ESCENA PRIMERA
|
|
MIQUEL, BERNAT, BENET, QUICO i cinc o sis nois.
|
|
(El primer, adobant paraigües. El segon,
assegut, amb una canya que la talla i en fa flaviols. Els
altres, voltant a BERNAT.)
|
|
|
BERN. | Calleu; que per tots n'hi haurà.
| |
|
|
MIQU. | (Es més criatura ell | | que les que té
al seu voltant.) | |
|
|
BERN. | Ja us ho vaig dir: per cada u | 5 |
un flaviol, si feu bondat; | | però si'm dieu Avi vell.
| | o Avi tites, o Bernat | | pescaire, com feu molts dies | |
que'm trobeu, a estudi anant, | 10 | vos daré un fard de
catxetes | | i mai més me n'haureu cap. | |
|
|
|
|
|
|
BENE. | (Tocant-lo amb el dit.) | Té |
|
|
|
|
|
|
BERN. | Caratxos! | 15 | Vejam si't toco a n'el cap! | | (Pega
un cop de canya al cap d'en BENET.) |
|
|
BENE. | Ja veuràs,
en sent a fora. | |
|
|
|
BERN. | |
—32→
|
Vejam!
| | (Torna a començar amb la canya i els nois
queden quiets.) | Ara, fem-hi la llengueta | | i tot
seguit sonarà.
| 20 | (Tocant-lo.) | Vaja, bé; veieu? Ja sona. | |
|
|
|
|
|
BERN. | Poc
cridar! | | De flaviols no més n'hi ha tres | | i vosaltres
sou bastants. | | Aquest pel primer que digui... | 25 |
|
|
|
BERN. | Bah,
bah, bah! | | (Desant
els flaviols sota d'ell.) | De primer contem el qüento
| | de Maria Salarmiento | | i, en estant, llest, ja's veurà.
| |
|
|
|
|
BERN. | No, no; que aquest té
la mare | | malalta, i m'ha dit son pare | | que us tingués
un rato aquí. | |
|
|
MIQU. | Vaja, vaja, gandulot; | | aquí
a jugâ amb la criatura! | 35 |
|
|
BERN. | Mireu, nois, quina
figura. | |
|
|
|
|
|
(MIQUEL pica una cosa del paraigües.)
|
|
|
BERN. | Ara, ara.
| (Burlant-se'n.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
BERN. |
Gireu's i no responguem. | |
(Els nois es giren l'esquena
a MIQUEL, i BERNAT es disposa a contar el conte.)
| |
—33→
|
Bé, quin qüento contarem? | | El de les quatre
bruixotes? | |
|
|
MIQU. | El d'un vell que era molt asa. | 45 |
|
|
BERN. |
No us gireu; fa ballar mones, | | i si agafa les persones,
| | se les menja. |
|
|
|
|
|
|
BERN. | Acosteu-vos tots un xic. | | (Ho
fan.) |
|
|
MIQU. | (No he vist un vell més cap verd.) | |
|
|
BERN. |
Una vegada era un rei | | que sols tenia tres filles: | | l'una
es deia Civelleta; | 55 | l'altra, Rosa, i l'altra, Cinta. | |
Vet-aquí que, un dia, el Rei | | a la Civelleta crida...
| |
|
|
BENE. | Ja'l sé; el de la Civelleta. | |
|
|
BERN. | Bé,
si'l saps calla; no implica. | 60 | Vet-aquí, doncs, que,
cridant-la, | | així li diu de seguida: | | -Civelleta,
Civelleta, | | la de la cara bonica; | | avui vindrà
el Rei de França | 65 | que s'ha de casâ amb la Cinta.-
| | La Civelleta, al sentir-ho, | | se'n va d'allí tota
trista, | | i, un cop fora de la cambra, | | el Rei a la Rosa
crida... | 70 |
|
|
BENE. | Li diu el mateix que a l'altra. | |
|
|
BERN. | -Tu,
Roseta, la Roseta, | | la de la cara bonica, | | avui vindrà
el Rei de França | | que s'ha de casâ amb la Cinta.-
| 75 | La Roseta ja, al sentir-ho, | | Se'n va d'allí tota
trista, | | i, un cop fora de la cambra, | | el Rei a la Cinta
crida. | |
|
|
BENE. | Li diu que té de casar-se. | 80 |
|
|
BERN. | No
vols callar, mala espina? | | Vet-aquí, doncs, que,
cridant-la, | | |
—34→
|
així li diu de seguida: | | -Tu, Cinteta,
la Cinteta, | | la de la cara bonica, | 85 | posa't flors, que'l
Rei de França | | avui amb tu s'emmarida.- | | La Cinteta,
ja, al sentir-ho, | | d'alegria salta i brinca, | | i, en sent
fora de la cambra, | 90 | a ses germanes crida. | |
|
|
QUIC. | I què
li van dir les germanes? | |
|
|
BERN. | Home, no veus que s'esplica? | | Vet-aquí, doncs, que, cridant-les, | | les veu molt
lluny que fugien. | 95 | -Germanetes, germanetes,- | | cridava,
trista, la Cinta, | | i elles, sempre caminant, | | caminaràs
que camina. | | Tant havien caminat | 100 | que quasi estaven rendides,
| | quan veuen un llumet... lluny... | | que's mig perdia de
vista. | |
|
|
|
|
|
BERN. | Vet-aquí, doncs, que, veient-lo,
| | caminaràs que camina, | | fins que troben un gran
foc. | | al dessota d'una alzina, | | i una bruixa que s'hi escalfa
| 110 | sentada en una cadira. | | Ho diuen tot a la bruixa, | | demanant-li
ser boniques | | perquè més que a sa germana
| | les estimi el Rei que estimen. | 115 |
|
|
QUIC. | I que'ls hi va dir
la bruixa? | |
|
|
BERN. | Home, així; pica que pica! | |
Vet-aquí, doncs, que, al sentir-ho, | | les mata allí
de seguida. | | Després se'n va a casa el Rei, | 120 | tira
a n'el pou a la Cinta, | | tots els seus vestits es posa, | | i el Rei es creu que és la filla. | | |
—35→
|
L'un li duu
escarpins de plata; | | l'altre, d'or corona rica; | 125 | al cos
duu una civelleta; | | al cap, roses, i al cos, cintes...
