ESCENA PRIMERA
|
|
PAU, ANDREU, MARTÍ i pagesos
amb escopetes i cananes, voltant a PAU.
|
PAU. |
Vos dic que ha de ser sense armes | | i que un sol hi té
d'anar. | |
|
|
|
|
PAU. | Ja us ho faré entendre aviat: | | els
cristinos. |
|
|
|
|
|
PAU. | Volen no sé quantes unces | | per
a dar la llibertat | | a n'en Rafel. |
|
|
|
|
PAU. | La Rosê
en Melciô i son pare | | ara les estan buscant, | | i volen,
per quan les tinguen, | | que un estigui preparat | | per baixâ
a la salzereda, | 15 | veure's amb el general | | dels carlistes
dar les unces | | i pujâ amb el noi salvat. | |
|
|
|
|
PAU. | A
fe que ho conto | | millor que cap papagall. | 20 |
|
|
MART. | Entès,
doncs, jo les hi baixo. | |
|
|
ANDR. | No, que jo hi tinc de baixar.
| |
|
|
|
|
|
|
PAU. | I ara? Què us heu alocat? | | Disputar
per a exposar-vos | 25 | a que us fusellin? |
|
|
ANDR. | Es
clar. | | Jo'l conec des de petit; | | amb ell pel bosc he jugat
| | i hem anat a cullir mores | | pels esbarzers del barranc.
| 30 | Vès, si no jo, qui la vida | | deu exposar per salva'l? | |
|
|
MART. | Quan erem xics, ens passàvem | | riu amunt
i riu avall; | | pujàvem per les sureres | 35 | a agafar
nius de pardals. | | El que'ns deien les promeses | | ens contàvem
en sent grans. | | Vès, si no jo, qui la vida | | deu
exposar per salva'l! | 40 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
(Tots els volten amb gran ansietat, ell pensa un
rato i, a l'últim, diu:)
|
PAU. | Feu el que
vulgueu. | (Tots s'aparten enfadats.) |
|
|
|
|
|
|
PAU. |
Doncs ara he trobat un medi. | |
|
|
|
|
MART. | Veiam! | | Deixeu-lo dir; de vegades... | | això tot és
l'encertar. | 50 |
|
|
PAU. | Ja que dieu tant cert que a tots | | vos
toca l'anar a baix, | | |
—66→
|
vos ho podeu fê a palletes,
| | i qui treu la més llarga, hi va. | |
|
|
|
|
|
|
|
(PAU cull palletes de terra i fan
el joc.)
|
PAU. | Cinc, sis, set... ja hi ha prou palles
: | | treu tu, tu, aquest. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
PAU. | En Martí té de baixar-hi. | |
|
|
ESCENA II
|
|
Els mateixos i MELCIOR.
|
MELC. | Ja ningú hi té de baixar. | |
|
|
|
MELC. | Vès
el pare | | que't necessita un instant. | | (PAU se'n
va malhumorat.) | Minyons, ja no hi ha esperança; | 65 | els diners no s'han trobat; | | serà en Rafel fusellat
| | i el temps de ser-ho s'atança. | |
|
|
ANDR. | I pot tenir
tant mal cor | | el general? |
|
|
MELC. | Vès
si el té | 70 | que ha vist plorar la Rosê | | i no
l'ha enternit son plor! | |
|
|
|
|
|
|
MELC. | No
n'hi ha d'altres; | | mes si m'ajudeu vosaltres, | 75 | vos juro
que'l salvaré. | |
|
|
|
MELC. | (Secretament.) | Jo
sé on el tenen, | | i ens costarà pocs afanys
| | si, volent venî els companys | | a salvar-lo amb mi's
convenen. | 80 | Avui la nit, sense lluna, | | vindrà negre
i silenciosa; | | l'empresa no és perillosa, | | tenint-hi
un vic de fortuna. | |
|
|
MART. | I ens estem encara aquí? | 85 |
|
|
ANDR. | A mi a bodes em convides. | |
|
|
MELC. | Exposeu les vostres
vides. | |
|
|
|
MELC. | Ah; tenint
valor per tant, | | no podem abandonar-lo? | 90 |
|
|
|
|
|
MELC. | No és encara aquest l'instant.
