Libre de la primera e segona intencio

Ramon Llull

¹

  —309→  

DEVS INTELLIGIBLE E AMABLE infinidament, vn homenet no conegut, pobre de virtuts e d amichs, indigne per colpes e peccats, fa, ab vostra virtut, aquest libre DE INTENCIO, al seu amat fill, per tal que intencio, per gracia vostra, lo endreç en vos conexer, amar, honrar, e seruir, e benehir; e vera intencio sia en est mon, e en l altesa e honor que li coue. Amen.

CONSIDERANT, e jahent en mon lit, fuy membrant con lo mon es en torbat estament per priuacio de vera intencio, absentada al huma enteniment per deffayliment de voler ordonat en membrar e entendre. E car pochs son los homens que sien en bon estament, segons comparacio   —310→   de aquells qui torben lo mon, qui en lurs obres no han vera intencio; per aço es a mi molt temable lo deffayliment qui es en lo mon; e tem me que lo meu fill, que natura me fa amable,² e qui noueylament ve en lo mon, haja deffayliment de intencio. E per aço compon aquest libre en lo qual sapia mon fill conexer intencio; e que per esta conexença³ son voler a vuyla amar, e seruir, e mostrar a les gents.⁴ En remembrança de les cinch nafres de mon senyor Deus Jhesuchrist, qui es Deu e hom, departim⁵ aquest libre de intencio en cinch capitols consequents, ço es, Diuisio, Deus, Creacio, Encarnacio, Temptacio. Amable fill, aquests cinch capitols⁶ son bastants a hauer doctrina e vs de intencio; e en tot quant cogitaras, parlaras e faras, tu esforça t a hauer ordonada e vera intencio, e no hi sies injurios ni desobedient,⁷ car aur ni argent, casteyls ni ciutats, emperis ni regnats, parents ni honraments, vida ni delitaments, no valen tant con fa vera e devota e ordenada intencio, fortificada en huma coratge, ab deliberacio de franch arbitre, en justificat remembrament, voler e entendre.⁸

  —311→  

AMABLE fill, intencio es obra de enteniment e de volentat qui s mou a donar compliment a la cosa desirada e entesa. E intencio es actu de natural apetit, qui requer la perfeccio que li coue naturalment. Aquesta intencio, fill, de que tu has necessitat, es departida en dues maneres, ço es a saber, primera intencio e segona. Es la primera meylor e pus noble que la segona, per ço cor es pus vtil e pus necessaria; e la primera es començament de la segona, e la segona es moguda per la primera, en tal manera, que la segona es instrument⁹ e apareylament¹⁰ con la primera intencio haja ço que li coue, segons son compliment. A exemplificar me coue, fill, abdues les intencions, per ço que n pusques hauer conexença. E car yo trebayl en ta vtilitat, trebayla tu en entendre ço que yo t mostre de intencio, e enten e remembret d aquestes paraules, per ço que moltes vegades membres e ames e entenes¹¹ intencio en ta conexença. § Si tu, fill, fas fer vn libre a alcun escriua, tu has la primera   —312→   intencio a fer lo libre, e has la segona a donar diners a n aquell escriua qui t fa lo libre. E car mes ames lo libre que los diners que n dones, per aço has al libre la primera intencio, e has als diners la segona. E l escriua fa d aço lo contrari, car eyl ama mes los diners que li pagues per sos trebayls, que no fa lo libre; car si mes amaua lo libre que ls diners, no t donaria lo libre per los diners. § Fill, de la intencio qui es en les obres sensuals e artificials te he parlat; ara t vuyl donar eximpli de intencio en les obres intellectuals, e enten que lo libre que has feyt escriure es per la segona intencio, e la sciencia que n desiges hauer es per la primera, car mes val la sciencia que lo libre. L enteniment que has, fill, es per la segona intencio, e la obra del enteniment, ço es, l entendre, es per la primera, car meylor cosa es la obra de la virtut, que no es la virtut, con sia cosa que la virtut sia per ço que sia sa obra. § La bona obra que tu has, fill, en ton enteniment con entens, es per la segona intencio, e lo merit que n has es per la primera; car tu entens per ço que merit ne hajes. E lo merit que n has per entendre, es per la segona intencio, e la gloria que n hauras per lo merit,¹² es per la primera;¹³ car tu has merit per ço que gloria hajes. E la gloria que hauras, fill, en paradis, si hi entres, sera per la segona intencio; e la conexença que hauras de Deu e la amor, sera per la primera; car meylor cosa es intencio en conexer e amar Deu, que en hauer gloria   —313→   per conexer e amar Deu, con sia cosa que Deu sia pus intelligible e amable, que tu gloriejable. § Tant es, fill, Deus digne de esser conegut e amat, que la intencio que home ha en conexer e amar Deu, car n es digne, no pot pujar en pus alt grau. E per aço se esdeue que meylor cosa es enteniment en entendre, con enten Deu, que no es lo merit ni la gloria que hom ha per entendre; e si aço no era enaxi, seguir sia que intencio fos pus obligada a home, que als honraments de Deu. § Bastantment, fill, te he parlat de intencio artificial en les coses corporals e espirituals, si ho sabs entendre, e sabras ho entendre si ho vols entendre. E con encare¹⁴ te vuyl parlar de intencio natural, enten con l arbre es per la segona intencio, e lo fruyt es per la primera, car meylor cosa es lo fruyt que l arbre. § Lo cors que tu has, fill, es per la segona intencio, e la anima es per la primera, con sia cosa que la anima vayla mes que l cors, e lo cors sia per ço que la anima hi pusca¹⁵ membrar, entendre e amar Deu, e virtuts, e bones obres. § Amable fill, en tres maneres te he donada conexença de la primera intencio e de la segona; e prech te que ta intencio hajes ordonada en tal manera, que no ams per la segona ço que s coue amar per la primera, ni ab la primera no ams ço que no es digne que n sia amat. § Accidentalment, fill, amen los homens peccadors ab les dues intencions¹⁶ desordonades en lurs amors, cor amar vn beyl libre per ço car es beyl, e no amar lo per ço que l entena, es desordonament de intencio; e en   —314→   aytal manera amar lo libre per ço que es beyl¹⁷ es per la primera intencio, e amarlo entendre es per la segona; car hom desordonat fa major força de volentat en fer beyl libre que en entendre lo. § En la volentat, fill, dels homens que amen mes les coses terrenals que les coses espirituals, son enuersades les dues intencions; e aquells homens son per ço peccadors, cor desordonen intencio contra los ordonaments substancials. § En tot cant faras, ni diras, ni cogitaras, fill, hajes conexença de les dues intencions damuntdites, cor tot quant hom fa ni pot fer corporalment e espiritualment, en tot couen esser les dues intencions de necessitat; e la vna no hi pot esser menys de la altra,¹⁸ e en cascuna cosa les pot hom hauer ordonadament e desordonada.

DEVS, qui es sobira be, es intelligible e amable; e per aço, fill, couen se que haja intencio a si mateix; la qual intencio coue esser Deu, con sia cosa que infinidament e eternal sia intelligible e amable; a la qual intelligibilitat e amabilitat se coue esser Deus,   —315→   per lo qual fa intelligibilitat sia entesa, e sa amabilitat sia amada en infinitat e eternitat de entitat diuina, e que ensemps sien vna simple substancia e vn Deu. Sapies, fill, que si Deus no hauia en si mateix intencio, hauria superfluitat en son enteniment, si s entenia, e en sa volentat, si s amaua, pus que no se n seguis vtilitat en Deu de son entendre, e de son amar, en si mateix;¹⁹ la qual vtilitat coue esser egual a Deu en ço que coue esser Deu eternal e infinit; per la qual eternitat e infinitat no pot ni vol sa justicia multiplicar en sa virtut,²⁰ ni pot cessar sa vtilitat en la intencio que ha sa perfeccio eternalment e infinida. § En la intencio de Deu no ha diuisio de primera e segona intencio on sia menoritat,²¹ car tota sa intencio es infinida e eternal; e per aço, fill, no hi pot caber segona intencio. E car la intencio de Deu es, fill, en tan alta excellencia de virtut, per aço es Deu intelligible e amable per si mateix, e ha creada intencio en tu e per tu, per ço que ab aquella l entenes e l ams per la bonea e per la perfeccio de Deu. § ¿Saps, tu, fill, per que Deu es pus amable que temable? Per ço car meylor cosa es amor que temor, car amor es eternalment e infinida en Deu, e temor ha començament. E car Deus es pus amable que temable, per aço te conçeyl, fill, que tu hajes intencio a amar e tembre Deu,²² per ço com es bo, poderos, e gran, e digne de tots honraments; e axi la tua primera intencio hajes   —316→   a amar eyl, e la segona a tembre lo. § ¡Ha, fill! ¡E tan pochs son los homens qui amen vera intencio en amar e tembre Deu! Car los dames homens que Deus amen e temen, l amen per ço que ls don gloria celestial o bens temporals; o lo temen per ço que no ls do pena infernal e trebayls corporals; e Deus es digne que sia amat per ço cor es bo, infinit, eternal, poderos, saui, amant, just, vertader, e complit infinidament e eternal²³ de tots bens. Aquells homens qui amen Deu per ço que ls faça be, e l temen per ço que no ls faça mal, fan de la primera intencio segona, e de la segona fan primera; e per aço, fill, lur intencio es enuersada e falsa, e contra la intencio per que Deu la ha creada. On con aço sia enaxi, donchs, ¿qual justicia jutjara que aytal intencio tan maluada haja gloria sens fi en la intencio de Deu? No es vn hom sol qui haja feyt tant de mal con ceyl qui ha feyt Mafumet, qui tant home ha mes en error; empero mes de mal se segueix con hom no ha a Deu la primera intencio, que no es tot lo mal que ha feyt Mafumet,²⁴ car major be es en vn home qui fortment ama Deu per la primera intencio, que no es mal en tots los homens que son dampnats. On con aço sia enaxi, obri, fill, los vlls de ta pensa, e enten con gran cosa es be qui es per la primera intencio, contra mal qui es per la segona. § No t maraueyles, fill, si lo mon es en tribulacio e en perill, pus que Deus   —317→   es tan poch amat e conegut per deffayliment de vera intencio. On sobre totes aquestes coses te conçeyl e te coman²⁵ que tu te apoders²⁶ aytant con pusques en ta intencio, con ab eyla ams Deu, e l conegues, hauent a eyl la primera intencio, e a tu e a ton prohisme la segona. § Amable fill, no t poria dir ni escriure los bens que per la primera intencio reeb de Deu ceyl qui l ama e l coneix; car los malalts sana, e los pobres enriqueix, e los cechs illumina, e dona consolacio als trebaylats, e esperança a sos seruidors, e lagremes als peccadors, e honraments als menyspreats,²⁷ e restitueix los injuriats. § Fill, l ortola dona de la aygua als arbres per raho dels fruyts; e lo cauayler dona ciuada a son cauayl, per raho del seruey que li fa, e lo mestre paga a son dexeble lo deute per raho del loguer²⁸ que n ha. E donchs, fill, si tu al Deu de gloria, qui es tan abundos de justicia, de poder, de sauiesa e de caritat, has la primera intencio, be pots saber que la tua segona intencio haura son compliment per la primera. § E sapies, fill, que molt es cosa malestant e reprenedora²⁹ amar diners, viandes, e fills, e possessions, e honraments, e les altres coses per la primera intencio, e amar Deu per la segona; e no amar Deu per la primera intencio mas per la segona,³⁰ molt es cosa reprenedora. On con aço sia gran deffayliment d on se seguexquen tants de mals, donchs, molt es necessaria cosa a prehicar e a mostrar a les   —318→   gents, qui ignorantment cuyden amar e conexer Deu ab primera intencio, e aman lo ab segona.