| |
|
|
|
BERN. | Vols callar? Quina musica! | | Vet-aquí, doncs, que, matant-les,
| 130 | el Rei de França l'estima. | | El Rei porta dos infants
| | que a les donzelles volien, | | i quan la mala bruixota | | ja amb el Rei anava a missa, | 135 | la punxa la Civelleta, | |
li estreny fort el coll la Cinta, | | i la Rosa allí
la mata | | clavant-li al cap una espina. | | Tornen a ser tres
princeses | 140 | Civelleta, Rosa i Cinta, | | i amb el Rei i els
dos infants | | es casen i són felices. | |
|
|
BENE. | Encara
hi falta una cosa. | |
|
|
BERN. | I acabat, amén Jesús,
| 145 | a la porta n'hi ha un fus. | |
|
|
|
|
|
|
|
|
BERN. | Siga
qui siga. | | (Agafa
un dels flaviols i ensenyant-lo als nois, diu:) | Aquest
al primer qui diga: | 150 | Quícara... |
|
|
|
BERN. | Ho ha dit el noi del Parrac. | | (Li
dóna.) |
|
|
|
BERN. | Apoc
apoc. | | Cócaro... | (Ensenyant
un altre flaviol.) |
|
|
TOTS. | Cocarococ! | | |
—36→
| (Dóna l'últim flaviol, i els nois
que han quedat sense ploren.) |
|
|
BERN. | Bo! Ja ploreu? I per què? | 155 |
|
|
|
BERN. |
Cosa
estranya. | | Vaja, res; duré una canya | | i per tots
us en faré. | | (Se'n
va.) |
|
|
MIQU. | (Ara'l farem enfadar.) | | Noiets! |
|
|
BENE. | Què
mana? | (Tots
s'hi acosten.) |
|
|
MIQU. | Escolteu
: | 160 | si allò d'ahir li crideu, | | vos donc quartos per
jugar. | |
|
|
|
|
MIQU. | Teniu; un quarto cada u; | | que
ja surt. | (Els
hi dóna.) |
|
|
BENE. | (A QUICO.) | Comença
tu. | 165 |
|
|
MIQU. | No veus que és massa petit? | |
|
|
ESCENA V
|
—39→
|
|
ROSER i MELCIOR, que surt amb
un fogó de ferro de tres peus amb foc i planxes i
el posa a sobre de la taula.
|
ROSE. | Molt bé; deixa'l estâ aquí. | 235 |
|
|
MELC. | Les planxes no són
calentes; | | amb això, Roser, t'assentes | | i escolta'm
el que't vull dî. | |
|
|
ROSE. | No, que haig de ruixar la
roba. | | (Desplega
roba blanca i la ruixa.) |
|
|
MELC. | Doncs t'ho diré estante
dreta. | 240 | Ai, Roser, i que'ts guapeta! | |
|
|
|
|
ROSE. | Que't creus que no tinc mirall? | |
|
|
MELC. | Donques, pregunta-li això | | i et respondrà
igual que jo, | 245 | si no és dolent el cristall. | |
|
|
ROSE. |
Bé, bé, bé! Deixem-ho corre, | | i ves
que'm volies dî. | |
|
|
|
|
MELC. | Sí.
| | Fins he trepitjat la gorra; | 250 | he saltat; no sé
que he fet. | | Quan el Rector m'absolia, | | he tingut una alegria
| | que semblava mig ximplet. | |
|
|
ROSE. | I doncs, si't dóna
un treball? | 255 |
|
|
MELC. | Jo, treball? Poc en tinc por. | | Diumenge
a missa major | | ens tiraran trona avall. | |
|
|
ROSE. | I doncs,
i si'ns fem un trenc? | |
|
|
MELC. | Ah, això sí,
sempre'n tens una. | 260 |
|
|
ROSE. | I si et deixés a la lluna? | |
|
|
MELC. | Fins sent per broma m'ofenc. | |
|
|
ROSE. | No, no, Melcior,
perdona'm; jo t'estimo, | | i per tu n'és tan sols
el meu amor. | | Jo veig la ditxa quan a tu m'arrimo | 265 | com
veig al fons del riu l'arena d'or. | | Puc oblidar que heu
consolat mes penes? | | |
—40→
|
Que'n un mateix bressol ens han bressat; | | que, si noi tu jugaves amb mes trenes, | | jo pentinava
ton cabell daurat? | 270 | Mai més, Melcior, mai més; si ho puc mereixe, | | t'estimo com un trist al seu consol; | | com deu estimâ el pres l'estreta reixa | | per on
li entra pur el raig del sol. | | No't recordes les nits d'estiu,
passades | 275 | sota les albes que hi ha prop del riu? | | No't
recordes que't deia mil vegades | | que sols de ton amor el
meu cor viu? | | Doncs ara ho repeteixo... sí... no
falla; | | t'estimaré amb el cor sempre fidel; | 280 | viva,
en la terra; morta, en la mortalla, | | i entre mig d'angels,
si'ns trobem al cel. | |
|
|
MELC. | Així també per
mi n'ets tu estimada; | | té, les joies. (Donant-li
una capseta.) |
|
|
|
MELC. | Si no val un tresor cada
arrecada, | 285 | el val l'amor que abans ja t'he donat. | |
|
|
|
(ROSER treu les arrecades i anells i s'ho mira.)