| | Així que toquin les deu, | | reunits a la salzereda.
| |
|
|
|
|
MELC. | De fer-ho en va, què se'n treu?
| | Fent-ho bé, és assegurat; | | baixem, en fem
una estesa, | | i al tornar de sa sorpresa | | ja'l tenim lluny
i salvat. | 100 |
|
|
ANDR. | Doncs, a les deu. | (Passen tots
d'un a un i encaixen.) |
|
|
|
MELC. | Aviseu tots els minyons. | | Qui no amb armes,
amb bastons. | |
|
|
|
|
ESCENA III
|
|
MELCIOR
i MATEU.
|
MELC. | Oh, Verge Santa! El favor | 105 | deu-nos
com altres vegades.
| | (Canonada.) | |
—68→
|
Ai! Aquestes canonades | | m'entren fins al fons del cor! | |
|
|
|
|
|
MELC. | Baixâ a salvâ a n'en Rafel.
| 110 |
|
|
MATE. | Si, fill meu, sí; des del cel | | ens guiarà
la teva mare. | | Això'm calma el que patia, | | i fins
hi poso confiança, | | puix sens aquesta esperança
| 115 | cert és que ja no viuria. | | Temo sols... són
cinc mil ells, | | i dos cents serem nosaltres. | |
|
|
MELC. | Aixís
han vençut molts altres; | | conteu els cors, no els
fusells. | 120 | Així van fer tals proeses | | nostres avis,
que, a la feina | | se'ns esmussa encara l'eina | | trobant àguiles
franceses. | |
|
|
MATE. | Si salvar al meu fill puc, | 125 | qui hassanya
haurà fet més alta? | |
|
|
MELC. | Si el valor avui
ens falta, | | ens recordarem del Bruc. | | Causa santa és
la d'aquí | | si la d'allà fou sagrada! | 130 | No
vindrà ni una ratxada | | del vent de glòria
d'allí? | |
|
|
MATE. | A n'a qui valor no dóna | | el
sentir parlar com ara? | |
|
|
MELC. | No pot néixer cobart,
pare, | 135 | qui neix a prop de Girona. | |
|
|
|
|
MATE. | Ja saps que jo vull venir-hi. | |
|
|
|
MATE. | Fóra
un martiri | | el no veure'm a prop teu. | 140 |
|
|
|
MATE. | No hi vas tu? Doncs, quins afanys! | |
|
|
MELC. |
Es que vós teniu molts anys. | |
|
|
|
MELC. | |
—69→
|
Mes, si moriu, la Roser | 145 | com quedarà
en aquest món? | |
|
|
MATE. | Tantes desditxes no hi són! | | Hi ha un Déu; i, tant, no pot ser. | | Sap ell,
que veu nostre cor, | | el per què's baixa al barranc,
| 150 | i'l salvem amb foc i sang | | per no tenî un grapat
d'or. | |
|
|
MATE. | Maleïts diner! Ja veieu | | ja veieu el
que és el món; | | digueu els amics, on són
| 155 | si en semblant cas no'ls trobeu! | | I jo que'ls he fet
tant bé! | |
|
|
MELC. | Per què no'ls ho recordàveu
| | quan auxili'ls demanàveu? | |
|
|
MATE. | Recordar-ho!
No's pot fê. | 160 |
|
|
MELC. | La caritat és del cel | |
el més sacro-sant arcàngel. | |
|
|
MATE. | La caritat
és un àngel | | que va cobert amb un vel. | | I
mai han fet caritat | 165 | els que, al fer-la, no s'amaguen;
| | si t'ho agraeixen, ja t'ho paguen, | | i si ho paguen, no
ho has dat | | (Se'n
va.) |
|
|
MELC. | Tanta bondat en confon; | | si a n'els bons estima
Déu, | 170 | fins crec li deu saber greu | | que s'estigui
en aquest món. | |
|
|
ESCENA IV
|
|
MELCIOR i ROSER.