CREA Deus lo mon per intencio que fos amat e conegut per creatura, car per la gran raho que Deus ha en si per amar e conexer, fo, fill, a Deu cosa couinent, crear lo mon,³¹ per tal que sa justicia satisfaes a la alta honor qui s coue a la bonea e a la granea de Deu, la qual ha en eternitat, poder, sauiesa e volentat,³² e en totes ses virtuts. § Amable fill, a Deu no fo cosa necessaria crear lo mon per neguna cosa que sos vtilitat a Deu en la creacio del mon. Mas axi con al rey que sia³³ larch de cor, e abundos de riqueses, se coue donar per sa bonea e per son poder, enaxi a Deu, per compliment³⁴ de infinida larguea e perfeccio en totes virtuts, se couench que creas lo mon, e que faes molt de be. § La intencio que Deus hac en crear lo mon, e la justicia de Deu, se couengren   —319→   ab sa sauiesa e volentat, adonchs con Deu lo mon crea. E per aço, fill, no s couench que lo mon fos creat anans, ne pus tart,³⁵ ne menor, ne major, ni d altre estament; car si nuyl altre estament se couengues a crear lo mon, fora en la intencio de Deu passio e deffayliment. § Amable fill, la intencio de Deu no pres nuyl cambiament³⁶ ne nuyl mudament con crea lo mon, car la intencio que lo mon crea, es Deu infinit, e eternal, e en³⁷ tota perfeccio; e per aço es impossibil que per nuyla cosa que Deus haja creada ni feyta pusca³⁸ esser en Deu negun mudament. § Si en Deu no hagues intencio de engenrar Deu e de procehir Deu,³⁹ fora intencio en Deu pus nobla are con lo mon es,⁴⁰ e menys noble ans que lo mon fos creat, con sia cosa que intencio sens vtilitat no s couenga ab bonea e perfeccio contra ociositat e intencio de⁴¹ vtilitat e⁴² caritat, e de sauiesa e de granea. § Fill, Deus ha creades en lo mon vnes creatures per intencio de altres, enaxi con los corses celestials, qui son creats per donar influencia als terrenals corses elementats, e los terrenals qui son creats per intencio de anima racional, e axi de totes coses que son creades a seruey de hom. § Plora, fill, car elements, plantes, auceyls, besties e totes coses d aquest mon seguexen l orde e la regla de la intencio per que son creades, e home,⁴³ a qui totes aquestes coses son dejus⁴⁴ en intencio,   —320→   es contra la intencio per que es creat, faent peccats, qui son contraris a la intencio de Deu.

AMABLE fill, encarna se lo fill de Deu en lo ventre⁴⁵ de nostra dona sancta Maria, per intencio que demostras als angels e als homens granea⁴⁶ de bonea, poder, caritat, humilitat e larguea. Lo major be que pusca esser creat, es be creat, a Deu ajustat en vnitat de persona; e per aço, fill, la bonea de Deu concorde s ab la major intencio ab que s pot concordar, en crear creatura⁴⁷ ajustant si mateixa a creatura, per intencio que sia amada e coneguda aytant fortment que aquella creatura pusca hauer virtut a Deu conexer e amar. § Poder diuinal no pot pus exalçar poder creat que aquell⁴⁸ que ha a si mateix ajustat; e car lo poder de Deu pot hauer tan gran intencio, per aço caritat, justicia⁴⁹ e granea e bonea se concorden ab poder, per tal que poder vs de tan gran intencio en creatura con creatura pot sostenir. Si infinida virtut e perfeccio fos, fill, contraria a la intencio que   —321→   Deus hac en la carn que pres, fora la intencio menor que l poder que Deus ha en infinida virtut e perfeccio; e seguira s que en Deu fossen les vnes virtuts contra les altres en intencio, e aço es, fill, cosa impossibil. § Per ço que en gloria Deus pogues⁵⁰ donar si mateix a gloriejar home, hac intencio a pendre carn humana, per ço que home en aquell cors glorios de nostre senyor Deus pogues hauer la major gloria, la majoritat de la qual no pogra hauer sens encarnacio e ajustament e vnio de Deu e home. Encarna se, fill, nostre senyor Deus per recrear home, qui era perdut⁵¹ e cahut en la ira de Deu, per lo peccat del primer pare; e aquella intencio que Deus hac en pendre carn humana per recrear home, no s coue a Deu esser primera intencio, e que aquella intencio que Deus hac a pendre carn, per demostrar ses virtuts fos segona, con sia cosa que la justicia de Deu haja pus apropriada intencio a demostrar la granea de sa bonea, poder e sauiesa, que recreacio. § A la gran caritat de Deu se couen,⁵² fill, occasionar home de molt gran intencio, saluant a home franch arbitre; e per aço volch Deus que poder ne donas major poder en home, per amar e entendre la encarnacio, qui es la major e la meylor obra que Deu pusca hauer en creatura, ni creatura reebre.⁵³

  —322→  

AMABLE fill, sots aquest capitol de temptacio, a signifficança dels .xxx. diners on nostre senyor Jhesuchrist fon venut, te vuyl exemplificar intencio per .xxx. rubriques consequents, per tal que per aquestes vies hajes conexença en qual manera intencio e temptacio son diuerses, e concordants, e contraries; e tu, fill, hajes be en ta memoria e en ton enteniment aquest capitol; car molt te sera vtil a conseruar virtuts, e a contrastar vicis, e a obseruar intencio en ço per que est.

FE es, fill, per intencio que hom cregue la veritat que l enteniment no pot entendre; e aquesta fe es en guarda de esperança, de caritat, de justicia, de prudencia, de fortitudo e de temprança. E per aço temptacio diabolical es ab los .vij. peccats mortals temptar fe contra la intencio per que fe es. E car lo   —323→   demoni vol destrohir les virtuts de fe, per aço tempta home en esta manera que ohiras, e encare en moltes d altres maneres semblants a aquestes. § Si tu, fill, creus, e cogites que Deus pare engenra de si mateix Deus fill, e del pare e del fill ix Deus sanct esperit, e lo pare, e l fill, el sanct esperit son vn Deu, no tres Deus; e tu has temptacio que no pusca esser veritat Deus ço que creus en los articles damuntdits, adonchs deus recorrer a fortitudo, a caritat e a justicia que t ajuden a conseruar la fe e la intencio per que te es donada. E fortitudo enfortir te ha ab caritat, qui es ajudant a fe amant la intencio per que es; e justicia te dira que tu no vuyles fer injuria a fe per ço que no entens, e demostrar te ha con tu no has endreçat enteniment en totstemps de entendre tot ço que vols entendre; e per aço coue t creure ço que no pots entendre tro que ho pusques entendre. § Si tu, fill, entens que Deus pare, qui es infinit en essencia e eternal en durament, per poder infinit e eternal, pot de si mateix engenrar Deus fill infinit e eternal, e has temptacio e dupte que sia veritat, considerant que Deus no fa tot ço que pot son poder, adonchs recorre a esperança, a justicia e a caritat; car per esperança e justicia deus creure que Deus pot fer en si mateix obra eternal e infinida que sia Deu e de Deu engenrada, per tal que Deus no sia ocios en si mateix; car justicia te demostra que, pus Deus ha poder de fer, ço es, de produhir Deus en si mateix e de si mateix, con aquesta obra es la meylor e la pus noble que pusca esser, coue que la volentat de Deu vuyla ço que pot lo poder, e lo   —324→   poder faça e no estia ocios, segons que la diuinal justicia ho jutje en la diuinal volentat. § Amable fill, si tu vols entendre ço que creus, sotsposa possibil cosa esser en veritat aquella cosa que desires entendre; car ço que sotsposes es per fe, e fe ajudar te ha a exalçar l enteniment a entendre. E si aço no sotsposaues, en tu faries injuria a la intencio per que fe es, e obehires a temptacio diabolical. E si la cosa que tu entens, fill, no es contra la fe, sapies que adonchs has hauda la primera intencio a aço que entens, e has la segona intencio a la fe, adonchs com sotsposist que poguesses entendre ço que crehies. E si ço que cuydes entendre es contra la fe que d abans hauies, sapies, fill, que aquella cosa que cuydes entendre en los articles damuntdits, no entens; car si ho entenies seria veritat, e si veritat era, la fe que has seria falsa. E per aço, fill, conçeyl te que tu, ab caritat, ab prudencia e ab fortitudo, t ajuts de aytals temptacions, per tal que no sies contra la fe en res que entenes; e si entens aço que vertaderament creus, coue hi esser concordança de primera intencio e de segona.

ESPERANÇA es, fill, per intencio que hom esper de Deu justicia e misericordia e pietat; e aquesta intencio esguarda a les altres virtuts. On si tu, fill,   —325→   est peccador, e desesperes⁵⁴ de Deu per ço con has feyts molts peccats, adonchs est temptat e vençut, e fas⁵⁵ contra fortitudo, caritat, prudencia e justicia; cor ab fortitudo deus esser⁵⁶ fort en ton coratge⁵⁷ tant de temps tro que caritat te faça amar la misericordia de Deu, e tembre sa justicia, per ço que justicia te faça confessar ton peccat, e prudencia membrar⁵⁸ la gran misericordia de Deu. § Si tu, fill, has gran temor⁵⁹ de mort, o de esser vençut per tos⁶⁰ enemichs, o tems perdre⁶¹ riqueses e honraments, o alcuna cosa que molt ames, e vols esser certificat d aquelles coses que tems,⁶² per ço que no hajes malanança,⁶³ adonchs est, fill, temptat contra la intencio per que es esperança,⁶⁴ con ço per que esperança te es donada,⁶⁵ es per ço que vses de ella, e que tu te⁶⁶ confies en la ajuda de Deu; e es te meylor cosa estar ab temor e hauer esperança, que esser segur e esser sens esperança. On con aço sia enaxi, donchs, justicia, fortitudo e prudencia te ensenyen con tu hajes la primera intencio a esperança, e la segona a la malanança que sostens sots⁶⁷ esperança. E si tu, fill, creus en mes paraules, amaras la intencio per que es esperança,⁶⁸ e vsaras de esperança e de⁶⁹ les altres virtuts, per lo qual vs seras agradable a les gents e a Deu.

  —326→  

CARITAT es, fill, per intencio que hom am Deu e si mateix e son prohisme. Aquesta virtut se ajuda ab la virtut⁷⁰ matexa, e ab la intencio per que son les altres virtuts. E si tu, fill, est temptat contra caritat, ajuda t ab la intencio per que es caritat, e ajuda sa intencio⁷¹ a conseruar ab les altres virtuts; cor conseruant⁷² en ton coratge la intencio per que es⁷³ caritat, vençras la temptacio; en lo venciment de la qual vençras los peccats, e exalçaras les virtuts. § Si tu, fill, ames ton senyor terrenal en les coses terrenals per la primera intencio, e tu mateix per la egona, tu has caritat qui s concorda en⁷⁴ ton coratge ab justicia, e fortitudo, e prudencia, e temprança, e fe, e ab esperança, car justa cosa es amar en los bens temporals mes son rey o⁷⁵ son princep que si mateix, con sia cosa que l princep sia en pus noble intencio que l vassayl, per ço con pot fer dels bens temporals major vtilitat, e esquiuar mes de mal que l vassayl. § Fortitudo es en aytal⁷⁶ amor, per ço con dona passio amant los delits d aquest mon, mes en altre que en si mateix; prudencia hi es per ço con gran merit ne es guanyat; temprança es, fill, en la damuntdita caritat per ço car hi es continencia e abstinencia; e fe no hi pert son dret   —327→   per ço car creu en la justicia de Deu; e aço mateix se segueix, fill, de esperança. On con tu, fill, est temptat en los bens de ton senyor a apropiar a tu mateix, o est pereros a defendre l de los seus enemichs,⁷⁷ adonchs deus recorrer⁷⁸ a caritat e a les altres virtuts, e saluar⁷⁹ a caritat la intencio per que es, segons que damunt te hauem⁸⁰ exemplificat. § Si tu, fill, ames mes tu mateix que ton senyor en los bens celestials, adonchs vses de caritat en tu per la primera intencio, e en ton senyor per la segona,⁸¹ e en aquell vs has⁸² justicia, prudencia e esperança. Justicia has en ço que l senyor terrenal has per intencio que Deu hajes en gloria sens fi; prudencia has en aço que vses de la intencio per que tu est e per que es ton senyor terrenal, cor aquella cosa es prudencia qui conserua contra temptacio la final raho per que es la cosa; e esperança has, fill, en ço que esperes gloria tractant en virtuts de coratge, mes que en les virtuts de ton senyor o de ton prohisme. § Sapies, fill, que a tu es donada companyia e amistat de ton prohisme per intencio que en aquell obres ab caritat, segons la intencio per que te es donada caritat;⁸³ e si tu ames ton prohisme per la segona intencio, e tu mateix per la primera, has en aquella amor justicia, esperança e prudencia. Justicia has, cor per ço que vses de caritat te es donada societat;⁸⁴ esperança has en ço que esperes, per vs de caritat, guasardo; e has prudencia en ço que sabs   —328→   guanyar merit de gloria, e creus en ton enteniment la gloria qui s dona per obra meritoria.⁸⁵ § Si tu, fill, ames Deu en ton prohisme per la primera intencio, e ames ton prohisme per la segona, e est temptat que fasses lo contrari, recorre a justicia, esperança, prudencia e fortitudo, e jutja en ton coratge la intencio per que es caritat e les altres virtuts, e compara Deu a majoritat de noblea e de poder, bonea, sauiesa e amor; e ton prohisme compara⁸⁶ a menoritat, començament e mortalitat, e ab los altres deffayliments que son en home. E si tu, fill, has aytal art e manera⁸⁷ contra temptacio, leugerament pots esser en la amistat de Deu.