|
|
|
ROSE. | Saps? L'anell picapedrell... | |
|
|
MELC. | Que
hi hem jugat quan erats xica. | 290 |
|
|
ROSE. | I què m'estimes,
Melcior! | | En aquests temps tant dolents, | | fer-me tu tants
rics presents! | | Ves quan deu costar això! | |
|
|
MELC. |
No'm costa rê, i valen molt; | 295 | les va regalâ'l
meu pare | | a la meva pobre mare.
| (Trist.) |
|
|
ROSE. | Ja és al cel. | (Volent-lo
distreure.) |
|
|
|
ROSE. | Joies són de gran valor, | | venint
de tan bones mans; | | mentre brillin sos diamants | 300 | serà
constant mon amor. | |
|
|
MELC. | Adéu, doncs, que per tu'm
moro. | |
|
|
ROSE. | Adéu; les vaig a desar | | i torno promte
a planxar. | |
|
|
|
|
|
(Se'n van, un per cada cantó.)
|
ESCENA VI
|
|
MATEU i MIQUEL. El primer segueix
al segon, volent-lo convèncer.
|
MIQU. | Doncs
jo vos dic que no'm quedo | | a on m'insultin com aquí.
| |
|
|
MATE. | Si vós no'm voleu sentî, | | com voleu
saber l'enredo? | | Vós creieu que és per malícia,
| 310 | i vós dieu tot això. | |
|
|
|
MATE. | Veieu? Doncs no. | | Ell creu dir-vos-ho amb justícia. | |
|
|
MIQU. |
Com en justícia pot sê, | | si ell disputar-ho
ha volgut? | 315 |
|
|
MATE. | Home, no sigueu tossut; | | assenteu's
i escolteu bé.
| | (S'assenten.) | Quan varen alçâ'ls francesos | | l'últim
siti de Girona, | | plens de ràbia i d'ira encesos,
| 320 | amb un traïdor d'aquí entesos | | ens van dâ
una mala estona. | | Era una nit molt tranquila; | | silenciós
corria el riu, | | com perquè dormís la vila,
| 325 | i brillava, com estila, | | la lluna, en els cels d'estiu.
| | Vivia aquí un ric pagès, | | amb dona i filla,
tant bones | | com bo un àngel del cel és. | 330 |
El que solc jo mirar més: | | l'honradès de
les persones. | | Tenien mosso o criat, | | fidel com gos perdiguer,
| | tossut, com vell, però honrat; | 335 | el mosso, es deia
Bernat; | | la noia, es deia Roser. | | |
—42→
|
Com tots els rics,
compromesos | | estaven aquí, amb la guerra, | | i, per
temor als francesos, | 340 | amb un comprador entesos | | es van
vendre el tros de terra. | | Tots els diners recollits | | amb
moltes joies guardats | | i tots els papers escrits, | 345 | s'havien
dut, feia dos nits, | | a casa d'uns hisendats, | | puix se sap
qui sentí un dia | | que, boi parlant-ne'l pagès,
| | digué a sa esposa Maria: | 350 | -Si per desgràcia
moria, | | tot allò ja saps on és.- | | Això
al fi es va anâ olvidant, | | i, una nit... nit horrorosa! | | estàvem tots reposant, | 355 | quan sentint estèpit
gran, | | veig una clarô asombrosa. | | Ens aixequem tots
sorpresos; | | surto amb ànima intranquil·la; | | veig
flames, morts per'quí estesos...! | 360 | Saquejaven els
francesos | | i ens incendiaven la vila. | | Quan se'n va adonâ'l
castell, | | els va treure a canonades; | | mes ja'l poble era
fiagell, | 365 | creixent l'incendi, i amb ell | | queien cases a
bandades. | | En una d'elles, ens crida | | un mosso des del
balcó, | | i, exposant la meva vida, | 370 | per entre'l foc,
de seguida | | me'n pujo a salvar-lo jo. | | No he vist res més
horrorós! | | El pagès i sa mullê | | morts
allí abraçats els dos, | 375 | i, en un bressolet
graciós, | | agonitzant quasi bé, | | una noieta,
sa filla, | | que, enviant-me tan dolç somrís
| | |
—43→
|
com el que'n els àngels brilla, | 380 | semblava dir-me
senzilla: | | -Salva'm de què mori aixís! | | El mosso allí, com clavat, | | s'estava a l'avora meu; | | l'incendi havia augmentat, | 385 | jo prou que hi havia entrat...
