vull. | | | Vull una dolsa esperansa, | 575 | | que ab afany
busco fá dias, | | | y de goig rich me farias | | | con
ho es d'or lo rey de Fransa. | | | Vull un sí. Si; una
resposta | | | qu'obri'l pany de mas cadenas; | 580 | | si, qu'á
n'al cor costa penas, | | | y á n'als ulls llágrimas
costa. | | | Vull possehir lo tèu amor, | | | per mes que
sè que't molesto: | | | tenir en ta ánima un puesto
| 585 | | perque m'hi guardis lo cor. | |
|
|
| ROSER | | (¡May l'havia vist
aixi!) | |
|
|
| MIQUEL | | Tú tens pietat, conciencia, | | | y ets
lo jutge, la sentencia | | | com un reo espero aquí.
| 590 |
|
|
| ROSER | | Miquel, avuy fá quatr'anys | | | qu'á
casa váreu entrar; | | | amor me váu demanar,
| | | y jo us vaig dar desenganys. | | | Ha seguít aquest
amor | 595 | | y, de casa no us he tret, | | | perque sè
lo bè qu'heu fet | | | sempre á n'al mèu
protector. | | | Per ço, Miquel, he sufert | | | que'm vinguesseu
cada dia,
| 600 | | |
—47→
| | á insultar ab la manía | | |
que vos escáu poch, per cert. | | | Per çó,
y mes perqu'en Melciò | | | no entenguès vostre
deliri, | | | he sufert lo cruel martiri | 605 | | que m'heu dat sens
compassiò. | | | Mes, al fi, arriba á punt
tal, | | | perseguintme vos encara, | | | que, lo que us vaig á
dir ara, | | | escoltéu, Miquel, formal. | 610 | | Orfana vaig
quedar jo. | | | En Matèu, piadòs y humá,
| | | de pare'm féu, y un germá | | | vá donarme
ab en Melciò. | | | Junts hem crescut y hem jugat; | 615 | | ja xichs, per aquestas eras, | | | lo vent nostras cabelleras
| | | barrejava enjugassát, | | | jo sentia sòn dolor
| | | com si tinguès sos sentits, | 620 | | y eram encara petits
| | | que ja era gran nostr'amor. | | | Ell ab món plaer
gosava | | | com si mòs sentits tinguès, | | | y
sòn cor, de noy no mes, | 625 | | com un cor d'home estimava.
| | | No podiam esplicarnos, | | | pe'ls pochs anys, lo que
sentiam, | | | nos voliam... y voliam | | | estimarns'... per estimarnos,
| 630 | | fins qu'en Matèu, una nit | | | de cel seré
y brillant lluna, | | | sens dirnos paraula alguna | | | y palpitantli
lo pit, | | | dintre d'hont lo trist cor sèu, | 635 | | d'amargura
apurá'l calzer, | | | nos portá dessota un
sálzer | | | ahont encara hi ha una creu. | | | Nos féu
agenollá als dos, | | | mentres ell s'agenollava, | 640 | |
y la lluna penetrava | | | entre'l fullatge frondòs.
| | | En Melciò'm inirava á mí, | | | jo á
n'ell, com tota aturdida, | | | quant, en Matèu, de seguida:
| 645 | | -¡Fills mèus, díu, veníu aquí.
| | | Al morir aquesta santa | | | me demaná, que, ditxosos,
| | | en'sent grans fosseu esposos; | | | concediuli ditxa tanta,
| 650 | | vostre amor jureuli ab mí! | | | Y, sens saber
per qué ho feyan,
| | | |
—48→
| | los nostres llabis... sí,
deyan, | | | y'ls nostres cors deyan sí. | | | Aixó,
de xichs, nos féu grans; | 655 | | aixó'ns treguè'l
vel del cor, | | | y's vegè que nostr'amor | | | ja no
era amor de germans. | | | ¡Y ara queja un home ell es!...
| |
|
|
| MIQUEL | | (¡Quí tal escarni soporta!) | 660 |
|
|
| ROSER | | ¡Ara,
Miquel, primer morta, | | | que ser jo de ningú mes!
| |
|
|
| MIQUEL | | Joyas, riquesas tè dòna, | | | á
mes d'amor, mòn amor. | |
|
|
| ROSER | | ¡Ni que vos m'umplisseu
d'or, | 665 | | la catedral d'Girona! | |
|
|
| MIQUEL | | Lluhirás
en festas y balls; | | | desitjar tant sols te toca. | |
|
|
| ROSER | |
Ma constancia es una roca, | | | que s'hi espuntan tots los
malls. | 670 |
|
|
| MIQUEL | | La teva calma recobra, | | | y creu, puig
sabs que jo ho sè | | | qu'es pobre en Matèu,
Rosè, | | | y que'n Melcior tambè es pobre; | | | si no las tinguès d'abans | 675 | | ni sols joyas te daria.