|
ROSE. | Melcior, aquí,
per última vegada | | clemència a demanar-te
ve'l meu cor, | | no baixis a n'el riu esta vesprada; | 175 | t'ho
demana Roser, ta enamorada, | | pels temps dolcíssims
de son trist amor. | |
|
|
MELC. | No puc Roser, el meu germà
m'espera | | i avui li donarem la llibertat. | | No ploris nostra
absència passatgera, | 180 | que veiente plorar, tant encisera,
| | |
—70→
|
valor em faltaria pel combat. | |
|
|
ROSE. | Mes, per què
així exposar les vostres vides, | | si hi ha esperança
de què'n brevetat | | es salvi el teu germà?
|
|
|
MELC. | Tan
prompte olvides | 185 | que llàgrimes llençant tu,
comprimides, | | el general carlí no t'ha escoltat?
| |
|
|
ROSE. | No tot seguit reviu la seca planta | | que reguen pluges
o retorna'l sol; | | ma petició era justa, n'era santa; | 190 | penetrarà en son cor desditxa tanta | | i al fi
serà piadós, per mon consol; | | i, salvat en
Rafel, i amb sagrats llaços | | units nosaltres dos
davant l'altar, | | la ditxa ens seguirà els nostres
passos, | 195 | i cada jorn contemplaré en sos braços
| | el riu, com cinta que cabdella el mar. | |
|
|
MELC. | Ah; sí,
Roser; jo'm quedaré en tos braços; | | que'm
perdoni, si mor, el meu germà. | | La mort podria rompre
aquestos llaços. | 200 | Jo de ma ditxa vull seguir els
passos. | |
|
|
ROSE. | Sí, sí, Melcior!
| (Abraçant-se.) |
|
|
|
|
|
MELC. | Adéu, Roser! Aquesta canonada | | em recorda
quin és el meu dever. | | Vaig a prevenir ja la gent
armada! | 205 |
|
|
ROSE. | En nom de lo més sant! Per ta estimada! | |
|
|
MELC. | Miserable, covart! Què anava a fer? | | (Es
treu una relíquia amb cadena de plata.) | Pren la
relíquia que'm donà la mare; | | que no's perdés,
si moro en el combat. | |
|
|
ROSE. | Per corre més perill
la deixa encara! | 210 |
|
|
MELC. | No, que, al combatre, pregarà
el meu pare | | a la mare de Déu de Montserrat! | |
|
|
ROSE. |
No veus que t'ho demano agenollada! | |
|
|
MELC. | Si'm moro...
Fins al cel! Adéu, Roser! | |
|
|
|
|
ROSE. | No
matis ta estimada! | 215 | (Timbal, lluny.) |
|
|
MELC.
| |
—71→
| Adéu! | (Defentsant-se
bruscament i fugint.) |
|
|
ROSE. | Ah! La senyal! Verge adorada! | | Fes tu ço que l'amor
no ha pogut fer! | | (Queda resant. Durant el silenci
s'ouen els crits d'"Alerta!", lluny, dels centinelles carlistes.) | Quin silenci! Déu meu, el cor se'm gela! | | Ben bé és això'l silenci de la mort.
| | Ja la mirada, fosca, se m'entela. | 220 | Ai; si en Bernat no
torna! Quin dolor! | | Se'n va, deixant-me penes per penyores...
| | Adéu, jardí de somnis falaguers! | | Jo, al
perdre de sos ulls les negres mores, | | en trec el cor sagnant
dels esbarzers. | 225 |
|
|
ESCENA V
|
|
ROSER
i BERNAT, amb dues capses.
|
|
|
|
ROSE. | Ai; m'has tret un pes del
cor! | |
|
|
BERN. | L'he trobat per mala sort | |
|
|
ROSE. | Per bona és
sols; creu-me a mi. | |
|
|
BERN. | Per la creu ni per les joies
| 230 | res ha volgut dar a en Pau. | | -Compreu-les-li ha dit-si
us plau.- | | Diu que no està per tramoies; | | que no
vol deixar diner | | ni a ningú res vol deixar. | 235 | -Si
acàs-diu-s'ha de salvar, | | ha de fer-ho la Roser.-
| |
|
|
|
BERN. | Que n'ets de bona
minyona! | | Si fos rei, una corona | 240 | donava al teu cor honrat.