| | Sortir?... No ho volia Déu! | | Amb ulls, de ràbia
espurnant, | | dret el mosso estava allí; | | la noia
amb somrís mirant, | 390 | jo auxili al cel demanant, | |
i el foc venint cap a mi. | | Totes les penes en una, | | tots
els dolors en compendi, | | sens tenî esperança
alguna | 395 | i tapant-nos ja la lluna, | | el foc i el fum de l'incendi.
| | Perduts la noia i tots dos, | | em sento un impuls secret,
| | i dic:-Verge dels Socós! | 400 | Si del foc ens salveu
Vós, | | jo amparo aquest angelet!- | | Dic, i, com de
canonada, | | remor sento al cap de poc; | | fou que la volta,
esquerdada, | 405 | sobre la part incendiada | | caient, va apagar
el foc. | |
|
|
|
MATE. |
Mai queixar-me de Déu puc; | | la noia es va quedâ
amb mi, | 410 | i aquell mosso va fugî | | a venjâ'ls
amos al Bruc. | | Amb tot això al fi explicat | | ja compreneu
que pot ser | | aquest odi motivat: | 415 | el mosso es deia Bernat; | | la noia, es deia Roser. | |
|
|
|
|
|
MATE. | No
tenint la noia dot, | 420 | |
—44→
|
li diu el poble per mot: | | -La pubilla
d'Hostalric. | |
|
|
|
MATE. | Pot sê perquè'ls hisendats | | varen ser
robats també, | 425 | i ells tenien el dinê, | | joies
i els papers guardats. | | Així fou com la pubilla | | més rica de tot Girona | | vingué a ser pobre
i senzilla; | 430 | viu amb mí, que l'am' com filla | | perquè
la mà al meu fill dóna. | |
|
|
|
MATE. | Si
l'estimo! | | Com estimar més no's pot. | | Per dar-li
un xiquet de dot | 435 | fins el menjar m'escatimo, | | i vull que,
fent-la ditxosa | | l'amor del meu fill fidel, | | en beneeixi
des del cel | | sa mare que allí reposa.
| 440 | (PAUsa.) | Quan, tip de matar francesos, | | tornà en Bernat
de la guerra, | | per a treballâ a la terra | | va'm quedâ
amb ell compromesos. | | Dos anys tenia allavores | 445 | ella, i
era tan bonica | | amb sa cabellera rica | | i aquells ulls negres
com mores, | | que jo hi estava encantat, | | i en Bernat, que
l'estimava, | 450 | encantat la contemplava, | | era'l goig d'aquest
veïnat. | | El seu llavi de rubí | | sempre amb aquella
rialleta, | | semblava dir-me, pobreta! | 455 | -Gràcies; veus? T'ho pago així.- | | I així's féu
estimar tant | | que, quan feina no tenia, | | cada nit jo l'adormia,
| | bressant-la sempre i cantant. | 460 | En Melcior, de l'edat d'ella,
| | |
—45→
|
també feia molt de goig. | | Sempre l'hauríeu
vist roig, | | encès com una rosella! | | Molts cops,
junts s'endormiscaven, | 465 | perquè en un bressol cabien
| | i, si abraçats s'adormien, | | fent petons es despertaven.
| | Així van anar creixent | | i es van anar estimant,
| 470 | i el noi es va anâ fent gran | | i ella guapa's va
anâ fent; | | i tal fou aquest amor | | que, quan va néixe
en Rafel, | | va pujar ma esposa al cel | 475 | entre'ls ais de son
dolor. | | Em recordo que'm digué: | | -Son amor és
pur i sant; | | t'ho demano en est instant: | | casa el noi
amb la Rosê.- | 480 | Tant gravada en ma memòria | | sa voluntat va quedar | | que, després de molt resar
| | perquè Déu li des la glòria, | | quan
morta d'allí la treien, | 485 | em sembla, al passar la
porta, | | que sos llavis, sent ja morta: | | -Uneix-los!-encara'm
deien.
| | (Plora.) | Després, sabeu el demés; | | creixent més
s'han estimat, | 490 | i ells dos i jo, i en Bernat | | que no'ns
ha deixat mai més, | | serem tots junts tant ditxosos,
| | mentre'ls morts en el cel preguin, | | que estaran, quan
ens coneguin, | 495 | de nostra ditxa envejosos. | |
|
|
MIQU. | Tan mateix,
doncs, la caseu? | |
|
|
MATE. | Sí; demà crec que
és el dia. | |
|
|
MIQU. | Demà haveu dit? Què
dieu? | |
|
|
MATE. | Bé, per què? Què us esclameu? | 500 |
|
|
MIQU. | Ah; no, res... Com no ho sabia... | |
|
|
MATE. | I a les
bodes vindreu vós; | | amb això, tot s'ha acabat; | | |
—46→
|
si us fa rê, com si no fos, | | ell ja és
vell i és reganyós. | 505 | No ho veieu? Pobre Bernat! | | Després... el noi... la Rosê... | | és
clar... com, pobrets, els cou | | pensant el mal que'ls van
fê, | | vos tenen odi també; | 510 | mes, ja'ls he
parlat... i prou. | | (MIQUEL està distret.) | Què no voleu contestar-me? | |
|
|
MIQU. | Ja que
ho voleu, dic que sí. | |
|
|
MATE. | No us n'anireu fins pel
Carme. | | Com s'enten?... Oh, ca! Deixar-me | 515 | en una diada
així! | |
|
|
MIQU. | Com no sé en què'ls tinc
ofesos... | |
|
|
MATE. | I bé, caps que no hi ha res; | | perquè'ns
van fê allò els francesos; | | per ells tots
hi van compresos, | 520 | i és ja dolent qui és francès.