JVSTICIA es, fill, per intencio de egualtat feyta entre major e major, major e menor, e menor e menor⁸⁸ en contra desagualtat en coses on se coue concordança. Aquesta justicia, fill, hauras e amaras si coneixs e ames ço per que est, e contrastes a temptacio qui ab injuria se coue. § Si tu, fill, est peccador, e t coneixs per peccador, e vols e ames peccat⁸⁹ per la primera intencio, e injuria per la segona, adonchs est temptat en ço que   —329→   entens e ames, e vols e ames lo peccat per primera intencio, e injuria per segona; e per aço priues en tu justicia ab ses sors, qui son⁹⁰ esperança, caritat, prudencia, fortitudo e temprança, e en tu no es justicia, cor tu has mesa en ton enteniment e en ta volentat, injuria; e caritat no has, car mes ames peccat, e esperança cuydes hauer en ço que ames peccat, e cuydes exir de peccat;⁹¹ per aço has lo contrari de prudencia, ço es, ignorancia e foylia, car no saps quant te viuras, ne est cert si Deus te volra perdonar, pus que tu desames Deu en la amor que has a peccat. E cor injuriosament cuydes hauer esperança, per ço la justicia de Deu no vol que en tu, amant peccat, sia esperança ne les altres virtuts. § Intencio e justicia se concorden, fill, contra injuria e temptacio, cor injuria es contra justicia e contra intencio ab temptacio feyta en la segona intencio, per ço que pusca destrohir la primera, en tal manera que intencio sia enuersada e contra ço per que als homens es donada. E si tu, fill, aço vols entendre, donchs, enten: Con tu, fill, ames per la segona intencio los trebayls que sostens per justicia, amant tu justicia per la primera intencio, adonchs injuria tempta fortitudo en caritat, per tal que caritat se vença en lo hujament dels trebayls.⁹² E si caritat es vençuda per priuacio de fortitudo, justicia ha perdudes ses rayls e ses forçes en prudencia e temprança, qui ab caritat e fortitudo se regien; e per aço priua la segona intencio en primera.⁹³ E con sens⁹⁴   —330→   la segona intencio la primera intencio no pot romanir en justicia, per aço mor justicia en la priuacio de la primera intencio, e neix injuria; e la primera intencio es enuersada en ta volentat, qui ama mes repos e benanançes que sostenir trebayls per justicia. On con aço sia enaxi, donchs, si tu, fill, ames justicia, guardet de injuria e de temptacio⁹⁵ qui començen en la segona intencio a destrohir justicia.

PRVDENCIA es, fill, per intencio que ls homens sapien amar⁹⁶ virtuts e esquiuar vicis, en amar Deu e conexer, e en amar cascun home si mateix e son prohisme. Aquesta prudencia es temptada moltes vegades en los homens per los peccats mortals e venials; la qual temptacio se fa per la⁹⁷ intencio per que prudencia es; cor desuiada prudencia de la intencio per que es donada a home, es son desuiament occasio que sia en home lo contrari de prudencia, lo qual contrari es ignorancia e foylia.⁹⁸ § Amable fill, prudencia e sauiesa son quaix vna cosa matexa; on si tu est temptat per ignorancia, recorre al enteniment, e ab aquell enserca en la memoria les coses que l enteniment hi estoja⁹⁹ e hi conserua; les quals coses son remembradores   —331→   ab justa volentat atemprada per fortitudo de coratge contra accidia, que ab ignorancia se coue. E con tu, fill, hauras entesa la cosa e remembrada en la memoria, adonchs tu la dona ab justicia a la volentat, per tal que la volentat e justicia seguesquen la intencio per que prudencia es en home. § Prudencia, fill, es virtut qui requer volentat illuminada per enteniment, e jutjada per justicia, per ço que esperança, caritat, fortitudo e temprança conseruen a prudencia la sua intencio, la qual es elegir be major,¹⁰⁰ e esquiuar major mal ans que menor, e trer de mal be, e hauer art e manera de menar¹⁰¹ los accidents e los feyts¹⁰² segons que s couenen en temps e en loch, en parlar e en caylar, en cogitar e obrar, e en les altres maneres d aquest semblant.

FORTITVDO es, fill, per intencio que volentat sia en huma coratge ab atemprat voler, mesurat per justicia,¹⁰³ caritat, prudencia e esperança, per ço que hom sia forts en coratge contra vilania,¹⁰⁴ maluestat e engan, ab que es temptada fortitudo, per tal que en huma voler sia desesperança, injuria, ignorancia e enamistat on pusca entrar erguyl, volpelatge, falsia,   —332→   ira, auaricia e injuria.¹⁰⁵ § Sapies, fill, que ab fortitudo estan forts virtuts contra vicis, e per absencia de fortitudo son forts vicis contra virtuts; e per ço temptacio tempta home contra fortitudo ab menaçes o ab pobrea, o ab ira, o ab mala volentat, o ab riquea, o ab beylea de persona, o ab delitaments mundanals, e encara ab honraments, e ab les altres coses semblants a aquestes. § Amable fill, la temptacio de que jo t parle se fa en la libertat de la volentat ab peccat venial en la segona intencio, adonchs con tu est per alcun home desonrat o menaçat, o con has fretura o despagament¹⁰⁶ de alcuna cosa. Cor si tu ames esser menyspreat¹⁰⁷ per ço que hajes paciencia e humilitat, e ta volentat se vol alterar a amar honrament, amant desonor en aquells homens qui t menysprean, adonchs fortitudo se aflaqueix en justicia, caritat e prudencia, que ab paciencia e humilitat se han¹⁰⁸ sotsmes en fortitudo contra debilitat de coratge. § Amable fill, si vols esser sotsmes a fortitudo, seras franch contra vicis, e no parlaras tro que entenes la intencio per que vols parlar, ne iras en loch tro que justicia e caritat te donen licencia de anar e obrar en ço on justicia e caritat volen estar, e saluar a fortitudo¹⁰⁹ son dret e sa honor. E si tu, fill, has fortitudo, vençras tu mateix e tos enemichs, e menysprearas engans, erguyl, viltats e fayliments. § Con tu, fill, seras temptat, e t sintras mudar en altre estament contra l estament en que esser solies ans que temptacio te temptas, adonchs es temps   —333→   de vsar de fortitudo, ab la qual deus prouar¹¹⁰ prudencia, justicia, caritat e temprança, per ço que t ajuden contra la temptacio ab esperança, en la qual te guardara ab abstinencia, priuant la temptacio, e mudant ton consirer en bones cogitacions on seran vençudes diabolicals temptacions.

TEMPRANÇA, fill, es per intencio que ab justicia sia¹¹¹ en lo mija de dues estremitats¹¹² concordants ab injuria.¹¹³ Aquesta temprança,¹¹⁴ fill, conserua la intencio contra temptacio ab caritat, prudencia, justicia e fortitudo; cor caritat met¹¹⁵ justicia en la volentat, per ço que vuyla metre¹¹⁶ son voler en mig de amdues estremitats; en lo qual mija esta lo voler pres per fortitudo e prudencia ab libertat amada e jutjada per manera de merit nat de libertat ab virtut de volentat, on justicia, caritat, fortitudo e prudencia han, ab temprança, ajudat de temptacio,¹¹⁷ qui s concorda ab les dues estremitats on estan vicis contra temprança. § Amable fill, temprança pot hom hauer en menjar, parlar, vestir, anar, cogitar, voler e entendre, e en les altres coses semblants a aquestes. E cor de cascuna de les coses   —334→   damuntdites pot hom vsar en poca o en trop gran quantitat, per aço es a hom donada temprança. E si tu, fill, est temptat contra temprança, coue que t ajuts ab les altres virtuts ab que temprança se mante;¹¹⁸ cor esperança li ajuda per cogitar guasardo, e justicia li ajuda¹¹⁹ a sostenir passio per conseruar sanitat, e caritat fa mes amar temprança que los plaers per los quals temprança esdeue en priuacio, e prudencia mostra con perillosa cosa es intemprança; e fortitudo enforteix la volentat ab abstinencia e paciencia. § Amable fill, temptacio comença a temptar home a vegades en la estremitat major, e a vegades en la menor. ¿E saps per que? Per ço que si per vna estremitat no pot gitar temprança del mij loch, que la n git ab l altra estremitat. E per aço, fill, te conseyl que la temptacio contrasts¹²⁰ ab fortitudo e ab abstinencia tant de temps tro que venga¹²¹ justicia, prudencia e caritat; cor justicia te mostrara, ab prudencia, que mes val temprança en lo mij de les dues estremitats, ço es, sobrefluitat¹²² de gran o de poch, que no fa intemprança en abdues les estremitats; e caritat te fara amar ço que meylor es, si ans que hajes intemprança¹²³ la vols conseruar¹²⁴ en ta memoria, volentat e enteniment.¹²⁵ ¡Fill! Ab virtuts te he exemplificada la obra de temprança e de virtuts, e la intencio¹²⁶ per que se n pot hom deffendre de temptacions feytes per vicis   —335→   e esperits malignes: are t vuyl dir dels .vij. peccats mortals.

GLOTONIA, fill, es vici per sobrefluitat de menjar e de beure; lo qual vici esta en voler desordonat per absencia de temprança desamada¹²⁷ per volentat;¹²⁸ e aquest vici, fill, no es per nuyla intencio que sia creada, mas que es cosa accidentalment venguda a destrohir la intencio per la qual es creada temprança. § Amable fill, tots los accidents virtuoses son creatures, cor enaxi s coue, per ço que Deus sia creador de tots bens; mas los accidents vicioses no son creatures, ans son inclinacions con les creatures esdeuenguen¹²⁹ a no res, e que en eyles no sia la intencio per que son. E per aço, fill, axi con lo demoni tempta home per destrohir temprança, enaxi l angel benigne tempta hom per ço que haja temprança, per tal que glotonia no l enclin a malaltia per sanfoniment¹³⁰ de trop menjar e beure, d on li venga la mort. § Necessitat de menjar e de beure es, fill, per sostenir vida, e glotonia es per massa menjar e beure. On con tu, fill, hajes menjat e begut atempradament, segons¹³¹ justicia,   —336→   e vols menjar e beure mes que no t coue,¹³² adonchs l angel a qui Deus te ha comanat,¹³³ te conseyla en justicia, prudencia, fortitudo e continencia, que tu hajes abstinencia e temprança, per ço que no sies inclinat per glotonia a colpa e a peccat. § Home glot ha, fill, la segona intencio a ajustar riqueses,¹³⁴ per ço que pusca menjar; e per aço ha la primera intencio a menjar, la qual primera intencio lo fa massa menjar e beure, e fa crexer la segona intencio tan fortment en ajustar riqueses, que n fa ladronicis, engans e fayliments.¹³⁵ E con la primera intencio es pus forts que la segona, per aço esdeue que los homens se empobrexen, e degasten¹³⁶ lurs bens per trop menjar, per lo qual son pererosos, dormidors, e malalts contra¹³⁷ diligencia en ajustar¹³⁸ riqueses a conseruar.¹³⁹ § Si tu, fill, vols destrohir en tu golositat,¹⁴⁰ ama glotonia per la segona intencio, e temprança per la primera, con justicia, que es major en fortitudo per la primera intencio que per la segona, te fara ahirar golositat esser¹⁴¹ en primera intencio, e prudencia te fara amar la libertat que has de golositat, per ço que n pusques mils vsar de temprança en¹⁴² caritat, justicia e fortitudo. § Sapies, fill, que no es nuyl peccat en que tant hom sia ignorantment e que no hi cuyda esser, con es peccat de gola; ne per nuyl peccat hom no pecca tan souen con fa per glotonia; ni per nuyl peccat no ve tan   —337→   souen mort, malaltia, pobrea e deffayliment de seny¹⁴³ con fa per gola; e per ço te conseyl, fill, que molt te sia temedora cosa peccat de gola.