| | Saps que aburreixo en Miquel; | | però ell sols amb
el seu or | | salva als que t'han dat amor; | | ta mare ho vol
des del cel. | 245 | També ho vol, doncs, en Bernat, | | i
a fe no t'estimaria | | |
—72→
|
si jo't demanés un dia | | que'l
teu cor sigués ingrat. | | Sols pensant-hi, un suor
fret | 250 | sento ja que'l front en mulla: | | la caiguda de la
fulla | | serà pel pobre vellet! | | Mes eren deutes
del cor | | i, si moro, de seguida | 255 | els pagaré jo amb
la vida, | | i tu, Rosê, amb ton amor. | |
|
|
ROSE. | Iguals
pensaments tenim, | | sols que tu ets més noble encare...
| | Vaig a confessar-t'ho ara: | 260 | jo anava a cometre un crim.
| | Jo, pensant amb mon amor | | fer d'aquesta terra un cel,
| | abandonava en Rafel | | dels carlistes al rigor. | 265 | Tant immensa
és ma passió, | | que amb prou forces no'm vaig
creure; | | me les ha dades el veure | | que va a morir en Melciô.
| |
|
|
BERN. | Amb en Miquel... jo ho comprenc: | 270 | ta vida serà
un martiri. | |
|
|
ROSE. | Déu meu, Tu veus mon deliri! | | per son amor el meu venc. | | Trenca prompte mes cadenes | | portant-me a la fossa sola; | 275 | la mort tan sols m'aconsola,
| | puix duu un bàlsam per mes penes. | | (De repent.) | No
sàpien mon sacrifici | | fins que estigueu tots salvats,
| | i, quan ja'ls vegis plegats, | 280 | al parlar de mon desfici,
| | digas que busquin la creu, | | sonta on jo estiga enterrada,
| | i que, al menys una vegada, | | hi plorin el record meu.
| 285 | Les flors que, trist, regui allí | | d'en Melcior
el plor fidel, | | sos perfums daran al cel, | | i el cel me'ls
donarà a mi. | |
|
|
—73→
|
|
(Els plors els ofega a tots,
BERNAT no pot més i cau, apoiant-se en una cadira.)
|
|
|
|
|
|
ROSE. | Pobre
Bernat! | | Per tota una eternitat! | | No ploris!... Veus? Jo no ploro! | | Prou ni ha!... Tos ulls eixuga. | | Si nostre
intent descubrien | 295 | saps, Bernat, que'ns detindrien, | | i
no vull que ningú ho puga. | |
|
|
|
ROSE. | Ara, Bernat, fins al cel. | | Vés a fê
entrar a'n Miquel, | 300 | i vés-te'n tu. | |
|
|
ESCENA VI
|
|
ROSER, BERNAT i MIQUEL.
|
BERN. | (Veient-lo entrar.) |
Ja és aquí.
| |
|
|
|
(BERNAT s'aparta a un cantó escoltant. ROSER
queda a l'altre, i MIQUEL baixa pausadament fins a trobar-se
entre'ls dos.)
|
ROSE. | Miquel, ja l'instant avança
| | per tots d'angúnia i dolor, | | i tan sols vostre
bon cor | 305 | és ma darrera esperança. | |
|
|
MIQU. | Ja
ho saps, Roser, vina amb mi; | | al fugir, passant pel riu,
| | donem l'or, en Rafel viu, | | i salvat tornarà aquí.
| 310 | Entrarem després a França, | | i seràs,
amb mes riqueses, | | l'enveja de les franceses | | i del meu
cor l'esperança. | |
|
|
ROSE. | Mes, què ha de fer
la Roser | 315 | de l'amor que la consum, | | més pur, Miquel,
que'l perfum | | de la flor del taronger? | |
|
|
MIQU. | |
—74→
|
Creia jo,
al fer-me tornar, | | que estaves determinada. | 320 | A què
vé un'altra vegada | | ton inútil suplicar?
| |
|
|
|
ROSE. | He
pensat... provem; | | si aquests diners ens deixéssiu,
| | no tingueu por que'ls perdéssiu; | 325 | nosaltres els
tornarem. | | Treballarem nit i dia | | per pagar-vos tal favor,
| | i em torneu així l'amor | | com a tots ells l'alegria.