| |
|
|
MIQU. | Si fins sembla que'ls estranya | | que un francès
siga persona. | |
|
|
MATE. | Es la ràbia que'ls enganya;
| | a França, com aquí a Espanya, | 525 | hi haurà
gent dolenta i bona. | |
|
|
ESCENA VII
|
|
MATEU, MIQUEL i ROSER, aquesta amb dues planxes que les
posa al fogó.
|
|
ROSE. | Les camises d'en Melcior. | |
|
|
|
MIQU. | (Assentem-nos i esperem.) | 530 |
|
|
|
(ROSER
ha desplegat una camisa i comença a fer-li els plecs
del davant.)
|
MATE. | Ara veieu, el meu fill, | | si
a tu no t'hagués trobat, | | si aniria així planxat! | |
|
|
|
MATE. | No
hi ha perill. | | Quin plec li fas més estret! | 535 |
|
|
ROSE. |
Oh; vull que vagi elegant. | |
|
|
MATE. | |
—47→
|
Vaja; quin talent més
gran! | | Quan hi penso, quedo fret. | | Sols n'hi va ensenyar
dos dies | | la muller del capità | 540 | que aquí
a casa's va allotjâ; | | i a fê que tu no'n sabies! | |
|
|
ROSE. | Si això ho apren qualsevol. | |
|
|
MATE. | Doncs
jo ho vaig voler provar, | | i'm vareig socarrimar | 545 | el pit,
que daba condol. | |
|
|
ROSE. | Si la planxa no era al punt... | |
|
|
MATE. |
Així'l midó no'm fa nosa; | | quan jo vull planxâ
una cosa, | | (Fent-ho amb
el mocador.) | plego, i m'hi assento al damunt. | 550 |
|
|
ROSE. | Ja,
ja, ja! Sempre'm feu riure! | |
|
|
MATE. | I què saps més
dels facciosos? | |
|
|
|
|
ROSE. | Ja ho podeu dî; això no és
viure. | |
|
|
MATE. | Es clar, dona; perquè encara | 555 | que
aquí no'ns facin cap mal, | | què fan baix de
l'arraval? | | A què ve l'estar-s'hi ara? | |
|
|
|
MATE. | Sí,
ja tens raó; | | vaig a du aigua a la fornada. | 560 |
|
|
|
(Se'n va, emportant-se'n la galleda.)
|
ESCENA
VIII
|
|
ROSER, MIQUEL i BERNAT, i MATEU quan s'indiqui.
|
|
ROSE. | (Quedo amb
ell sola; millô.) | |
|
|
MIQU. | Roser, tu saps que per'vui
| | t'he demanat una cita. | |
|
|
ROSE. | Ja estem sols, què's
necessita? | 565 |
|
|
MIQU. | Massa que ho saps tu el que vui. | | Vui
una dolça esperança | | que amb afany busco fa
dies, | | i de goig ric em faries | | com ho és d'or el
Rei de França. | 570 | |
—48→
|
Vui un sí. Sí; una
resposta | | que obri el pany de mes cadenes; | | sí,
que a n'el cor costa penes, | | i a n'el cor llgrimes costa.
| | Vui posseir el teu amor, | 575 | per més que sé
que't molesto; | | tenir en t'ànima un puesto | | perquè
m'hi guardis el cor. | |
|
|
|
MIQU. | Tú tens pietat, conciència, | 580 | i ets
el jutge; la sentència | | com un reo espero aquí.
| |
|
|
ROSE. | Miquel, avui fa quatre anys | | que a casa vàreu
entrar; | | amor em vau demanar | 585 | i jo us vaig dar desenganys.
| | Ha seguit aquest amor, | | i de casa no us he tret, | | perquè
sé'l bé que haveu fet | | sempre a n'el meu protector.
| 590 | Per ço, Miquel, he sofert | | que'm vinguessiu cada
dia | | a insultar-me amb la mania | | que vos escau poc, per
cert. | | Per ço, i més perquè en Melciô
| 595 | no entengués vostre deliri | | he sofert el cruel
martiri | | que m'heu dat sens compasió. | | Mes, al fi,
arriba a punt tal | | perseguint-me vós encara, | 600 | que'l
que vos vaig a dir ara | | escolteu, Miquel, formal. | | Orfana
vaig quedar jo; | | en Mateu, pietós i humà,
| | de pare'm féu, i un germà | 605 | va donar-me amb
en Melciô. | | Junts hem crescut i hem jugat; | | ja xics,
per aquestes eres, | | el vent nostres cabelleres | | barrejava
enjoguessat. | 610 | Jo sentia sos dolors | | com si tingués
sos sentits, | | |
—49→
|
i erem encara petits | | que ja era gran nostre
amor. | | Ell amb mon plaer gosava | 615 | com si mos sentits tingués,
| | i son cor, de noi només, | | com un cor d'home estimava.
| | No podíem esplicar-nos, | | pels pocs anys, el que
sentíem, | 620 | ens volíem... i volíem, | | estimarns... per a estimar-nos; | | fins que'n Mateu, una
nit | | del cel serè i brillant lluna, | | sens dir-nos
paraula alguna | 625 | i palpitant-li'l seu pit, | | dintre d'on
el trist cor seu | | d'amargura apurà el calze, | | ens
portà dessota un salze | | on encara hi ha una creu.