LVXVRIA es, fill, peccat concebut en volentat, on injuria se esforça¹⁴⁴ a destrohir la intencio per que es castedat; e luxuria es occasio on castedat pot esser exalçada per fortitudo de volentat ahirant luxuria, on es temptada volentat contra prudencia, caritat e virginitat. Si tu, fill, est temptat per luxuria, hajes la primera intencio a castedat, e la segona a la temptacio,¹⁴⁵ con per la temptacio pots hauer fortitudo, justicia, caritat e prudencia amant castedat. Empero si la temptacio de luxuria multiplicaua en ton coratge tan fortment, que fortitudo se enclinas a debilitat, gita, fill, luxuria de la segona intencio ab ignorancia, ço es, oblidant luxuria e totes ses circunstancies, e membra altres coses ab qui fortitudo se coue ab castedat. § Amable fill, golositat, enueja, erguyl e injuria han concordança ab luxuria, e per ço, con seras temptat per luxuria, membra encontinent temprança¹⁴⁶ contra gola, e humilitat contra erguyl, e leyaltat e continencia contra enueja, e justicia contra injuria, e en   —338→   aquell remembrament met prudencia e caritat. § Amable fill, beyls vestiments e beylea de fayçons son coses ab que luxuria¹⁴⁷ tempta los amichs de castedat; e membraments de la mort, e la sutzetat qui s fa en la obra de luxuria,¹⁴⁸ e entendre la beylea e nedea de pura castedat e virginitat en humana pensa son coses ab que castedat es temptada a esser en la primera intencio.¹⁴⁹ § Amable fill, a destrohir luxuria coue esser castedat per la primera intencio, e caritat, justicia, prudencia, fortitudo e temprança couenen esser per la segona intencio, per ço que seruesquen a la primera, e que luxuria no pusca arraygar en la primera ne en la segona intencio. § Sapies, fill, que la segona intencio es doble a vegades, ço es saber, que aquella libertat que tu has en hauer luxuria, es amadora per la segona intencio, per ço cor mils ne pots amar l altre intencio qui es segona, ço es saber, aquella on caritat, justicia, prudencia e fortitudo seruexen castedat, con es en la primera intencio. On con aço sia enaxi, donchs, per amor d aço te conseyl, fill, que en ta anima multiplichs pus fortment en majoritat la segona intencio que has a castedat,¹⁵⁰ que la segona intencio que has a luxuria,¹⁵¹ segons lo qual multiplicament ha esdeuengut, per manera de comparacio, en la primera intencio la segona, qui es dejus la primera on esta castedat.¹⁵² § Amable fill, ab oracio, contriccio e   —339→   afliccio, e ab fugir a auinentesa¹⁵³ de fer fornicacio pots destrohir luxuria en ton coratge, con ne has temptacio. E si totes aquestes coses damuntdites no t son bastants, multiplica lur quantitat en caritat, fortitudo, justicia e prudencia en la libertat que n has en ta volentat e possibilitat. § Contra temptacio de luxuria coue, fill, fer diuerses comparacions, ço es saber, que ab prudencia home compare qual cosa es elegidora e amable, o vicis o virtuts, o la presencia de Deu o sa absencia, o sanitat o malaltia, e axi de les altres coses semblants a aquestes, e que caritat, justicia e fortitudo sien concordants ab prudencia, qui es per intencio con les coses bones sien en caritat, e les males en son contrari.

AVARICIA, fill, es intencio enuersada contra la intencio de larguea qui s concorda ab esperança, caritat, justicia e fortitudo contra auaricia, superbia, accidia, enueja e ira. On si tu, fill, est temptat per auaricia, en ta larguea sapies hauer ordonament en la primera intencio e en la segona ab esperança, caritat, justicia, prudencia e fortitudo contra auaricia, superbia, accidia, enueja e ira. § Amable fill, hom   —340→   auar simplement es pus auar que altre home¹⁵⁴ per ço con ama riquea per la primera intencio, e ama per la segona les coses ab que ajusta la riquea, e ab que la conserua; on aytal hom auar es temptat e vençut en l enuersament de les dues intencions, cor riquea deu esser amada per la segona intencio, e ço per que riquesa es amadora son los bens que justicia vol multiplicar per larguea, caritat e esperança. Alcuns homens son, fill, qui son auars per intencio de gola, cor amen molt menjar; altres son auars per fama, cor volen esser lausats per les gents per nom de riquea; altres son auars per enriquir sos infants, e axi de les altres coses semblants a aquestes. On aytals homens son temptats contra esperança, justicia e caritat qui ab larguea se couenen; e amen auaricia per la segona intencio, e les coses damuntdites amen per la primera. On si tu, fill, vols vençre auaricia, hajes prudencia ab que sapies mudar e guardar les dues intencions, amant viandes, honraments e fills per la segona intencio, e Deu per la primera. § Amable fill, molt fortment te conseyl que tu no hajes auaricia, con sia vici qui dona a sos sotsmeses gran passio, cor per injuriosa intencio la volentat no s pot sadoylar de ajustar riqueses, en lo qual ajustament ha molts perills e trebayls, e aço mateix se esdeue de conseruar riqueses;¹⁵⁵ e home auar tots jorns esta sospitos, e duptos, e temeros contra leyaltat e esperança; e accidia li fa desijar mal, e   —341→   enueja lo turmenta ab ira en ço¹⁵⁶ que no pot complir sa volentat guanyant o perdent,¹⁵⁷ e de negun deffayliment ne tort auaricia no dona a consciencia nuyl¹⁵⁸ cessament ne remey. § ¡Ha, fill! ¡E tants son los homens qui son auars e no ho cuyden esser! ¡E tants son aquells qui per auaricia moren ans que no morrien!¹⁵⁹ ¿E sabs, fill, per que hom auar no coneix en si auaricia? Per ço cor no ha conexença en son voler desordonat per la primera e segona intencio. ¿E sabs, fill, per que hom mor ans que no morria per auaricia? Per ço cor Deus vol que aquells bens que hom auar embarga, als pobres seruesquen, e fassen vtilitat en altres homens, con Deus no ha feyts molts bens temporals per estar ocioses, sots possesio dels homens auars qui vtilitat hi embarguen.

SVPERBIA, fill, es punible obra de volentat contra humilitat; e cor humilitat es per intencio que home conega con per creacio es esdeuengut de no res, e que se humiliy a Deu, qui es eternalment infinit en esser complit de tots bens, per ço, fill, superbia es esdeuenguda en home accidentalment per contrastar a home en humilitat, e que home ab caritat, ab justicia,   —342→   ab prudencia e ab fortitudo se combata a fortificar humilitat contra superbia, per tal que en si mateix haja conexença con es esdeuengut de no res, e con es obligat a conexer e amar lo sobira be.¹⁶⁰ § Si tu, fill, est temptat per superbia de riquea, o d amichs, o de força, o de beylea, o de sciencia, o de ardiment,¹⁶¹ o per alcuna altra cosa semblant a aquestes, encontinent, fill, recorre a prudencia e a fortitudo,¹⁶² per ço que t aporten a justicia, la qual ordone en tu les dues intencions, donant la segona intencio a riqueses, a honraments, a amichs, a força, a beylea, a sciencia¹⁶³ e a ardiment; e la primera intencio dona a Deu qui de no res te ha creat, e per tu a la mort en humana natura es humiliat e vnit. § Amable fill, hom erguylos es temptat per humilitat en lo menyspreament en que es de les gents, cor a home on sia erguyl¹⁶⁴ no s coue honrament. E cor eyl vol esser sobre tots homens honrat, e es en tots desonrat,¹⁶⁵ en quant cascun lo menysprea en son coratge, per ço desonor¹⁶⁶ lo deuria humiliar per justicia; lo qual humiliament seria honor si s jutjaua a esser menyspreat per les gents, hauent la segona intencio¹⁶⁷ al menyspreament, e a humilitat la primera. § De necessitat se segueix, fill,¹⁶⁸ que si humilitat es per la segona intencio, e honrament es per la primera,¹⁶⁹ que home erguylos haja a erguyl la segona intencio, e al honrament la primera.   —343→   On con aço sia enaxi, donchs,¹⁷⁰ abdues les intencions de home humil son contraries a les dues intencions de home erguylos. ¿E sabs per que? Per ço con les dues intencions de home humil fan ço per que son en caritat, en justicia, en prudencia e en fortitudo; e per aço tenen lo humil en¹⁷¹ honrament: e les dues intencions de home erguylos tenen lo desonrat,¹⁷² per ço con ab injuria e ab lo contrari de caritat e prudencia e fortitudo se coue desonor.¹⁷³

ACCIDIA, fill, es peccat confus e contrari á la intencio comuna, per la qual son esperança, caritat, justicia, prudencia, e fortitudo. E per ço, fill, de negun peccat no han los homens tan poca consciencia ne conexença con han de peccat de accidia. § Accidia es amar mal e desamar be en tota virtut; e per aço lo demoni tempta los homens per accidia, per tal que ab eyla los pusca induhir a gola, o a luxuria, o a alcun altre peccat. E per aço, fill, tota hora que tu sies temptat per accidia, recorre a la intencio per la qual es en tu esperança, e caritat, e les altres virtuts, e guarda en qual virtut te tempta pus fortment   —344→   lo demoni ab accidia, e enforteix aquella ab les altres virtuts,¹⁷⁴ donant a Deu la primera intencio, e a les virtuts la segona, e donant a la virtut on pus fortment est temptat la primera intencio, e a les altres virtuts ab que la vols fortificar¹⁷⁵ dona la segona. E si tu, fill, sabs e vols hauer la art e la manera demuntdita, poras mortificar la temptacio e hauer les virtuts a ella contraries. § Amable fill, per negun peccat no es tan signifficable saluacio e dampnacio con es per accidia; e aço es per tal con se ajusta mes a comunitat que altre peccat; per la qual major comunitat saluacio es mils signifficada en los homens amadors mes de be comu que de be especial, con sia cosa que be es major e pus vtil en comunitat que en especialitat. E per aço, fill, hajes a be comu la primera intencio, e a be especial la segona. § Amable fill, ¿sabs per que es temptacio diabolical en home accidios qui ab negligencia¹⁷⁶ e peresa se coue? Per ço que los homens diligents, e justs, e amadors de be sien menyspreats e desamats en lurs obres. ¿E sabs, fill, per que es temptacio de angel benigne en home on es accidia? Per ço que tota hora que la accidia comença a venir,¹⁷⁷ hom se despert a cogitar en bones¹⁷⁸ cogitacions, e hom se appareyl a esser amador de be. E per aço, fill, mala temptacio es excitacio de bona obra en home amador de be, per ço que no sia¹⁷⁹ ocios en cogitar e en obrar¹⁸⁰ be de son poder.