| 330 | Feu-ho per est amarc plor | | que m'està acabant la
vida! | |
|
|
|
ROSE. | Per
l'afligida | | que'm té, Miquel, mon dolor! | |
|
|
MIQU. |
No ho esperis mai de mi! | 335 |
|
|
|
|
BERN. | Vos estenc d'un cop a terra, | | si no li dieu
que sí! | | (Amenaçant-lo
amb el càvec.) |
|
|
MIQU. | Bernat. | (Rabiós,
disposat a defensar-se.) |
|
|
ROSE. | Bernat! | (Alçant-se,
suplicant.) |
|
|
BERN. | (Abaixant el càvec.) | (Ja
m'espanta!) | | Es que... |
|
|
|
|
|
BERN. | (Anant-se'n, tot donant una mirada d'odi a
MIQUEL, diu a part:) | (No hi ha remei; trenta nou; | |
no puc arribâ a quaranta) | | (Se'n
va.) |
|
|
ESCENA VII
|
|
ROSER i MIQUEL.
|
MIQU. | Vejas, doncs, que'm tens de dî. | |
|
|
|
MIQU. | |
—75→
|
Doncs ja que no vols salvar-lo...
| 345 | (Anant-se'n.) |
|
|
|
|
ROSE. | (Fent un esforç sobrehumà.) | Que
si. | |
|
|
MIQU. | Anem-se'n, doncs, de seguida. | |
|
|
ROSE. | Anem, sí! Ai! Quan pateixo! | | Deixo aquesta casa i deixo | | de segû
amb ella ma vida! | 350 | (Reparant
les capses de joies que hi ha damunt la taula.) | Ah! Les
joies! Desconsol | | el mirar-les sols m'inspira: | | Poc,
ai, per gales delira | | mon pobre cor ple de dol! | | Mes sense
cap record d'ell, | 355 | deixant-los, queda, i m'espanta. | | Pendré
la relíquia santa | | de la creueta i l'anell. | | (Es
posa la relíquia i anell, tornant a tancar la capsa.) | Vull anar amb ella al cel, | | i, vós que ma mort
veureu, | 360 | penseu-hi quan m'enterreu; | | no me la tragueu,
Miquel. | |
|
|
MIQU. | Pensa, Roser que'l temps passa, | | i que pot
tornâ en Melcior. | |
|
|
ROSE. | No sé què'm
sento; tinc por... | 365 | Anem, ai, el cor se'm glaça! | | (Se'n
va al fons i s'atura.) | En Melcior! Pobre Melciô! | | Qui en nostres ànimes pures | | hagués dit
que en amargures | | es desfés nostra passió? | 370 | Ella avui n'és mon turment, | | i ahir ditxós
em féu ella. | | Sí; la ditxa és una
estrella | | que s'apaga i que s'encent. | | I, quan s'apagui
per ell, | 375 | què serà d'ell, Verge Santa! | |
|
|
MIQU. |
Roser, per Déu!
| (Impacient.) |
|
|
ROSE. | Oh! M'espanta! | | Per ser el plom d'un fusell!... | |
|
|
|
ROSE. | No,
no; us deixo! | | Jo no puc voler sa mort. | 380 |
|
|
MIQU. | I mor en
Rafel!
| (Marcat.) |
|
|
ROSE. | Mal
cor! | | Creieu que prou no pateixo? | |
|
|
MIQU. | Per salvar-lo
he vingut jo, | | i no perquè m'insultessis. | | Ara,
encara que volguessis, | 385 | ara... jo't diré que no.
| |
|
|
ROSE. | No, Miquel; per mor de Déu! | | Perdoneu-me
; delirava! | |
|
|
MIQU. | I després, jo, què buscava
| | si ja es d'un altre el cor teu? | 390 |
|
|
|
|
|
|
|
ESCENA VIII
|
|
ROSER, MIQUEL i
MELCIOR.
|
|
(S'ou una altra canonada i produeix gran
esglai en els tres. MELCIOR es quedà a l'entrar, i
els altres segueixen l'escena sens veure'l.)