| 630 | Ens féu agenollâ als dos, | | mentre ell s'agenollava,
| | i la lluna penetrava, | | entre'l follatge frondós.
| | En Melciô em mirava a mí... | 635 | com jo a n'ell
tota aturdida, | | quan, en Mateu, de seguida: | | -Fills meus,-diu-veniu
aquí. | | Al morir aquesta santa | | em demanà
que ditxosos, | 640 | en sent grans fossiu esposos; | | concediu-li
ditxa tanta; | | vostre amor jureu-li amb mí.- | | I,
sens saber perquè ho feien, | | els nostres llavis...
sí, deien, | 645 | i els nostres cors deien: sí.
| | Això, de xics, ens feu grans; | | això'ns
tregué el vel del cor, | | i es vegé que'l nostre
amor | | ja no era amor de germans. | 650 | I ara que ja un home
ell és... | |
|
|
MIQU. | (Qui tal escarni soporta?) | |
|
|
ROSE. |
Ara, Miquel, primer morta | | que ser jo de ningú més! | |
|
|
MIQU. | |
—50→
|
Joies, riqueses et dóna, | 655 | a més
d'amor, mon amor. | |
|
|
ROSE. | Ni que vós m'omplíssiu
d'or | | l Catedral de Girona! | |
|
|
MIQU. | Lluïràs
en festes i balls; | | desitjar tan sols et toca. | 660 |
|
|
ROSE. | Ma
constància es una roca | | que s'hi espunten tots els
malls. | |
|
|
MIQU. | La teva calma recobra, | | i creu, puix saps
que jo ho sé, | | que és pobre en Mateu, Rosê,
| 665 | i que'n Melcior també és pobre. | | Si no les
tingués d'abans | | ni sols joies et daria. | |
|
|
ROSE. | Mes
llàgrimes d'alegria | | foren mos millors diamants.
| 670 |
|
|
MIQU. | Pensa bé'l què és la promesa
; | | que, casada tindràs fills, | | i amb disgustos i
els perills | | que sol portar la pobresa, | | hores vindran
que'l dolor | 675 | farà eternes. |
|
|
ROSE. | No
pot éssê! | | Les hores passen de pressa, | | geloses
de nostre amor. | | I acabem, que ja pels dos | | poc allargar
convindria; | 680 | si en Melciô això mai sabia,
| | ai de mí... d'ell... i de vós! | | Si no insistiu,
callaré; | | mes si res torneu a dir-me, | | jo no dec
ja contenir-me, | 685 | i a n'el Melciô ho contaré.
| | Ell té drets sobre'l meu cor | | que glateix per sa
ternura, | | i tan sols per sa ventura | | mataria aquest amor.
| 690 |
|
|
|
ROSE. | Oh! Sí! | | Res més mon amor desitja. | | Si en
un'altra ell veu més ditxa, | | jo diré:-Cor,
mor aquí. | | |
—51→
|
Per ell i per en Mateu: | 695 | l'amor, la
ditxa, la vida. | | Així pogués de seguida | |
probar-los-ho l'amor meu. | |
|
|
MIQU. | Jo sé bé'l
què és gratitut, | | i que ho sé no tinc
de dir-te, | 700 | mes ells, quan van protegir-te | | no van tenir
tal virtut. | | Tu has pagat ja, treballant, | | l'haver-te aquí
recullit. | |
|
|
ROSE. | (Cor que veu tant el petit, | 705 | com pot comprendre
el que és gran?) | |
|
|
MIQU. | Acceptes, doncs, mon amor? | |
|
|
ROSE. | Vos ho demano, Miquel, | | per la mare que és
al cel: | | deixeu-me estar, per favor! | 710 |
|
|
MIQU. | Trosseges
així amb tes arts | | mon cor i la ditxa mia! | | Si
mon cor és teu, ma aimia... | | si és tot teu,
per què'n fas parts? | |
|
|
ROSE. | Aparteu-vos; em feu
pô! | 715 | (Fugint
d'ell.) |
|
|
MIQU. | Diga'm que ja no ets ingrata. | |
|
|
|
MIQU. | L'amor
em mata! | | Vols ser ma esposa? |
|
|
|
|
ROSE. | (Espantada.) | Oh,
pobre de mi! | |
|
|
|
|
|
(Agafa una planxa del fugó i
la posa davant la la cara de MIQUEL, qui retrocedeix, al
temps que apareix MATEU amb una galleda, i BERNAT qui s'adelanta
fins a posar-se al costat de MIQUEL, sens que aquest se n'adoni.)
|
|
|
|
|
(Al veure a MATEU, vol fugir per l'altre costat
i es troba amb BERNAT que l'amenaça amb el càvec.)
|
BERN. | Alto
quí! | | |
—52→
|
(Després d'una PAUsa. ROSER
baixa la planxa i cau abatuda, a una cadira.)
|
Sembla que us hi atrapem. | | Així adobeu el paraigua? | |
|
|
|
BERN. | Hola
! Portes aigua? | | Arruixa'l i el planxarem. | 725 |
|
|
|
(En
MIQUEL resta confós i amb el cap cot.)