| |
|
|
| ROSER | | Mas llágrimas d'alegría | | | fóran
mos millors diamants. | |
|
|
| MIQUEL | | Pensa bè'l qu'es ta
promesa; | | | que, casada, tindrás fills, | 680 | | y ab disgustos,
y'ls perills | | | que sol portar la pobresa, | | | horas vindrán
que'l dolor | | | fará eternas. |
|
|
| ROSER | No
pot ésser. | | | Las horas passan depressa, | 685 | | gelosas
de nostre amor; | | | y acabem, que ja pe'ls dos | | | poch
allargar convindria. | | | ¡Si en Melciò aixó
may sabia! | | | ¡Ay de mí, d'ell, y de vos! | 690 | | Si no
insistíu, callarè; | | | mes, si res tornéu
á dirme, | | | jo no déch ja contenirme | | | y á
n'en Melciò ho contarè. | | | Ell tè drets
sobre'l mèu cor | 695 | | que glateix per sa ternura,
| | | y tant sols per sa ventura | | | mataria aquest amor. | |
|
|
|
| ROSER | (Ab grandesa.) | ¡Oh!
Sí. | | | Res mes mon amor desistja. | 700 | | Si en un'altra
ell veu mes ditxa, | | | jo dirè: -Cor, mor, aquí.
| | (Al pit.)
| | |
—49→
| | Per ell y per en Matèu, | | | l'amor, la
ditxa, la vida... | | | ¡Aixís poguès de seguida
| 705 | | probárlosho l'amor mèu! | |
|
|
| MIQUEL | | Jo sè
bè'l qu'es gratitut, | | | y qu'ho sè no tinch
de dirte; | | | mes ells, quant ván protegirte | | | no
ván tenir tal virtut. | 710 | | Tú has pagat ja treballant
| | | l'haverte aquí recullit. | |
|
|
| ROSER | | (¡Cor que veu
tant lo petit, | | | cóm pot compendrer lo gran!) | |
|
|
| MIQUEL | |
¿Acceptas donchs mon amor? | 715 |
|
|
| ROSER | | ¡Vos ho demano, Miquel,
| | | per la mare qu'es al cel! | | | Deixeume estar, per favor.
| |
|
|
| MIQUEL | | ¡Trossejas així ab tas arts, | | | mon cor y
la ditxa mia! | 720 | | ¿Si mon cor es tèu ¡m'aymía!
| | | si es tot tèu, per qué'n fás parts?
| |
|
|
| ROSER | | Aparteuvos, me féu pò. | | (Ell,
com cegat, se vá acostant cap á ella que fuig
horrorisada.) |
|
|
| MIQUEL | | Dígam que ja no ets ingrata.
| |
|
|
|
| MIQUEL | ¡L'amor
me mata! | 725 | | ¿Vols ser ma esposa? |
|
|
|
|
| ROSER | (Espantada.) |
¡Oh! ¡Pobra de mí! | |
|
|
|
| ROSER | ¡Donchs
deixeume! | | | ¡Verge del Carme, ampareume! | |
|
|
|
|
(Fuig
de MIQUEL, quant al veurers'en l'últim apuro y topant
ab lo fogó, ahont hi ha las planxas, n'agafa una y
la posa devant de la cara de MIQUEL que retrocedeix, al temps
que per una porta del foro apareix MATÈU, y per l'altra
BERNAT; MATÈU dú una galleda d'aigua. BERNAT
s'adelanta fins á posarse al costat de MIQUEL, sens
qu'aquest se n'adoni.)
|
|
| MATÈU |
¡Ah!
| (Assombrat en lo foro.) |
|
|
| MIQUEL | (Avergonyit.) | ¡Oh!
| (Al véurer á MATÈU.) |
|
|
|
|
(Vol
fugir per l'altre costat y se trova ab BERNAT que l'amenassa
ab lo cávach alt.)
|
| BERNAT | ¡Alto
aquí! | 730 | |
(Desprès d'una pausa, ROSER,
abaixa la planxa y cau abatuda en una cadira.)
| | ¡Sembla
qu'us hi atrapem! | | | ¿Així adobéu lo paraigua?
| |
|
|
|
|
(MATÈU s'adelanta dos passos ab la galleda.)
|
|
|
—50→
|
| BERNAT | ¡Hola!