|
|
ROSE. | Un'altra
canonada! | | Sí, Miquel, per compassió! | |
No, no, jo vos enganyava | 395 | dient-vos que era d'ell mon cor.
| | Per vós és sols mon amor.
| | (Delirant.) | A vós sols vos estimava. | | Anem, de seguida a França,
| | i serè, amb vostres riqueses | 400 | l'enveja de les franceses,
| | de vostre goig l'esperança. | | (MELCIOR,
va horroritzant-se.) |
|
|
MELC. | (Es un somni ço
que sento?) | |
|
|
MIQU. | Ai, Roser! Dius la vritat? | |
|
|
ROSE. | Sí,
sí... la felicitat. | 405 | |
—77→
|
Aquí... per què
m'atormento! | | Aquí sempre la pobresa | | i el dolor
hi regnaria; | | jo vull tresors i alegria, | | jo vull joies
i riquesa. | 410 |
|
|
MELC. | (I jo estimar-la he pogut?) | |
|
|
|
|
|
(ROSER se'n va, com delirant, donant la mà
a MIQUEL, i es troben amb MELCIOR.)
|
|
|
ROSE. | (Amb un crit de l'ànima.) | (Ajuda'm,
mare!) | | Tots mos afanys s'han perdut! | |
|
|
|
(Pausa.
MELCIOR contempla a l'un i a l'altre amb una fredor aterradora; els dos estan amb els caps cots i abatuts, fins que en
MELCIOR diu amb afectada serenitat.)
|
MELC. | Podeu,
Miquel, sortir fora; | 415 | parlaré després amb
vós. | |
|
|
MIQU. | (Restaré a prop per si fos... | | Roser, recorda't de l'hora. | |
|
|
|
(MIQUEL se'n va com
desconfiant, i MELCIOR el segueix amb la mirada, fins que
al desaparèixer tanca ràpidament totes les
portcs i s'abalança cap a ROSER amb ira.)
|
ESCENA IX
|
|
MELCIOR i ROSER.
|
|
|
MELC. | De Déu maleïda sigas!...
| 420 |
|
|
|
|
ROSE. | No
ho digas. | | Perdó per mí; sols perdó! | |
|
|
MELC. | I com mon pobre cor viu, | | si el teu amor, ai, li
falta? | | Aquella finestra és alta | 425 | i per baix hi
passa el riu. | | (Se'n va desesperat, quan ROSER el
deté.) |
|
|
|
MELC. | No,
no; és vritat: | | fóra mort sense agonia,
| | i dolça li semblaria | | a n'el teu cor condemnat.
| 430 |
|
|
ROSE. | Ah! | (Mirant
al cel, desesperada.) |
|
|
MELC. | D'un
incendi mon pare | | a la Roser salvà un dia, | | quan
en son breçol moria, | | prop d'on morta era sa mare.
| | Per ell, com filla mirada | 435 | sempre la Rosê ha sigut; | | li ha donat quant ha tingut; | | de son fill fou estimada.
| | I avui, que veu la pobresa | | augmentant nostres dolors,
| 440 | paga tots aquests favors | | fugint cercant la riquesa. | |
|
|
ROSE. | (Ai, Déu meu! No puc portar | | la palma d'aquest
martiri.) | |
|
|
MELC. | Mes, tal volta és un deliri. | 445 | Com
ens pots abandonar? | | Com pot voler ton bon cor, | | que si
ara mort en Rafel, | | i el segueix mon pare al cel, | | jo perdi
a més ton amor! | 450 | Respon Rosê; el temps avança...
| | Respon que no has volgut fer-ho. | | Una resposta!... L'espero
| | per a omplî'l cor d'esperança. | | No respons? Com pots així | 455 | augmentar les penes mies? | | Tu
amb aquest home fugies? | | Es cert Roser? |
|
|
ROSE. | (Fent un
esforç.) | Es cert; sí! | |
|
|
MELC. | (Abalançant-se
cap a ella, però contenint-se.) | (Déu meu,
Déu meu! Detureu-me! | | Era el camí del suplici.)