  —345→  

ENVEJA, fill, es seruenta de glotonia, de luxuria, de superbia, de auaricia, de accidia e de ira, contra esperança, caritat, justicia, prudencia, fortitudo e temprança. On¹⁸¹ si tu, fill, est temptat de enueja, encontinent recorre a prudencia, per tal que eyla te certifich,¹⁸² segons qual peccat enueja te tempta pus fortment, e¹⁸³ a qual virtut enueja, en aquella temptacio, es pus contraria. § Amable fill, si enueja te tempta ab golositat, recorre a temprança, a la qual dona la primera intencio; e a aquella vianda que enueja te fa desijar dona la segona, e justicia enfortira¹⁸⁴ ton coratge ab prudencia, qui t aportara vtilitat en caritat contra golositat. E aquesta regla matexa pots hauer, fill, contra enueja, per qualque virtut o vici sies temptat. § Molts homens, fill, son qui han anueja o altre vici, lo qual no volrien hauer; mas cor no han la manera con la sapien conexer ne mortificar,¹⁸⁵ per aço estan en lo peccat. E si eyls, fill, sabien vsar de la primera intencio e de la segona, segons la art e la manera dessusdita, porien e sabrien mortificar e conexer los peccats en que son, e contrastarien a temptacions, e fortificarien virtuts.¹⁸⁶ § Fill, no hajes enueja, cor ans   —346→   que fosses, res no hauies; ni ço que Deus dona a ton prohisme no ho enueiges, cor Deus ha que donar, e ço que dona es carrech¹⁸⁷ a aquells qui ho prenen, e on mes los comana e ls dona, ab major¹⁸⁸ perill ho possehexen, e lur anima n es pus luny a vida contemplatiua, qui es meylor vida que actiua; la qual vida actiua es major trebayl en riquea que en pobretat. § Amable fill, enueja dona tristicia, e tol leticia, e fa atalentament no sadoylable,¹⁸⁹ per lo qual ve passio de ira contra caritat e justicia, qui sanen o guarexen volentat¹⁹⁰ de tristicia ab fortalea¹⁹¹ de coratge per esperança, leyaltat, temor, humilitat, abstinencia e temprança.

IRA es, fill, per intencio que paciencia pusca nexer de caritat, justicia, fortitudo e temprança, contra la temptacio que l demoni¹⁹² fa a aquestes virtuts¹⁹³ ab ira, per ço que ls homens hajen impaciencia, qui es vici contrari¹⁹⁴ a virtuts. E per aço, fill, paciencia es per la primera intencio, e ira es per la segona, e abdues les intencions son contraries; cor enaxi con la primera e segona intencio se concorden en diuerses virtuts, ço es a saber, quant alcuna virtut ha sa obra, per ço   —347→   que la haja altra virtut, enaxi¹⁹⁵ primera e segona intencio son contraries, con la vna intencio deuayla de virtut, e la altra de vici. § Si tu, fill, est temptat per ira, recorre a fortitudo, e esta forts en ton coratge¹⁹⁶ tant de temps tro que sia venguda caritat, justicia e prudencia, qui enfortesquen ton coratje contra ira; en la qual fortificacio¹⁹⁷ neix paciencia començada per abstinencia, adonchs quant començes a hauer¹⁹⁸ fortitudo contra ira per passiua volentat, obedient a illuminat enteniment. § Amable fill, ira ve soptosament,¹⁹⁹ e creix en la membrança, del fayliment o de²⁰⁰ la injuria qui a hom es feyta; e per aço soptosament deu home recorrer a fortitudo, a abstinencia, e a les altres virtuts, per tal que la volentat pusca hauer deliberacio a amar fortitudo per la segona intencio, e paciencia per la primera; e caritat pusca amar perdo²⁰¹ e pietat per la segona intencio, e en si matexa merit per la primera; per lo qual merit esperança letifica coratge de home pacient ab justicia e prudencia contra auaricia, e superbia, e enueja, e accidia, e colpa, e pena. § Si tu fill, dius que no pots hauer paciencia ne abstinencia con est feylo o irat,²⁰² adonchs tu negues negun²⁰³ poder de libertat²⁰⁴ en ta franca volentat,²⁰⁵ en la qual nostre senyor Deu ha ordenat con fortitudo, prudencia e justicia, ab caritat e paciencia, sien contra mala volentat, impaciencia e ira; e per aytal negacio affermes que en la libertat   —348→   han poder ira e impaciencia contra la justicia, sauiesa e misericordia de Deu. § Amable fill, la nau, ne lo casteyl, ne la ciutat no son feyts en vn dia tan solament, ans hi coue aytant de temps con se coue a la materia e a la forma per que venen a compliment. E per ço, fill, ira no mor soptosament moltes de vegades, e dura longament, per ço cor los homens no la saben oblidar²⁰⁶ ne mortificar ab virtuts; lo qual mortificament de ira farien si soptosament, ab gran fortitudo, a les virtuts, qui son contra ira, recorrien, e les dues intencions ordonauen, amant per la segona intencio ço per que²⁰⁷ home ha occasio de ira, e les virtuts amant per la primera intencio. § Fill, no desames la libertat²⁰⁸ que has en ço que la segona intencio pots mudar en primera,²⁰⁹ e la primera en segona; cor si d aço te podies escusar segons veritat,²¹⁰ seguir sia que la tua volentat²¹¹ no hagues libertat en virtuts e en vicis, e seria ta volentat de bestia, e no de home; e con aço es impossibil, donchs, ama, fill, paciencia contra ira. § Amable fill, en les virtuts e en los vicis damuntdits açi te hauem exemplificada temptacio e intencio en qual manera son en home, are te volem exemplificar en aquestes rubriques conseguents, per tal que sapies e hajes tristicia de la injuria que es feyta en est mon a intencio per temptacio de vicis contra virtuts; per la qual injuria hajes, fill, en tos vlls plors, e n ton cor suspirs e dolors.

  —349→  

ORACIO es, fill, per intencio que anima haja Deu en son membrar, entendre e amar; cor enaxi con es menjar e beure per sostentar vida corporal, enaxi es oracio per sostenir en la anima²¹² la intencio per que li es donada memoria, enteniment e volentat. § Amable fill, molt hom es temptat en sa oracio amant Deu per la segona intencio, e amant²¹³ vida o riqueses, honraments, infants o altres coses per la primera intencio. E per aço, fill, aytal oracio es a Deu molt desagradable,²¹⁴ con sia cosa que eyl sia digne de esser amat per la primera intencio sobre totes coses.²¹⁵ On per aço, fill, con tu pregaras Deu, obri los vlls de ta anima, e guarda t que no ames Deu per la segona intencio; car si ho fas, indigne est que sies exausit en ta oracio, en la qual est contra esperança, caritat e justicia. § En oracio, fill, deuen los homens pregar Deu ab la primera intencio que ls do les coses espirituals, ço es saber, virtuts; e les temporals deuen²¹⁶ demanar a Deu per la segona, con sia cosa que la intencio per la qual son les coses temporals sia la segona, e ceyla per que es fe, esperança, caritat e les altres virtuts, sia la intencio primera. E con lo demoni ahira oracio, per ço, fill, tempta los homens en la   —350→   primera intencio e en la segona, conseylant que hom prech Deu per les coses terrenals per la primera intencio. § Oracio de boca es, fill, per la intencio segona, e oracio de pensa es per la primera; e per ço lo demoni tempta los homens que muden les intencions, adorant²¹⁷ Deu per paraules, e cogitant²¹⁸ en altres coses vanes temporals; per les quals cogitacions son contraris²¹⁹ a oracio, e cuyden se los homens que per moltes paraules sien exausits,²²⁰ jatsia aço que en lur pensa hajen moltes e vanes cogitacions contraries a ses paraules.²²¹ § Fill, con volras fer oracio tempta t tu mateix si est pus appareylat²²² a pregar Deu per vtilitat de tu mateix o de ton prohisme, que a demanar a Deu que t don virtuts, o que t deffena de vicis; e tempta ta volentat en qual virtut es pus appareylada de contemplar, ne qual vici li es pus ahirable; e tempta en la oracio loch e temps pus couinent, e guarda si nuyl vici te fa embargament.²²³ E en esta temptacio ordona la primera intencio a les coses pus nobles, e la segona a les menys nobles. § Amable fill, en la oracio coue esser, segons caritat e justicia, be comu per la primera intencio, e be especial per la segona. E per aço lo demoni tempta home con per sa vtilitat prech per la primera intencio, e per la vtilitat comuna prech per la segona intencio. E per aço en la oracio son enuersades les dues intencions injuriosament contra exausiments de justicia.²²⁴ § Molt hom dupta de pregar Deu altament   —351→   en lum de intelligencia per temor de fe, la qual temor es contra esperança, fortitudo, justicia e caritat;²²⁵ con aytant con l enteniment es pus exalçat²²⁶ a entendre Deu en vnitat de essencia e en trinitat de persones, e entenent con Deu lo pare engenra Deu lo fill eternalment e infinida, e con ix Deu lo sanct esperit d amdos, d aytant, fill, en oracio pot hom hauer pus alta contemplacio, e major caritat, deuocio e exausiment.²²⁷ E per aço, fill, lo demoni tempta ab temor, per tal²²⁸ que la volentat no pusca hauer gran deuocio ne feruor per presencia de conexença. § Si tu, fill, est temptat en la oracio per hujament,²²⁹ contrasta a la temptacio²³⁰ ab mudaments de consideracions en diuerses objects, e ab rahons noueyles e necessaries. E si en ta longa e deuota oracio est temptat de vergonya, la qual has de les gents en pregar longament e deuota a Deu, ama vergonya per la segona intencio, e la oracio ama per la primera.

CONFESSIO, fill, es accusament secret per intencio de penediment²³¹ e de satisfaccio, ab conseyl de home just, official del sanct sagrament sacerdotal, donador de indulgencia e de penitencia²³² per virtut de   —352→   Deu. § Aquesta confessio es, fill, en dues intencions. La vna es perfecta en caritat, esperança, justicia, prudencia e les altres virtuts; e l altra es imperfecta per deffayliment de fortitudo, e deffayliment de virtuts en fortitudo.²³³ E per ço, fill, la perfecta confessio es per la primera intencio amadora, e la imperfecta per la segona. § Fill, la confessio qui es per la primera intencio, es amable, con la volentat accusa son peccat ab contriccio e penediment al preuera,²³⁴ e l enteniment se jutja ab justicia, membrant la memoria, ab esperança, la misericordia de Deu, per tal que gola ni auaricia ni los altres vicis no sien a la volentat qui s penet agradables per nuyl temps.²³⁵ E la confessio, fill, qui per la segona intencio es amable, es seruenta e appareylament de la primera, cor molt home, fill, es en peccat mortal, del qual no s penet perfectament ne n vol exir, e proposa que alcun temps visca, e espera que Deus li do gracia que s confes accusant son peccat, e sostenent vergonya e passio en la confessio. § Amable fill, temptat es home per la primera intencio, per gola o per luxuria o per altre²³⁶ vici qui, per amonestament del demoni, vol posar segona intencio en la confessio, e vanagloria en la primera; mas con fortitudo, caritat,²³⁷ justicia e les altres virtuts se enlacen²³⁸ e s liguen contra superbia, e vanagloria, e mal eximpli, adonchs la confessio es per la primera intencio en la perfeccio   —353→   de les virtuts damuntdites, e n la satisfaccio e contriccio qui es per la segona intencio.²³⁹ § Tempta, fill, lo demoni los homens, cor per justicia signiffica esser imperfecta confessio aquella en que hom no s proposa en obediencia de caritat e de fortitudo contra auaricia o luxuria o altre peccat. E per aço son, fill, molts homens qui no prenen penitencia,²⁴⁰ e son decebuts e vençuts per sobre gran consciencia e per poca fortitudo, e han foyla esperança que venguen a vera confessio;²⁴¹ la qual esperança es multiplicada en confessio qui va per la segona intencio. § Amable fill, gran injuria fa home peccador a contriccio, e a fortitudo, e a caritat, e a justicia con se confessa ab intencio que no ixca de peccat; e gran injuria fa a fe, e a esperança, e a prudencia home qui no s confessa, per ço con no ha vera confessio. On per aço, fill, con confessio es filla de justicia contra injuria, te conseyl que t confesses per la primera intencio vertaderament.²⁴² E si has tan flach cor retinent que no t confesses per la primera intencio, conseyl te que t confesses per la segona, per ço que sies pus prop a la primera intencio, e que no sies tant contra la fe catholica, ne tant contra los sagraments de sancta esgleya,²⁴³ ne sies tan maniffestable peccador, e tan desplasent²⁴⁴ a Deu e a les gents.