¿Portas aigua? | | | Arrúixal y'l planxarém.
| |
|
|
|
|
(MIQUEL confòs y ab lo cap baix no tè paraula
per tornar.)
|
|
|
(MATÈU baixa, y, desprès de
una pausa, díu.)
|
|
|
|
|
|
| ROSER | (¡Dèu
mèu! | | | ¡Que may se pugui estar bè!) | | (Se'n vá.) |
|
|
|
|
(MATÈU, tot plegat, recorda,
crida á BERNAT, y, dantli una clau, díu.)
|
| MATÈU | | Bernat; á dins del calaix | | |
primer de la caleixera | 740 | | de dalt, hi ha una cartera;
| | | treula, y báixala aquí baix. | |
|
|
|
|
(BERNAT,
en lloch d'escoltar, s'ha estát sempre mirant ab rábia
á MIQUEL.)
|
| BERNAT | | ¡Lo gran tuno! ¡Perque es rich!...
| |
|
|
| MATÈU | | La cartera, que t'espero. | |
|
|
| BERNAT | | ¡Grandíssim
pillo, embustero! | 745 |
|
|
|
|
(BERNAT, no podentse contenir, se vá
á tirar sobre MIQUEL, quant, MATÈU, ab un crit
imponent, lo detura.)
|
| MATÈU | | ¡Bernat! La cartera,
dich. | |
|
|
|
|
(BERNAT, enterament dominát, pren
la clau que novament li presenta MATÈU, y se'n vá
mirant á MIQUEL.)
|
Escena XIV
|
|
|
Los
mateixos, PAU.
|
| PAU | | ¡Ay gracias á Dèu
qu'arribo! | |
|
|
|
|
(Cau afadigát en una cadira; tots lo
rodejan; los primers versos no'ls podrá dir de cansát.)
|
|
|
|
|
| PAU | | Deixaume reposá un rato: | | | ¡Estich que
no puch bufar! | 840 |
|
|
| BERNAT | | ¿Ja has pensát en los bolets?
| |
|
|
|
|
|
| MATÈU | (Impacient.) | Dèixau
córrer. | |
|
|
| PAU | | Quasi de tot he portat: | | | castanyas,
natas, bolets, | 845 | | pinyas... |
|
|
| BERNAT | ¡Sí!
¿Hònt ho has deixat? | |
|
|
| MELCIOR | | ¿Y'l dú aixó
tè res que véurer? | |
|
|
| PAU | | ¡Bah! De durho'm ve'l
mèu mal. | |
|
|
| BERNAT | | Vaja doncas, ¿ahònt ho portas?
| |
|
|
|
|
| PAU | | Las natas aquí á las galtas,
| | | los bolets mes endetrás, | | | las pinyas aquí
á n'als nassos, | | | y, las castanyas, al cap. | |
|
|
| BERNAT | |
¡Quant jo vos dich qu'es un ximple! | 855 |
|
|
| MELCIOR | | ¡Y mes aquell
que'n fá cas! | |
|
|
|
|
|
|
(Tots se'n ván.)
|
| PAU | | Donchs
veuréu que jo era abaix... | |
|
|
| MATÈU | | Bè;
¿qu'has de dí alguna cosa? | |
|
|
|
|
|
|
(Tots tornan.)
|
|
| PAU | | Com vos m'heu manat, fá estona, | | | he baixat
á llaurá al camp, | | | y, encara jo no tenia
| | | los bous del tot apariáts, | | | quant me sento aquí
á la espatlla | 865 | | una gran manarra. -¿Qu'hi ha?
| | | |
—54→
| | Me giro, y ¡veig un carlista!... | | | ¡Quín
homenarro mes alt! | | | Tot rabiòs, cara farrenya,
| | | y uns bigotarros d'un pam. | 870 | | Aquí al costat la
espassarra, | | | un gecot pelut y gran, | | | fet de gos de
Terranova, | | | espuelas y boyna al cap. | |
|
|
| BERNAT | | ¿Y donchs
que la durá als peus? | 875 |
|
|
|
| MATÈU | Bè;
está clar. | | | ¡Sempre'l havéu d'interromprer!