|
|
|
|
|
|
ROSE. | (Déu
meu! | | Que mai es pugui estar bé.) | | (Se'n
va.) |
|
|
MATE. | Bernat: a dins del calaix | 730 | (Donant-li
una clau.) | primer de la calaixera | | de dalt, hi ha una
cartera; | | treu-la i baixa-la aquí baix. | |
|
|
|
(BERNAT, en lloc d'escoltar, s'ha estat sempre mirant amb
ràbia a MIQUEL.)
|
BERN. | El gran tuno! Perquè
és ric... | |
|
|
MATE. | La cartera; que t'espero. | 735 |
|
|
BERN. |
Grandíssim pillo, embustero! | |
|
|
|
(No poguent-se
contenir, va a tirar-se damunt de MIQUEL, quan MATEU, amb
un crit imponent, el detura.)
|
|
|
(BERNAT enterament dominat, pren
la clau que novament li presenta MATEU, i se'n va mirant
a MIQUEL.)
|
ESCENA XIII
|
|
Els
mateixos i PAU.
|
PAU. | Ai, gràcies a Déu
que arribo! | | (Cau fatigat a una cadira; els primers
versos no pot quasi dir de cansat.) |
|
|
|
|
|
|
PAU. | Deixeu-me reposâ un rato; | | estic que ni
puc bufar! | |
|
|
BERN. | Ja has pensat amb els bolets? | 830 |
|
|
|
|
|
|
PAU. | Quasi de tot he portat: | | castanyes, nates,
bolets, | | pinyes... |
|
|
BERN. | Sí? A on ho has deixat? | 835 |
|
|
MELC. | I el dû això té
res que veure? | |
|
|
PAU. | Bah! De dur-ho em ve'l meu mal. | |
|
|
BERN. |
Vaja, donques, on ho portes? | |
|
|
|
|
PAU. | Les nates, aquí a les galtes; | 840 | els
bolets, més endetràs; | | les pinyes, aquí
en els nassos; | | i les castanyes, al cap | |
|
|
BERN. | Quan jo
vos dic que és un ximple. | |
|
|
MELC. | I més aquell
que'n fa cas. | 845 |
|
|
|
|
|
(Tots
se'n van.)
|
PAU. | Doncs, veureu que jo era a baix... | |
|
|
MATE. |
Bé; que has de dî alguna cosa? | |
|
|
|
|
|
(Tots
tornen.)
|
|
PAU. | Com vós m'heu manat fa estona, | 850 | he baixat
a llaurâ al camp, | | i, encara jo no tenia | | els bous
del tot apariats, | | quan em sento aquí a l'espatlla
| | una gran manarra:-Qui hi ha?- | 855 | Em giro i veig un carlista.
| | Quin homenarro més alt! | | Tot rabiós, cara
ferrenya, | | i uns bigotarros d'un pam. | | Aquí el costat,
l'espasarra; | 860 | un gecot pelut i gran, | | fet de gos de Terranova,
| | espueles i boina al cap. | |
|
|
BERN. | I doncs què la durà
als peus? | |
|
|
|
MATE. | Bé; està clar. | 865 | Sempre l'haveu d'interrompre | |
|
|
ROSE. | |
—57→
|
Oh, i tal; cuita, esplica't, Pau! | |
|
|
PAU. | Jo, tot seguit
que l'he vist, | | m'he posat a tremolar, | | i ell amb una gran
veuarra, | 870 | que encara'm dura l'esglai, | | diu:-Mira, busca
a ton amo; | | aquest paper li daràs, | | (Li
dóna.) | i si acàs no ho volgués creure,
| | pensant que és sols un engany, | 875 | que tu ho has vist
podràs dir-li. | |
|
|
|
|
|
MATE. | (Déu meu, el que'l cor em diu | | feu que no
siga vritat.) | |
|
|
PAU. | Allavores, de seguida | 880 | fa un crit, i
lligat de mans, | | em presenten un cristino | | que... | (No
podent dir-ho d'emoció.) |
|
|
|
|
|
|
|
PAU. | En Rafel; el teu germà.
| 885 |
|
|
|
MATE. | (No
ment el cor d'un pare! | |
|
|
ROSE. | (Quan més penes s'han
juntat?) | |
|
|
MELC. | (S'ha vist mai tanta desgràcia?)
| |
|
|
BERN. | (Déu meu, quin trastorn més gran!)
| | (BERNAT plora; pausa; PAU al mig.) |
|
|
PAU. | De seguida que m'ha vist, | 890 | m'ha dit:-No'm coneixes,
Pau?- | | Jo me li he tirat a sobre, | | i, un cop amb ell abraçat,
| | els ha costat tant de treure'm, | | que, per poder-ho lograr,
| 895 | a cops de sabre i culata | | m'han deixat que tot sô
un blau | | -Cobarts!-ha cridat, al veure'm, | | en Rafel.-Deixeu-lo
estar!- | | Jo l'he mirat, i li queien | 900 | |
—58→
|
les llàgrimes
cara avall. | | A la fi, eixugant-se'ls ulls: | | -Duu això
al pare-m'ha dit-Pau, | | i aquí espero la resposta.