  —354→  

SACRIFFICI es, fill, per intencio que Deus en lo cors sagrat de Jhesuchrist vença temps, loch, quantitat e mouiment, a signifficança de la diuina obra infinida e eternal que Deus ha en si mateix sens temps, loch e mouiment. § Amable fill, Deus pare engenra Deus fill, e de Deu pare e de Deu fill²⁴⁵ ix Deu sanct esperit, e tots tres son vn Deu qui es inmouible,²⁴⁶ sens loch, quantitat ne temps; cor en essencia eternal e infinida, e en obra que sia per tota la essencia eternalment e infinida, no pot esser temps, loch, quantitat ne mouiment. E per aço, fill, Deus, sajus entre nos, fa²⁴⁷ obra en lo sacriffici on no ha naturalment temps, mouiment, quantitat ne loch. § Fill, lo cors sanct de nostre senyor Jhesuchrist es en lo cel, e es en tots los altres lochs on es²⁴⁸ sagrat²⁴⁹ per virtut de paraules; e per aço en lo sacriffici es vençut temps, e quantitat, e mouiment e loch, per ço cor en vn temps es en diuerses lochs, e sots la poca quantitat de la hostia, es tota la persona de Jhesuchrist, qui es major que tota la²⁵⁰ quantitat de la hostia. § Aquesta obra, fill, es per poder, voler, sauiesa e justicia on es infinida virtut, perfeccio e gloria. E per aço es demostrada la virtut infinida per la obra del sacriffici; cor nuyla altra virtut no poria fer²⁵¹ semblant ne   —355→   egual obra, ne creatura²⁵² no poria reebre pus fortment signifficança de la diuinal²⁵³ obra de virtut que Deus ha de eternitat e infinitat en si mateix. § Fill, veritat es en les coses espirituals per la primera intencio, e en les corporals per la segona; e per aço temptacio tempta los homens en lo sacriffici per los senys sensuals contra los poders de la anima; cor en ço que la hostia no s muda de color, ne de quantitat, ne de sabor, jatsia que sots aquella sia forma e materia de carn, appar²⁵⁴ en la sensualitat que la intellectualitat qui creu aquella hostia esser²⁵⁵ cors de Jhesuchrist, no sia en veritat. On per aço, fill, si tu est temptat d aytal temptacio, recorre al poder diuinal, qui pot fer totes coses, e hajes a les coses intellectuals la primera intencio, e a les sensuals la segona. § Amable fill, lo sanct sagrament del altar es per intencio que fe, esperança e caritat ne sien²⁵⁶ majors en home, e que lo enteniment se n²⁵⁷ pusca pus²⁵⁸ exalçar a entendre la bonea, e l poder, e la humilitat, e la caritat de nostre senyor Deu; cor gran bonea fa Deus con fa tan gran e tan maraueylosa obra. E gran hi es son poder sobre obra natural; e humilitat hi es molt gran con se vol tan souen humiliar a nos, e esser tan souen e en tants lochs ab nos; e amor, e caritat, e misericordia, e pietat, e amistat, e societat fa Deus ab nos per sacriffici. On si tu, fill, no est creent a aquesta obra, per ço con²⁵⁹ vols obehir als senys sensuals,²⁶⁰ tu fas injuria a   —356→   veritat, e a Deu, e als senys espirituals, que son amables e affermables per²⁶¹ la primera intencio.

MATRIMONI es, fill, per intencio que concordants volentats sien obedients a engenrar fills per ordonament de Deu; los quals fills amen Deu e coneguen, e per ells sia conseruada la humana natura en lo mon. § Amable fill, en lo acostament del home e de la fembra ha delit carnal, lo qual hi ha²⁶² Deus creat per intencio que l home e la fembra se acosten e engenren infants. E con lo delit carnal es per la segona intencio, e la generacio es per la primera, per aço lo demoni ab luxuria tempta los homens e les fembres, per tal²⁶³ que hajen la segona intencio a fer infants, e la primera hajen als delits carnals, per ço que luxuria pusca destrohir castetat en lur coratge. § En matrimoni, fill, deu hom demanar, per la segona intencio, amichs, e beyles fayçons,²⁶⁴ e riqueses, e honraments, cor lo matrimoni es per la primera intencio. Mas les gents, en la major partida, muden les intencions; e per aço, fill, apenes es nuyl hom qui en lo matrimoni vs per la intencio per que es. § Amable fill, enaxi con Deus ha ordonat que natura   —357→   ordonadament vs de son cors en ses obres, enaxi Deus vol que home haja ordonada intencio en engenrar fills o filles, e que ls nodresca per la primera intencio,²⁶⁵ e los enriquesca²⁶⁶ per la segona. Mas d aquestes intencions fan, fill, los dames homens lo contrari, per lo qual son lurs fills mal nodrits,²⁶⁷ e esdeuenen en pobretat moltes vegades, e a Deu son desagradables.²⁶⁸

SCIENCIES son, fill, per intencio de conexer e amar Deu, e de conseruar lo mon en bon estament. On per aço sapies, fill, que theologia es per ço que hom parle de Deu; e es per la primera intencio, e totes les altres sciencies son per la segona; philosophia es, fill, per intencio de conexer Deu, la qual conexença es demostrada per obra natural; e dret es sciencia per intencio de tenir justicia; e medicina es per intencio de conseruar sanitat e gitar malaltia; e d altres sciencies son, fill, on Deus ha posada la intencio per que son, cor nuyla sciencia es creada sens intencio. § Amable fill, homens qui saben theologia son temptats en la primera intencio e en la segona, per ço que destruen a theologia la intencio per que es; e per ço lo demoni se esforça que hom ame theologia   —358→   per esser prelat, o maestre, o rich, o honrat e loat per sciencia, e que la segona intencio hom haja a la sciencia. E per aytals intencions, fill, son molts homens qui aprenen theologia amants Deu per la segona intencio, e si mateixs per la primera; per la qual amor no vsen de theologia segons la intencio per que es. § Philosophia es, fill, sciencia molt agradable²⁶⁹ a saber, cor sciencia es per que hom es molt illuminat en les obres de natura e en theologia. Empero, fill, molts homens son cahuts en error, per ço cor la amauen per la primera intencio; per la qual amor descrehien²⁷⁰ en theologia contra fe, esperança e caritat. § Dret es, fill, sciencia qui ab justicia se coue contra injuria. En aquesta sciencia es molt home temptat qui²⁷¹ ama la sciencia per la segona intencio, e riqueses, prelacions,²⁷² e honraments, e delits per la primera. E per aço, fill, es la sciencia per aquells injuriada contra fe, esperança, caritat e justicia en ço que la desuien de la intencio per que es. § Medicina es, fill, amadora per la primera intencio, e los dames homens la amen per la segona, per ço que hajen honraments e riqueses; e per aço es la sciencia en eyls injuriada e desuiada de la intencio per que es; per lo qual desuiament, fill, molt maluat metge vsa falsament de medicina. § Amable fill, en les sciencies damuntdites se esforça lo demoni de destrohir la intencio per que son; e per aço son les sciencies molt confuses en la practica de molt maluat home qui ab falsa intencio vsa de eyles. On con aço sia enaxi, donchs, fill, conseyl   —359→   te, si ames sciencia, que la ames per la intencio per que es, per tal que mils e pus leyalment ne sapies vsar e obrar, e al demoni mils²⁷³ pusques contrastar. § ¡Ah, fill! ¡E con gran ordonament seria²⁷⁴ ordonar que les sciencies fossen conseruades en la intencio per que Deus les ha donades! ¡E con gran illuminament, endreçament e abreujament faria²⁷⁵ en les sciencies qui les ordonaua a necessaris començaments, segons la Art abreuiada de atrobar veritat, per tal que ab los vniuersals hom pusques atrobar los particulars qui ab la²⁷⁶ practica de les sciencies se couenen!

INFAELS son, fill, molts en lo mon que no creen en la sancta fe catholica, los quals son, fill, per intencio que los faels crestians pusquen hauer materia e appareylament en que Deu pusquen amar e conexer per prehicacio e via de martiri, no duptants a morir ni a sostenir trebayls por la amor de Deu. § Amable fill, aquells infaels deurien esser amats per la segona intencio; e via²⁷⁷ de martiri per honrar Deu deuria esser amada per la primera intencio. Mas lo demoni tempta los crestians en les dues²⁷⁸ intencions, per tal que amen lur mort per la segona intencio, e les terres e les riqueses que ls infaels possehexen amen per la primera.   —360→   E per ço sapies, fill, que temptacio diabolical per absencia de fe, de esperança, de caritat, de prudencia e de fortitudo, e per presencia de auaricia, e de accidia, e de enueja, fa molt de mal en lo mon en desuiar intencio d aquelles coses per que son. § Per la primera intencio, fill, es amable la conuersio²⁷⁹ dels infaels; e per la segona es amable guerra e batayla contra los infaels. E per ço, fill, los crestians deurien pus fortment continuar de vsar de la primera intencio en los infaels, que de la segona; e cor no ho fan, es injuriada²⁸⁰ la primera intencio, e a la segona es feyta major honor que no s coue. § Amable fill, la major e la pus alta intencio que hom pot hauer a multiplicar fe, esperança, caritat, justicia, prudencia e fortitudo,²⁸¹ es hauer intencio de donar conexença de Deu e amor als infaels qui l ignoren e no l amen. E per aquesta tan alta intencio son tan altament pujats en santedat e en gloria los apostols e ls martirs; on con aço sia enaxi, donchs, fill, ¿quant sera aquell temps que intencio sia en los honraments en que esser solia?

RIQVEA es, fill, per intencio que sia comuna caritat on justicia e misericordia hajen appareylament a satisfer a intencio contra auaricia, qui ab   —361→   injuria e crueltat se coue; e per aço, fill, riquea es amable per la segona intencio, e caritat, justicia e misericordia son amables per la primera. § Amable fill, si auaricia, accidia e enueja no fossen, los bens temporals foren comuns sens altra especialitat; on destrohir auaricia, accidia e enueja, e ajustar riqueses, es per intencio especial de riquea, per tal que ab riquea los homens hajen poder en tenir justicia, e en donar almoynes als homens pobres, e que hajen esperança, caritat, prudencia e fortitudo contra vicis, qui per absencia de esperança e de caritat e de justicia, prenen en coratge de home vicios. § Per deffayliment²⁸² de fortitudo, son, fill, desirades, e possehides, e ajustades moltes riqueses mal partides, e son donades a molts fills indignes de riqueses, e qui han pus contraria intencio a les riqueses que possehexen, que no haurien si en pobretat viuien. § ¿Sabs, fill, per que los homens se esforçen pus fortment a ajustar riqueses corporals, que riqueses de virtuts? Per ço cor amen los bens terrenals per la primera intencio, e los celestials per la segona. E per aço, fill, son molts homens richs de diners, e de possessions, e de casteyls, e de viles, e de ciutats, qui son homens pobres de fe, de esperança, de caritat e de les altres virtuts; per la qual pobretat lo demoni los te temptats, e a Deu son desagradables.

  —362→  

POBREA es, fill, desijadora per intencio que hom en sa anima ne pusca mils entendre Deu, membrant, e entenent, e amant, e gitant de son remembrar, entendre e amar les riqueses d aquest mon, qui son embargament²⁸³ a membrar, e conexer, e amar Deu. § Amable fill, pobrea es amadora per la segona intencio, e riquea de virtuts per la primera. Mas lo demoni tempta los homens en estes dues intencions per tal que amen pobrea de virtuts per la segona intencio, e pobrea per la primera; e que pobrea amen per la segona intencio, e vsament de vicis per la primera. E aquesta temptacio fa, fill, lo demoni per tal que sia contra la intencio legitima de pobretat. § Apenes es, fill, pobretat per la primera intencio en lo coratge dels homens; cor tant amen los delits d aquest mon, que ab riqueses se couenen, e tant temen passio que pobrea dona, per ço que hom vs de fe, esperança, caritat, fortitudo e temprança, que pobrea de esperit no ha quaix en que s fortifich contra los amadors de riqueses. § Amable fill, molts homens son pobres qui han lurs riqueses e lur tresor en los homens richs, los quals son amats per la segona intencio, e lurs riqueses son amades per la primera. E per aço los homens richs e los pobres qui son temptats²⁸⁴ per la manera   —363→   damuntdita, son contra la intencio de pobrea, la qual deuria esser restituida e conseruada per aquells que pobrea te honrats, e fa esser agradables a les gents e a Deu.