| 460 |
|
|
ROSE. | (Si haig d'acabâ el sacrifici, | | mare meva,
forces deu-me!) | |
|
|
MELC. | (Agafant-la la mà de ROSER
per a dir-li una resolució, i trobant-li l'anell.) | |
—79→
|
Què duus aquí? aquell anell | | que va portâ
aquella santa? | | Desgraciada! I no t'espanta | 465 | el faltar
a la fe amb ell? | | I la relíquia! Ben poc | | saps
tu qui és qui la tenia, | | si ho sabessos, cremaria,
| | ton coll com cèrcol de foc! | 470 |
|
|
ROSE. | Deixa-ho a n'els
meus dolors! | | Potsê així, sense esperança,
| | no moriré d'anyorança | | per què viure
de records. | |
|
|
MELC. | Records!... Esperança!... Un
dia | 475 | vaig creure't quan això'm deies, | | i fins tu,
mentint, ho creies, | | creient que en tot pit cabia. | | Ara
comprenc amb horror | | el que causa mos agravis; | 480 | per ço
que ho gasten tos llavis | | és que no'n té gens
ton cor. | |
|
|
ROSE. | Ai, Melcior; per mor de Déu! | |
|
|
MELC. |
Deixa estâ això, desgraciada! | | (Li
treu la'nell i li arrenca la relíquia.) |
|
|
ROSE. | Verge
del Carme, adorada! | 485 |
|
|
MELC. | Vés-te'n sols amb l'orgull
teu. | | Jo morint!... | (Cap
a la finestra.) |
|
|
ROSE. | (Detenint-lo.) Ah! No,
Melcior! | |
|
|
|
|
|
|
ESCENA X
|
|
ROSER,
MELCIOR i MATEU.
|
MELC. | Ah! | (Sorprès
al veure a MATEU.) |
|
|
|
ROSE. | (Gràcies,
Senyor!) | 490 | (Al
cel.) |
|
|
|
ROSE. | (Suplicant
que calli.) | Melcior! |
|
|
|
MELC. | |
—80→
|
No, res, no, pare; no ho volgueu
saber; | | sabent vostre dolor ja sabeu massa. | |
|
|
MATE. | Melcior,
per Déu! Que el meu cor se' glaça. | |
|
|
ROSE. |
(Alenta'm, Verge, amb el teu sant poder!) | 495 |
|
|
MATE. | Respon-me...
què ha succeït? |
|
|
MELC. | Que
amb ma pobresa | | s'ha gelat el més pur i cast amor; | | que en Miquel per encendre'l té riquesa | | i que
ja la Roser n'és sa promesa, | | deixant-me sol amb
mon etern dolor. | 500 |
|
|
MATE. | Què dius! Ho he sentit bé...
Potser delira. | | Deixar-nos la Roser? |
|
|
MELC. | Sí,
pare, sí. | | I tot perquè som pobres! |
|
|
MATE. |
Roser,
mira. | | Mira com plora en Melciô i suspira | | per la
desditxa que m'innova aquí. | 505 |
|
|
ROSE. | (Déu meu,
Déu meu; seré a sos ulls ingrata, | | i tant
que per no ser-ho fa mon cor! | |
|
|
MATE. | Pietat, Senyor; aquesta
pena'm mata!) | | (Pobre fill meu! Si son dolor esclata!
| | Què va a ser d'ell amb tant immens dolor?) | 510 |
|
|
MELC. |
Deixeu-la ja marxar; la vida mia | | la ven maleïda per
un grapat d'or; | | fa bé; també en son lloc
igual faria. | | Si no tingués diners, què, què
tindria | | la que no té ni sentiments al cor? | 515 |
|
|
ROSE. |
(Van ser més tos dolors, Verge adorada!) | |
|
|
MATE. | Queda't,
Roser, per l'amor de Déu! | |
|
|
MELC. | A no sentir ni el
plor n'és condemnada! | |
|
|
MATE. | No m'escoltes així
desapiadada! | |
|
|
ROSE. | Ah! No, ja no pot més el trist
cor meu! | 520 | Em quedaré! |
|
|
|
MELC. | (Trasport d'alegria en tots.) | Sí,
ja ho sabia. | |
|
|
ROSE. | Em quedaré a gosar del vostre
amor. | |
|
|
|
MATE. | (Abraçant-la
tots.) | Dolç alegria!