| |
|
|
| ROSER | | ¡Oh y tal! Cuita; esplícat, Pau. | |
|
|
| PAU | | Jo,
tot seguit que l'he vist, | | | m'he posat á tremolar;
| 880 | | y ell, ab una gran veuarra, | | | qu'encara'm dura l'esglay,
| | | diu: -Mira, busca á ton amo; | | | aquest paper li
darás, | | (Lo dòna.) | | y, si acás no ho
volguès créurer, | 885 | | pensant qu'es sols un engany,
| | | que tú ho has vist podrás dirli. | |
|
|
|
|
|
| MATÈU | | (¡Dèu mèu, lo que'l cor me diu
| | | féu que no sia vritat!) | 890 |
|
|
| PAU | | Allavoras de seguida
| | | fá un crit, y, lligat de mans, | | | me presentan
un cristino | | | que... | (No
podent dirho d'emoció.) |
|
|
| MELCIOR | ¿Qué? | (Tots
gran ansietat.) |
|
|
|
|
|
| ROSER | ¿No
veus que pateixen? | 895 |
|
|
| PAU | | ¡En Rafel, lo tèu germá! | | (Esfors.)
|
|
|
|
| MATÈU | (¡No
ment lo cor d'un pare!) | |
|
|
| ROSER | | (¡Quant mes penas s'han juntat!)
| |
|
|
| MELCIOR | | (¡S'ha vist may tanta desgracia!) | |
|
|
| BERNAT | | (¡Dèu
mèu, quín trastorn mes gran!) | 900 | (BERNAT
plora; pausa; PAU al mitj.) |
|
|
| PAU | | De seguida que
m'ha vist, | | | m'ha dit: -¿No'm coneixes, Pau?- | | | Jo me
li he tirat á sobre, | | | y, un cop ab ell abrassát,
| | | los ha costat tant de tréurerm', | 905 | | que, per poderho
lograr, | | | á cops de sabre y culata | | | m'han deixát
que tot sò un blau. | | | -¡Cobarts! ha cridat al véureu
| | | |
—55→
| | en Rafel; ¡deixeulo estar! | 910 | | Jo l'he mirát...
y li queyan | | | las llágrimas cara avall. | | | Al
fi, aixugantse los ulls: | | | -Dú aixó al pare,
m'ha dit, Pau, | | | y aquí espero la resposta! | 915 |
|
|
|
|
| ROSER | | ¡Encara no heu vist la carta,
| | | Matèu, encaral!... ¡Quí sab! | |
|
|
| MATÈU | |
¡Qu'ha de dur, sino desgracias! | |
|
|
| ROSER | | Dèu no desampara
may. | 920 |
|
|
| MATÈU | | Llegeix, Melcior. | (Dantli
la carta.) |
|
|
| ROSER | (¡Ay!
¡Dèu vulga | | | qu'un bon remey puga dar!) | |
|
|
|
|
(MELCIOR se posa al mitj y vá llegint la carta, creixent
per graus.)
|
| MELCIOR | | «Pare mèu: fent mon deber
| | | y batentme d'avansada, | | | una partida emboscada | 925 | | m'ha
fet avuy presoner. | | | L'enemich, ab son mal cor, | | | m'ha
dit que vá á fusellarme, | | | si no dono, per
salvarme, | | | doscentas unsas en or..,» | 930 |
|
|
|
|
| MELCIOR | | ¡Cobarts, cobarts! ¡Assessinos! | | | ¡Quant han
fet aixó'ls cristinos! | |
|
|
| ROSER | | Llegeix, si no has
acabát. | |
|
|
| MELCIOR | | «Teníu de temps sols sis
horas | 935 | | si voléu salvarme, pare...» | |
|
|
|
|
| MATÈU | | ¡Com ploro jo, tú
no'm ploras! | |
|
|
| MELCIOR | | «Sentiréu, quant tocarán
| | | las sis, una canonada: | 940 | | si mitja hora n'es passada,
| | | la segona tirarán; | | | y si á la que fá
déu | | | lo diner sens cap perill | | | no tenen, los vostre
fill | 945 | | sols en lo cel trovaréu. | |
|
|
|
|
(Pausa:
gran abatiment en tots.)
|
| MATÈU | | ¿María,
tú que li ets mare | | | y ets á n'al cel, qu'hem
de fer? | |
|
|
|
|
| MELCIOR | | ¡¡Y aixó pregunta'l
mèu pare!! | 950 | | Véndrer lo camp. |
|
|
|
|
|
—56→
|
|
| MELCIOR | | ¡¡Que dihéu!! | (Sorpresa
general.) |
|
|
| MATÈU | Ma
hisenda es perduda: | | | dírvosho may he volgut. | | |
Nos ha arruinát tanta guerra: | 955 | | sorprés, no
sabent qué fer, | | | vaig vendre, y paguém
lloguer | | | de casa y del tros de terra. | |
|
|
| MELCIOR | | ¡Y no'ns
ho haviau dit may! | |
|
|
| MATÈU | | Per no darvos pena dihentho.