HONRAMENT es, fill, en los homens per ço que honren Deu; e per ço als homens se coue honrament per la segona intencio, donant a Deu honor per la primera. Mas lo demoni tempta les gents en les dues intencions, per ço que hajen a si mateixs la primera intencio, e a Deu la segona. § Amable fill, lo home qui ama esser honrat per la primera intencio, es erguylos e enuejos contra justicia, fortitudo e caritat. Erguylos es en quant ama esser honrat mes que Deu, cor si amaua que Deu fos honrat mes que eyl, amaria esser honrat per la segona intencio e que Deu fos honrat per la primera. Enuejos es cor ha enueja del honor que li descoue, e es injurios per la intencio per que vol esser honrat, e es contra fortitudo de coratge vençut per superbia e enueja. § Injuria no ha, fill, caritat, pus que ama sa honor mes que la de Deu. E per ço, fill, que home haja vicis contra virtuts, tempta lo demoni los homens en la intencio per que ls coue honrament; la qual temptacio es, fill, segons que damunt te hauem dit. E per ço honrament en   —364→   los homens es quaix exit de intencio vera e legitima, e per ço son los homens peccadors desonrats, en ço que cuyden hauer honrament, con gran desonor es a home esser obedient al demoni, e esser sotsmes al peccat, e que en aquell sotsmetiment cuyt esser honrat. § Amable fill, honrament de riqueses, vestits,²⁸⁵ parents, corts, conuits e messions deu esser desirat²⁸⁶ per la segona intencio; e honrament de fe, esperança, caritat, justicia, prudencia, fortitudo, temprança, humilitat, leyaltat, abstinencia e paciencia deu esser desirat per la primera intencio. Mas lo demoni tempta los homens, per ço que als honraments corporals hajen la primera intencio, e als sensuals la segona; e per ço, fill, es molt hom honrat en les corts del grans senyors, e han honrats vestiments; e son desonrats esperitualment, en quant enclinen lurs pensaments a injuries, falsies, traycions, volpelatge, engans e fayliments. § Fill, si tu ames honrament, ama espiritualment²⁸⁷ en aquell honrament caritat e justicia, per tal que hi sien esperança, prudencia e temprança, per que seras honrat en la sauiesa e en la volentat de Deu; cor la major honor que tu pusques hauer es que Deus te sapia just amador de sos honraments, e que per Deu sies amat; e la major desonor que pots hauer es que Deus, qui sap totes coses, te sapia glot, luxurios, auar, erguylos, accidios, enuejos, iros, fals, traydor, sotsmes a trebayls infinits e cahut en la ira de Deu. § Amable fill, si les gents te fan desonor con tu fas honor a Deu, tu est honrat per Deu, e en Deu e ab   —365→   Deu. Honrat est per Deu con eyl te honra en son entendre e voler; en Deu est honrat con en son saber est sabut just e virtuos, en sa volentat est amat; ab Deu est honrat en quant en si mateix per tot temps seras gloriejat, ab que tu en membrar, entendre e amar tengues ab tu la honor que a Deu se coue. ¡Ah, fill! ¡E con es perillosa cosa desirar honrament en est mon! Car honrament no es desijador mas per esser honrat lo offici que li es comanat a honrar Deu. Mas los dames homens desiren hauer honrats officis, per ço que sien honrats; e lo demoni tempta los homens que honren los officials per intencio d eyls mateixs, e no per lo offici. E per aço, fill, son en lo mon tants de trebayls, e tantes de errors, engans e fayliments. § Sapies, fill, que lo pus virtuos e afectuos atalentament que hom ha en los delits d aquest mon, es desirar honraments, cor per amar e seruir Deu son lexats diners, parents, possessions, fills, muyler, honrat vestiment, e delicades viandes; mas honrament apenes es hom qui no l vuyla hauer contra la intencio per que es desirable.

ELEMENTS fill, son per intencio de obra natural, per ço que sia cors huma, e que dels elements sia compost e engenrat e sustentat, per ço que home   —366→   pusca esser, e hauer vida en amar e conexer Deu. Aquests elements, fill, seguexen los corses e la intencio per que son, a signifficar que ls²⁸⁸ homens, en lurs officis, seguexen la intencio per que ls officis son; cor si los elements, que no han discrecio ne raho, deuen seguir la intencio per que son, quant mes hom, qui ha discrecio e raho, deu seguir en son offici la intencio per que es son offici, e la raho per que li es donat son offici. § Amable fill, lo foch es calt e sech, e l aer es humit e calt, e l aygua es freda e humida, e la terra es seca e freda. Calt es lo foch per sa proprietat, e sech es per la proprietat de la terra; l aer es humit per sa natura, e calt per la natura del foch; l aygua es freda per sa natura, e humida per l aer; e la terra es seca per si matexa, e es freda per l aygua. E per ço, fill, cascun element, segons la ordinacio damuntdita, ha a si mateix e a sa qualitat²⁸⁹ la primera intencio, e al altre element la²⁹⁰ segona. § Fill, lo foch reeb secor de la terra per la primera intencio, per ço con ab secor se coue sa calor; e per la segona intencio reeb la secor, per ço que en aquella secor pusca mortifficar e destrohir la fredor qui es en la secor, per esser contraria al foch en la segona intencio de la aygua; e lo foch, fill, dona sa calor al aer per la primera intencio, per ço cor²⁹¹ ab la humiditat del aer se coue calor; e lo foch escalfa l aer per la segona intencio, per ço que en la humiditat escalfada, la qual l aer dona a l aygua, lo foch mortiffich fredor, que li es contraria; e l aygua reeb aquella²⁹² humiditat escalfada,   —367→   per ço que, en si matexa, la calor pusca mortifficar e destrohir, e aço mateix se segueix del aer e de la terra. E per ço los elements auaylen de lurs espheres sajus, e de sajus pujen a ensus per la primera intencio e per la segona, segons que son les qualitats de cascun element. § Amable fill, per la ordinacio damuntdita de les dues intencions, entren los elements en composicio per generacio e corrupcio, e son contraris e concordants per mija e sens mija. On con aço sia enaxi, donchs, per ço que ls elements fan, fill, per primera intencio e segona, ço es, apetit natural, te conseyl con tu degues pendre eximpli en eyls en vsar de intencio ab virtuts contra vicis, per ço que a Deu hages la primera intencio sobre totes coses.

PRELAT es, fill, per intencio de regir e gouernar los clergues que li son²⁹³ dejus, enaxi con poble es dejus princeps. E aquests prelats, fill, deuen hauer la primera intencio al clergues, e la segona a lur preladia.²⁹⁴ Mas lo demoni tempta los prelats per ço que al offici de la preladia hajen la primera intencio, e als clergues la segona; cor per aytal mudament²⁹⁵ de intencions son²⁹⁶ delicats menjars, sejorns, vanitats e   —368→   honraments contra virtuts caritat, justicia, humilitat e fortitudo per qui vera intencio es mantenguda. § Amable fill, intencio de hauer preladia, no es posada en linyatge ni en successio de fill a pare, ni de parent a parent, segons que es principat successiuament per linyatge;²⁹⁷ e aço es, fill, per ço con preladia se conquer²⁹⁸ ab perfeccio de fe, esperança, caritat, justicia, e ab les altres virtuts. E per aço lo demoni tempta los homens que desiren esser prelats, con hajen intencio a conquerir la preladia per contraries coses e virtuts.²⁹⁹ § En lo començament, fill, que ls homens entren en clerecia per intencio de esser prelats, possehint les riqueses,³⁰⁰ e hauent los honraments que a prelats se couenen, en aquell temps, fill, comença simonia. ¿E sabs per que? Per ço con han falsa intencio contra la intencio per que es preladia. On per aço, fill, si tu desires esser prelat, es te leguda cosa aquell desir, ab que hajes intencio que en aquella preladia pusques e vuyles mils vsar³⁰¹ de virtuts en hauer a Deu la primera intencio, e a tu mateix la segona. § Molt home ha, fill, bona intencio en desirar esser prelat; mas con es prelat, lo demodi li tempta la bona intencio en que esser solia anans que fos prelat; la qual temptacio li fa ab les riqueses e ls honraments que a prelat se couenen. E con aquells no saben hauer fortitudo en caritat, justicia, prudencia, humilitat e temprança, per aço son vençuts, e son prelats contra la intencio de preladia.

  —369→  

RELIGIOS es, fill, per intencio que haja vida contemplatiua exalçada sobre vida actiua. E per ço, fill, en ver religios hi ha³⁰² la primera intencio a vida contemplatiua, e la segona a vida actiua. E lo demoni, fill, tempta lo religios, per ço que no sia en vera intencio; per la qual temptacio maluat religios consent al demoni, e ha la primera intencio a vida actiua, e la segona a vida contemplatiua, sots habit de religio. § Enaxi, fill, con cauaylers son sots princep,³⁰³ per intencio que l princep ab eyls deffena son poble, e tenga ab eyls justicia,³⁰⁴ enaxi, fill, religios en vida actiua deu esser sots apostoli o prelat, per ordonar lo poble qui ls es comanat. E per ço, fill, als religioses es assignada prehicacio e confessio,³⁰⁵ per esser vida actiua e justicia en poble, qui ab fe, esperança, caritat e ab les altres virtuts se mante. § Sapies, fill, que lo demoni, contra fortitut de fe, esperança, caritat, justicia, prudencia, temprança e humilitat, tempta los religioses per vida actiua e contemplatiu religios se n deffen ab vida contemplatiua. Amable fill, intencio es pus noble per obra que per paraula, e per ço deu religios hauer a bones obres la primera intencio, e la segona a paraules, segons comparacio de prehicacio   —370→   e de sancta vida. Mas lo demoni, fill, tempta religios con haja a prehicar ab beyles paraules la primera intencio, e a sancta vida la segona, per tal que injuria ab los vicis vença en eyl justicia en fortitudo e en les altres virtuts. § La intencio, fill, per que en religios³⁰⁶ es pus alta e pus noble vida que en altre offici, es con religio es per intencio que religios sia lum e eximpli a les gents, e que los infaels ne sien endreçats a veritat per martiri³⁰⁷ e prehicacio de deuot seruent religios, que no dupte a sostenir mort per amor de honrar Deu; e que per oracio de deuots e sancts contemplatius religioses la gran misericordia diuina haja merçe de nosaltres peccadors,³⁰⁸ e en caritat sien exalçats sos seruidors per justicia qui ab misericordia se coue.