| | (Canonada.) |
|
|
|
|
|
|
ROSE. | |
—81→
|
Verge
Maria! | 525 | Com vols que's calmi son agut dolor? | |
|
|
|
(Va a consolar a MELCIOR, quan apareix MIQUEL pel fons i
crida; ella es decideix i se'n va, girant-se a cada moment
cap als dos, que, plorant abatuts en una cadira, no veuen
res d'això, fins que senten grans crits i gatzara,
i MIQUEL fuig.)
|
ESCENA XI
|
|
Els
mateixos, PAU i els joves del poble.
|
|
|
|
|
|
|
MELC. | (Gran ansietat.) | Pel
cel! | |
|
|
PAU. | Que ja hem salvat en Rafel! | |
|
|
|
|
ROSE. | Mon cor s'obra a l'esperança! | |
|
|
|
PAU. | En
Bernat, | | que ja'ls diners ha trobat. | |
|
|
ROSE. | Com doncs tan
poc camí avança? | | (Fora
de si, d'alegria, se'n va corrents cap a fora.) |
|
|
|
MELC. | (Donant gràcies al cel.) | Verge
santa! | 535 |
|
|
MATE. | Mes, d'on ha tret el dinê? | |
|
|
MELC. | Vés,
vés a veure si bé. | | (PAU
se'n va.) |
|
|
MATE. | Tanta ditxa quasi espanta! | |
|
|
ESCENA XII
|
|
MELCIOR, MATEU, BERNAT i poble; després
PAU.
|
BERN. | Ja està salvat, gràcia
a Déu! | |
|
|
|
BERN. | I
a sobrar! | 540 | Jo ho vaig dî i vos vau burlar | | |
—82→
|
sempre
tots del parer meu. | | Jo sabia el gènit d'ell. | | Vos
vaig dir:-No és amagat | | a casa cap hisendat.- | 545 | (Molt
marcat.) | I em vau enviâ al burdell. | | Però,
jo, tot mosca morta, | | sempre cavant amb afany, | | fins que
ara... vès si és estrany! | | sota'l padrís
de la porta.. | 550 |
|
|
|
MELC. | Tant
de goig quasi bé aterra! | |
|
|
|
PAU. | (Entrant amb ella.) | Una gerra | | tota plena
d'unces d'or! | |
|
|
MATE. | Ah! Es el dot de la Roser! | 555 |
|
|
BERN. |
La Roser, que, per salvar-vos, | | la vida a sacrificar-vos
| | anava ja. |
|
|
|
|
BERN. | En
Miquel | | salvava a ton fill, casant-s'hi. | 560 |
|
|
MELC. | I ella'l
salvava, entregant-s'hi! | |
|
|
ESCENA ULTIMA
|
|
Els mateixos i ROSER.
|
MATE. | Rosê,
ets un àngel del cel! | |
|
|
MELC. | I el que jo l'he maleïda.
| | No mereixo el teu gran cor. | |
|
|
ROSE. | Sí, Melcior,
sí; el teu amor | 565 | és tant sols qui em dóna
vida. | |
|
|
BERN. | Amb algunes joies bones
| | (S'abracen.) | he pagat a n'els carlistes, | | i en Miquel,
quan les ha vistes, | | ja ha anat a fer ballar mones. | 570 |
|
|
PAU. |
Sant Mateu, qui troba és seu. | |
|
|
ROSE. | Mes hi ha una
santa Madrona | | que diu que qui troba, dóna, | | i ja
mai més patireu. | |
|
|
|
|
|
|
|
|
PAU. | Quina traça
a trobar caus! | | (Un del poble apareix al fons,
dient.) |
|
|
|
|
|
(Tothom corre, com boig, cap al fons,
amb els braços estesos, menys ROSER i BERNAT.)
|
MELC. | Ah! Rosê! Et devem la vida! | |
|
|
|
(Se'n
va amb els altres. Quan ROSER es veu sola, crida a BERNAT
amb alegria immensa.)
|
|
|
ROSE. | (Abraçant-lo.) | Ja estem en paus! | |
|
|
|
(Ràpid. El timbal no para fins que el
teló és baix.)
|