| 960 |
|
|
| ROSER | | (¡Tant qu'haurá patit ell fentho, | | | y
no llansar ni un sol ay!) | |
|
|
| MELCIOR | | Allavoras no hi ha mes:
| | | á veurér los richs del poble; | | | tots ells
tenen lo cor noble | 965 | | y tornarém ab dinès.
| |
|
|
| MATÈU | | ¡Ay! ¡Ja m'ha sentit ta mare | | | y desde'l
cel t'aconsella! | |
|
|
| MELCIOR | | Tú, Bernát, á
ca l'Abella. | | | Vos á casa en Roure, pare. | 970 | | Tú,
Rosè, al senyor Rector, | | | En Pau, á ca'l
senyò alcalde. | |
|
|
|
|
(Tots indican gust de ferho.)
|
| ROSER | | ¡Dèu vulga no sia en balde! | |
|
|
|
| MELCIOR | | Agenolleuvos, preguéu.
| 975 | | Si algú cobráu no confía, | | | traballant
de nit y dia | | | diguéu que'l hi tornaréu.
| | | De ca'l senyò alcalde tú | | | porta aquí'ls
mossos armats, | 980 | | perque los diners juntats | | | algú
d'ells pugui aná á dú. | | | ¡Valor pare!
|
|
|
| MATÈU | (Entussiasme.) | ¡De seguida! | |
|
|
| MELCIOR | | ¡Vos
guiará la meva mare! | | (Se'n vá per
una porta.) |
|
|
| MATÈU | | ¡Que vols que no fassi un
pare | 985 | | per salvar d'un fill la vida! | | (Se'n vá
per l'altra.) |
|
|
Escena XVII
|
|
|
BERNAT, MELCIOR, MATÈU,
ROSER.
|
|
|
(MELCIOR entra sens véurer á
BERNAT, y diu ab dolor.)
|
| MELCIOR | | -¡Impossible! -tots
me diuhen; | 1035 | | tambè están quasi arruinats;
| | | tambè, pe'ls trastorns passats, | | | ab miseria
quasi viuhen. | |
|
|
|
|
(S'assenta; mentrestant BERNAT se
reanima, y, desprès de mirar que no'l vegi ningú,
pren lo cávach, y se'n vá, quant entra per
l'altra porta MATÈU fent igual joch que sòn
fill.)
|
| MATÈU | | ¡No pot ser; no hi ha esperansa;
| | | tans trastorns y tanta guerra | 1040 | | han empobrit esta terra:
| | | ningu'n tè, y lo temps avansa! | |
|
|
|
|
(Y
s'assenta á l'altre costat de MELCIOR sens véurer's
l'un á l'altre, quant entra ROSER, abatuda, y, fent
lo mateix joch, díu.)
|
| ROSER | | ¡Ja la pietát
es mentida! | | | ¡Gastan per guerra un tresor, | | | y no's trova
un grapat d'or, | 1045 | | pera salvar una vida!
| | (Pausa.) |
|
|
| MATÈU | | (¡Si en Melcior mes ditxòs fòs!)
| |
|
|
| ROSER | | (Si en Matèu...) | (S'alsa
cada hú á son vers.) |
|
|
|
|
|
(Al girarse, los tres se trovan sorpressos.)
|
|
|
|
|
|
(L'un pregunta á l'altre lo resultat de
l'anada; pero tots temen una resposta cruel, y prefereixen
no sentirla.)
|
|
|
|
|
| MATÈU | | ¡Ni una esperansa! ¡Dèu mèu!
| |
|
|
| MELCIOR | | ¡Ni una esperansa! ¡¡Cor!!
| |
|
|
|
—59→
|
| ROSER | (Com dient
que li será un consol.) | | ¡Plora! |
|
|
|
|
(Tocan las
sis.)
|
|
|
|
| MATÈU | ¡L'hora!
| | | (¡Ay lo cor, quín fret de nèu!) | | | ¡Fill
mèu, fill mèu! ¡Del mèu cor, | 1055 | (Anant
á cridar á la finestra com si'l vegès.)
| | la joya mes estimada!
| |
|
|
|
|
(Canonada.)
|
|
|
|
(Cayent agenollada ROSER y com
invocant al cel; MATÈU en una cadira, presa d'un plor
que aconsola MELCIOR, sufrint amargament.)
|
| ROSER |
(¡Oh
Dèu mèu! ¡La canonada! | | | ¡Tèn pietat
de son dolor!) | |
|
|