| |
|
|
|
|
ROSE. | Encara no heu vist la carta, | | Mateu; encara... Qui sap... | |
|
|
MATE. | Què ha de dur, sinó
desgràcies! | |
|
|
|
MATE. | Llegeix, Melcior. | (Donant-li
la carta.) |
|
|
ROSE. | Ai,
Déu vulga | 910 | que un bon remei puga dar! | |
|
|
MELC. | (Posant-se
al mig i llegint; creixent l'emoció per graus.) | "Pare meu: fent mon dever | | i batint-me d'avençada
| | una partida emboscada | | m'ha fet avui presoner. | 915 | L'enemic
amb son mal cor, | | m'ha dit que va a fusellar-me | | sinó
dono per salvar-me, | | dos centes unces en or..." | |
|
|
|
|
MELC. | Cobarts! Cobarts!.. Assassinos! | | Quan han fet
això'ls cristinos? | |
|
|
ROSE. | Llegeix, si no has acabat.
| |
|
|
MELC. | "Teniu de temps sols sis hores | | si voleu salvar-me,
pare..." | 925 |
|
|
|
|
MATE. | Com ploro jo tu no'm plores! | |
|
|
MELC. |
Sentireu, quan tocaran | | les sis, una canonada; | | si mitj'hora
n'és passada, | 930 | la segona tiraran; | | i si a la que
faci deu | | el diner sense perill | | no tenen, el vostre fill
| | sols en el cel trobareu. | 935 |
|
|
|
(Pausa; gran abatiment
en tots.)
|
MATE. | |
—59→
|
Maria; tu que li ets mare | | i
ets en el cel, què hem de fer? | |
|
|
|
|
MELC. | I això pregunta el meu pare? | | Vendre-us el camp. |
|
|
|
|
|
MELC. | Què dieu? | (Sorpresa
general.) |
|
|
MATE. | Ma
hisenda és perduda! | | Dir-vos-ho mai he volgut. | | Ens ha arruïnat tanta guerra; | | sorprès, no
sabent què fer, | 945 | vaig vendre, i paguem lloguer | |
de casa i del tros de terra. | |
|
|
MELC. | I no'ns ho havíeu
dit mai! | |
|
|
MATE. | Per no dar-vos pena, dient-ho. | |
|
|
ROSE. | (Tant
que haurà patit ell fent-ho, | 950 | i no llençar
un sol ai!) | |
|
|
MELC. | Allavores, no hi ha més: | | a
veure a n'els rics del poble; | | tots ells tenen el cor noble
| | i tornarem amb dinês | 955 |
|
|
MATE. | Ai; ja m'ha sentit ta
mare, | | i des del cel t'aconsella! | |
|
|
MELC. | Tu, Bernat; a
ca l'Abella. | | Vós a casa en Roure, pare. | | Tu, Rosê,
al senyor Rectô. | 960 | En Pau, a câ'l senyô
Alcalde. | | (Tots indiquen gust amb fer-ho.) |
|
|
ROSE. | (Déu vulga no sia en balde.) | |
|
|
MATE. | Ja'l cor
em dicta que no. | |
|
|
MELC. | Agenolleu-vos, pregueu; | | si algú
cobra-ho no confia, | 965 | treballant de nit i dia | | digueu que
li tornareu. | | De câ'l senyô Alcalde, tu | | porta
aquí els mossos armats | | perquè aquests diners
juntats | 970 | algú d'ells pugui anâ a duu. | | Valor,
pare! |
|
|
MATE. | |
—60→
| (Entusiasme.) |
De seguida! | |
|
|
MELC. |
Vos guiarà la meva mare! | | (Se'n
va.) |
|
|
MATE. | Què vols que no faci un pare | | per salvar
d'un fill la vida? | 975 |
|
|
ESCENA XVI
|
|
BERNAT, MELCIOR, MATEU
i ROSER.
|
MELC. | (Sense veure a BERNAT; amb dolor.) | (-Impossible!-tots em diuen; | | també estan quasi
arruïnats; | 1025 | també pels trastorns passats | |
amb misèria quasi viuen.) | | |
—62→
|
|
|
|
(S'asseu, BERNAT,cautelosament,
pren el càvec i se'n va, quan entra MATEU.)
|
MATE. | (No pot ser; no hi ha esperança; | | tants
trastorns i tanta guerra | | ha empobrit esta terra; | 1030 | ningú
en té, i el temps avança! | |
|
|
|
(S'asseu
a l'altre costat de MELCIOR sens veure's l'un de l'altre.
Entra ROSER.)
|
ROSE. | (Ja la pietat és mentida! | | Gasten per guerra un tresor, | | i no's troba un grapat
d'or | | per a salvar una vida!)
| 1035 | (Pausa.) |
|
|
MATE. | (Si en Melcior més ditxós fos!...)
| |
|
|
ROSE. | (Si en Mateu...) | (S'alça cada u
a son vers.) |
|
|
MELC. | (Si
la Rosê...) | | (Al trobar-se es queden sorpresos.) |
|
|
|
|
ROSE. | Mateu! | (Interrogant-se
pel resultat.) |
|
|
|
|
|
|
MATE. | Ni una esperança, Déu meu! | 1040 |
|
|
|
|
|
|
|
MATE. | L'hora! | | (Ai, el cor, quin fret de neu!) | | Fill meu, fill meu
del meu cor! | | La joia més estimada!
| 1045 | (Canonada.) |
|
|
|
|
(ROSER cau agenollada invocant al cel; MATEU, a una cadira, pres d'un plor que aconsola MELCIOR.)
|
ROSE. | (Oh,
Déu meu! La canonada! | | Ten pietat de son dolor!) | |
|
|