CLERGVE es, fill, per intencio que prech Deu per los homens seglars, per tal que Deus los do gracia con fassen be, e que no fassen mal; e que si fan mal, Deus los ho perdo. Amable fill, fer be es per la primera intencio, e cessar mal es per la segona; con meylor cosa es fer be que cessar mal, con en fer be se concorden fe, esperança, caritat, e les altres virtuts les vnes en les altres; e en cessar mal   —371→   se concorden les virtuts contra vicis per intencio que no fassen mal. On con aço sia enaxi, donchs, los demonis tempten, fill, los clergues con hajen la primera intencio a cessar mal, e la segona a fer bones obres. E per aço cuyda esser molt clergue en estament de saluacio con no fa mal ne fa be; en lo qual no fer be cuyda esser escusat per ço con no fa mal; e per aço, fill, es desuiat de la intencio per que es. § A clergue no es leguda cosa hauer muyler, ni esser manestral; e aço es, fill, per intencio que no sien occupats per fills ne per bens terrenals en pregar³⁰⁹ Deu, e en vsar³¹⁰ del offici en que son, segons la intencio que lur offici requer. E per aço, fill, son donades a clergues les decimes, per tal que n viuan,³¹¹ e que tota lur vida sia en pregar Deu per lo poble. Mas lo demoni, fill, tenta eyls en la intencio per que son, e fa los desirar riqueses e delits temporals, per tal que lur oracio sia embargada, e que eyls sien indignes de esser exausits. § Clergue, fill, es per intencio de mantenir e amplifficar³¹² la sancta fe catholica, e es per sacriffici a Deu, e per destrohir heretgies e errors, e es per ohir confessio, e per certifficar los homens dels duptes que han de la fe. E clergue es, fill, per intencio de prehicar e disputar ab los infaels, e es per donar conseyl, e per pacifficar los homens qui son en trebayl. On con clergue sia, fill, per intencio de totes les coses damuntdites, e per moltes d altres, per ço lo demoni tempta los clergues en la intencio per que son, per ço que de aquella intencio los pusca gitar, e que eyls   —372→   e lur offici sien sens intencio de vtilitat. § Amable fill, los homens seglars tempta lo demoni per intencio de clerecia, cor molt home es qui fa esser clergue son fill per amor de les riqueses e dels honraments que han los clergues. E lo demoni tempta los clergues per luxuria, per ço que sien contra l offici, que han, de fer matrimoni entre marit e muyler;³¹³ e lo demoni tempta los clergues per auaricia, per tal que de los bens que ls sobren no donen res als pobres de Christ; e tempta ls per injuria, per ço que aquells bens donen a lurs parents; e tempta ls per erguyl en desirar honraments; e per gola son temptats menjant delicades viandes; e per moltes d altres coses son temptats clergues, per ço que lurs obres sien mal eximpli de les gents. On con aço sia enaxi, donchs, fill, obri tos vlls e veges con molt clergue es desuiat de la intencio per que es, per ço con ama lo offici de clerecia per la segona intencio, e les riqueses de la esgleya per la primera.

PRINCEP, fill, es per intencio que ab temor tenga justicia en son principat; car enaxi con lo sanct pare apostoli³¹⁴ es en lo mon per intencio que ab caritat   —373→   gouerne e mantenga sos sotsmeses, enaxi, fill, princep es per intencio que sia temut per los homens enamichs de justicia. Amable fill, princep deu hauer la primera intencio a guanyar³¹⁵ merit en son offici per obra de fe, esperança, caritat, justicia et cetera; e la segona intencio deu hauer a son offici. Mas lo demoni, qui es contrari a la ordinacio de les dues intencions, tempta los princeps, per ço que intencio ixca del ordonament per que es creada en home. § Con princep ha la primera intencio a esser emperador, rey, duch o marques, e ha la segona a virtuts, adonchs es, fill, desuiat de vera intencio; per lo qual desuiament es injust contra justicia, qui en eyl ha perdut son dret. E per aço, fill, aytal princep es honrat per les gents per intencio que tenga justicia, e eyl se fa seruidor de injuria;³¹⁶ al qual no s coue honrament de imperi ne de regnat ne de nuyl altre principat. § Si no fos injuria, no fora princep; e si no fos princep, no fora, fill, qui hagues intencio acabada a tenir justicia. Empero molts princeps son en lo mon, e la intencio que han a tenir justicia es poca segons comparacio de la intencio que han a esser honrats, richs, sans e estants longament en les benanançes d aquest mon. § Membra,³¹⁷ fill, con son pochs en nombre los princeps que son en lo mon, segons comparacio de tants homens a eyl sotsmeses; e aesma, fill,³¹⁸ con tan pochs homens en nombre de princeps porien ordonar e endreçar lo mon, ab que haguessen ordonada intencio en fe, esperança,   —374→   caritat, justicia et cetera. E cor lo mon es en tan gran desordonament, trebayl e error, cogita, fill, con los princeps ab intencio se couenen en virtuts o en vicis. § Amable fill, intencio pot esser major o menor en home, segons lo grau en que es posat. On con se esdeue que intencio es desuiada de sa regla, aytant con lo home es en pus alt grau, aytant es contra vera intencio; e aytal, fill, es enamich de intencio e del grau en que es e intencio lo ha pujat, tenent eyl intencio en major desonor que altre home. On con aquestes paraules que jo dich a tu sien veres, adonchs plora, fill, e plany lo dampnatge, desonor,³¹⁹ injuria, superbia e molts d altres mals qui s segueixen per fretura³²⁰ de vera, acabada, honrada, humil e virtuosa intencio, forts ab fortitudo, veritat e justicia contra engans³²¹ e errors.

CAVAYLERS, fill, son per intencio de seruir princep ab justicia e en temor,³²² con sia cosa que princep sia per intencio con ab temor tenga justicia. E con temor e amor se couenguen, e amor sia pus noble virtut que temor, per ço, fill, lo cauayler deu hauer la primera intencio a amor, e la segona a temor.   —375→   § Amable fill, lo cauayler es temptat per lo demoni, qui en son offici lo tempta ab les coses qui a la intencio per que es cauayler se auenen; la qual intencio li fa en lo mudament de la intencio per que es cauayler. E per ço, fill, con cauayler no s sab deffendre³²³ de la temptacio, es sobrat e vençut en lo camp de justicia, caritat, fortitudo, prudencia e humilitat; en lo qual camp lo ha vençut lo demoni ab vicis contra virtuts, per tal que sia cauayler sens intencio de cauayleria. § ¿Sabs, fill, per que es temptacio feyta contra intencio? Per ço que es occasio de destrohir ço qui ab esser se coue, e de adur a priuacio aquell esser per priuacio de intencio vera; cor en lo priuament de vera intencio se enclinen les coses qui son a esser a no esser, e esdeuenen a esser les coses qui son indignes de esser.³²⁴ E per ço, fill, intencio vera e intencio falsa se contrariejen en cauayler, con cauayler fa de la primera intencio segona, e de la segona primera. § En offici de cauayler ha, fill, moltes coses per intencio que ab totes aquelles coses lo cauayler sapia guardar e deffendre intencio en son offici; la qual guarda se fa ab fortitut de coratge just, humil, vertader e leyal, forts contra maluestat e engan de golositat, luxuria, auaricia, superbia, accidia, enveja, ira, volpelatge, traycio, vanagloria e vilanes³²⁵ paraules. § Amable fill, lo cauayler qui ha major intencio a esser be armat de armes corporals que de espirituals, ama mes esser lausat per fer grans colps   —376→   en la batayla ab lança, espasa, e maça,³²⁶ aucient homens injuriosament, que esser lausat per colps de justicia contra injuria, e de humilitat contra luxuria, e de leyaltat contra traycio.³²⁷ Ço per que lo demoni tempta lo cauayler contra la intencio per que es cauayler, es, fill, per ço que l cauayler sia desordonat mija entre princep e poble, per lo qual sia trebayl entre princep e poble.³²⁸ Per ço, fill, saui cauayler es aquell qui sab conseruar la intencio per que es cauayler, a saluar intencio en princep e en poble.

POBLE es, fill, per intencio de congregacio e ajustament de gents, per ço que hi sien nades bones custumes, e que hi sien diuerses mestres en ciutat, los quals son a hom necessaris, en axi con mercader, fuster, ferrer, sabater, e los altres officis qui a arts mecaniques se couenen. § Amable fill, poble e ciutat son per la primera intencio, e viles e casteyls son per la segona; e ciutat es per la segona, e les arts mecaniques son per la primera; e les arts mecaniques son per la segona, e les .vij. arts liberals son per la primera; la qual primera intencio es, fill, segona, segons   —377→   comparacio de theologia, philosophia, dret e medicina, qui son per la primera. E totes estes coses, fill, son per la segona intencio, e theologia e les .vij. virtuts son per la primera; les quals virtuts son, fill, fe, esperança, caritat, et cetera. § Con sia, fill, poble per la segona intencio, e les .vij. virtuts per la primera, per ço lo demoni tempta lo poble per tal que desordonadament sia engenrat en los graus de les intencions damuntdites, qui ab ordinacio se couenen. E aço, fill, fa lo demoni contra les .vij. virtuts, qui son carreres de gloria perdurable, per ço que vicis, qui son carreres de infinits trebayls, sien en lo poble. § Amable fill, en ciutat son burgueses³²⁹ per intencio con sia mantengut vniuersal dret comu al poble qui ha priuilegis, libertats, e franqueses per intencio que bones custumes hi sien mantengudes, per les quals intencio sia en los graus que s couenen. Mas los burgueses,³³⁰ fill, tempta lo demoni ab delicats vestiments, menjars, sajorns e benanançes, per tal que ls gite de la intencio en que son establits en ciutat, e que ls meta en golositat, luxuria, auaricia, erguyl, accidia, enueja e ira, qui a virtut son contraries. § Mercaders, fill, son establits en ciutat e en altres lochs per intencio que aporten les coses necessaries a aquella ciutat; e per lurs trebayls justicia consent que eyls pusquen guanyar en lur offici. Mas lo demoni tempta los mercaders ab auaricia contra esperança e consciencia, per tal que hajen superbia contra humilitat; e per aço fa los desirar offici de burguesia, ab lo qual desir los gita de la intencio   —378→   per que son establits en ciutats, casteyls e viles; lo qual offici de burguesia es desirat per la segona intencio, e los delits els honraments en que ls burgueses son, son desirats per la primera, sens qui no hi es temuda pobretat qui s esdeue en burgues pus leugerament que en mercader. § En ciutat, fill, es establit ferrer per intencio de fabricar, e aço mateix se segueix dels altres maestres. Mas lo demoni tempta los manestrals, enaxi con lo ferrer a qui fa desirar³³¹ fabricar per intencio que viua e haja riqueses on pusca esser honrat, e posar sos infants en gran honrament de mercaderia e burguesia. E per ço, fill, lo ferrer qui consent al demoni, es fals en son offici en la intencio per que es ferrer, e es ferrer sens intencio de ferreria; enaxi con mercader qui es fora de intencio de mercaderia con jura falsament comprant e venent. § Amable fill, intencio es lo compliment o la perfeccio de aço per que los homens son obligats a amar e a esser obrants e mouents de son loch a altre, e de cogitar e desirar diuerses coses qui a aquest mon e a altre se couenen. E per ço, fill, lo demoni pus fortment tempta los homens en la intencio que en altre cosa, con per lo desuiament de intencio es pot destrohir³³² tot ço qui es per intencio. On con aço sia enaxi, e con lo demoni destrua intencio en home peccador mudant lo de la primera intencio en segona, e de segona en primera, ab mudament concordant ab vicis contra virtuts; per ço, fill, te conseyl que t guardes del demoni en la intencio que hauras en tos feyts; cor si aquella pots hauer   —379→   vertaderament e ordonada tu seras agradable a Deu e a les gents.

AMABLE fill, finit es aquest libre DE INTENCIO, ab gracia e ab ajuda de Deu. E con intencio vera haja, fill, perduda sa possessio en los dames homens, e per priuacio de ordonada intencio sia³³³ lo mon pus fortment en error e en trebayl que per altra cosa, per ço te prech e t coman,³³⁴ molt carament, ab justicia e ab amor e temor, que tu plores e plangues lo dampnatge qui s segueix en lo mon, per ço con les gents no han intencio dretament en lurs obres. E no tan solament te prech, fill, planyer e plorar, ans te prech e t man desirar homens molt sauis³³⁵ e deuots, ardits e seruents, que en breu temps vagen e venguen prehicar per lo mon con a intencio sia restituida veritat, consciencia, ordinacio, honrament e perfeccio. § Fill, si has vlls sapies veser, e si has oreyles sapies ne ohir, e si has memoria sapies ne membrar, per ço que ab ton enteniment sapies entendre, e ab ta volentat amar ço que Deus ha ordonat en lo mon a ordonament de intencio;³³⁶ cor per ço, fill, ha lo ferrer, fuster, sabater, e han los altres manestrals tantes coses   —380→   en lurs officis que singularment ab cascuna de aquelles coses, e comunament ab totes, seguexen la ordinacio de intencio, per ço que per aquella ordinacio vs hom de virtuts contra vicis couinablement, longament, feruentment, justament, tement, conexent e amant Deu.